Dimarts 23 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONGRÉS DEL MÓN RURAL
Ramon Boter

Actualitzat a 31/12/2005

El Congrés del Món Rural de Catalunya sorgeix com una necessitat de reflexionar, des d'una perspectiva socioeconòmica i territorial, sobre el present i el futur del món rural a Catalunya. És una iniciativa de la Generalitat de Catalunya i té la complicitat dels actors que intervenen en el món rural. El Congrés es planteja diversos reptes socioeconòmics i territorials, fet pel qual serveix de plataforma per crear la Fundació Privada del Món Rural amb la qual poder vetllar pel seguiment i el compliment dels acords del Congrés. El Congrés se celebra en una vintena de poblacions catalanes diferents, s'engega l'hivern de 2005 i es preveu que finalitzi la primavera de 2006.


Antecedents 2004

Articles posteriors 2006

El Congrés del Món Rural a Catalunya, també conegut amb el nom de Rural’06, va sorgir com la necessitat de fer una profunda reflexió, des d’una perspectiva socioeconòmica i territorial, sobre el present i el futur del món rural a Catalunya. Promogut per la Generalitat de Catalunya i conduït per mitjà del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), el Congrés buscava la complicitat i la participació de tot els agents que intervenen en el món rural, és a dir, les administracions, els sindicats, les cooperatives, els grups de defensa del territori, les universitats i els centres de recerca, les fundacions i les entitats del món rural, les associacions sectorials (l’hostaleria, la indústria agroalimentària, el TURISME rural), etcètera. El 2 de novembre de 2004, la Generalitat aprovà en ple la celebració del Congrés i hi destinà una partida de 300.000 € dels pressupostos de l’any 2005. L’esdeveniment també va rebre el suport econòmic del món empresarial.

La sessió inaugural de Rural’06 fou el 4 de febrer de 2005 al monestir de Poblet i es preveia que es clouria els dies 5, 6 i 7 de maig de 2006 a Barcelona. Durant la inauguració, en presència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i del conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antoni Siurana, es va llegir la Crida de Poblet, és a dir, la declaració d’intencions del Congrés. En la Crida s’exposava, d’una banda, l’objectiu general “d’impulsar un nou model de societat que estableixi una forta relació entre les activitats del món rural i un desenvolupament social sostenible i integrat. Pretenem recuperar per a l’agricultura i per a la ramaderia, la silvicultura i la pesca, també, una nova funció territorial i social per a la qual projectem, a més, un paper de lideratge en la recuperació d’instruments de desenvolupament interregional, en harmonia amb el rol que Catalunya i Espanya han d’exercir en la nova articulació d’Europa dins el món.(…)”. De l’altra, la Crida establia el marc ideològic del Congrés i feia una declaració d’intencions estructurada en deu punts.

Els motius
A partir d’aquest escenari es van definir els motius que van portar el Govern de Catalunya a organitzar el Congrés. El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i el director de Rural’06, Josep Maria Besora, van desgranar-los davant dels mitjans de comunicació. Entre altres van argumentar una sèrie de perquès, com ara que hi ha una mala relació entre la societat rural i la societat urbana; que les relacions entre les administracions i els agents que intervenen en el món rural són molt perfectibles; que el camp no és prou atractiu i el jovent no s’hi queda; que els sectors econòmics presents en l’àmbit rural han de millorar en competitivitat, especialment l’agricultura i la ramaderia; que el relleu generacional en les activitats econòmiques del sector primari és insuficient; que cal fer un ús més racional de L’AIGUA en el camp; que cal millorar la qualitat i la seguretat dels aliments en el sector agroalimentari; que el mercat de la terra és massa susceptible a ser marginat i que cal evitar que l’especulació urbanística vagi sempre en detriment del camp; que cal afavorir la protecció dels ESPAIS NATURALS i dels indrets econòmicament no rendibles, però que milloren la qualitat del PAISATGE [2003: LLOCS BUITS, PAISATGES IGNORATS] i del medi ambient.

Els eixos bàsics del Congrés
A partir d’aquests motius es van definir, segons el dossier de premsa de Rural’06, els tres grans eixos bàsics de l’esdeveniment. El primer eix tractava el paper del món rural català davant dels reptes de la globalització, com ara els compromisos mediambientals (l’adaptació al PROTOCOL DE KYOTO EN RELACIÓ AMB EL CANVI CLIMÀTIC [2004 I 2005]); els ajusts del sector agrícola i ramader als acords internacionals dels mercats dictats per l’Organització Mundial del Comerç, i el lideratge de la indústria agroalimentària catalana dins l’àmbit internacional. El segon eix preveia el futur del SECTOR AGROFORESTAL [2003: MASSA BOSC?]; l’adaptació de l’agricultura catalana a les REFORMES DE LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA, i a la multifuncionalitat de l’agricultura, o sigui de les diverses funcions que desenvolupa el camp més enllà de la producció d’aliments. Finalment, el tercer eix preveia les estratègies aplicables al desenvolupament del món rural com són la promoció d’activitats agràries complementàries, la identificació i avaluació d’estratègies orientades a una gestió sostenible del món rural i la valoració dels recursos culturals i ambientals.

Estructura i reptes del Congrés
El Congrés, per tal que el debat fos profitós, s’articulà en tres nivells: les assemblees territorials, els grups de treball i els àmbits. Aquests es concretaren en quinze assemblees territorials i en trenta trobades de grups de treball fetes en una vintena de municipis diferents de Catalunya. Els àmbits es plantejaren a partir de cinc grans reptes: (1) el de la millora del diàleg entre el món urbà i el món rural; (2) el de la competivitat preveient les problemàtiques actuals i les previsibles; (3) el de la sostenibilitat; (4) el de la vertebració social del món rural, (5) i l’institucional, és a dir, el del compromís de l’Administració catalana a tirar endavant els reptes precedents.

Expectatives del Congrés
En relació amb el repte institucional es creà la Fundació Privada del Món Rural per vetllar el seguiment i el compliment dels acords del Congrés, que també serviria com a òrgan d’opinió i estudi sobre el món rural i les indústries agroalimentàries. La Fundació, presidida pel conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, comptava amb 500.000 € de capital procedents d’empreses privades.

A final de 2005 encara no s’havia clausurat el Congrés, per tant no se’n podien valorar de manera àmplia les conclusions. No obstant això, des de bon començament del Congrés ja es generà un estat d’opinió. Els polítics, sobretot els promotors, transmetien sensacions positives. El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, a la vigília del Congrés, declarava que s’havia de “retornar al món rural i a la seva gent el prestigi que es mereixen”. El director de Rural’06, en la mateixa línia, deia que un dels objectius de l’esdeveniment era canviar la percepció que té el món urbà del món rural i afegia: “Cal que el món rural estigui de moda”.

Convergència i Unió (CIU), principal grup de l’oposició, també hi sintonitzava. El diputat de CiU al Parlament, Francesc Xavier Ballabriga, ho valorà positivament, encara que advertia al DARP que Rural’06 no havia de servir per ajornar les accions urgents que necessita el camp català. Altres polítics es mostraven més a l’expectativa. Per exemple, durant una de les assemblees territorials celebrades a l’Alt Urgell, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Ausàs (Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal), comentava: “desitgem que les conclusions del Congrés siguin al màxim de vinculants i que el Govern les assumeixi com a pròpies”.

Més informació
www.congresmonrural.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada