Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRE PENITENCIARI DE SANT JOAN SAMORA (SANT LLORENÇ D'HORTONS)
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

L'inici de negociacions i l'anunci d'un principi d'acord entre el Departament de Justícia de la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons per a la construcció d'un centre penitenciari al municipi desperta l'oposició de diferents agents de la zona. Els veïns del nucli de Sant Joan Samora, on es proposa construir la presó, i els grups polítics de l'oposició es mobilitzen contra el projecte.

Articles posteriors 2005

El mes de maig, el conseller de Justícia Josep Maria Vallès (Ciutadans pel Canvi, CpC), va anunciar la creació en quatre anys a Catalunya de 6.500 noves places per a reclusos, tot i que no va avançar la ubicació dels nous centres penitenciaris. Paral·lelament, i arran de la polèmica suscitada a la comarca del Bages pel projecte de construcció del CENTRE PENITENCIARI DEL CAMP DE LLEDONER a Sant Joan de Vilatorrada, l'executiu català va aprovar el mes de juliol un decret, impulsat pel mateix Departament de Justícia, segons el qual els municipis que acollissin equipaments considerats "d'interès general per a la societat", com ara centres penitenciaris i abocadors de residus, rebrien anualment un cànon a càrrec dels pressupostos de la Generalitat. A més de l'anualitat compensatòria, el decret de la Generalitat preveia que es pogués destinar un 1% del pressupost total de l'obra a "actuacions de millora integral de l'entorn territorial" de la localitat. Igualment, els municipis afectats rebrien un tracte preferent en el repartiment de les ajudes directes procedents dels pressupostos generals de l'Estat o dels fons europeus en el casos en què la tramitació depengués de la Generalitat.

L'Ajuntament negocia amb el Departament de Justícia la localització del centre
Sant Llorenç d'Hortons està situat al nord-est de la comarca de l'Alt Penedès, al límit amb l'Anoia i el Baix Llobregat, entre Martorell i Sant Sadurní d'Anoia. El 2004 no arribava als dos mil habitants. Durant el mes de desembre, diferents mitjans de comunicació van fer-se ressò del fet que el Departament de Justícia estava negociant amb l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons la construcció d'un centre penitenciari femení amb capacitat per a unes cinc-centes recluses. Aquest nou centre, juntament amb altres ja aprovats, hauria de permetre el trasllat definitiu de totes les presons de la ciutat de Barcelona i la conversió dels actuals immobles en equipaments de règim obert o semiobert. Amb la construcció d'aquest nou centre penitenciari quedava tancat el Pla director d'equipaments penitenciaris del Departament de Justícia, que estimava que el 2010 hi hauria a Catalunya onze mil presos.

A final d'any, les negociacions entre el Departament de Justícia i l'alcalde de Sant Llorenç d'Hortons, el socialista Carles Baiget, van arribar a un principi d'acord. El centre, que tindria uns mil cinccents treballadors, es localitzaria prop del nucli de Sant Joan Samora, sobre una superfície total d'entre 4 i 5 ha de terrenys qualificats d'industrials. La intenció del Departament de Justícia era que pogués ser inaugurat l'any 2007.

Les reaccions
En conèixer les negociacions entre l'Ajuntament i la Generalitat, els veïns del nucli de Sant Joan Samora van iniciar mobilitzacions en contra de l'equipament. A final de desembre, al llarg d'una assemblea informativa convocada per l'alcalde, els més de dos-cents afectats van manifestar la seva oposició. Segons va declarar Joan Valls, portaveu de l'Associació de Veïns de Sant Joan Samora, "l'únic avantatge que sap defensar l'Ajuntament és econòmic, perquè, de llocs de treball i de seguretat, ja en tenim al municipi". L' associació va començar a recollir firmes i va mostrar-se partidària de fer una consulta popular.

La regidora de CiU al consistori, Flèrida Melgen, va lamentar que no es coneguessin les contraprestacions per al municipi i va recordar que la comarca ja suportava moltes infraestructures d'interès nacional, com ara la presó de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires, el FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV) o les basses d'oli per a residus industrials. El fet que la presó s'hauria d'ubicar al costat de les basses d'oli, podria resultar, segons Melgen, perillós no només per a la salut de les cinccentes recluses, amb els seus fills, sinó també per als mil cinccents treballadors que havia de tenir el centre.

CiU va anunciar que començaria una campanya d'accions amb l'objectiu de frenar el projecte, que considerava "absolutament nociu per a la comarca". Com a primera mesura va intentar sotmetre a tràmit d'urgència una moció al Consell Comarcal per tal de que la presó de Sant Llorenç d'Hortons i les infraestructures del FAV al seu pas per la comarca quedes-sin sotmeses a les necessitats que defineixi el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'ALT PENEDÈS en el moment que quedés definitivament redactat i aprovat. La moció no va prosperar.

A mitjan desembre es va presentar un estudi d'impacte ambiental, que recomanava fer una piscina de formigó soterrada, situada just al costat d'on hi ha les basses de residus, traslladar dins d'aquest recipient les 120.000 tones de residus, netejar la zona contaminada i cobrir la piscina plena amb els residus per tal de poder fer al damunt una zona verda o un espai d'aparcament. En aquest sentit, l'alcalde de Sant Llorenç va iniciar a final d'any negociacions amb la Generalitat per a finançar un projecte que permetés segellar i restaurar les basses.

A final de 2004, però, l'acord entre l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons i el Departament de Justícia encara no era definitiu tot i que es preveia que es confirmés en unes setmanes.

Més informació
www.ajhortons.com
www.gencat.net/justicia/departament/adreces/sp/cp/index.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati