Dijous 12 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRE PENITENCIARI DE FIGUERES
Xavier Crehuet

Actualitzat a 31/12/2006

El nou centre penitenciari de Figueres es preveu, segons anuncia el Departament de Justícia l’any 2005, al paratge del Puig de les Basses. L’Ajuntament de Figueres i diferents associacions es mostren a favor de l’equipament però l’Ajuntament de Llers i el grup municipal de CiU a Figueres s’hi oposen. La nova presó preveu una capacitat de sis-cents cinquanta interns i una superfície de 61.000 m². El novembre de 2006 se n’aprova definitivament el Pla especial de construcció i el consistori figuerenc en concedeix la llicència d’obres. Durant l’any 2006 els grups municipals de Figueres polemitzen amb la destinació dels 2,5 MEUR ingressats en concepte de permisos d’obres.

Articles posteriors 2011, 2014

L’any 2004 el Govern de la Generalitat aprovava el PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS 2004-2010. El 2005 el Departament de Justícia concretava la ubicació dels onze nous centres penitenciaris previstos a Catalunya, entre els quals el de Figueres. El centre penitenciari de Figueres es preveia al paratge del Puig de les Basses, al terme municipal de Figueres però al límit amb el de Llers, a l’Alt Empordà. Aquesta ubicació es trobava a 500 m de les urbanitzacions dels Hostalets de Llers i pròxim al castell de Sant Ferran de Figueres.

La presó de Figueres, en funcionament, era al carrer de Sant Pau i tenia una capacitat per a cent seixanta reclusos. El centre penitenciari de Figueres i el de Girona (situat al carrer Menorca) havien assolit els últims anys una massificació alarmant, especialment en el cas del de Girona, on sovint sis interns havien de compartir cel•les d’uns deu metres quadrats. A Figueres convivien dos o tres interns per cel•la.

L'Ajuntament de Figueres, que governava el Partit del Socialistes de Catalunya (PSC) sense pactes i en minoria, sempre es va mostrar a favor d’acollir l’equipament. També el grup municipal del Partit Popular (PP) de Figueres, els treballadors de la presó del carrer Sant Pau i la Federació d’Associacions de Veïns de Figueres s’hi mostraven a favor. Tanmateix, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) reclamava una moratòria per ajornar la decisió i Convergència i Unió (CiU) s’hi oposava perquè considerava que Figueres estava discriminada en equipaments respecte de Girona. El maig del 2005 CiU va recollir més de set-centes signatures en una campanya contrària a la presó.

L’Ajuntament de Llers, governat per majoria absoluta de CiU, també s’hi oposava. Carles Fortiana (CiU), alcalde de Llers, es queixava que cap entitat ecologista o de defensa del territori no protestés per aquella ubicació potencial.

A final de 2005 els ajuntaments de Llers i Figueres i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà reclamaven compensacions econòmiques per a Llers. Tot i això, el Departament de Justícia va informar que les ajudes només eren concedides als municipis on es construïen els equipaments.

El nou centre penitenciari de Figueres
El nou centre penitenciari de Figueres substituiria els centres existents en aquesta mateixa ciutat empordanesa i a Girona. La presó preveia una capacitat per a sis-cents cinquanta interns i seixanta Mossos d’Esquadra per vigilar-los. La memòria presentada pel Departament de Justícia informava que la presó costaria 94 MEUR i que ocuparia una superfície total de 496.500 m², dels quals uns 61.000 m² corresponien a l’edificació. Hi havien de treballar un total de quatre-centes vint persones .

A la presó s’hi projectava un edifici de control i accessos, un d’administració i direcció, un mòdul d’ingressos, deu mòduls residencials, un edifici formatiu i un per a comunicacions amb els familiars. La presó es completava amb diferents equipaments per als presos: una piscina, un poliesportiu, zones culturals i una infermeria. La resta es destinava a zones reservades per a aparcament i a parcel•les de delimitació.

El centre estaria envoltat per un doble mur de 6 m d’altura. Per construir el mur s’utilitzarien els mateixos materials del castell de Sant Ferran. Es buscava el mínim impacte visual possible i integrar l’equipament al paratge.

La construcció de la nova presó de Figueres suposava completar la sortida de Figueres Nord de l’autopista AP-7 amb una entrada en direcció a Barcelona i la sortida dels vehicles que venien d’aquesta direcció. Des de la sortida de l’AP-7 es projectava un accés directe i fluid amb el centre penitenciari a través d’una carretera que passava pel polígon Padrosa.

S’aprova el Pla especial per a la construcció de la presó
El 19 de juliol de 2006 Joaquim Nadal (PSC), conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i Josep Maria Vallès (Ciutadans pel Canvi, CpC), conseller de Justícia, van signar l’acord per a l’execució de les expropiacions dels terrenys afectats per la presó de Figueres.

El 21 de novembre de 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar definitivament el Pla especial per a la construcció del centre penitenciari, que va formular i trametre el Departament de Justícia i va tramitar la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG).

El 27 de novembre de 2006 la Junta de Govern local de l'Ajuntament de Figueres, formada per regidors del PSC, va aprovar per unanimitat la concessió de la llicència d'obres per a la construcció del centre penitenciari.

Discutida destinació dels diners rebuts per l’Ajuntament de Figueres
El desembre de 2006 l'alcalde de Figueres, Joan Armangué (PSC), plantejava una proposta per invertir els 2,5 MEUR que s’ingressaven en concepte de permisos d’obres per la nova presó. El govern municipal apostava per diferents inversions centrades en un conveni amb el Museu de la Tècnica de l'Empordà, en la millora del teatre el Jardí o en actuacions en sis escoles de primària i a la llar d'infants els Pins.

Els grups municipals d’ERC i de CiU no recolzaven la proposta de l’executiu figuerenc. Els dos partits proposaven que els diners es destinessin a grans projectes i no a petites obres. CiU pretenia destinar els diners de la presó per adquirir la casa Nouvilas del carrer Nou i convertir-la en un centre per a usos socioculturals.

La destinació dels diners va activar la polèmica durant diversos mesos de l’any 2006. Els grups municipals van estudiar i debatre diversos projectes com ara destinar els diners a l’avinguda de la nova estació de Figueres, a rehabilitar els edificis del casino Menestral i del Patronat de la Catequística o a la neteja viària.

Es preveia per al mes de juny de 2007 la licitació dels treballs entre les diferents possibles propostes de les promotores. Els treballs havien de començar l’últim trimestre de l’any 2007 i segons les previsions del Departament de Justícia la nova presó havia d’entrar en funcionament el segon trimestre de l’any 2009. Es preveia que la presó del carrer de Sant Pau es convertís en un equipament cultural i social.

Més informació
www.emporda.info
www.figueresciutat.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati