Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRE DE RECERCA D'ENERGIES RENOVABLES DE CATALUNYA (VANDELLÒS I L'HOSPITALET DE L'INFANT)
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

Després de dos anys de negociacions, la localitat francesa de Cadarache és escollida com a seu del projecte internacional ITER, i l'Estat espanyol, que havia renunciat a la candidatura de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant per beneficiar l'opció de Cadarache, rep com a compensació la seu de l'Agència Europea de Fusió. Vandellòs aspirava a aquesta seu, però finalment l'agència s'acaba establint a Barcelona. Des de diversos àmbits es demana que el Camp de Tarragona, i concretament Vandellòs, almenys allotgi el Centre de Recerca d'Energies Renovables de Catalunya, la ubicació i característiques finals del qual generen un debat que es manté obert tot l'any.


Antecedents 2003, 2004

L’any 2003 el Govern espanyol va presentar la candidatura de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) per acollir el reactor termonuclear ITER (INTERNATIONAL THERMONUCLEAR EXPERIMENTAL REACTOR). La Unió Europea (UE) va prioritzar la candidatura de la localitat occitana de Cadarache (França) en detriment de l’espanyola per fer un front comú davant la candidatura presentada pel Japó. El 29 de juny els socis del projecte internacional van acordar a Moscou que l’ITER finalment es construiria a Cadarache. La decisió responia a la renúncia del Japó a la candidatura a canvi d’importants compensacions tècniques i econòmiques. Per la seva banda, Espanya, que havia renunciat a ubicar l’ITER a Vandellòs, va rebre com a compensació l’oficina gestora del projecte, que provisionalment va prendre el nom d’Agència Europea de Fusió (AEF). Aquesta agència gestionaria en deu anys uns 2.000 MEUR, un 20% del pressupost total de l’ITER, i donaria ocupació a unes cent vint persones, la majoria tècnics internacionals d’alta qualificació.

Vandellòs, després d’haver encapçalat la candidatura espanyola per l’ITER, aspirava a acollir la seu de l’AEF, però aviat el Govern de l’Estat va anunciar que l’AEF s’ubicaria a Barcelona, concretament al futur campus de Llevant, a la zona Fòrum del districte 22@. Carlos Alejaldre, director general de Política Tecnològica i principal impulsor del projecte ITER a l’Estat espanyol, va explicar que l’AEF requeria una ciutat ben comunicada i amb serveis com Barcelona, i que per tant no es podia establir a Vandellòs. El portaveu de Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya, Felip Puig, va considerar-ho un menyspreu envers el territori, i Joan Boada, portaveu parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa (ICV-EA), va defensar l’opció de Vandellòs, però no com a seu de l’AEF, sinó per ubicar-hi el Centre de Recerca d’Energies Renovables de Catalunya (CRERC). Es considerava que el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, que tenia damunt la taula projectes per construir una CENTRAL TÈRMICA i un MAGATZEM DE RESIDUS RADIOACTIUS, era adequat per acollir un centre de recerca sobre energies renovables.

El conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà, va anunciar una acció a Tarragona per satisfer les expectatives creades per l’ITER, però no en va concretar l’abast ni la ubicació. Sí que ho va fer el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, que va anunciar un centre d’interpretació de l’energia a Vandellòs. Això implicava, tal com es temia des de Vandellòs, la possibilitat que el CRERC també s’acabés ubicant a Barcelona. L’Ajuntament de Vandellòs va aprovar per unanimitat una moció en què s’oposava a aquesta opció, i l’alcalde de la localitat, Josep Castellnou (CiU), va recordar que l’abril de 2004 el Parlament de Catalunya havia aprovat per unanimitat la creació del CRERC al municipi, i que el setembre del mateix any tots els partits del Senat, excepte el Partit Popular, havien votat a favor d’una moció que instava el Govern central a impulsar el CRERC a Vandellòs abans que s’acabés la legislatura. De fet, els pressupostos de l’Estat preveien una partida de 3 MEUR per a tal fi.

Per la seva banda, els diputats del Camp de Tarragona del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) van demanar que el CRERC es construís al Camp de Tarragona, però sense proposar una ubicació concreta. El conseller Solà va suggerir el campus de Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, que relegava Vandellòs a esdevenir una subseu del Centre.

Amb tot, no es va establir cap compromís ferm per construir el CRERC durant tot l’any. Per exemple, el PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015, aprovat l’octubre de 2005, no incorporava la creació d’aquest centre entre les seves actuacions. A final d’any, però, el ministre d’Indústria, José Montilla, com a resposta a una pregunta de CiU, es va comprometre a estudiar la viabilitat d’ubicar el CRERC al municipi del Baix Camp. Aquest compromís reobria, per a la resta de l’any, el debat sobre la ubicació final del CRERC.

Més informació
www.pangea.org/aeec
www.urv.es
Generalitat de Catalunya (2005) Pla de l’Energia de Catalunya (2006-2015)
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp
Fotogaleria relacionada