Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONGRÉS IBÈRIC DE GESTIÓ I PLANIFICACIÓ DE L'AIGUA
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

Tortosa acull durant la segona setmana de desembre el IV Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l'Aigua, organitzat per la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. El Congrés, que reuneix més de 600 assistents, constata la necessitat de conjuminar el coneixement científic transdisciplinar, la tecnologia i la participació ciutadana per tal d'avançar vers una nova cultura de l'aigua.


La Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA) organitza cada dos anys el Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l'Aigua, que té lloc rotativament a Espanya i Portugal. Les tres primeres edicions d'aquest congrés van tenir lloc a Saragossa, Oporto i Sevilla, i malgrat que l'any 2004 la seu del IV Congrés havia de ser Coimbra (Portugal), durant el congrés de Sevilla, en plena lluita antitransvasament de l'Ebre, es va proposar fer el IV Congrés a Tortosa. El IV Congrés va tenir lloc del 8 al 12 de desembre a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa i va esdevenir un dels principals esdeveniments científics que s'havien celebrat mai a les Terres de l'Ebre.

Moment clau
Es considerava que el IV Congrés arribava en un moment clau, mesos abans de la modificació de la llei del PLA HIDROLÒGIC NACIONAL I PROGRAMA AGUA (PHN) al Congrés (en aplicació del Decret de derogació del transvasament de l'Ebre) i en plena entrada en vigor de la Directiva marc de l'aigua (DMA) europea.

El Congrés, amb el lema, "Ciència, tècnica i ciutadania claus per a la gestió sostenible de l'aigua", anava adreçat al món científic, però també estava obert al gran públic, en reconeixement de la importància dels moviments socials en l'impuls de polítiques sostenibles. Tot i l'àmbit ibèric del Congrés, hi van participar ponents d'arreu del món, amb una important presència de països llatinoamericans, com Costa Rica o Mèxic, però també d'Anglaterra i els Estats Units. També hi va haver una important presència de polítics espanyols.

Les més de 600 persones que hi van assistir van tenir accés a 23 ponències i a 7 taules rodones. De les més de 300 comunicacions orals que s'hi van presentar, se'n van haver d'escollir 187, les quals van tenir cabuda en les vuit sessions en paral·lel que es van organitzar. Dels quatre congressos celebrats fins llavors, el de Tortosa va ser el que més participació va acollir i al qual es van presentar més comunicacions.

El Congrés es va estructurar en cinc temes que van ser tractats en sessions plenàries: (1) la gestió pública o privada de l'aigua, (2) la gestió integrada de conques hidrogràfiques, (3) l'educació i la participació ciutadana, (4) l'economia de l'aigua i (5) la innovació tecnològica i metodològica per a la gestió de l'aigua. Al marge d'aquestes sessions, també hi va haver una sessió inaugural a càrrec del director general d'Aigües del Ministeri de Medi Ambient, Jaime Palop, i un plenari final amb tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua i de la FNCA, amb la participació de representants de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE).

Conclusions del Congrés
El component crític que havia caracteritzat el Congrés de Sevilla va deixar pas, a Tortosa, a una reflexió al voltant de tres eixos: les aportacions del coneixement científic als grans temes hidràulics, els progressos tecnològics aplicats a l'ús de l'aigua i la necessitat de la participació ciutadana.

En relació amb els cinc temes tractats, el Congrés va destacar, en forma de conclusions, (1) que calia passar d'un enfocament de l'aigua com un recurs a gestionar a un plantejament ecosistèmic i integrat de l'aigua, independentment de la seva gestió pública o privada, (2) que calien mecanismes de participació per decidir el model de riu desitjat abans de mobilitzar els mitjans necessaris per aconseguir-ho, (3) que era necessari recórrer a l'educació ambiental per avançar en la difusió de la nova cultura de l'aigua, (4) que a la península Ibèrica els problemes hídrics recauen en la deficient gestió de l'aigua i no tant en l'escassetat física i (5) que calia que les tecnologies hidràuliques asseguressin no només la pròpia eficiència econòmica sinó també la pròpia innocuïtat ambiental i la pròpia acceptació social. En aquest sentit, el Congrés va constatar que l'ús de les desalinitzadores era preferible als transvasaments. Amb tot, es va atribuir una gran importància a la voluntat política d'avançar en cada un dels aspectes identificats i al paper de la planificació urbanística per a l'estalvi d'aigua.

El Congrés Ibèric va coincidir amb la celebració de la cinquena edició del Festival del Riu, un certamen internacional de curtmetratges que tenen els rius com a protagonistes. A més, la PDE va organitzar una sèrie d'actes paral·lels que anaven des d'exposicions fins a concerts, passant per recitals poètics.

Més informació
www.agua-debate.org
www.unizar.es/fnca
www.us.es/ciberico
www.ebre.net
Arrojo, Pedro, 2003, El Plan Hidrológico Nacional: una cita frustrada con la historia, Barcelona, RBA Libros.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame