Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRE PENITENCIARI DE PREVENTIUS DE BARCELONA
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2005

L'any 2001, l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Justícia van signar un conveni per alliberar la ciutat de centres penitenciaris i deixar-hi només tres centres de règim obert. L'any 2005, Justícia presenta el desplegament territorial del Pla director d'equipaments penitenciaris 2004-2010. En aquesta presentació, el conseller Vallès proposa que el nou centre de preventius previst al Pla i que ha de substituir la presó Model se situï a la conurbació de Barcelona o, millor, al seu terme municipal. Aquesta proposta no s'ajusta a les condicions del conveni de l'any 2001 i per això l'Ajuntament ha de buscar un espai per al nou centre, ja que el que és innegociable és la continuïtat de cap nova presó al solar de l'Eixample. Finalment, la Zona Franca serà el lloc on s'ubicarà aquest nou edifici penitenciari.

Articles posteriors 2006, 2010, 2011

L’any 2001, l’Ajuntament de Barcelona va signar un conveni amb la Generalitat amb el qual es va acordar traslladar fora del municipi les tres presons de la ciutat, és a dir, la de presos preventius i de penes de la Model, la de joves de la Trinitat i la de dones de Wad Ras. En el conveni també s’establia que, un cop alliberat l’espai de la Model del carrer d’Entença, s’hi podria ubicar un centre carcerari en règim obert i compaginar-lo amb una zona verda, proveïda d’equipaments, hotels i oficines, i preservar i rehabilitar el panòptic central de la presó. Els sis braços de galeries que conflueixen al centre, amb una superfície de 22.000 m2, constitueixen un conjunt arquitectònic singular que fóra bo conservar pel seu valor històric. En el conveni també s’establia que el nou centre de preventius se situaria a l’àrea d’influència metropolitana i que la ubicació quedaria fixada amb l’aprovació del nou Pla general metropolità (PGM).

L’11 de maig del 2004, el Govern de la Generalitat va aprovar el PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS, 2004-2010. Segons el conseller de Justícia, Josep M. Vallès i Casadevall (Ciutadans pel Canvi, CpC), aquest Pla tenia com a objectiu avaluar les necessitats dels centres penitenciaris per tal de modernitzar aquest tipus d’instal·lació a Catalunya i per donar resposta tant al constant increment d’interns com a la necessària renovació d’equipaments obsolets o saturats.

En el Pla director es van definir les tipologies dels nous centres a partir de la classificació penal i penitenciària dels interns i també els requisits bàsics del territori que els hauria d’acollir. La ubicació dels centres oberts s’hauria de fer preferentment en nuclis urbans amb transport públic accessible per tal d’afavorir els processos de reinserció dels interns que compleixen l’etapa final de la seva condemna i que només hi van a dormir, i haurien de tenir una capacitar per a dos-cents cinquanta o tres-cents interns. Quant als centres de preventius i de trànsit, s’haurien d’ubicar preferentment en zones urbanes o periurbanes per tal de garantir la proximitat a les seus dels jutjats. La grandària òptima oscil·laria entre les sis-centes i les set-centes cinquanta places.

El mes de juny de 2005 el conseller de Justícia va presentar l’acord d’execució del Pla director d’equipaments penitenciaris on es concretava la ubicació de la major part de les instal·lacions previstes. En el cas de Barcelona, va anunciar que una part dels terrenys de Wad Ras, Trinitat i Model de Barcelona es reservarien per als futurs centres de règim obert mentre que el centre de preventius quedaria ubicat a les “comarques de Barcelona”. Vallès va afegir l’interès del seu Departament perquè aquest nou centre es construís a la ciutat de Barcelona o a la conurbació més immediata, tot i que ell es va declarar plenament a favor d’ubicar-lo a la capital catalana perquè era on hi havia les dotacions necessàries, tant judicials com de seguretat, per al funcionament correcte d’un centre de preventius, que són presos en règim tancat, pendents de judici i que, per tant, es traslladen freqüentment als jutjats per acomplir les diligències pertinents.

Davant d’aquesta proposta del Govern, Ferran Mascarell i Canalda (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), tinent alcalde i portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, va sol·licitar la revisió del conveni signat l’any 2001 per tal d’encaixar les noves necessitats penitenciàries requerides pel Departament de Justícia per a la ciutat. Si bé el consistori, i en especial els representants del PSC, eren partidaris de deixar la ciutat lliure de presons, els tècnics municipals d’Urbanisme van començar a buscar un lloc adient per a la nova presó de preventius.

El solar que va reunir les millors condicions per al nou centre era propietat del Consorci de la Zona Franca (CZF). La nova presó s’aixecaria en un espai d’unes dues hectàrees ocupat per magatzems del Consorci, tindria una capacitat per a cinc-cents presos, dividits en cinc mòduls i tres-centes vint cel·les, i podria estar acabada a final de l’any 2008. La seva ubicació entre Mercabarna, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i l’antic curs del riu Llobregat la deixaria prou allunyada dels sectors residencials del barri, una de les condicions de l’Ajuntament per evitar polèmiques amb els veïns. A més, la futura presó estaria relativament a prop de la nova Ciutat Judicial que s’està construint a la plaça Cerdà i gaudiria d’una relativa proximitat amb la futura LÍNIA 9 DEL METRO. Cal dir que, per tal de facilitar l’accés a la presó amb aquest transport públic, el Departament de Justícia en volia negociar una parada específica amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).

Xavier Trias i Vidal de Llobatera, president del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), va donar suport a aquesta decisió de l’equip de Govern municipal, mentre que Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del Partit Popular (PP), s’hi va mostrar contrari perquè, a parer seu, “Barcelona havia esgotat la seva solidaritat penitenciària”.

El juny de 2006 es va tancar l’acord definitiu entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. A més de rubricar la ubicació de la presó de preventius, el nou acord estipulava la construcció d’un centre de règim obert al costat mateix de la presó i l’aprofitament d’una petita part de l’espai que, fins la data, havia ocupat Wad Ras. En conseqüència, els barris de l’Eixample i de Trinitat Vella quedarien alliberats de qualsevol tipus de centre carcerari i els solars passarien a ser propietat íntegra de l’Ajuntament de Barcelona.

Més informació
http://www.gencat.net/justicia
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati