Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRE PENITENCIARI DE PREVENTIUS DE BARCELONA
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2006

L’any 2006, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat signen els acords de modificació del Conveni de col•laboració per a la renovació d’equipaments penitenciaris de la ciutat.. El fet que el Departament de Justícia hagués anunciat l’any 2005 que la construcció del nou centre de preventius s’hauria de fer preferentment a Barcelona modificava un dels punts del conveni sobre matèria penitenciària que ambdues institucions havien signat el 2001. En aquell conveni s’acordava que Barcelona quedaria lliure de presons, però, com que la Generalitat no semblava disposada a respectar aquest punt, l’Ajuntament, molest pel canvi de decisió, va optar per demanar la revisió dels compromisos que afectaven el trasllat de la Model, Trinitat i Wad Ras.

Antecedents 2005

Articles posteriors 2010, 2011

L’any 2005, el conseller de Justícia, Josep M. Vallès i Casadevall (Ciutadans pel Canvi, CpC), va presentar l’acord que concretava la ubicació de la major part de les instal•lacions previstes en el Pla director d’equipaments penitenciaris 2004-2010. El conseller va anunciar que en els solars de cada una de les tres presons de Barcelona, és a dir, la Model, Trinitat i Wad Ras, el seu departament reservaria una part del sòl per als futurs centres de règim obert previstos en el Pla. També va afegir que estava estudiant la possibilitat que el nou centre de presos preventius que hauria de substituir la històrica presó Model es quedés a Barcelona. Aquesta opció la considerava adient perquè és a la ciutat on hi ha les dotacions necessàries, tant judicials com de seguretat, per al bon funcionament d’una presó d’aquest tipus i va remarcar com a exemple la proximitat dels jutjats, on els presos pendents de judici es traslladen freqüentment per acomplir les diligències pertinents.

Aquest anunci del conseller va agafar per sorpresa l’Ajuntament de Barcelona que, l’any 2001, havia signat un conveni amb la Generalitat on s’acordava que la ciutat quedaria lliure de presons i, per tant, es buscarien nous emplaçaments per traslladar la presó de preventius i penes de la Model, la de joves de la Trinitat i la de dones de Wad Ras.

El canvi de posició de la Generalitat va suposar obrir un nou període de negociacions amb l’Ajuntament per tal d’harmonitzar els interessos de les dues institucions. El mateix 2005 es va resoldre la ubicació per al nou centre de preventius. El solar que es va trobar era propietat del Consorci de la Zona Franca (CZF) i estava ocupat per uns magatzems en desús. La dimensió d’aquell espai era prou adient per acollir el centre de preventius, i el fet d’estar ubicat entre Mercabarna, la Zona d’Activitats Logístiques i l’antic curs del riu Llobregat el situava relativament a prop de la plaça Cerdà, on s’estava construint la nova Ciutat Judicial.

L’Ajuntament de Barcelona va acabar acceptant que es mantingués la presó de preventius a la ciutat però, per contra, va voler tornar a negociar els emplaçaments dels centres oberts i les compensacions entre administracions.

L’addenda que fixa la nova ordenació dels centres penitenciaris de Barcelona
El 21 de juny de 2006 es van fer públics els acords de modificació del Conveni de col•laboració per a la renovació dels equipaments penitenciaris de Barcelona, que s’havia signat el 15 de maig de 2001 entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. En aquests nous acords es va fer oficial la ubicació del nou centre de preventius (25.000 m2 de sostre per a cinc-cents reclusos) i la d’un equipament destinat a interns en règim obert (10.000 m2 de sostre per a tres-cents presos que només hi van a dormir) en el mateix solar de 2,5 ha de la Zona Franca. La ubicació del centre de règim obert al costat de la presó de preventius modificava, per tant, el plantejament inicial del Departament de Justícia, que volia construir-lo en el sector del carrer Nicaragua del solar de la Model.

Per poder construir els dos nous centres a la Zona Franca, l’Ajuntament haurà de tramitar el corresponent canvi de qualificació urbanística de zona industrial a equipament. En el nou conveni també es va establir que el sòl reservat per al centre obert del carrer Nicaragua quedava alliberat i passava a ser propietat municipal. Per tant, “tota la dotació d’equipaments prevista en els solars de la Model [...] passa a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona [...] on s’ubicaran diferents equipaments locals que seran concretats pel planejament corresponent”.

Els acords també van establir el compromís que la Generalitat estudiaria la construcció d’una nova estació de la LÍNIA 9 DEL METRO que s’ubicaria al carrer A i al carrer 6 del Polígon de la Zona Franca, a 300 m de distància de les dues presons, i que ambdues institucions estudiarien conjuntament el planejament urbanístic per tal de facilitar la continuïtat del passeig de la Zona Franca i de l’entorn urbà del barri.

En la presentació dels acords, Joan Clos Matheu, alcalde de Barcelona pel Partit del Socialistes de Catalunya, PSC, els va valorar com a bons i satisfactoris, mentre que el conseller Vallès parlava d’una modificació equilibrada. Per al primer, el que comptava era que la ciutat només tindria un centre penitenciari i un centre de règim obert dins el seu terme municipal però lluny de la trama més urbana i densa, alhora que guanyava sòl públic per a nous usos; per al conseller Josep M. Vallès, però, importava el fet que la ciutat tingués el centre de preventius, com altres ciutats europees.

El solar de la Model, catalitzador de canvis en habitatge i nous usos
El trasllat de la Model, i la posterior reconversió de l’espai que quedarà lliure en les dues illes de l’Eixample que ara ocupa, probablement repercutirà en l’augment del preu dels habitatges de la zona. Aquesta era l’opinió de Joan Ollé Bertran, president del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, que creia que el 2008 els preus podrien augmentar entre un 8 i un 15%. Aquesta revaloració es produiria en les cases que són en el camp visual de la presó. Representants de l’agència immobiliària Look&Find opinaven que la presó no era un obstacle per vendre cases: la zona era segura, els clients buscaven llocs concrets i cèntrics i la demanda actual superava l’oferta de pisos en aquell sector.

L’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, a través de la seva presidenta Trini Capdevila, va dir que vetllaria per tal que l’espai que ocupés la Model fos d’ús públic, fins i tot les oficines que s’hi poguessin construir.

El Departament de Justícia i l’Ajuntament de Barcelona comptaven que la nova presó de preventius, que provisionalment anomenaven “Llobregat”, entraria en funcionament l’any 2008. Amb la reconversió dels terrenys de la Model, el barri de l’Esquerra de l’Eixample quedaria lliure de la presó que durant cent dos anys ha ocupat l’illa dels carrers Nicaragua, Rosselló, Entença i Provença.

Més informació
www.gencat.net/jus_newsletter
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati