Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ DEL RIU FLUVIÀ
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

El riu Fluvià pateix dos episodis de contaminació per vessament d'hidrocarburs en tres mesos. Al juny, una fuita d'una planta industrial paperera situada al municipi de Beuda, vessa 25.000 litres, que arriben aigües avall fins a Serinyà. L'alarma social torna a disparar-se a l'agost, quan 60 litres s'aboquen accidentalment al riu, al terme d'Olot. Els plans d'emergència i restauració engegats pels organismes competents aconsegueixen minimitzar-ne l'impacte.

Primer vessament de 25.000 litres de fuel
El tram del riu Fluvià que avança entre els municipis de Beuda, Besalú, Sant Ferriol i Serinyà, a les comarques de la Garrotxa i el Pla de l'Estany, va patir la nit i matinada del 6 al 7 de juny un vessament de 25.000 litres de fuel, al llarg d'uns 2,5 quilometres, en taques discontínues de fins a 7 cm d'espessor. L' origen se situà a la planta de cogeneració elèctrica Confirel, al terme municipal de Beuda, que subministra energia a la seva filial, la paperera La Confianza S.A.

Tot i que les causes de l'accident, o negligència, encara les havia de determinar el jutjat d'instància que portava el cas, Joan Vila, administrador de l'empresa, va declarar que la fallada d'una vàlvula va fer sobreeixir combustible cap a la xarxa pluvial, un canal de 800 metres que abocava directament al riu. En el moment del succés, la central estava tancada i no hi havia cap empleat. A les nou de matí es va donar la veu d'alarma i l'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA) va engegar un pla d'emergència. L' empresa paperera, especialitzada en papers reciclats, tenia un distintiu de la Unió Europea pel seu respecte a l'entorn natural.

Vuit vehicles de bombers, sis camions subcontractats per l'ACA, agents rurals, mossos d'esquadra i un helicòpter de la Direcció General d'Emergències van col·laborar a aturar l'avanç de les taques de fuel i a treure'l de l'aigua. Es van col·locar quatre barreres de goma per a contenir el contaminant. Malgrat això, i a causa de les turbulències del riu, cinc dies després de l'abocament es van detectar restes de carburant i fortes olors aigües avall. Tot i que cap municipi fins a la desembocadura capta aigua del riu per a consum humà, el fet va obligar la Generalitat a prohibir-ne l'ús en les explotacions agrícoles durant uns dies. Les primeres dues setmanes es va eliminar entre el 60% i el 80% dels residus. La neteja, però, es va allargar durant els mesos d'estiu, atesa l'adhesió del material a la vegetació de ribera.

Segon vessament de 60 litres de gasoil
Quan encara estava en marxa el pla de neteja del Fluvià, el 29 d'agost, el trencament d'un bidó de gasoil procedent d'una antiga fàbrica abandonada va abocar de nou 60 litres al riu, al pas per Olot. L' actuació de l'ACA i dotacions de Bombers van aconseguir recollir l'hidrocarbur en dos dies i els danys ecològics van ser qualificats, en aquest cas, de mínims.

Les valoracions del vessament i les previsions
En un primer moment, tots els agents responsables van qualificar el primer incident de dramàtic i van criticar la lentitud de l'avís. En paraules de Jaume Solà, director de l'ACA, "un veritable desastre ecològic de magnitud preocupant". Pocs dies després el diagnòstic de danys ocasionats es va rebaixar. El mateix conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va assegurar que l'afectació del riu no havia estat tan greu com semblava inicialment. Per la seva banda, Alternativa Verda va reclamar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat un pla de protecció integral de tota la conca del Fluvià i va qualificar el cas com un exemple de la falta de transversalitat de la gestió ambiental.

Es preveia que el Fluvià trigaria dos anys a assolir i recuperar l'estat anterior. Segons tècnics del Departament de Medi Ambient de la Generalitat no es descartava que es poguessin detectar "efectes a llarg termini en algunes espècies animals de la zona", tal com també havia denunciat l'agrupació naturalista Limnos.

La despesa acumulada en les tasques de neteja fins a l'octubre era d'un milió i mig d'euros. Gabriel Jover, delegat de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge a Girona, va assenyalar que esperava que fos l'empresa, contra qui es tramitava el procés judicial per la via penal per presumpte delicte ecològic, qui acabés assumint el cost total dels treballs de neteja del riu.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Garrotxa, Pla de l'Estany