Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRE PENITENCIARI DEL CAMP DE LLEDONER (SANT JOAN DE VILATORRADA)
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

El projecte de construcció d'un centre penitenciari al terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, aixeca importants protestes. Les característiques del projecte, i especialment el procediment seguit en la compra dels terrenys, topen amb l'oposició dels veïns. Un canvi d'emplaçament en el mateix municipi i una redefinició del projecte permeten l'aprovació inicial del Pla especial amb el suport de l'Ajuntament, tot i que les protestes continuen.


Articles posteriors 2009

L' any 2002, el Departament de Justícia va temptejar la possibilitat de construir un centre penitenciari a Òdena, a la comarca de l'Anoia. La proposta, però, es va haver de desestimar després d'una important campanya de rebuig, amb 10.000 signatures i diverses manifestacions en contra durant les eleccions municipals.

Tal com es va saber el gener de 2004, des de l'estiu de 2003, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya projectava construir una nova presó al terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada, a la comarca del Bages.

Una compra de terrenys polèmica
El 29 de juliol de 2003 l'Institut Català del Sòl (INCASOL), per encàrrec i segons conveni amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, va comprar una parcel·la de 42,3 ha de sòl rústic agrícola al terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada, en un indret anomenat Mas les Torres de Bages, situat entre el santuari de Joncadella i la urbanització de Pineda de Bages.

L' objectiu de l'operació, no especificat en el conveni ni fet oficial fins al gener de 2004, era construir-hi un centre penitenciari, amb capacitat per a uns 1.500 reclusos, el qual havia de donar resposta a la saturació dels centres penitenciaris catalans. La compra del terreny va tenir un cost de 5,2 milions d'euros -120.000 euros/ha-. La premsa comarcal i nacional es va fer ressò del sobrepreu pagat publicant aquestes xifres en contraposició al preu del sòl rústic al Bages, que oscil·lava, aleshores, segons diverses fonts, entre els 18.000 i els 30.000 euros/ha.

El procediment seguit pel Govern de la Generalitat l'any 2003 (governada per Convergència i Unió, CiU) consistent a escollir i adquirir el terreny a partir de criteris tècnics, sense informar-ne els agents locals, fou defensat com un model d'èxit per la llavors consellera de Justícia Núria de Gispert. Tant els empresaris de la societat privada Activitats i Territori S.A., que van comprar la parcel·la al seu propietari original per 1,3 milions d'euros per vendre-la després a l'INCASOL amb un benefici de 4 milions d'euros, com els representants mateixos de l'INCASOL van manifestar que desconeixien l'objectiu de la compra. Tampoc no es va consultar l'operació amb l'Ajuntament afectat ni se'l va informar, cosa que va provocar la indignació de l'alcalde, Ezequiel Martínez, que va qualificar de "desorbitada" la quantitat desemborsada pels terrenys on l'anterior Govern de la Generalitat volia instal·lar la presó.

Gener de 2004: es fa públic el projecte
Quan a mitjan gener de 2004 els nous responsables del Departament de Justícia de la Generalitat van fer públiques les intencions de l'anterior executiu, va esclatar una polèmica entorn a la idoneïtat del lloc, l'opacitat del procediment i el cost de l'operació. El malestar es va agreujar en fer-se públic que el president de l'empresa venedora, Activitats del Territori S.A., Ricard Torras Solervicens, també ho era de l'entitat de capital mixt Projectes Territorials del Bages (PTB), que havia de vetllar pel desenvolupament econòmic de la comarca. Ricard Torras va dimitir del seu càrrec a PTB el dia 28 de gener.

Les reaccions
Les primeres reaccions van ser unànimement contràries al projecte. Ezequiel Martínez (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), alcalde de Sant Joan de Vilatorrada i president del Consell Comarcal del Bages, va manifestar: "s'ha ignorat el PLA D'ORDENACIÓ URBANA DE SANT JOAN DE VILATORRADA i s'ha comprat una finca sense plantejar en cap moment als municipis afectats aquesta proposta".

Tots els grups polítics amb representació a l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, PSC, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i CiU van pactar oposar-se en bloc al projecte i van signar un acord denunciant la manera com s'havia dut a terme la compra dels terrenys. Tanmateix, els alcaldes dels municipis veïns -Laura Vilagrà (ERC) de Santpedor i Josep Rafart (CiU) de Sant Fruitós de Bages- van afegir-se a la protesta i van pactar una estratègia comuna d'oposició, argumentant que l'equipament no aportaria cap valor afegit al territori.

Pocs dies després, el Consell Comarcal del Bages aprovà per unanimitat una moció contra el projecte de la presó afirmant que els terrenys tenien un valor paisatgístic important i que es trobaven massa a prop de nuclis habitats. Tanmateix, la moció exigia que s'explicités de manera clara la política penitenciària de Catalunya i que es redactés un pla d'instal·lacions penitenciàries sotmès a debat previ i al consens polític i social. En aquesta línia també es va expressar, donant-hi suport, el ple de l'Ajuntament de Manresa.

Per la seva banda, les associacions de veïns de la comarca es van mobilitzar en contra del projecte. Els veïns de Pineda de Bages, la urbanització més propera als terrenys comprats, per mitjà del seu president, Emili Álvarez, va anunciar "mobilitzacions per evitar que ens facin una presó al costat de casa. No hi estem d'acord i per això estem disposats a recollir firmes i fer tot el que convingui". A final de gener es va constituir una plataforma cívica que agrupava veïns de tota la comarca sota el lema "El Bages diu No a la presó", amb l'objectiu d'articular iniciatives de protesta i d'informació ciutadana contra el projecte.

Les mobilitzacions van ser especialment actives durant l'hivern i la primavera, amb manifestacions i talls de carreteres, com el que es va produir l'últim dia de febrer a la CARRETERA C-16 EIX DEL LLOBREGAT, prop de Sallent, que va aplegar prop de 1.000 persones. Durant els seus dos primers mesos de vida, la plataforma va aconseguir recollir més de 22.000 firmes de rebuig. En una de les manifestacions més nombroses, amb més de 2.000 participants el mes d'abril, a Manresa, Joan Vilà, portaveu de la plataforma El Bages diu No a la presó, va explicar que "amb manifestacions com la d'avui tothom sabrà que la decisió haurà estat presa contra la voluntat de tota una comarca". D'altra banda, l'argument jurídic de protegir ambientalment l'àmbit va anar agafant pes a partir d'un estudi elaborat per catorze advocats i presentat al Col·legi d'Advocats de Manresa a final de març.

La manca d'alternatives i el pessimisme manifestat pels agents locals van motivar que el 22 de març tots els grups del Consell Comarcal del Bages, amb l'excepció del Partit Popular, tornessin a reiterar la vigència de la moció aprovada el 26 de gener, mostrant la seva rotunda oposició al projecte de la presó de Sant Joan de Vilatorrada i instant el Govern "a descartar totalment i de manera definitiva la ubicació d'un centre penitenciari" al municipi.

Paral·lelament, els tres ajuntaments més directament afectats van decidir accelerar els procediments urbanístics que tenien previstos als plans municipals per a protegir la finca segons el seu valor ecològic i paisatgístic i per a dificultar, així, la construcció de la presó.

El Departament de Justícia encomana un nou estudi
Davant la polèmica, el Departament de Justícia va encarregar un estudi per a determinar si els terrenys reunien les condicions necessàries per aixecar-hi el futur centre. Tanmateix, el conseller de Justícia Josep Maria Vallès va apel·lar a la responsabilitat dels ajuntaments del Bages per l'interès general, de manera que la construcció d’una presó a la Catalunya Central es pogués combinar amb els “interessos territorials”. Josep Maria Vallès va assegurar que la Generalitat compensaria amb subvencions aquells municipis que acollissin abocadors de residus o presons i va començar a treballar en un esborrany de llei sobre aquestes qüestions.

Des del mes de febrer, el Departament de Justícia va començar a estudiar la possibilitat de reduir a la meitat la capacitat de la presó projectada, a canvi de construir un altre centre penitenciari fora de la comarca, sense especificar, però, on es podria construir el segon equipament.

Nova proposta d'ubicació a Sant Joan de Vilatorrada: Camp de Lledoner
El mes de maig una nova proposta d'emplaçament en una finca contigua a la inicial va desencallar el projecte i les negociacions. El màxim responsable de la política penitenciària del Govern, Albert Batlle, i l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada van comparèixer en una roda de premsa conjunta per a escenificar un acord que consistia a projectar una presó més petita, per a 500 persones, ampliable a 700, a uns cent metres de la parcel·la inicial, dins del mateix municipi. La nova finca tenia 15 ha i rebia el nom de camp del Lledoner. Segons l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, el nou emplaçament tenia una orografia més adient per a minimitzar l'impacte visual de la construcció. Les negociacions van establir que s'havien de regular les compensacions econòmiques per al municipi i impulsar la redacció del Pla director territorial del Bages, una vella reclamació de la comarca.

En declaracions de Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques i portaveu del Govern: "el Govern ha trobat un emplaçament alternatiu, pròxim a l'anterior però més adequat, ja que compleix amb més coherència el planejament vigent, les exigències del Departament de Justícia i la legislació ambiental; a més, costa un 40% menys que la proposta de l'anterior Govern". El Govern va pagar pels nous terrenys 1,08 milions d'euros a raó de 72.000 euros /ha de sòl rústic, mentre que l'anterior Govern havia pagat 120,000 euros/ha. La premsa informava que fonts pròximes a l'exconsellera de Justícia i diputada de CiU, Núria de Gispert, van assegurar que la diferència de preu va ser deguda al fet que al solar que s'havia adquirit durant el seu mandat hi havia una masia de valor històric, que havia encarit l'operació.

L'agrupació El Bages diu No a la presó va rebutjar la nova proposta: "és una presa de pèl, perquè hi ha una distància de menys de 50 me-tres; no som tan ingenus per acceptar el canvi", va declarar Joan Vilà. La plataforma també va anunciar que un grup d'advocats preparava la denúncia sobre el fet que l'INCASOL, empresa de la Generalitat, hagués destinat fons públics a comprar dos solars "per sobre del preu de mercat".

Un decret per a compensar els municipis que acullin centres penitenciaris
El mes de juliol l'executiu català va aprovar un decret que permetia que els municipis que acollissin una presó rebessin anualment un cànon amb càrrec als pressupostos de la Generalitat. La mesura, impulsada pel Departament de Justícia, volia ser un incentiu perquè els ajuntaments facilitessin la instal·lació d'aquesta mena de centres als seus municipis. Les poblacions que ja disposessin d'una presó també es podrien acollir a aquest tipus de beneficis per mitjà d'un conveni entre l'Ajuntament i el Departament de Justícia. Els municipis on s'edifiqués un centre penitenciari també rebrien un tracte preferent a l'hora del repartiment de les ajudes directes que procedeixen dels pressupostos generals de l'Estat o dels fons europeus en els casos en què la tramitació depengués de la Generalitat.

Aprovació del Pla especial per a la creació del centre penitenciari
Finalment, el 15 de setembre, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar el Pla especial per a la creació d'un nou centre penitenciari al camp de Lledoner, al terme de Sant Joan de Vilatorrada, amb un cost de 68.700.000 euros. El 4 d'octubre va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) amb expedient 2004/014498/B.

Es preveia que la presó tingués 12 mòduls amb 500 cel·les i una capacitat màxima per a 750 reclusos. Cada mòdul acolliria un màxim de 63 presos i comptaria amb menjador propi, economat, consulta mèdica, tallers, locutoris, un petit gimnàs, perruqueria i un pati, tot plegat sobre una superfície total construïda de 9 ha de les 15 disponibles. Per tal d'evitar l'impacte visual es reduirien les alçades dels edificis i del mur perimetral, començant l'obra tres metres per sota de la cota de superfície. I, tal com reclamava l'Ajuntament, l'accés a la presó es faria a través del polígon del Mas Mollet, respectant tots els camins rurals. El Pla també plantejava mesures ambientals, com ara la instal·lació d'una depura-dora per a sanejar les aigües del centre.

Durant el període d'exposició pública del projecte, El Bages diu No a la presó va presentar un total de 1.619 al·legacions demanant la denegació de l'aprovació definitiva del Pla especial i l'arxiu de l'expedient per defectes de forma, així com la impossibilitat de construir un equipament en sòl no urbanitzable. Segons la plataforma, no es tractava d'introduir reformes en el projecte, sinó "d'invalidar-lo totalment". Tanmateix, van anunciar no-ves protestes i talls de carreteres per als darrers mesos de 2004, com les que es van produir a Manresa el 2 d'octubre o a Puigreig els mesos de novembre i desembre de 2004.

Encara estava per decidir el futur dels terrenys de les Torres de Bages, propietat també de la Generalitat, però el conseller d'Obres Públiques i Política Territorial, Joaquim Nadal, i el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, van avançar la seva intenció de destinarlos a equipaments públics, segurament d'àmbit supramunicipal. Per la seva banda, la fiscalia de Barcelona va obrir diligències per aclarir la compra d'aquesta parcel·la a un preu superior al del mercat.

Un cop resoltes totes les al·legacions presentades segons va confirmar el Departament de Justícia, es preveia que la nova presó es comencés a construir durant el primer trimestre de 2005 i entrés en funcionament entre el final de l'any 2006 i el principi de 2007.

Més informació
www.gencat.net/diari/4231/04261064.htm
www.manresa.ca/noticies.php
www.manresa-online.com/actualitat/index.htm
www.manresa-online.com/actualitat/noticies/20040306.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati