Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ DEL RIU EBRE A FLIX
Contaminació del riu Ebre a Flix Mapa: Montse Ferrés
Xavier Basora - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2006

Després que les administracions optin per extreure els residus químics i radioactius dipositats al pantà de Flix, al juliol s’inicia una prova pilot amb resultats satisfactoris. Avança la tramitació administrativa del projecte de descontaminació i al novembre es publica la declaració d’impacte ambiental. Per començar les obres previstes el 2007, ja només falta licitar el projecte constructiu. D’altra banda, l'Audiència Provincial de Tarragona obliga l'empresa Ercros a pagar part del cost de la neteja dels abocaments tòxics. Paral•lelament, diverses iniciatives de millora ambiental a les proximitats del pantà de Flix comencen a concretar-se. Finalment, els resultats d’un estudi demostren que quan hi ha crescudes de l’Ebre els residus dipositats al pantà de Flix circulen riu avall, però amb concentracions poc importants.


Antecedents 2004, 2005

Articles posteriors 2007, 2008, 2013

El setembre de 2004 es va fer fa públic un estudi que mostrava una important acumulació de residus químics i radioactius al pantà de Flix (Ribera d’Ebre). Aquest fet i el ressò mediàtic que va tenir van generar una alarma social a la qual les administracions van respondre amb un pla d’actuacions per a abordar la descontaminació d’aquest tram del riu Ebre. La planta química d’Ercros era la responsable dels abocaments. Durant el 2005, la Comissió de Seguiment integrada per les administracions implicades en la resolució del problema havia decidit extreure’n els 700.000 m3 de residus i tractar-ne una part en una planta de nova construcció. Tots els residus anirien a l’abocador del Racó de la Pubilla, situat al mateix terme municipal de Flix.

Els primers treballs de descontaminació comencen al juliol
A començament de febrer de 2006, el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va treure a exposició pública el projecte de descontaminació del pantà de Flix i el corresponent estudi d’impacte ambiental. Segons el projecte, l’abocador del Racó de la Pubilla s’ampliaria per donar cabuda a un màxim de 800.000 tones de material.

Durant el juliol, el MMA va procedir a extreure unes 350 tones de residus com a prova pilot del projecte de descontaminació. Segons va explicar Antonio Serrano, secretari per al Territori i la Biodiversitat del MMA i portaveu de la Comissió de Seguiment, la prova havia de servir per a agafar experiència i tenir la seguretat que no hi havia cap risc. Els residus extrets es van sotmetre a diferents processos tèrmics i químics de descontaminació a través d’una planta portàtil.

A principi de setembre, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va anunciar que els treballs de la prova pilot continuarien uns mesos i que el projecte de descontaminació tenia un pressupost inicial de 155 MEUR. Per la seva part, responsables de la societat Getinsa-Geocisa, encarregada de l’estudi previ sobre les alternatives de descontaminació, van explicar que els resultats de la prova pilot eren satisfactoris i que les mostres amb més substàncies tòxiques s’havien sotmès amb èxit a tractaments de descontaminació.

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), per la seva part, va anunciar al novembre que la possibilitat d'una contaminació de l'aigua durant els treballs de descontaminació quedaria reduïda ”dràsticament”, atès que els materials tòxics i radioactius serien aïllats, descontaminats i transportats sota fortes mesures de seguretat.

A mitjan novembre, el MMA va donar llum verd al projecte de descontaminació amb la publicació de la declaració d’impacte ambiental. A final d’any, restava pendent la licitació del projecte constructiu. El calendari previst era que el procés d'extracció dels fangs contaminats s'iniciés dins el primer semestre de 2007, amb l’objectiu que s’acabés a mitjan 2010.

D’altra banda, l'Audiència Provincial de Tarragona va emetre a principi de desembre una resolució judicial que obligava l'empresa Ercros a pagar part del cost de la neteja dels abocaments tòxics que va efectuar al pantà de Flix entre el 1988 i el 1993. L'acte determinava que hauria de fer-se càrrec d'una indemnització proporcional al cost del sanejament del pantà pels cinc anys d'abocaments respecte als més de cent anys de funcionament de la planta electroquímica. Ercros va anunciar que recorreria la decisió.

Els residus van riu avall quan hi ha crescudes
A començament de febrer, un laboratori francès que havia avalat altres denúncies de grups ecologistes sobre qüestions relacionades amb els riscos de l'energia nuclear, va explicar els resultats de les anàlisis de mostres del fosfat bicalci que Ercros produïa a la planta de Flix. Segons el laboratori, el compost contenia elements radioactius que podrien passar a la cadena alimentària.

En començar el setembre, durant la jornada monogràfica “El risc ambiental dels fangs tòxics de Flix” celebrada a Barcelona, es van presentar els resultats d’un estudi sobre la mobilitat dels residus dipositats a l'embassament de Flix. Joan Grimalt, professor de Química Ambiental del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), va explicar que, contràriament al que es pensava, els residus circulaven riu avall quan el riu creixia, en concret quan el cabal de l'Ebre passa de 200 m3/sa 900. Tot i això, els nivells de concentració dels contaminants eren poc importants. Aquests resultats refermaven, per tant, la decisió d'extreure els residus.

Millores ambientals i altres iniciatives complementàries
A final de gener, l’Ajuntament de Flix i l’empresa Ercros van signar un conveni pel qual la indústria es comprometia a aportar 72.000 € durant el període 2006-2010 per donar suport a l’execució del pla de gestió de la reserva natural de fauna salvatge de Sebes i el meandre de Flix. Ercros ja havia donat suport anteriorment a diferents activitats relacionades amb la gestió d'aquesta reserva, que anava a càrrec del Grup de Natura Freixe.

D’altra banda, al llarg de l’any es va dur a terme la tramitació administrativa del projecte per a la recuperació ambiental del meandre de Flix, unes obres que tenien un pressupost de 6 MEUR assumit pel MMA. De fet, aquest projecte era una de les primeres tasques que el MMA i la Generalitat emprendrien en execució del PLA INTEGRAL PER A LA PROTECCIÓ DEL DELTA DE L'EBRE. A final de juny, la CHE va treure a informació pública el projecte definitiu, que incloïa la reconstrucció del passeig de l'Ebre, l'estabilització dels marges fluvials, la revegetació i replantació d'espècies autòctones i la construcció de dues basses complementàries als terrenys propers a la depuradora. L’objectiu era que les obres poguessin acabar l’any 2008.

Per la seva part, Endesa, a petició de l'Ajuntament de Flix i després d'assolir un acord amb la CHE, es va comprometre a començament de juliol a realitzar cada mes i mentre perdurés la situació de sequera una aportació d’aigua del pantà de Flix per a renovar l'aigua del meandre. L’objectiu era eliminar les plantes aquàtiques d'aquest tram del riu, que amb la sequera havien assolit uns nivells perjudicials per a l'ecosistema. La primera aportació ja s’havia fet el 29 de juny i havia comportat la parada dels grups de la central hidroelèctrica de Flix per a evitar que un buidatge del pantà afectés negativament la reserva natural de Sebes.

Per últim, el conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, va anunciar a principi d’abril la intenció de la Generalitat de crear, conjuntament amb l’Ajuntament de Flix, un centre d’interpretació a la fàbrica d’Ercros per a explicar el procés de descontaminació i organitzar-hi visites guiades. Els contactes entre la Generalitat i Ercros ja s’havien engegat, però la iniciativa restava pendent de concreció. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va mostrar-se sorprès per l’anunci i el va titllar de “rentat d’imatge” per part de l’empresa que havia contaminat el riu.

Més informació
www.acuamed.com
www.mma.es/secciones/agua
www.reservanaturalsebes.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati