Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONSORCI DEL CAMP DE TARRAGONA
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

El Consorci del Camp de Tarragona fa els primers passos en aprovar els estatuts, en triar el president i en dur a terme els primers encàrrecs d’estudis. L’objectiu del Consorci és esdevenir el portaveu dels interessos del Camp de Tarragona en totes les qüestions relacionades amb el creixement i el desenvolupament socioeconòmic de la zona.

Els antecedents: signatura del text de l’Acord institucional del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència
El 18 de maig de 2001 l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el president de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné, van signar al Palau Bofarull de Reus el text de l’Acord institucional del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència. Aquest text recollia les inquietuds d’aquestes administracions envers el desenvolupament i el creixement ordenat de les potencialitats socioeconòmiques del Camp de Tarragona i establia les bases per a la futura creació del Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència (CCT). El text constatava la necessitat de coordinar di-verses actuacions entre les diverses administracions en un moment en què estaven planificades o començades un nombre considerable d’infraestructures, considerava que aquesta coordinació havia de reflectir l’expressió col·lectiva i institucional tant de les administracions com dels diversos agents econòmics i socials i concretava alhora que havia de servir per a superar els localismes.

D’aquesta manera es va acordar la creació del CCT com una entitat pública de caràcter associatiu voluntari i amb personalitat jurídica pròpia. Paral·lelament també es va acordar encomanar l’elaboració d’un programa coordinat d’actuacions per a diversos àmbits: infraestructures, mobilitat, medi ambient, desenvolupament sostenible dels sectors econòmics (indústria, turisme, agricultura), ocupació, immigració i seguretat ciutadana. La Diputació de Tarragona hauria de ser l’encarregada de gestionar i redactar els estatuts del Consorci i també hauria de fer-se càrrec de la tramitació, constitució i posada en funcionament d'aquests estatuts. Igualment hauria d’elaborar el programa coordinat de directrius i fixar-ne els objectius abans que acabés l'any 2001.

Segons es recollia en el text de l’Acord institucional, en principi formarien part del Consorci els Ajuntaments de Reus i Tarragona i la Diputació de Tarragona, possibilitant l’entrada d’altres administracions, especialment de la Generalitat de Catalunya i del Govern central. Per tal d’accelerar l’entrada en funcionament del Consorci es va decidir crear una comissió delegada per al seguiment de l’acord, que s’hauria de reunir com a mínim un cop cada dos mesos i que estaria constituïda per la Diputació de Tarragona, els Ajuntaments de Tarragona, Reus, Valls, Vila-seca, Salou, Cambrils, Constantí i Torredembarra, els Consells Comarcals del Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Priorat, el Baix Penedès i la Conca de Barberà, l’Autoritat Portuària de Tarragona, les Cambres de Comerç de Tarragona, Reus i Valls, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), la Unió General de Treballadors (UGT), la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) i la Universitat Rovira i Virgili.

Aprovació dels estatuts i primers passos del Consorci
Durant l’any 2002 es van presentar els estatuts i es van obrir els períodes d’al·legacions corresponents per presentar-hi esmenes. Finalment el 16 de desembre d’aquell any, es va signar l’acta de constitució dels estatuts del Consorci, fet que va donar lloc al naixement formal del CCT. Els estatuts van ser signats per cent quatre institucions, entre ajuntaments, consells comarcals, Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, sindicats i associacions empresarials.

En aquell acte també es va aprovar la proposta de règim de funcionament i organització i de règim econòmic del Consorci, es va elegir Josep Mariné, president de la Diputació de Tarragona, com a president provisional de l’ens i es van fer les previsions de les principals actuacions per al 2003, entre les quals destacaven la col·laboració en l’elaboració del PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA, el desplegament dels treballs de la Comissió Sectorial per a la Immigració i les comunicacions i electrificació del Camp. També es va aprovar ubicar la seu provisional del CCT a l’edifici de la Diputació de Tarragona. Segons el règim de funcionament aprovat, la principal funció del CCT seria actuar com una veu única de tot el Camp de Tarragona amb vista a instàncies superiors i aconseguir, en cada qüestió, consensos que permetessin plantejar-les amb la màxima força possible i amb un esperit de benefici col·lectiu.

Al principi del 2003 es va establir un debat a diferents nivells sobre la xarxa de transport públic del Camp de Tarragona. Des de l’Ajuntament de Valls es reclamava la reactivació del Consorci de Transport del Camp, pendent d'aprovació dels estatuts. Al principi del mes de març els Ajuntaments de Reus, Tarragona i Valls van acordar els continguts definitius dels estatuts del Consorci del Transport del Camp. Així mateix, es definien quines serien les prioritats del Consorci del Transport: redactar un pla de serveis, la integració tarifària, el pla d’infraestructures i un pla d’inversions. El 15 de març es constituïa definitivament el Consorci del Transport del Camp.

Les diverses opinions sobre el Consorci
Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus, apostava pel lideratge compartit al Camp de Tarragona i, sobre el CCT, opinava que havia de ser una plataforma de concertació al servei dels municipis del Camp i de tot el territori.

El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) reiterava, al principi del 2003, la seva voluntat de formar part del CCT després de dues sol·licituds sense resposta. Segons l’entitat ecologista complien els requisits establerts pels estatuts i podrien aportar opinions constructives en relació amb les qüestions ambientals.

Des del sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) es va proposar al CCT la creació d’un parc agrari dins l’àmbit territorial dels municipis que en formaven part. Així mateix van reclamar que aquesta proposta fos tinguda en compte en l’elaboració del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona.

La Cambra de Comerç de Reus considerava que el CCT tenia massa pocs recursos econòmics per funcionar correctament.

Les eleccions a la presidència del Consorci
El mes de juliol el Consell Rector del CCT va convocar per al 16 de setembre eleccions per a escollir el president de l’ens. S’hi podien presentar tots els alcaldes membres, prèviament avalats per quinze signatures de membres del Consorci i amb el suport plenari del seu Ajuntament. Per aquelles dates es van adherir al consorci els municipis de Valls, Vespella de Gaià, Montroig del Camp i Riudoms. A mitjan estiu es va iniciar la presentació de candidatures per a optar a la presidència del CCT.

El primer en fer-ho va ser l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, que va rebre el suport del plenari de l’Ajuntament, assumint el compromís de promoure els canvis necessaris en els estatuts per donar cabuda als partits polítics sense representació a l’ens. Les seves principals propostes per al CCT eren impulsar el Tramcamp (tramvia del Camp de Tarragona), les infraestructures viàries i la promoció econòmica de l’AEROPORT DE REUS; impulsar l’Agenda 21 del Camp; la seguretat laboral i les polítiques d’ocupació, i l’elaboració i desenvolupament dels plans territorials sectorials de mobilitat, de sostenibilitat i de seguretat ciutadana.

L’ alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, que fins aleshores s’havia mostrat reticent a acceptar el CCT, també s’hi va presentar per acord unànime de tots els partits de l’Ajuntament després d'haver assumit diversos compromisos com ampliar la representació dels partits polítics a l’oposició i oferir participació i consens als municipis.

Davant de certes critiques que veien poc apropiada la realització de les eleccions perquè es confrontaven dues candidatures a un ens que es planteja com una eina de consens i perquè havien de tenir lloc en una data massa pròxima a les eleccions al Parlament de Catalunya, l’alcalde de Reus va iniciar els contactes amb l’alcalde de Tarragona per configurar una candidatura unitària. Tot i que en un primer moment l’alcalde de Tarragona s’hi va mostrar contrari, finalment va acceptar la proposta i els dos alcaldes van pactar la presentació d’una única candidatura, evitant d’aquesta manera la possible confrontació.

Finalment, el 3 d’octubre, Joan Miquel Nadal va ser elegit president, Lluís Miquel Pérez primer vicepresident i Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, vicepresident adjunt, després d’acordar l’entrada al CCT dels partits polítics sense representació (ERC, ICV i PP) i l’ampliació de la Comissió Permanent de deu a onze membres per evitar empats en les votacions.

L’estructura del Consorci i les prioritats
Un cop celebrades les eleccions es van establir una sèrie de prioritats que calia afrontar de manera urgent. Aquestes prioritats eren la immigració, la prevenció dels riscos laborals, la unificació tarifària del transport, la seguretat i la planificació territorial.

Així mateix, tal com indicaven els estatuts, es va crear la Comissió Permanent, formada en primera instància pels alcaldes de Tarragona, Reus, Valls i Vila-seca, un representant de la Diputació de Tarragona, un de la CEPTA, un de la Cambra de Comerç de Tarragona, dos representants de consells comarcals i un representant dels sindicats. Joan Miquel Nadal va proposar d’ampliar la Comissió Permanent amb un representant de l’Ajuntament del Vendrell.

Els Ajuntaments de Cambrils i Salou i Comissions Obreres (CCOO) van criticar el procés electoral que s’havia seguit per a l’elecció del president en no sotmetre’s a votació i també la creació de nous càrrecs sense consulta del plenari del Consorci. Al mateix temps, l’Ajuntament de Cambrils, en quedar exclòs de la comissió permanent, afirmava que abandonaria el CCT si no se’l tenia en compte.

El Consorci i l’aeroport de Reus
Les primeres actuacions del CCT van estar relacionades amb l’aeroport de Reus i la seva dinamització. En aquest sentit, es va encarregar a la Cambra de Comerç de Tarragona la redacció d’un informe sobre la viabilitat de la gestió privada de l’aeroport i d'un pla estratègic per a potenciar-lo. Una de les primeres decisions, presa el mes d’octubre, va ser apostar per situar l’estació del corredor del Mediterrani, anomenada Estació Central del Camp, al sud de l’aeroport de Reus.

La Cambra de Comerç de Reus afirmava que no s’havia reflexionat gaire aquesta decisió i considerava que el més convenient seria situar-la al nord, al costat de la terminal, ja que permetria una intermodalitat i una accessibilitat més bones per al conjunt de les comarques del Camp.

El posicionament de la Generalitat de Catalunya i el futur del Consorci
Després d’un temps de llarga gestació, el Consorci va arribar a una situació en què se’n reconeixia l'existència i un cert paper dins el context territorial del Camp. Tot i que en un principi la Generalitat de Catalunya s’hi va mantenir al marge, l’elecció de l’alcalde de Tarragona com a president de l’ens va coincidir amb una major implicació dela Generalitat en els afers del CCT. Tot i això, l’any 2003 va acabar sense saber quina seria la integració dels municipis que havien quedat fora dels òrgans de govern, especialment significatiu en el cas de Cambrils que en el seu dia ja va mostrar certs recels, o quina estratègia conjunta caldria seguir en el futur per a dinamitzar l’aeroport de Reus o trobar la localització definitiva de l’Estació Central del Camp.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame