Dilluns 21 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRE LOGÍSTIC DELS PLANS DE LA SALA (SALLENT)
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2005

Després d'un polèmic procés de tramitació per a la classificació de sòl urbanitzable industrial del sector del Pla de la Sala en el municipi de Sallent, el Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques S.A. (CIMALSA) hi adjudica la construcció del centre logístic d'àmbit català Logis Bages. A final d'any, a Catalunya hi havia dos centres integrats de mercaderies en funcionament, tres en construcció i uns altres dos en fase d'estudi.


Antecedents 2004

Sallent és un municipi situat al centre del Bages, travessat de nord a sud per l’autovia C-16 i els rius Cardener i Llobregat. El desenvolupament històric de la indústria en una comarca tradicionalment agrària, en forma de colònies tèxtils al llarg dels rius, s’ha continuat en les darreres dècades amb la creació de polígons industrials prop de la C-16. L’ obertura de LA CARRETERA C-25 EIX TRANSVERSAL el 1997 va millorar les comunicacions de la comarca i va actuar com a element d’atracció d’activitat. La cruïlla amb la C-16, dins el terme de Sallent, va esdevenir un node estratègic i va generar transformacions que van permetre d’acollir activitats econòmiques en els terrenys situats al voltant, inicialment classificats de sòl no urbanitzable pel planejament urbanístic de 1985.

El desenvolupament de sòl industrial en una posició estratègica en relació amb les vies de comunicació
El 1999 l’Ajuntament de Sallent va tramitar una modificació concreta del planejament per classificar un àmbit de 31,73 ha, conegut com a Pla del Mas i situat al sud-est de la cruïlla entre la C-16 i la C-25, com a sòl urbanitzable industrial. La Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) va considerar que això comportava un canvi de model territorial i va derivar la modificació puntual cap a una revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de 1985. Aquesta es va limitar bàsicament a refondre les modificacions puntuals que s’havien tramitat al llarg dels anys i a classificar el nou sector industrial. El nou PGOU va ser aprovat definitivament per la CUB el 26 de maig de 1999, mentre que el Pla parcial del sector Pla del Mas, ho va ser el 15 de desembre del mateix any.

Per la seva banda, l’Institut Català del Sòl (INCASOL), que havia mostrat la seva posició a favor d’aquest punt estratègic amb la compra d’una gran superfície de terrenys en els Plans de la Sala, situats al nord-est de la cruïlla, pocs quilòmetres al sud del nucli de Cabrianes, va promoure a través de l’Ajuntament el seu canvi de classificació de sòl no urbanitzable a sòl urbanitzable d’ús industrial. El sector tenia prop de 100 ha –límit a partir del qual era legalment preceptiu un estudi d’impacte ambiental– i dimensió suficient perquè la CUB forcés a una revisió del planejament general, però el tràmit que es va seguir va ser el d’una modificació puntual. La possible classificació del sector va aixecar polèmica i durant els períodes d’informació pública es van presentar diversos escrits, tant de suggeriments al document previ d’avanç, com d’al·legacions al document ja aprovat inicialment per l’Ajuntament, per part de grups polítics, associacions i institucions (grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) de Sallent, grup d’ICV del Bages, grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Associació de Veïns de Cabrianes, Col·lectiu Ecologista Alzina i delegació del Bages de la Institució Catalana d’Història Natural, (ICHN)). La ICHN posava de manifest la inclusió de l’àmbit en la seva Guia d’espais naturals del Bages, per ser una de les zones més ben conservades i amb més interès del pla del Bages.

Entitats vinculades a l'ordenació territorial demanen que el projecte s'inscrigui en una visió ambiental i territorial més àmplia
El 22 de juliol de 2002, la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Col·legi de Biòlegs de Catalunya, el Col·legi d’Advocats de Manresa, la ICHN, el Col·legi de Geògrafs i el Centre d’Estudis del Bages va enviar al Consell Comarcal del Bages –que actuava com a mediador– el document “El Pla de la Sala i el Pla del Bages” perquè el fes arribar a l’INCASOL i la Direcció General d’Urbanisme (DGU) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Hi expressaven la preocupació per la tramitació precipitada i excepcional d’un expedient molt rellevant des d’un punt de vista territorial i amb fortes repercussions sobre la qualitat ambiental i paisatgística d’una comarca que encara comptava amb un paisatge harmoniós i coherent. Les entitats recordaven el ric patrimoni ecològic de l’àmbit, dins el qual confluïen el riu Llobregat, la riera Gavarresa i la de la Sala, i demanaven l’ocupació mínima i imprescindible de la superfície, la concreció dels usos i tipologies que calia assentar-hi i una especial atenció per l’impacte paisatgístic de les edificacions. D’altra banda, feien èmfasi en el fet que la promoció pública havia de ser exemplar, coordinar-se amb les iniciatives de planejament territorial en curs (el Pla territorial parcial de les comarques centrals i el Pla director territorial del Bages) i inscriure’s en el marc de la revisió d’un planejament urbanístic municipal obsolet malgrat la seva recent revisió, de caràcter merament procedimental. El 30 de juliol de 2002, en una reunió amb el secretari per a la Planificació Territorial del DPTOP, Pere Torres Grau, els representants de les cinc entitats van exposar la seva proposta que el sector industrial es reduís a l’àmbit entre la riera de la Sala i l’eix Transversal, i el secretari es va comprometre a estudiar-la. De fet, la superfície de 99,21 ha del sector prevista en el document aprovat inicialment per l’Ajuntament el 24 de juliol de 2001 es va reduir a 83,53 ha en el document aprovat provisionalment el 19 de novembre de 2002 perquè es van excloure de l’àmbit els terrenys situats al nord del torrent, el qual va quedar dintre del sector qualificat com a sistema de zona verda.

Malgrat aquesta tramitació tan polèmica, la modificació puntual del planejament de Sallent va ser aprovada per la CUB el 21 de gener de 2003 sense cap altra consideració. En la mateixa sessió es va aprovar el Pla parcial del sector, de 83,53 ha, que n’ordenava la vialitat i la situació dels espais lliures, dels equipaments i del sòl d’aprofitament privat (el qual suposava el 61,20% del sòl del sector, amb una previsió d’onze parcel·les de gran superfície, d’entre 5.178 m2 i 89.000 m2, qualificades d’indústria gran aïllada).

Un centre logístic se situarà en el polígon industrial dels Plans de la Sala
El 2 d’octubre de 2005, l’empresa pública Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, S.A. (CIMALSA) va treure a concurs la construcció i explotació d’un centre logístic dins el polígon industrial dels Plans de la Sala, basant-se en la seva situació estratègica respecte de la xarxa viària. El centre, amb el nom de Logis Bages, ocuparia 87.000 m2 –dels quals 53.000 correspondrien a una única nau industrial–, crearia dos-cents llocs de treball, tindria una continuïtat mínima garantida de cinquanta anys i estaria destinat a la distribució de mercaderies dins l’àmbit català i a la realització d’activitats de valor afegit vinculades amb la logística i la distribució. A final de novembre, CIMALSA va atorgar el concurs a l’empresa Coperfil Group. El projecte suposava una inversió propera als 25 milions d’euros i es tractava de la primera cooperació entre el sector públic i el privat de CIMALSA, en el marc del seu pla estratègic 2005-2008, en la qual Coperfil Group s’encarregava del desenvolupament i explotació del centre sota les directrius i el model de gestió de CIMALSA, que aportava el sòl.

CIMALSA va anunciar que les obres s’haurien d’iniciar abans d’un any i en durarien un màxim de tres.

Altres CIM
CIMALSA es va crear l’any 1992 per iniciativa del DPTOP i és l’empresa pública encarregada de la promoció de centrals i infraestructures per a la mobilitat i les activitats logístiques. El 2005 tenia en funcionament dos parcs d’activitat industrial i logística, el Centre Integrat de Mercaderies (CIM) Vallès, a Santa Perpètua de Mogoda (el primer, que va entrar en funcionament el 1997), i el CIM Lleida. A més, tenia tres CIM en construcció: el CIM Empordà (on s’havia acabat la primera fase de les obres i es començaven a comercialitzar els primers espais), el CIM la Selva (on al febrer es van concloure les obres d’urbanització) i el CIM Camp de Tarragona (en el qual CIMALSA ja havia acordat amb l’empresa de missatgeria SEUR que hi instal·lés la seva central de distribució regional i negociava la localització de sis empreses més). En fase d’estudi hi havia dos altres centres, a les Terres de l’Ebre i el Penedès.

CIMALSA havia començat a comprar els terrenys per al CIM el Camp i estava negociant amb l’Ajuntament de Vimbodí la reclassificació dels terrenys que haurien de permetre crear un centre de distribució de mercaderies del PORT DE BARCELONA i del PORT DE TARRAGONA i de l’àrea de Reus. El CIM Penedès estava situat als termes municipals de l’Arboç (l’Ajuntament del qual s’oposava al projecte), Banyeres del Penedès i Sant Jaume dels Domenys i hauria de descongestionar el trànsit a la zona portuària de Barcelona quan el 2008 es fes operativa l’ampliació de les seves terminals.

Més informació
www.cimalsa.es/noticies/links.asp?id_noticia=77
www.cimalsa.es/centrals/bages/logisbages.htm
www10.gencat.net/ptop/binaris/LogisBages_Detall_tcm32-29539.jpg
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages
Fotogaleria relacionada