Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ DEL RIU EBRE A FLIX
Contaminacio-Ebre-flix Mapa: Montse Ferrés
Xavier Basora - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2007

La tramitació del projecte de descontaminació dels residus dipositats al pantà de Flix avança més lentament que no es preveia i no és fins a final d’any que se n’obre la licitació. El Ministeri de Medi Ambient anuncia que les obres no començaran fins al 2008 i que acabaran a mitjan 2011, un any més tard del que s’havia previst inicialment. La seguretat i la possible contaminació de les aigües superficials i subterrànies durant la fase d’extracció dels residus preocupa i per això es dissenya un pla d’emergències. D’altra banda, avança el projecte de recuperació del meandre de Flix.


Antecedents 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2013

Al setembre de 2004 es va fer públic un estudi que mostrava una important acumulació de residus químics i radioactius al pantà de Flix (Ribera d’Ebre). El ressò mediàtic d’aquest incident va generar una alarma social, a la qual les administracions van respondre amb un pla d’actuacions per a descontaminar aquest tram del riu Ebre. La planta química d’Ercros era la responsable dels abocaments. El 2005 la Comissió de Seguiment integrada per les administracions implicades en la resolució del problema va decidir extreure els 700.000 m3 de residus en lloc de confinar-los. Tots els residus prèviament tractats anirien a l’abocador del Racó de la Pubilla, situat al mateix terme municipal de Flix. El 2006 el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va aprovar el projecte de descontaminació i la corresponent declaració d’impacte ambiental.

Un nou calendari per al projecte de descontaminació
El 20 de febrer de 2007 es va reunir la Comissió de Seguiment del projecte. Durant la reunió, el secretari per al Territori i la Biodiversitat del MMA, Antonio Serrano, va explicar que els treballs de descontaminació no s’iniciarien fins a final d'any o començament del 2008. Això comportaria que s’acabarien a mitjan 2011, un any més tard de la data prevista inicialment. Per complir aquest calendari, Serrano va anunciar que el projecte es licitaria a l’agost i s'adjudicaria a final d'octubre. El responsable del MMA va explicar que el cost rondaria els 180 o 200 MEUR.

Durant la reunió, la societat estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas S.A. (Acuamed) va presentar els resultats de la prova pilot feta l’estiu de 2006 i va confirmar que l’opció d’extreure els fangs era viable. Així mateix, la prova va servir per a millorar la manera de tractar els sediments contaminats.

La reunió va servir també per a conèixer més detalls dels treballs de descontaminació. El projecte preveia la construcció d'un mur de 1.397 m de longitud a l’interior del pantà que aïllaria els sediments tòxics del cabal corrent del riu. L’extracció dels fangs s'efectuaria amb una draga de succió de 250 m3/h de capacitat. Els residus extrets es transportarien a una planta de tractament situada a l'interior del recinte d’Ercros per sotmetre'ls a diferents processos de descontaminació que els convertirien en “no perillosos”. Posteriorment es transportarien a través d'una cinta de 6,5 km fins a l’abocador del Racó de la Pubilla, que s'hauria de condicionar i ampliar per rebre els residus. D’altra banda, es construiria una depuradora d’aigües també dins el recinte d’Ercros.

La seguretat del projecte de descontaminació
A mesura que s’apropava la data per a iniciar l’extracció dels residus, augmentava la preocupació social per la seguretat del projecte i per la possible contaminació dels aqüífers i l’aigua de l’Ebre durant el procés de retirada dels fangs. A final d’abril, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, reconeixia que la descontaminació comportava riscos ambientals i que per aquest motiu el MMA i la Generalitat estaven elaborant un pla d’emergències.

A mitjan setembre, el secretari general del Departament d'Interior, Joan Boada, va presentar el pla d'emergències, que establia les mesures per a afrontar qualsevol incident que es pogués produir durant el procés de neteja. El pla preveia un centre de comandament avançat instal•lat a Flix que coordinaria directament diferents grups: un de salvament i rescat, un de control i intervenció ambiental, els grups logístics i el grup sanitari.

Boada va explicar que en cas de contaminació greu de l’Ebre durant la neteja del pantà, es tallaria la captació de l'aigua del minitransvasament i la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona quedaria connectada als pous d'emergència que es construirien a Campredó. Pel que fa a la resta d'abastaments urbans que capten l’aigua a través de pous, el subministrament es garantiria mitjançant camions cisterna.

Recuperació del meandre de Flix
Al llarg del 2006 es va dur a terme també la tramitació administrativa del projecte promogut pel MMA per a la recuperació ambiental del meandre de Flix, situat aigües avall del pantà. A mitjan abril de 2007, el MMA en va aprovar la inversió definitiva: 7,1 MEUR per a executar una cinquantena d’actuacions destinades a restaurar i estabilitzar els marges del riu.

Tot i aquesta inversió, les actuacions no solucionarien el problema principal del meandre: l’escassa circulació d’aigua fruit de l’existència de preses hidroelèctrica riu amunt. Per aquest motiu, l’alcalde de Flix, Pere Muñoz (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) va reclamar que s’agilitessin les negociacions entre la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i les empreses hidroelèctriques pera establir un règim hídric que garantís un cabal ecològic.

Nou endarreriment de l’inici de les obres
Malgrat el calendari anunciat per Serrano a final de febrer, en acabar l’any les obres de descontaminació no s’havien iniciat. Al desembre el MMA va obrir la licitació del projecte de descontaminació amb un pressupost de 200 MEUR i se’n preveia l’adjudicació per a final de març de 2008.

D’altra banda, a final d’any restava pendent de resoldre’s el recurs que havia interposat Ercros contra la resolució judicial de l’Audiència Provincial de Tarragona de desembre de 2006; aquesta resolució instava l’empresa a pagar una part dels treballs de descontaminació que seria proporcional als abocaments realitzats entre el 1988 i el 1993.

Més informació
www.acuamed.com
www.mma.es/secciones/agua
www.reservanaturalsebes.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada