Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ AL PORT DE TARRAGONA

Núria Terradas

Actualitzat a 31/12/2007

El fenomen de la contaminació marítima i atmosfèrica al port de Tarragona té els seus inicis i orígens en el complex petroquímic de Tarragona i en l’activitat portuària pròpiament dita. Dos episodis de vessaments de fuel per accident provoquen reaccions per part dels afectats, dels pescadors i de l’alcalde de Vila-seca. D’altra banda, la contaminació produïda per la càrrega i descàrrega de carbó també és objecte de denúncia per part de Greenpeace.

La contaminació és un fenomen extens a tot el litoral català. Al PORT DE TARRAGONA, però, és un problema que s’inicia als anys seixanta amb la instal•lació de les primeres indústries químiques i que, en les darreres dècades, ha anat adquirint gran complexitat per la diversa causalitat i pels medis diferents que afecta. Dels inicis ençà, s’han repetit episodis de vessaments al mar de substàncies tòxiques (per accidents o deguts a la normal activitat de la indústria i el port, o també per residus urbans); de contaminació atmosfèrica per males olors (procedents de la indústria química), per emissió de partícules en suspensió a l’aire (procedents de les activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies al port –carbó, cereals, etc. –), o per emissió de gasos de la indústria.

Els vessaments de fuel, que provenen d’accidents a la planta de Repsol i a la monoboia, o de les plataformes petrolieres (a Tarragona n’hi ha tres) solen produir taques de dimensions variables a la superfície del mar, que impliquen un greuge ambiental per a la qualitat de les aigües i els seus ecosistemes i que acaben tenint una afectació econòmica, tant al sector turístic, per l’embrutiment de les platges, com al sector pesquer.

Existeixen altres fonts de contaminació marítima: els vessaments des de vaixells per fugues o operacions rutinàries (neteja de sentines) que solen ocórrer al mar; i els residus, generats per la indústria química, que aboquen al mar aigües residuals amb elevada càrrega orgànica i no biodegradable a través de vuit emissaris, després d’haver passat el filtre de les depuradores pertinents. Tot plegat s’esdevé, a més, en una zona d’alta concentració urbana i socioeconòmica.

La implicació de l’administració i agents responsables

Per a prevenir i pal•liar la pol•lució produïda per causes i agents diferents, administracions i entitats implicades han elaborat i signat plans i convenis específics en l’àmbit tarragoní. L’any 2003, l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) presentava el Pla d’activació de contingències mediambientals (PACMA) per a combatre i prevenir episodis de males olors que causen molèsties, establint una coordinació amb el Centre Nacional d’Emergències de Catalunya (CENCAT) i els Parcs Químics de Seguretat. L’any 2004 s’aprovava la segona revisió del Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (PLASEQTA), elaborat per la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil del Departament d’Interior, amb el patrocini de l’AEQT i el Port de Tarragona. El pla pretenia ser un instrument per a minimitzar l’impacte d’accidents greus de la indústria química. Per una altra banda, el PLA DIRECTOR DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALS I TURÍSTIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA dibuixa una sèrie d’estratègies i mesures correctores per als agents contaminants de l’àmbit territorial. Del 2003 al 2005, el port de Tarragona va participar en el projecte HADA (Herramienta Automática de Diagnóstico Ambiental) promogut per l’ens públic Puertos del Estado i finançat per la Unió Europea (UE). Es tractava d’una eina de diagnòstic i predicció de la qualitat de l’aire, que dedicava una especial atenció a les partícules en suspensió o sedimentables.

El novembre del 2005, l’AEQT i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) van signar un conveni de col•laboració per a aconseguir unes repercussions ambientals menors de la indústria química, per mitjà de l’aplicació de mesures d’autocontrol i realitzant verificacions i seguiments continus. GEPEC-Ecologistes de Catalunya lamentava que l’esmentat acord no servís perquè l’administració exercís un control molt més rigorós sobre les empreses químiques responsables de la contaminació del medi. El juliol del 2007 es va revisar amb un nou pacte per tal que les 30 empreses agrupades en la patronal adoptessin mesures per a atenuar episodis de contaminació per ozó. El novembre de 2006, l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) presentava un pla de mesures ambientals per a cinc anys, que tenia com a objectius lluitar contra la contaminació en mercaderies especials, exercir un control de la contaminació de l’entorn, la gestió de residus, obres d’ampliació del port i actuacions generals (Parc de Bombers i control del consum d’aigua i energia). En aquest sentit, l’APT es va adherir al conveni internacional MARPOL per a la recollida de residus dels vaixells (mercants, de pesca i esbarjo). La coexistència de tots aquests instruments i la participació de diverses administracions no ha evitat, de vegades, en situacions d’emergència certa descoordinació entre l’Estat i la Generalitat, com la que es va produir l’octubre del 2007, segons reconeixia el director general de Protecció Civil de la Generalitat, Josep Ramon Mora.

Accidentalitat reiterada i accions de protesta

El 5 de gener i el 23 d’octubre de 2007 es van produir vessaments de cru, per accident, a la monoboia de Repsol, davant del port, que van obligar a activar el pla d’emergències CAMCAT. El president de la Confraria de Pescadors, Esteve Ortiz, es lamentava de l’accident del mes d’octubre i anunciava accions legals contra l’afectació que l’incident podia representar per al sector. Per als pescadors, un accident així pot significar diversos dies sense poder sortir a pescar, amb les consegüents pèrdues econòmiques que aquest fet genera. El delegat del govern a Tarragona, Xavier Sabaté, manifestava que “es fa difícil explicar per què al segle XXI encara succeeixen aquesta mena de fets”. Aquests esdeveniments van provocar reaccions de protesta de l’alcalde de Vila-seca, població afectada per la taca de fuel, el qual lamentava que les declaracions oficials sobre les conseqüències de la fuita no s’ajustessin a la realitat.

D’altra banda, Greenpeace duia a terme el mes de novembre, amb el seu vaixell Artic Sunrise, accions de protesta contra la càrrega i descàrrega de carbó al port. L’entitat ecologista es felicitava perquè el secretari general de Prevenció de la Contaminació i Canvi Climàtic admetia, després d’aquests fets, que l’Estat espanyol hauria de reduir la dependència del carbó.

Més informació
www.aeqt.com
www.greenpeace.org
www.porttarragona.es
www.puertos.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Tarragonès