Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA AL CAMP DE TARRAGONA
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2003

La proliferació de diferents episodis de contaminació atmosfèrica al Camp de Tarragona fa reaccionar les administracions i els diferents agents implicats amb l’objectiu de millorar la seguretat de les indústries de la zona. Al llarg del 2003 s’han definit propostes encaminades a la prevenció i la correcció del problema, entre les quals destaca la creació d’un mapa d’olors i la instauració d’un grup de vigilància.

Articles posteriors 2004

Els episodis de contaminació
La contaminació atmosfèrica al Camp de Tarragona, en gran part derivada d’un dels sectors d’activitat més importants de la zona, la indústria química, va generar diferents episodis de males olors no tòxiques de procedència industrial els darrers mesos del 2003. Des de la darreria d’abril fins a començament de juny, a Tarragona es van multiplicar aquests episodis. Si normalment de mitjana en un any es detectaven uns deu episodis similars, en un mes i mig diferents entitats ecologistes en van comptabilitzar aproximadament vint-iquatre, dels quals només quatre es van donar a conèixer per part de l’Administració.

A mitjan mes de juny la planta de producció de polietilè de Down Chemical va tenir una avaria que es va traduir en un núvol de fum negre que va cobrir part de Tarragona. Una fuita d’amoníac a l’empresa Frigorífics Tarragona va generar un petit núvol irritant i molest al barri d’Icomar de Tarragona a la darreria de juliol i també hi va haver incidències a la planta Repsol, amb emissions de gasos a començament de setembre. Una fuita de productes tòxics a la planta Bayer a Vila-seca a començament de desembre va activar el Pla de Seguretat Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA). I per últim, uns quants dies més tard, una baixada de tensió elèctrica va provocar un curtcircuit a la planta de cogeneració de Repsol YPF, amb una concentració de SO2 vint vegades superior a l’habitual.

Les queixes de les entitats ecologistes
Diferents grups ecologistes van manifestar la seva preocupació pels fets. És el cas de l’entitat Ecologistes en Acció. Aquest grup ecologista va elaborar un informe en què denunciava el funcionament irregular de les estacions de la Xarxa de Control de Qualitat que la Generalitat té al Camp de Tarragona (un total de nou estacions). Les estacions serveixen per controlar les emissions de contaminants legislats per la Unió Europea (UE), que a més no capten les olors emeses, en no ser tòxiques. També van destacar la superació dels llindars per a la salut de les emissions d’ozó, de partícules en suspensió, del sulfur d’hidrogen i del monòxid de carboni. Davant d’aquest fet, grups polítics com el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) de Tarragona també es van mostrar crítics amb el mal funcionament d’aquestes estacions.

Una altra entitat ecologista, GEPEC, feia anys que denunciava les suposades problemàtiques derivades de les in dústries químiques de la zona. Les seves denúncies se centraven en els excessos de contaminants emesos per les indústries, la manca de millores tècniques, la manca d’inversió en seguretat i altres irregularitats que consideraven que incidien sobre els nuclis de població més propers.

Tanmateix l’ens ecologista l’Escurçó de Tarragona també es va manifestar en aquest sentit, i a la darreria d’any va demanar a l’Hospital de Reus i de Tarragona informació sobre les afeccions respiratòries per saber els casos de ciutadans afectats per problemes respiratoris que havien estat atesos a la sala d’urgències.

Les administracions i els diferents actors implicats cerquen solucions conjuntes
Davant dels fets, l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), l’Ajuntament de Tarragona, la patronal química, l’autoritat portuària, els sindicats i les associacions de veïns van decidir crear una comissió de seguiment, l’objectiu de la qual era unir esforços després de constatar que les actuacions individualitzades no donaven resultats.

Tanmateix, la Generalitat i els municipis de l’àrea d’influència del complex petroquímic de Tarragona (integrats al PLASEQTA) van acordar dissenyar un mapa d’olors que permetria detectar l’origen de les emissions de les pudors. Per realitzar-lo es tindria en compte la intensitat, la composició i les condicions meteorològiques. En primer lloc s’elaboraria un banc de dades que serviria com a base i tot seguit un equip de tècnics, integrats en una comissió, n'elaborarien el mapa a través de la identificació d’olors. Aquesta eina ja s’havia utilitzat uns anys abans, per primer cop a Espanya, al port de Barcelona.

El mapa es va començar a elaborar a la tardor i es preveia que necessitaria un període de temps d’entre deu i dotze mesos, segons va comunicar el delegat del Govern a Tarragona, Cèsar Puig. A més, va anunciar la necessitat de revisar el Protocol d’incidents menors firmat amb les empreses químiques, que exigia un compromís del sector quan s'hagués de fer una notificació d’emissions, buscant-hi més implicació. El mateix delegat del Govern va lamentar el buit legal que hi havia en l’àmbit de la UE quant a les males olors, a més de la falta de col·laboració de les empreses.

El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Agustí Mallol, va manifestar que les empreses que no seguissin el protocol ni demostressin una implicació davant els projectes i que realitzessin alguna emissió encara que no fos sancionable per la via administrativa serien castigades moralment amb la qualificació de «non grata».

Al mateix temps, la Universitat Rovira i Virgili, que ja estava investigant en aquest àmbit, va donar a conèixer, en el marc d’una jornada que es va organitzar a la mateixa universitat a la darreria de juny, un mètode anomenat «nassos electrònics» (mesuradors) que serviria per a complementar el mapa d’olors, després de concloure la fase experimental i de comprovar-ne l'eficàcia.

Javier Bort, director general de l’AEQT, va anunciar la creació d’un grup de vigilància que estaria de guàrdia les vint-i-quatre hores del dia. El grup estaria integrat per tècnics i bombers de les empreses i actuaria amb l’Ajuntament per identificar les causes de males olors. Fins aquell moment les empreses havien signat un conveni pel qual es comprometien a informar voluntàriament sobre els incidents menors.

Més informació
http://www.aeqt.com
http://www.gepec.org
http://www.ajtarragona.es/lajuntament/Plaseqta
Nel·lo, Oriol (Ed.), 2003, Aquí no! Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati