Dilluns 26 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRES PENITENCIARIS DE SANT JOAN SAMORA (SANT LLORENÇ D'HORTONS) I DE LA GRANADA
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2005

Tot i les protestes que havia aixecat l'inici de les negociacions l'any 2004, el 28 de juny el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya confirma la construcció d'un centre penitenciari amb capacitat per a cinc-centes recluses al municipi de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès). És previst que pugui estar en funcionament cap al 2008. També s'anuncia la creació d'una comissió de seguiment del projecte constructiu oberta a la participació ciutadana. Paral·lelament, es coneix que el Departament de Justícia havia descartat construir un altre centre penitenciari al municipi de la Granada, també a l'Alt Penedès.

Antecedents 2004

Durant el mes de desembre de 2004, el Departament de Justícia va negociar amb l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons, municipi situat al nord-est de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, la construcció d’un centre penitenciari al nucli de població de Sant Joan Samora, a l’est de la vila de Sant Llorenç d’Hortons. La presó, amb capacitat per a cinc-centes recluses en règim tancat, se situarà en un extrem del polígon de la Casa Gran.

Aquest nou centre, juntament amb la creació d’altres de ja aprovats, hauria de permetre el trasllat definitiu de totes les presons de la ciutat de Barcelona i la conversió dels immobles actuals en equipaments de règim obert o semiobert. Amb la construcció d’aquest nou centre penitenciari havien de quedar completades les previsions del PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS 2004-2010 del Departament de Justícia, que estima que el 2010 hi haurà a Catalunya onze mil presos.

L’inici de les negociacions entre el Departament de Justícia i l’alcalde de Sant Llorenç d’Hortons, Carles Baiget, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va provocar que veïns del nucli de població de Sant Joan Samora iniciessin mobilitzacions contràries a l’equipament. Els veïns van trobar recolzament en els comitès de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC) de l’Alt Penedès.

La plataforma veïnal Unió de Veïns de Sant Joan Samora va programar diferents accions reivindicatives i la recollida d’adhesions porta a porta. El portaveu del col·lectiu, Joan Valls, declarava a final de gener que “no volem la presó. Ja en tenim prou amb la de Can Brians”.

Per les mateixes dates el Departament de Justícia va contactar amb l’Ajuntament de la Granada (Alt Penedès) per tal de conèixer l’opinió del consistori davant la possibilitat que es construís una presó per a cinc-cents reclusos als terrenys que ocupa el centre de telecomunicacions de Telefónica en aquest municipi. L’alcalde, Diego Díez de los Ríos –Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)-Entesa pel Progrés Municipal (EPM)– va voler consultar primer els ciutadans perquè, segons va afirmar, pretenia posar-se “al costat de la majoria del poble”. Díez va convocar diverses assemblees entre els veïns i aquests majoritàriament s’hi mostraren en contra. Un mes després, la diputada del Partit Popular Dolors Montserrat (PP) va presentar una proposició no de llei instant el Parlament a distribuir territorialment els equipaments penitenciaris, de manera que no se’n concentrés més d’un a cada comarca.

Es qüestiona l'equipament en el marc del Pla director de l'Alt Penedès
L’1 de febrer, el govern del Consell Comarcal de l’Alt Penedès (compost per PSC i ERC) va fer una crida a la Generalitat perquè ajornés qualsevol projecte per situar un equipament penitenciari o “una infraestructura de gran impacte” a la comarca fora del debat del PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS, que estava en procés de redacció.

Per la seva banda, el grup de CiU del Consell Comarcal, secundat pel del Partit Popular (PP), va presentar el 14 de febrer una moció en el ple comarcal, en la qual es denunciava que la localització de les presons de Sant Llorenç d’Hortons i la Granada contradeia el pla director d’equipaments penitenciaris. En la moció s’alertava que la construcció d’aquests centres podria afavorir l’arribada de L’AUTOVIA B-40 QUART CINTURÓ. En els acords es demanava que el ple del Consell rebutgés la instal·lació d’aquests centres penitenciaris, que s’instés el Departament de Justícia a ser coherent amb els criteris de localització d’aquest tipus de centres, que la Generalitat incrementés el pressupost d’inversions sense condicions i que les infraestructures tinguessin com a marc de referència el pla director i un estudi paisatgístic.

En el ple del Consell Comarcal la moció només va comptar amb els vots de CiU i el PP, i va rebre els vots en contra del PSC i ERC. El president del Consell Comarcal, Lluís Valls (PSC), va voler deixar clar que si hi votaven en contra era per la redacció i perquè no compartien els criteris. Per la seva banda, el vicepresident Ramon Xena (ERC) recordava la seva negativa a acceptar qualsevol equipament que no estigués previst en el Pla director.

Es descarta el centre de la Granada; es confirma el de Sant Joan Samora
El 28 de juny el Departament de Justícia, en presentar el mapa penitenciari català, va descartar la construcció del centre penitenciari a la Granada i l'alcalde, Diego Díez, es va mostrar satisfet perquè s'hagués respectat la decisió dels veïns i de l'Ajuntament. Segons Díez, "la decisió de la Generalitat de presentar aquest mapa penitenciari i marcar els criteris és positiva perquè hi ha una necessitat de places penitenciàries", va declarar.

Per la seva banda, l'alcalde de Sant Llorenç d'Hortons, Carles Baiget (PSC), va confirmar al dia següent que s'havia tancat un acord amb el Departament de Justícia per a la construcció de la presó. Conscient que el projecte tenia detractors, va anunciar la voluntat de crear una comissió de seguiment del projecte constructiu oberta a la participació ciutadana. La cap de l'oposició municipal, la portaveu del grup municipal de CiU, Flèrida Melgen, va mostrar la seva "decepció" per la confirmació oficial de la construcció de la presó.

Localització i característiques de l'equipament
Segons va explicar l’alcalde de Sant Llorenç d’Hortons el mateix dia de l’anunci de l’acord, la presó tindrà una capacitat per a cinc-centes recluses en règim tancat i ocu parà unes 5 ha a la zona industrial al voltant de les basses de Sant Joan Samora. El centre se situarà en un extrem del polígon de la Casa Gran i tindrà un accés diferenciat de la resta del polígon amb una entrada exclusiva des de la carretera que va a Martorell, la B-224, on s’estava construint una rotonda. L’accés a la resta del polígon es farà per la carretera local que passa per davant del nucli de Sant Joan Samora, la BV-2251. El nou equipament penitenciari quedarà ubicat a pocs metres de Can Brians I i de la nova presó que s’està construint (Can Brians II), ja al terme de Sant Esteve Sesrovires. Tot i aquesta proximitat, les presons de Can Brians no tindran connexió amb el centre penitenciari de Sant Llorenç d’Hortons.

La requalificació dels terrenys
La nova presó ocuparà part d’un terreny que havia estat utilitzat als anys setanta per l’empresa Ludesa per abocar-hi de forma il·legal unes 120.000 tones d’olis industrials i residus tòxics. L’abocador va ser clausurat i cobert amb terra a mitjan anys vuitanta. Tot i la intervenció del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), els sòls continuaven tenint altes concentracions de contaminants i eren inestables a causa de la viscositat dels residus.

Responent la pregunta parlamentària formulada l’1 de març per la diputada Núria de Gispert, exconsellera de Justícia i Interior, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, indicava que els treballs de descontaminació (amb un cost aproximat de 6 milions d’euros) els hauria de pagar l’actual propietari dels terrenys, tot i que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) –empresa pública del DMAH– hi podia actuar subsidiàriament, “tal com està actuant en altres espais degradats”.

D’altra banda, també a principi de març, el DMAH va obrir un expedient sancionador contra l’empresa Derivados de Minerales y Metales, SA (Demimesa), dedicada al reciclatge de bateries d’automació i un dels propietaris dels terrenys, per infraccions greus i incompliment reiterat de les normatives mediambientals. L’empresa tenia amuntegades a l’aire lliure, sense mesures de seguretat, unes 6.000 tones de residus de plom catalogades com a “dipòsit il·legal”.

A final d’abril, Carles Baiget va explicar que l’Ajuntament ja tenia els dos estudis sobre l’impacte ambiental a la zona –un sobre les basses d’oli i un altre sobre Demimesa– elaborats amb el suport i la col·laboració del DMAH. En aquests estudis es proposava la demolició de les actuals instal·lacions de l’empresa de reciclatge i l’encofrat i aïllament dels materials contaminants en uns terrenys que hi ha just al costat, amb la prèvia requalificació urbanística per poder destinar-los a aquest nou ús. Es proposava també l’encoframent i aïllament dels olis que hi ha a la zona de les basses. S’estimava que el cost de cadascuna d’aquestes actuacions podia ser de l’ordre de sis milions d’euros. Un cop superat el període d’exposició pública, el DMAH els va informar favorablement.

El grup municipal de CiU dubtava de la solució proposada d’encofrar lateralment les basses d’olis “perquè per sota no es taparà i, per tant, ningú no pot garantir que els vessaments no es filtraran pel subsòl”, segons explicava la portaveu de la federació local, Flèrida Melgen.

El govern municipal confiava que, si s’acomplia el calendari previst, les obres podrien començar abans de final d’any. Això permetria començar la urbanització de la nova zona industrial a partir de l’any 2006, un cop el projecte estigués definitivament aprovat.

Es preveu que el centre penitenciari obri les portes el 2008. En aplicació del decret que el Govern català va aprovar el 20 de juliol de 2004 sobre les contraprestacions previstes per als municipis que acollissin presons, l’Ajuntament ingressaria l’import de la taxa de les obres, l’impost de l’IBI i l’1% de les obres de construcció per finançar inversions en el municipi. A més tindria un tractament especial en inversions, una de les quals ja s’ha concretat després d’un acord signat amb l’Institut Català de la Salut, per la construcció d’un ambulatori al nucli de Sant Joan Samora a partir de l’any 2006. Altres contrapartides que el govern municipal tenia intenció de negociar eren la prioritat dels residents per treballar en les tasques no funcionarials de la presó, el desdoblament de l’eix Capellades- Martorell (B-224), la creació d’una nova escola a la Beguda Alta (Alt Penedès, Baix Llobregat i Anoia) i l’ampliació de l’escola existent.

Més informació
www.ajhortons.com
www.lagranada.com
www.gencat.net/justicia
www.gencat.net/justicia/departament/adreces/sp/cp/index.htm
www.ccapenedes.com
www.webgipal.net/AltPenedes/download/Ple%2014%20febrer%202005.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Penedès
Fotogaleria relacionada