Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONSORCI PER A LA PROTECCIÓ INTEGRAL DEL DELTA DE L'EBRE (CPIDE)
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

La lluita entre administracions a favor i en contra del transvasament de l’Ebre es trasllada al Consorci per a la Protecció Integral del Delta de l’Ebre (CPIDE), l’organisme encarregat de dissenyar, coordinar i impulsar les actuacions previstes al PHN. El Govern de la Generalitat intenta fer valer el seu vot de qualitat al Consorci per bloquejar el projecte. El Govern central respon modificant la llei del PHN per mirar d’evitar aquest possible bloqueig.


Articles posteriors 2004

Orígens
El 6 de novembre de 2003, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va aprovar, a través del Decret 290/2001, la constitució del Consorci per a la Protecció Integral del Delta de l’Ebre (CPIDE) i els seus estatuts.

La creació d’aquest organisme estava prevista a la disposició addicional desena de la Ley 10/2001, de 5 de julio, del Plan Hidrológico Nacional, titulada Plan Integral de Protección del Delta del Ebro. Es tractava d’una disposició introduïda per Convergència i Unió (CiU) i acceptada pel Partit Popular (PP) a canvi del vot favorable de CiU a l'esmentada llei. Aquesta disposició instava a elaborar el Pla integral de protecció del delta de l’Ebre (PIPDE), pla que, entre altres coses, havia de servir per a garantir les especials condicions ambientals del tram final del riu i del delta i per a definir el cabal ecològic que permetria mantenir aquestes condicions. Aquest pla s’havia de redactar en el termini màxim d’un any a partir de l’aprovació de la llei del PLA HIDROLÒGIC NACIONAL i hauria de ser aprovat pel Govern central.

Estructura, membres i funcions
El CPIDE, segons la llei, havia d’estar presidit per la Generalitat de Catalunya, per això se'n va nomenar president el delegat de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, Francesc Sancho. El CPIDE havia d’estar integrat a més a més per totes les administracions i entitats amb competències i interessos al delta de l’Ebre, com ara el Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat de Catalunya, els ens locals, els usuaris i altres organitzacions socials.

El BOE 137 de 8 de juny de 2002 publicava una resolució de l’Executiu que aprovava el conveni de col·laboració entre l'Administració General de l’Estat i la Generalitat de Catalunya per a redactar el PIPDE i per executar i coordinar-ne les actuacions, tal com preveia la disposició de la llei del PHN. En la publicació del conveni es van incloure també els estatuts del CPIDE, que especificaven que els objectius eren redactar el PIPDE i executar, coordinar i impulsar les actuacions previstes en el pla. També s’anunciava l’estructura organitzativa de l’organisme, format, per una banda, per un consell executiu de caràcter directiu, amb dotze membres repartits paritàriament entre el Govern central (PP) i la Generalitat de Catalunya (CiU), però amb el vot de qualitat del president, i per un consell general de caràcter consultiu format per trenta-nou membres de les administracions i entitats.

Problemes per aprovar el PIPDE
Segons la llei del PHN, el PIPDE havia d’establir el cabal ecològic del tram final del riu, que s’hauria d’incloure al Pla hidrològic de la conca de l’Ebre. L’ article 16 de l'esmentada llei especificava que no s’efectuaria cap derivació mentre no circulés pel riu, en els punts de captació, un cabal superior a la suma del mínim ambiental fixat al pla hidrològic de conca, més el corresponent a les concessions que hi havia aigües avall de la captació.

Tot i que el PIPDE hauria d’haver estat acabat a mitjan any 2002, els desacords entre el govern central i la Generalitat de Catalunya en van provocar l’endarreriment. Des de la Generalitat de Catalunya el president del consorci Francesc Sancho va advertir diverses vegades al govern central que a través del CPIDE, on tenien majoria, podrien bloquejar el PHN endarrerint o fins i tot impedint l’aprovació del PIPDE.

Tot i que el reglament de funcionament del CPIDE no explicitava que havia de ser aquest ens qui aprovés el PIPDE, des de la Generalitat se’n feia aquesta interpretació. Des del Govern central van advertir que la Generalitat no podria bloquejar el transvasament oposant-se a l’aprovació del PIPDE i que, independentment del que decidís el CPIDE, el document es presentaria al Ministeri de Medi Ambient per a l’aprovació definitiva del projecte de transvasament.

Des de la creació del CPIDE, la Plataforma per a la Defensa de l’Ebre (PDE) en va exigir la dissolució en entendre que es tractava d’un mecanisme compensatori que no impediria l’extracció d’aigua i la degradació del tram final del riu Ebre (PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE).

Al principi del 2003, des de la Generalitat es va insistir que des del CPIDE es podria garantir la conservació del tram final del riu. El fet consistia a bloquejar el PIPDE si el Govern central no acceptava un cabal ecològic mínim de 135m3/seg. Tant des del Govern del PP com des dels partits d’esquerra catalans, es va titllar l’acció de la Generalitat d’electoralista tenint en compte la imminència d'eleccions municipals. Des de la PDE, a més, s’afirmava que amb els 135m3/seg no n’hi havia prou per a garantir l’estabilitat del delta de l’Ebre ni per a impedir l’avenç de la falca salina (aigua de mar que penetra riu amunt), i es defensaven uns cabals ecològics per damunt dels 300m3/seg.

Intent de bloqueig del CPIDE
Davant les amenaces del Govern de la Generalitat, el Govern central es va plantejar dissoldre el CPIDE per evitar el bloqueig del transvasament de l’Ebre. Les diferències entre el Govern de la Generalitat i el Govern central es van fer paleses quan els representants del Govern central no van assistir a la reunió convocada a la darreria d’abril pel president del CPIDE, Francesc Sancho, on s’havia de discutir el PIPDE i sobretot el cabal mínim. Segons els representants del Govern central, no es podia discutir el PIPDE, ja que aquest estudi encara no estava redactat. Per la seva banda, des de la presidència del Consorci s’afirmava que es disposava d’un esborrany sobre el qual ja es podia començar a discutir. El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va convocar una nova reunió del Consell Executiu del CPIDE per a la darreria de juliol.

Negativa del CPIDE a discutir el projecte del PIPDE del Govern central
A la darreria de juliol la direcció del CPIDE va anunciar que el PIPDE ja estava enllestit i a punt per ser aprovat. El document, de nou volums i 2.250 folis, elaborat per la direcció del CPIDE, en mans del PP, s’havia de discutir i aprovar en una reunió del Consell Executiu del CPIDE convocada per la Generalitat de Catalunya. La reunió, que es preveia tensa entre els membres del PP i de CiU pel fet del cabal ecològic, es va tancar sense abordar la discussió del document perquè el president del Consorci, Francesc Sancho, va decidir retirar-la de l’ordre del dia. Des de la presidència del Consorci s’interpretava que el pla presentat no s’ajustava a l’encàrrec que s’havia fet. Aquesta decisió va ser valorada tant pel Govern central com per la PDE com una maniobra de distanciament de CiU en relació amb el PP davant la imminent celebració d’eleccions al Parlament de Catalunya. Segons Sancho, el PIPDE no es podia discutir perquè el projecte presentat no responia als mínims que hauria de complir, perquè no establia el cabal ecològic del riu Ebre i perquè proposava la creació d’una societat mercantil estatal que assumiria les competències del CPIDE i algunes competències de la Generalitat i dels ajuntaments. Amb aquesta argumentació, des de la Generalitat es pretenia fer revisar el PIPDE i, d’aquesta manera, endarrerir l’aprovació del projecte de transvasament.

El PIPDE presentat pels representants del Govern central proposava la creació d’una xarxa d’indicadors mediambientals que haurien de permetre determinar quina era la situació del tram final de l’Ebre, per establir-ne posteriorment el cabal mínim, que se situaria entre els 103 i els 143 m3/s. Així mateix, el pla preveia invertir 560 milions d’euros per executar-ne les actuacions previstes.

Controvertida aprovació del PIPDE al Consell General del CPIDE
Els representants del Govern central van instar al president del Consorci a convocar una nova reunió de la Comissió Executiva per discutir sobre el PIPDE. Aquesta reunió va tenir lloc a la darreria de setembre, i la Generalitat de Catalunya, fent ús del vot de qualitat del president del CPIDE, va rebutjar el document proposat, forçant-ne la reelaboració. A més, es va presentar un informe elaborat pels serveis jurídics de la Generalitat que considerava que el cabal ecològic projectat al PIPDE no s’ajustava a les previsions. Posteriorment a la reunió de la comissió executiva va tenir lloc el consell general, tot i que el president del Consorci el va dissoldre abans que es discutís el punt referent al PIPDE. Tan bon punt els representants pròxims a la Generalitat van haver abandonat la sala, la resta, propers al PP, van continuar la sessió i van aprovar el PIPDE. El director del CPIDE, Joaquim Fabra, va anunciar que estudiarien la validesa jurídica de l’acord, mentre que el president, Francesc Sancho, deia que l’acord no tenia caràcter vinculant.

La Generalitat denuncia un suposat intent del Govern central d’atorgar-se la competència per a dissenyar i aprovar el PIPDE
Després de la controvertida aprovació del PIPDE, el Govern central va decidir a començament de desembre modificar la llei del PHN per evitar-ne el bloqueig de la Generalitat. La mesura va consistir en una esmena a la Llei d’acompanyament dels pressupostos generals de l’Estat del 2004, que introduïa una modificació substancial en l’apartat referent a la darrera decisió sobre l’aprovació del PIPDE. Amb aquesta esmena, el Govern central passava a tenir competències directes en el disseny i aprovació del PIPDE, a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

El Govern de la Generalitat en funcions va aprovar la interposició d’un recurs contenciós administratiu contra aquesta decisió i al mateix temps va amenaçar que sortiria del CPIDE. Per la seva banda, Joaquim Fabra afirmava que aquesta esmena no canviava res, ja que el CPIDE mai havia tingut capacitat per a definir el cabal ecològic, i que, a més, era la CHE la que sempre hi havia tingut la darrera paraula.

Més informació
www.boe.es/boe/dias/2002-06-08/pdfs/A20769-20772.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati