Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRE PENITENCIARI ELS PLANS (TÀRREGA)
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2005

Per tal de concretar el desplegament del Pla director d'equipaments penitenciaris, 2004-2010, el Departament de Justícia ha de buscar l'emplaçament definitiu per als nous centres de compliment de penes d'homes. El Pla director en té dos d'assignats a la regió metropolitana-Catalunya Central un dels quals, el de Sant Joan de Vilatorrada, ja té l'emplaçament concretat mentre que l'altre s'ha d'acabar de precisar. El Departament de Justícia considera que el nucli de Ferran, del municipi segarrenc d'Estaràs, pot ser un bon lloc per al nou equipament penitenciari, però la forta oposició municipal i comarcal dels ajuntaments i la població els porta a reconsiderar l'elecció. Quan Justícia anuncia que busca un emplaçament alternatiu, els ajuntaments de Tàrrega i Tremp s'ofereixen per acollir-lo perquè, a parer seu, aquest tipus d'equipament genera més avantatges que inconvenients. A mitjan 2005, l'Ajuntament de Tàrrega i el Departament de Justícia es posen d'acord sobre la ubicació del nou emplaçament.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2010

L’11 de maig de 2004, el Govern de la Generalitat va aprovar el PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS, 2004-2010. Segons el conseller de Justícia, Josep M. Vallès i Casadevall (Ciutadans pel Canvi, CpC), aquest pla tenia com a objectiu avaluar les necessitats dels centres penitenciaris per tal de modernitzar aquest tipus d’instal·lació a Catalunya i donar resposta tant al constant increment d’interns com a la necessària renovació d’equipaments obsolets o saturats.

En el Pla director es van definir les tipologies dels nous centres a partir de la classificació penal i penitenciària dels interns i també els requisits bàsics del territori que els hauria d’acollir. En el cas dels centres de compliment de penes, els edificis haurien d’acollir entre cinc-cents i set-cents cinquanta interns, com a màxim. Aquests serien els centres que requerien unes condicions més estrictes de seguretat i, per tant, les ubicacions haurien de ser preferentment, en entorns una mica allunyats de les àrees urbanes i amb poca població al voltant. Tanmateix, la facilitat d’accés i les bones comunicacions, especialment amb transport públic, haurien de ser elements a tenir en compte, i també l’existència d’un centre urbà proper que assegurés una adequada oferta dels serveis per al funcionament diari d’una presó.

El Pla va establir el repartiment d’aquests nous centres en el territori de Catalunya sense precisar-ne els emplaçaments concrets. De l’anàlisi de l’estat de les instal·lacions penitenciàries i de la població reclusa, el Pla va determinar la necessitat de construir un nou centre de compliment de penes per a homes a les comarques de la regió de Girona i Tarragona-Terres de l’Ebre, respectivament, mentre que a la regió metropolitana- Catalunya Central va preveure dos nous complexos.

En el moment que es va presentar el mapa dels nous equipaments penitenciaris, només un dels centres de compliment de penes de la regió metropolitana-Catalunya Central, els Lladoners [2004:60], ja tenia l’emplaçament decidit a Sant Joan de Vilatorrada (Bages). La Secretaria de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia havia de negociar els emplaçaments per a la resta de centres d’aquest tipus previstos al Pla director, entre els quals quedava el segon centre de la regió metropolitana- Catalunya Central.

Estaràs, el municipi segarrenc que s'oposa a l'acollida del nou centre de compliment de penes
El Departament de Justícia considerava que Estaràs (Segarra) podria ser un bon emplaçament per al nou centre de compliment de penes de la regió metropolitana-Catalunya Central tant per l’equidistància entre Barcelona i Lleida com per la proximitat a l’eix Transversal (C-25) i l’autovia A-2 i també per l’existència dels jutjats a Cervera. L’anunci d’aquesta elecció va provocar el rebuig immediat de l’Ajuntament i dels veïns que pràcticament no van esperar a saber més detalls del projecte del Govern o de les possibles compensacions que podrien negociar a canvi d’acollir la presó.

L’oposició al projecte es va anar estenent cap altres municipis segarrencs i també a Pujalt. L’alcalde d’aquest municipi, el terme del qual toca amb el d’Estaràs, no veia amb bons ulls la construcció de la nova presó, ja que l’elecció del poble de Ferran, un dels nuclis habitats d’Estaràs, quedava massa a prop del seu terme municipal.

En canvi, les reaccions del Consell Comarcal de la Segarra, de l’alcalde de l’Ajuntament de Cervera, Salvador Bordes Balcells (Convergència i Unió, CiU), i del president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín Valls (CiU), van ser més cautes i, en un principi, es mostraven receptius a estudiar la proposta i, sobretot, les contraprestacions. L’opinió de les dues institucions segarrenques va canviar a mitjan maig de 2005 per alinear-se amb la posició contrària, adoptada unitàriament per tots els municipis de la Segarra, quinze, on governava CiU. Aquesta formació política esperava que la resta de municipis segarrencs, governats per altres partits polítics, adoptessin la mateixa posició que ells. L’oposició pública a la presó es va veure reforçada amb la creació de la plataforma La Segarra i l’Anoia diuen no a la presó!, constituïda el maig mateix, amb el suport inicial de més de dues-centes persones, i amb l’elaboració d’un manifest i l’inici d’una campanya de recollida de signatures.

Malgrat les reunions que va mantenir el secretari de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle Bastardes, amb tots els alcaldes i membres del Consell Comarcal, les negociacions no van avançar i, finalment, el conseller Vallès va dir el maig de 2005 que l’opció de la Segarra era la més viable llevat que en el termini de quinze dies sortís alguna alternativa per acollir el centre penitenciari que complís els requisits de localització fixats al Pla director. A més, aquesta decisió no es podia retardar més, ja que començar amb el desplegament del Pla era prioritari per al Govern a banda de recordar que els equipaments penitenciaris són d’interès nacional i que, per tant, les localitzacions es podrien acabar fixant unilateralment des del seu Departament.

L'oferiment de Tremp com a alternativa a Estaràs
L’alcalde de Tremp (Pallars Jussà), Jordi Hubach Isanta (CiU), va ser un dels responsables municipals que va respondre a la crida del conseller de Justícia. El municipi de Tremp oferia al Departament de Justícia un terreny situat a 10 km del nucli urbà, a la carretera que va cap al Pont de Muntanyana. Els elements a favor per acollir el nou centre penitenciari es basaven en el fet que el consistori ja feia temps que buscava un equipament significatiu per ubicar al seu terme, a més de ser considerat un bon complement per a l’economia local, ja que el funcionament del centre requeriria crear cinc-cents nous llocs de treballs i generar una inversió induïda d’uns 12 MEUR anuals. Els elements més contraris a aquest possible emplaçament eren l’allunyament dels principals centres urbans del país i la xarxa viària deficient.

La posició de l’alcalde va comptar amb el suport de gairebé tots els grups polítics del consistori, aleshores governat per Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i fins i tot el Partir Popular (PP) semblava disposat acceptar-la.

En canvi, alguns alcaldes de Convergència i Unió (CiU) d’altres municipis de la comarca s’hi van oposar. Altres posicions locals en contra no van tenir massa temps d’organitzar- se perquè el Departament de Justícia va anunciar que escollia Tàrrega com a emplaçament definitiu per al nou centre penitenciari.

Tàrrega proposa acollir el nou centre de compliment de penes al seu terme municipal
A final de juny de 2005, el Departament de Justícia va anunciar que havia arribat a un acord amb l’Ajuntament de Tàrrega per ubicar en aquest municipi de l’Urgell el segon centre de compliment de penes de la regió metropolitana-comarques centrals previst al Pla director d’equipaments penitenciaris.

La futura presó dels Plans ocuparia un terreny de 8,5 ha, una de les quals ja era de titularitat pública perquè formava part del patrimoni de l’Institut Català del Sòl (INCASOL). L’edifici tindria una superfície de 50.000 m2 i una capacitat per a un màxim de set-cents reclusos. La inversió prevista per a la seva construcció rondava els 70 MEUR mentre que la despesa anual estimada se situava al voltant dels 12 MEUR. L’emplaçament ofert per l’ajuntament targarí estava situat als afores de la ciutat, a la vora de l’autovia A-2 i prop del límit entre l’Urgell i la Segarra.

Aquest nou centre contribuiria a alleugerir la població penitenciària de la de Ponent a Lleida, que l’any 2005 estava per damunt de la seva capacitat. En opinió de l’alcalde de Tàrrega, Joan Amézaga i Solé, de l’Agrupació d’Independents Progressistes i Nacionalistes (AIPN), els Plans esdevindria en el futur la primera empresa de la comarca i seria un bon complement econòmic per al pressupost municipal que, anualment, rondava els 12 MEUR.

Una de les compensacions específiques que podria rebre Tàrrega per acollir la presó era la construcció d’un nou jutjat, un equipament reivindicat llargament pel municipi. Una altra de les propostes que va sorgir de l’alcaldia va ser demanar que fossin els veïns de Tàrrega i de la comarca els que tinguessin prioritat per accedir als cinc-cents nous llocs de treball que crearia la presó i que es repartien estimativament entre més de dues-centes persones per a tasques de vigilància, més de cent persones per feines de rehabilitació i sanitàries, una vintena per a l’administració del centre, a més de seixanta mossos d’esquadra.

A favor de la presó es va declarar la Cambra de Comerç de Tàrrega i també el Consell General de Cambres de Catalunya que van valorar la predisposició del municipi a acollir un tipus d’equipament que, en general, provoca rebuig social però que és necessari per al país. També van felicitar el Govern per tirar endavant aquells projectes que responen als interessos generals.

En contra de la presó van sorgir les opinions de la Federació de les Associacions de Veïns locals que van acusar l’Ajuntament d’actuar de manera unilateral i sense haver consultat la ciutadania. També es va posar en contra del projecte la presidenta del Consell Comarcal d’Urgell, Rosa Maria Mora de Convergència i Unió (CiU), i el president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavin Valls (CiU), que va acusar l’Ajuntament de la capital urgellenca d’haver negociat amb opacitat en relació amb el territori, de no haver informat els municipis veïns i d’haver negociat només compensacions per la ciutat de Tàrrega.

CiU, secundada per la plataforma La Segarra i l’Anoia diuen no a la presó!, va convocar diverses manifestacions en contra del futur centre penitenciari targarí, però la presència de veïns es va anar diluint a mesura que avançaven les convocatòries i tampoc no va tenir èxit la recollida de signatures en contra promoguda des dels mateixos sectors.

A final de desembre el Departament de Justícia va adjudicar el projecte del centre penitenciari dels Plans a l’estudi Massip- Bosch, SL & Lluís-Xavier Comeron Graupera amb la intenció que el lliuressin al Departament de Justícia el juny de 2006 i així poder complir el termini d’execució de les obres, amb un termini d’acabament previst per al 2009.

Més informació
www.gencat.net/justicia
www.noalapreso.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati