Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ DEL RIU EBRE A FLIX
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

El mes de setembre es fa públic un estudi del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i la Universitat Autònoma de Barcelona de final de 2003 que mostra una important acumulació d'entre 200.000 i 360.000 tones de residus químics i radioactius a l'embassament de Flix. Aquest fet i el ressò mediàtic que té generen una alarma social a la qual les administracions responen amb un pla d'actuacions fins al 2008 que pretén abordar la descontaminació d'aquest tram del riu Ebre. La planta química d'Ercros és la responsable dels abocaments, si bé en el moment de fer-ho no hi havia cap legislació que ho impedís.

Articles posteriors 2005, 2006, 2007, 2008, 2013

A final del segle XIX es va instal·lar al municipi de Flix (Ribera d'Ebre) una planta química dedicada a la producció de sosa. L' empresa es va situar en aquest indret perquè en aquella època el riu Ebre era la principal via de comunicació per a arribar a Tortosa. L' empresa, aleshores, es deia Societat Electroquímica de Flix. Després de quedar pràcticament derruïda durant la Guerra Civil, la planta es va recuperar i l'any 1960 va arribar a tenir 1.500 treballadors. La planta produïa tot tipus de productes químics: àcid acètic, permanganat potàssic, potassa càustica, acetats de vinil, etc. El 1987 es va constituir el grup Ercros i l'any 1990 la fàbrica va passar a pertànyer a Erkimia SA, l'empresa química d'aquest grup. D'altra banda, el 1995 la zona de Sebes (davant la fàbrica, a l'altra banda del riu) i el meandre de Flix (just després de la presa) es van declarar reserva natural de fauna salvatge. L' estiu de 2004 la fàbrica tenia 329 treballadors, la major part, habitants de Flix.

Els antecedents de l'estudi del CSIC i la UAB
A principi dels anys noranta, el Departament de Medi Ambient, mitjançant la Junta de Sanejament i la Junta de Residus, va abordar l'estudi dels sediments acumulats a l'embassament de Flix a fi d'avaluar-ne la probable contaminació. Concretament, es van encarregar tres estudis al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que van ser lliurats el juliol de 1996. Els resultats dels treballs van permetre conèixer la ubicació física en el llit del riu dels residus procedents de la indústria i van posar de manifest l'existència d'una greu contaminació tant de metalls pesants com de compostos organoclorats. El plantejament dels treballs preveia una segona fase adreçada a estudiar la distribució de la contaminació en la columna de sediments i a esbrinar quan es van dipositar els contaminants mitjançant un estudi de datació.

La segona fase es va iniciar a final de l'any 1999 amb l'encàrrec d'un nou estudi al CSIC i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per part de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i del Departament de Medi Ambient, amb el suport de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Tecnologia. L' informe final d'aquest treball va ser lliurat a l'ACA el 10 de desembre de 2003. Els autors principals de l'estudi van ser Joan Grimalt i Albert Palanques del CSIC i Joan Albert Sánchez i Pere Masqué de la UAB.

El 9 de setembre de 2004 Televisió de Catalunya (TV3) va difondre públicament els resultats de l'estudi i a partir d'aquí la resta de mitjans de comunicació se'n van fer ressò. La presència de residus radioactius va generar una important alarma social.

Els resultats de l'estudi del CSIC i la UAB sobre els contaminants del Pantà de Flix
L'estudi del CSIC i la UAB presentat el desembre de 2003 va confirmar els resultats dels estudis precedents de mitjan anys noranta. Així, es va constatar l'acumulació de fangs contaminants al pantà de Flix amb concentracions molt altes de metalls pesants (sobretot mercuri i cadmi, però també altres com crom i zinc) i compostos organoclorats (hexaclorobenzè, policlorobifenils, etc.). Com a novetat, però, l'estudi va posar de manifest la presència d'uns nivells de radioactivitat inesperadament alts, que feien inútil qualsevol intent de datació dels sediments. Aquesta radioactivitat es devia a l'existència de diversos radionúclids o elements radioactius (plom, cesi, radi, etc.) procedents de la desintegració de l'urani. Tots aquests fangs estaven ubicats en la zona de riu situada just davant de l'empresa, dividits en diversos lòbuls amb gruixos de fins a quatre metres.

Els residus químics dipositats al pantà provenien dels processos de la planta d'Ercros per a la fabricació de sosa i productes clorats (lleixiu, àcid clorhídric, cloroform...), molts produïts des de feia més d'un segle. Va ser justament en el moment de la construcció de la presa de Flix, l'any 1949, quan l'empresa va engegar el sistema actual per fer l'electròlisi de la sal, és a dir, quan van començar a emprar-se els càtodes de mercuri i els ànodes de grafit. Els residus derivats d'aquests sistemes, que eren abocats al riu, quedaven retinguts per la presa i s'acumulaven juntament amb els sediments naturals procedents de riu amunt.

Tanmateix, els elements radioactius i bona part dels metalls pesants dipositats a l'embassament provenien del procés industrial d'elaboració del fosfat bicàlcic. Aquest producte s'utilitza com a pinso en l'alimentació animal i es va començar a elaborar l'any 1973 fent servir fosforita i àcid clorhídric. La fosforita és un mineral que conté, de forma natural, diverses impureses, entre les quals l'urani-238 i els seus elements de desintegració, com el radi-226 o el plom-210.

Les quantitats absolutes dels diferents compostos dipositades a l'embassament eren molt elevades. En total, es va calcular que hi podria haver entre 200.000 i 360.000 tones de fangs barrejats amb elements tòxics i radioactius. El volum total d'aquests fangs era comparable al d'una illa de l'Eixample de Barcelona, amb una alçada d'entre 6 i 11 pisos. D'aquest total, entre 100 i 180 tones correspondrien a metalls pesants, entre 8 i 13 tones a compostos organoclorats i entre 70 i 100 tones a residus radioactius. De mercuri, un dels metalls més tòxics, es va estimar que hi hauria dipositades entre 10 i 18 tones. Totes aquestes estimacions només es referien a la part dels fangs submergits, de manera que els fangs emergits probablement contenien una quantitat addicional d'aquests contaminants. El fet que estiguessin en aigües tranquil·les (un embassament) havia permès que es mantinguessin estables des que s'hi havien abocat.

Els riscos ambientals derivats dels residus
Els autors de l'estudi van considerar que els residus radioactius no suposaven cap risc immediat per a la salut de la població de Flix i voltants ni tampoc per als treballadors d'Ercros, si bé creien necessari dur-ne a terme estudis més específics. El risc més evident es devia a les grans quantitats de residus amb compostos organoclorats i mercuri, que suposaven un perill potencial de contaminació massiva de tot el tram de l'Ebre aigües avall de Flix i fins al delta de l'Ebre. A més, en el cas d'una forta avinguda, els metalls pesants i els elements radioactius podrien passar a la cadena tròfica (a través dels peixos, per exemple) i fins i tot contaminar l'aigua de subministrament o l'aigua de reg. De fet, l'any 2001 ja es va produir un incident de contaminació del riu Ebre per mercuri, que va provocar que l'aigua contaminada arribés a la xarxa de subministrament del Consorci d'Aigües de Tarragona.

Per la seva part, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), organisme responsable a tot l'Estat de la gestió dels residus radioactius, també va manifestar que els residus acumulats a l'Ebre no suposaven cap risc radiològic per a la població. De fet, l'any 1993 el CSN ja havia analitzat els residus dipositats a la llera de l'Ebre i havia considerat que els nivells de radiació no superaven els marcats pel reglament de protecció radiològica (Reial decret 53/1992).

Malgrat això, l'informe del CSIC i la UAB apuntava que els nivells de radioactivitat detectats pel que fa a l'urani-238 superaven els límits de radioactivitat natural per a residus industrials establerts per la Directiva europea 96/29/EURATOM i adoptats per la legislació espanyola mitjançant el Reial decret 783/2001.

Les reaccions dels agents locals
L'Ajuntament de Flix, coneixedor del problema des de feia temps, va lamentar que l'estudi del CSIC i la UAB s'hagués fet públic a través dels mitjans de comunicació, amb la consegüent alarma social que aquest fet havia generat. Així mateix, va aprofitar l'avinentesa per a reclamar a la Generalitat de Catalunya l'elaboració de plans de reindustrialització i diversificació econòmica per a Flix i les poblacions properes, excessivament dependents de la indústria química i nuclear.

La resta d'alcaldes de la comarca de la Ribera d'Ebre també es van afegir a aquesta demanda de reconversió econòmica de la zona, tenint en compte que la planta química presentava ja un futur incert i que l'alarmisme generat per l'estudi podria servir de coartada per a retallar encara més la plantilla. Així mateix, els alcaldes de la Ribera d'Ebre van témer que l'alarma social generada tingués impactes negatius sobre el sector turístic de la comarca, que es basa en l'atractiu de navegar i pescar al riu Ebre.

Les crítiques ecologistes
Les entitats ecologistes es van mostrar molt crítiques amb l'activitat contaminant de la planta d'Ercros. Greenpeace va exigir a l'empresa Ercros que assumís els costos de descontaminació dels residus acumulats al riu Ebre i també va recomanar el tancament de la planta química per a acabar amb els abocaments continuats de residus tòxics. Així mateix, l'organització ecologista va assegurar que feia més de 20 anys que denunciava la contaminació sistemàtica del riu Ebre, la qual podia conduir a una situació irreversible en què les aigües fluvials no es poguessin aprofitar per a cap ús. Greenpeace també va assegurar que els abocaments més tòxics s'havien produït en temps recents. Ecologistes en Acció també es va afegir a l'exigència de paralitzar immediatament l'activitat de l'empresa i, a més, va criticar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) perquè l'any 2002 havia passat per alt l'incompliment que havia fet Ercros dels requisits per a poder abocar aigües al riu Ebre.

El grup ecologista GEPEC (Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp), per la seva part, també va considerar que Ercros havia de pagar els costos de descontaminació i va criticar la passivitat de l'administració hidràulica catalana i el control ineficaç de l'empresa per part de la Generalitat. El Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTFNN) va de-manar a la Generalitat que es creés una Comissió independent de científics i tècnics per avaluar l'abast del problema i proposar-hi les mesures més adients.

El debat sobre el grau de responsabilitat de l'empresa
Uns dies després de l'aparició de l'estudi als mitjans de comunicació, l'empresa Ercros va anunciar que no es considerava responsable d'haver de retirar els residus tòxics acumulats a l'embassament de Flix. Segons el seu president, Antoni Zabalza, fins a l'any 1988 la planta química abocava habitualment els residus tòxics derivats de la producció de fosfats a l'embassament perquè no hi havia cap legislació que ho impedís. A partir de llavors, amb l'entrada en vigor de la normativa sobre aquest aspecte, l'empresa va començar a enviar els residus a l'abocador autoritzat del Racó de la Pubilla.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va considerar que hi havia una doble responsabilitat: d'una banda, de l'empresa Ercros, per haver contaminat el medi i, de l'altra, de l'Administració central, per no haver legislat i per tant no haver impedit la contaminació del riu. En relació amb l'empresa, Milà va afirmar que, com a mínim, tenia la responsabilitat moral perquè sabia que allò que abocava era perjudicial per al medi. Quant a les responsabilitats civils i penals, va considerar que la fiscalia era l'encarregada de determinar-les.

La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va reconèixer que la inexistència de legislació quan es van produir els abocaments eximia l'empresa de qualsevol responsabilitat i impedia que se li pogués exigir l'assumpció dels costos de descontaminació. En tot cas, es va remetre també a la fiscalia, òrgan que tenia la darrera paraula sobre la responsabilitat civil de l'empresa. Així mateix, va anunciar que l'any 2005 s'aprovaria una llei de responsabilitat ambiental que obligaria les empreses a contribuir econòmicament a reparar els danys ambientals que generessin les seves activitats. Aquesta llei, però, no podria tenir efectes retroactius i per tant no s'aplicaria en el cas d'Ercros.

Ecologistes en Acció, en canvi, va negar que hi hagués un buit legal sobre la matèria ja que hi havia directives comunitàries sobre el risc de radiacions ionitzants i un decret de 2001 aplicable a les radiacions procedents de fonts naturals. La Plataforma per a la Defensa de la Ribera d'Ebre també va exigir a Ercros que assumís els costos de la descontaminació, atès que, tot i haver contaminat emparat per la inexistència de legislació a Espanya, l'empresa estava al corrent de la legislació europea.

Efectivament, la legislació espanyola preveu el tractament dels residus nuclears procedents de centrals nuclears, hospitals i al-tres centres que generen radioactivitat artificialment, si bé encara no hi ha una legislació clara que estableixi procediments de tractament per als residus radioactius produïts de manera natural, com els derivats de la fosforita. L' única legislació existent és el Reial decret 783/2001, que transposa la Directiva europea 96/29/EURATOM, per la qual s'estableixen normes bàsiques per a la protecció sanitària dels treballadors i de la població contra els riscos de les radiacions ionitzants. Aquest decret exigeix que les activitats que utilitzin matèries primeres amb elements radioactius portin a terme estudis per a determinar si hi ha conseqüències significatives radiològiques derivades de l'exposició dels treballadors o de la població en general i si cal aplicar-hi mesures de protecció radiològica. Segons una llista del CSN de l'any 2002, la planta química d'Ercros no es considerava una activitat subjecte a aquest decret.

Després de tots aquests posicionaments, el 21 de setembre de 2004 la Fiscalia de Tarragona va obrir diligències informatives sobre els abocaments de residus tòxics a l'embassament de Flix, tenint en compte que cap administració pública havia lliurat informació a la Fiscalia. L' objectiu era determinar la possible relació entre els residus dipositats a l'embassament i altres episodis de contaminació del riu Ebre que ja havien estat objecte de procediments judicials i sentències condemnatòries a Ercros.

L'abocador controlat de residus industrials del Racó de la Pubilla
L' any 1988 Ercros va començar a abocar els fangs que generava la seva activitat a l'abocador controlat de residus industrials del Racó de la Pubilla, situat a uns cinc quilòmetres del poble de Flix i de titularitat municipal. Aquest abocador, que és explotat per la mateixa empresa, va ser autoritzat per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) per a rebre residus industrials assimilables als municipals i residus inerts (que no reaccionen químicament). No estava autoritzat, però, per a rebre residus radioactius, ja que la gestió d'aquests és competència del CSN. Tenint en compte que els fangs trobats a la llera del riu Ebre eren abocats des de l'any 1988 a l'abocador del Racó de la Pubilla, era lògic pensar que en aquest indret també hi hauria dipositats residus radioactius.

Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), si bé l'abocador va ser objecte de controls periòdics, les normes aplicables no preveien l'anàlisi de valors de radioactivitat, atès que els residus radioactius estan exclosos de la normativa general de residus i tenen regulació pròpia. D'aquests controls es desprenia que no hi havia lixiviats i que els paràmetres analitzats estaven dins la normativa vigent. D'altra banda, el DMAH va fer constar que en cap moment l'empresa va comunicar a l'ARC el possible caràcter radioactiu dels fangs abocats quan és el productor dels residus qui té l'obligació de garantir que siguin gestionats segons la normativa vigent.

Durant el mes de setembre de 2004, i per evitar una alarma innecessària, l'ARC va prendre diferents mostres dels residus dipositats a l'abocador per determinar de manera rigorosa la possible afectació a la salut i al medi. Tanmateix, l'ARC, per saber si hi havia risc immediat, va analitzar mostres dels residus que s'hi esta-ven abocant en aquells moments. Una valoració preliminar dels resultats d'aquestes darreres mostres per part del CSN va concloure que l'abocador no representava cap risc radiològic inacceptable per a la població o per al medi ambient, i, per tant, no calia cap mesura de protecció addicional a les previstes en el disseny i l'explotació de l'abocador.

Paral·lelament a les actuacions del DMAH, es van dur a terme dues analítiques independents dels residus de l'abocador per part del GCTFNN i un laboratori francès a petició de TV3. En el primer cas, es va considerar que els nivells de radioactivitat detectats en els residus feia que s'haguessin de considerar com a residus inerts de la mineria de l'urani, la qual cosa obligava els poders públics a tractar-los de manera especial i no com s'estava fent fins aleshores. En el segon cas, els fangs de mostra van ser recollits per TV3 amb la col·laboració del GCTFNN; els resultats van mostrar que les restes abocades contenien elements radioactius similars als detectats a la llera del riu Ebre. A més, la presència d'urani era cent vegades superior al valor que es pot trobar en sòls normals.

Tenint en compte els resultats d'aquestes dues analítiques, Ecologistes en Acció va anunciar que denunciaria Ercros davant la Fiscalia perquè la deposició de residus a l'abocador del Racó de la Pubilla incomplia la normativa vigent a Espanya i la normativa comunitària. Per la seva part, el partit Verds - Alternativa Verda va demanar al govern català la clausura immediata de l'abocador.

Les actuacions empreses pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Ministeri de Medi Ambient
El mes de maig de 2004, després del canvi de govern posterior a les eleccions generals del mes de març, el DMAH va elaborar una proposta d'actuacions alternatives al PLA HIDROLÒGIC NACIONAL I PROGRAMA AIGUA que van ser lliurades al Ministeri de Medi Ambient, entre les quals n'hi havia d'específiques per a la zona de Flix. El mes de juny, el Govern de la Generalitat de Catalunya va donar el vistiplau a la modificació del Pla Hidrològic Nacional (PHN). Una de les actuacions amb més pressupost era la retirada dels contaminants de l'embassament de Flix, amb 90 milions d'euros. D'altra banda, i a causa de l'alarma social que es va generar un cop fet públic l'estudi, el conseller de Medi Ambient va comparèixer al Parlament de Catalunya el 20 d'octubre per informar sobre la situació i les mesures adoptades fins al moment.

Per la seva part, el Ministeri de Medi Ambient va anunciar que destinaria 104,4 milions d'euros a solucionar l'acumulació de residus tòxics. D'aquests, 90 milions es corresponien a la partida del Programa AGUA, que substituïa el derogat PHN. Tenint en compte que aquesta reserva semblava insuficient, el Ministeri també va anunciar que sol·licitaria a la Unió Europea una contribució del 80% dels costos de les obres de descontaminació.

El 21 de setembre de 2004 es va constituir una comissió de seguiment integrada per representants polítics de totes les administracions i organismes públics implicats en la gestió de l'aigua i el tractament de residus. L' objectiu d'aquesta comissió era adoptar una solució per al problema dels residus contaminants de l'embassament de Flix. A instància d'aquesta comissió, el 24 de setembre es va constituir una comissió tècnica integrada per experts, amb l'objectiu de proposar solucions tècniques de descontaminació i estudiar a fons els riscos ambientals derivats dels residus acumulats a l'embassament.

Les possibles solucions al problema i l'aprovació d'un calendari definitiu d'actuacions
L' informe del CSIC i la UAB proposava tres alternatives per a neutralitzar els efectes del dipòsit de residus. La primera era desviar el riu Ebre al tomb que fa a Flix per dessecar el llit al sector on hi ha els residus i poder-los retirar i tractar. Aquest desviament, però, tindria un greu impacte ambiental sobre la reserva natural de Sebes i el meandre de Flix. La segona alternativa era construir un mur de contenció que aïllés els residus de l'aigua i permetés, també, retirar-los i tractar-los. La tercera opció era confinar els residus en un gran sarcòfag hermètic.

La primera reunió de la Comissió Tècnica va tenir lloc el 25 d'octubre i es va proposar elaborar tres estudis: un per a analitzar a fons quina de les alternatives existents era la més convenient i en quines condicions s'havia de portar a terme, un altre per a analitzar el risc ambiental sobre les persones i el medi ambient dels residus dipositats a la llera i un darrer que estudiés a fons les característiques dels residus acumulats.

El 3 de novembre es va reunir la Comissió de Seguiment i, després de revisar les propostes de la Comissió Tècnica, va aprovar el calendari d'actuacions per a resoldre el problema. La primera actuació aprovada va ser la convocatòria d'un concurs públic per triar la solució de descontaminació més adequada. L' alternativa finalment escollida seria objecte d'una avaluació d'impacte ambiental. La previsió era que abans de juny de 2005 es decidís la solució definitiva i els treballs de descontaminació s'iniciessin a final d'aquell any o a l'inici de 2006, per acabar a final de 2008. Al marge del calendari d'actuacions, també es va preveure un seguiment continuat de la qualitat de l'aigua de l'Ebre mentre duressin les actuacions de descontaminació.

A final d'any encara no es coneixien els resultats de les anàlisis dels residus dipositats a l'abocador del Racó de la Pubilla fetes per l'ACR.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/informacio_ambiental/Flix/inici.jsp
mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/informacio_ambiental/Flix/estudi.jsp
mediambient.gencat.net/Images/43_45453.doc
www.gepec.org/ftp/presentacioflix.pps
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada