Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONGRÉS DEL MÓN RURAL
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2006

El Congrés del Món Rural de Catalunya és una iniciativa engegada des de la Generalitat de Catalunya davant els reptes creixents del món rural català. Les activitats del congrés, iniciades el febrer de 2005, continuen durant els primers mesos de l’any 2006 amb múltiples reunions de treball i assemblees. El maig de 2006 se’n fa l’acte de cloenda a Barcelona. Els contractes globals d’explotació impulsats per la Generalitat suposen un acord mutu entre l’Administració i el titular de l’explotació agrària destinat a assegurar la viabilitat econòmica de l’explotació i la seva sostenibilitat ambiental i social.

Antecedents 2004, 2005

El Congrés del Món Rural de Catalunya partia de la necessitat d’una reflexió col•lectiva sobre el present i el futur del món rural, que havia d’incloure les organitzacions professionals, els representants del món cooperatiu, la indústria i l’administració catalana, amb l’objectiu d’estendre posteriorment el debat a tota la societat. A partir d’aquest plantejament, el 2 de novembre de 2004 es va aprovar l’acord de govern que impulsava la realització del congrés.

El objectius del congrés eren conèixer les inquietuds dels diferents sectors (agricultors, ramaders, pescadors i silvicultors) i de la gent que viu i treballa en el món rural; constatar les demandes d’una societat cada cop més preocupada per la integritat del medi, la qualitat dels aliments i l’equilibri territorial, i iniciar el debat i la reflexió rural per part de tots els actors implicats.

Les activitats del congrés es van iniciar el febrer de l’any 2005 amb la presentació oficial al Monestir de Poblet, que obria un procés de diàleg destinat a definir les oportunitats i reptes del món rural català.

Calendari d’activitats
Durant els mesos de gener i febrer es van dur a terme deu jornades de grups de treball en diversos municipis catalans, en les quals grups d’experts en cada temàtica específica es varen reunir amb la finalitat d’elaborar la base de les conclusions del congrés.

Entre gener i març es van celebrar vuit assemblees, que aglutinaven la tasca realitzada pels diferents grups de treball i l’enriquien amb les aportacions d’entitats i professionals en un format de caràcter obert en el qual participaven tots els sectors implicats.

També es van dur a terme quinze “debats del territori” durant el mes de febrer, amb un caràcter de participació oberta, i on es plasmaven la línia de propostes de l’Administració arreu del territori català. En el marc dels debats es va fer la presentació pública dels pactes territorials, una quinzena de plans estratègics territorialitzats la finalitat dels quals era promoure una dinàmica d’interrelació entre els diferents agents socials i administracions públiques presents en cada territori amb l’objectiu de consensuar una diagnosi de la seva realitat i establir conjuntament les línies estratègiques que caldria desenvolupar per al futur.

Entre gener i maig de 2006 es van organitzar dotze fòrums per al diàleg, que van esdevenir espais de trobada per a discutir obertament sobre aquells aspectes que es considerava convenient tractar d’unamanera paral•lela a la branca principal dels debats.

El 3 de maig es va presentar a Barcelona l’enquesta sobre la imatge del món rural a Catalunya, encarregada a l’empresa Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), realitzada amb la finalitat de conèixer la percepció dels catalans sobre el món rural i ajudar així a definir les conclusions del congrés.

Després d’any i mig de debat, els dies 5, 6 i 7 de maig de 2006 es va realitzar l’acte de clausura del primer Congrés del Món Rural a Barcelona.

Resultats del congrés
El congrés ha estat interpretat pels seus propulsors com a punt de partida d’un nou model de desenvolupament rural, conceptualitzat entorn d’estratègies concretes com la focalització del desenvolupament en àmbits territorials, la dinamització de les relacions entre l’Administració i el sector privat, així com entre la societat urbana i rural, i en què hi destaca el paper del sector agrari en les zones rurals, però sense oblidar altres activitats econòmiques en expansió.

Sobre la base de premisses com ara considerar les persones que viuen i treballen al camp com a eix vertebrador del món rural i el reconeixement de la necessitat d’un creixement econòmic equitatiu i d’un desenvolupament sostenible, es va prioritzar l’ésser humà davant una activitat agrària concreta, a la vegada que es considerava primordial recuperar els aspectes socials, culturals i econòmics del món rural on el sector agrari hi continuava tenint un paper clau, estratègic i fonamental.

Entre les principals tasques a dur a terme destacaven la necessitat d’apropar el món urbà al rural, el foment del desenvolupament del capital social (foment d’incorporació de joves a activitats econòmiques en el món rural, estratègies laborals, creació d’empreses, l’accés al coneixement i a la formació), la potenciació de la competitivitat i eficiència productiva (modernització de les empreses, tecnologia, accés a la terra, a les infrastructures de qualitat, accessibilitat i posicionament en els mercats), una incorporació plena de la dimensió mediambiental a les gestions i activitats i l’impuls d’aliances polítiques amb actuacions més properes i compromeses, formant un entramat de xarxes i sinergies que permetin dibuixar un món rural sostenible i equitatiu.

Contracte global d’explotació
El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) va notificar el desembre de 2006 als tres-cents trenta agricultors i ramaders del pla pilot del contracte global d’explotació (CGE) que podien tirar endavant els seus projectes per al 2007. El primer grup d’agricultors i ramaders que l’any 2005 es van comprometre a fer una diagnosi de la seva explotació i a introduir-hi millores per fer-la més competitiva pertanyien a les comarques de l’Alt Urgell, el Pla de l’Estany, la Conca de Barberà i el Berguedà, escollides pel DAR per desenvolupar el pla pilot d’aquest projecte.

El CGE ideat pel DAR perseguia bona part dels objectius del Congrés del Món Rural, en el marc del qual la mesura fou discutida i valorada. El contracte requeria d’un acord mutu en el qual, d’una banda, el titular de l’explotació agrària s’obligava a uns compromisos respecte a la seva activitat productiva i, de l’altra, l’Administració pública s’obligava a la concessió d’ajuts, compensacions i serveis. El contracte tindria una durada de cinc anys, i havia de servir per a remunerar els serveis que les explotacions ofereixen a la societat i per a establir un pla empresarial que assegurés la viabilitat econòmica de l’explotació i la seva sostenibilitat ambiental i social.

Els CGE es van idear com la principal eina a disposició de les explotacions agràries per a afrontar els reptes que representaven l’aplicació de la REFORMA DE LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC) i la creixent demanda, per part del conjunt de la societat, d’una activitat agrària respectuosa amb el medi ambient, que produeixi aliments de qualitat i segurs, i que a la vegada sigui la gestora del territori rural.

Les principals àrees que tractava el contracte eren la millora de la competitivitat de l’explotació, la gestió sostenible de l’activitat agrària i la diversificació de l’economia i qualitat de vida a les zones rurals. En cada una d’aquestes àrees s’establiren unes actuacions subvencionables segons les característiques de cada explotació.

El conseller Joaquim Llena va afirmar el desembre de 2006 que es pretenia incentivar les explotacions agràries perquè duguessin a terme un projecte global que integrés les funcions productives, econòmiques, mediambientals, paisatgístiques i socials de l’agricultura, per a fomentar la viabilitat de les explotacions i fer-les competitives.

La Generalitat preveu a principi de 2007 obrir una nova convocatòria del CGE per tal que s’hi puguin sumar progressivament tots els pagesos i ramaders catalans, a un ritme estimat d’entre mil cinc-cents i dos mil propietaris cada any.

Més informació
www.congresmonrural.com
www.gencat.net/darp/c/serveis/contract/ccontr00.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame