Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRE D'ATENCIÓ I SEGUIMENT DE TOXICÒMANS DE LA VALL D'HEBRON (BARCELONA)
Mariana Debat i Román Caracciolo

Actualitzat a 31/12/2005

L'obertura el mes de juliol del Centre d'Atenció i Seguiment de Toxicòmans de la Vall d'Hebron (CAS), dins del recinte de l'Hospital de la Vall d'Hebron a la ciutat de Barcelona, ha suscitat una infinitat de protestes i de manifestacions per part de les associacions de veïns dels barris més pròxims. El pla de l'Ajuntament per situar aquesta mena de centres d'assistència preveu mantenir els centres existents i a més ampliar-ne l'oferta a la ciutat.


El Centre d’Atenció i Seguiment de Toxicòmans (CAS) de la Vall d’Hebron era, a final del 2005, un petit centre assistencial prefabricat ubicat al recinte hospitalari d’aquesta ciutat sanitària, de Barcelona, destinat a atendre els toxicòmans. Va començar a funcionar el 28 de juliol de 2005.

Les tasques del centre consistien a complir diverses funcions d’atenció als toxicòmans, entre les quals destacava la polèmica sala de venopunció destinada a acollir els malalts que no havien aconseguit desenganxar-se de l’addicció, a fi que s’hi poguessin subministrar la droga d’una manera segura i higiènica i sota la supervisió d’assistents socials. El nou centre tenia uns 126 m2 de superfície, i 20 m2 del total es destinaven a la sala de venopunció, anomenada també narcosala. En aquest espai es donava atenció aproximadament a uns tres-cents toxicòmans de la zona d’Horta-Guinardó que podien venir d’altres barris on no disposaven d’aquesta mena d’infraestructura.

La construcció de la narcosala va ser una de les conseqüències directes de la desaparició, l’estiu de 2004, del BARRI DE CAN TUNIS com a espai de concentració del mercat de la droga a Barcelona. El desmantellament a què va ser sotmès aquell barri va fer que els toxicòmans i el mercat de la droga es traslladessin per trobar altres barris d’actuació. La política que l’Ajuntament va portar a terme preveia instal·lar centres de consum higiènic i sales de venopunció per acollir-hi els malalts que no podien recórrer a la sanitat pública perquè aquesta no disposa ni del personal ni dels mitjans necessaris per atendre aquest col·lectiu.

Les persones que donen suport a l’existència i funcionament d’aquests centres opinen, basant-se en diverses experiències d’altres països, que són necessaris perquè permeten reduir els riscos d’infecció i de mort entre els afectats. La primera experiència espanyola vinculada a aquesta iniciativa va tenir lloc a Madrid l’any 2000, si bé a Basilea, a Suïssa, ja s’havia obert el primer centre d’aquestes característiques a tot Europa ara feia catorze anys.

Polèmica i oposició
La política de construcció d'aquests centres ha generat polèmica entre l'Administració pública i les diverses associacions de veïns de la ciutat corresponents als barris afectats, ja que per bé que la gent considera que són necessaris per poder controlar situacions de risc, ningú no els vol a tocar de casa seva.

A final de juny, els veïns de cinc barris barcelonesos afectats per la futura obertura d'aquest centre (Sant Genís, Vall d'Hebron, Montbau, Teixonera i la Clota) van decidir de fer una manifestació conjunta per protestar contra les autoritats i demanar-los que es replantegés la localització del centre, argumentant que hi havia altres barris on potser seria més necessari. Com a conseqüència d'això, els veïns van decidir constituir una plataforma veïnal per protestar. La localització de la sala de venopunció era la preocupació mes gran dels veïns, ja que al·legaven que un espai com aquell atrauria els toxicòmans de tota la ciutat, que només els retindria momentàniament per punxarse, però que després romandrien pel barri sense fer res de profit i només inclinats a robar. A més a més, insistien que el centre atrauria els narcotraficants al barri, els quals s'hi acostarien amb la finalitat de proveir els drogodependents.

La primera manifestació important de protesta per la narcosala va tenir lloc el 23 de juny i hi van participar, aproximadament, entre nou-cents i dos mil veïns. Van tallar la ronda de Dalt i van provocar importants retencions de trànsit, de fins a 8 km, en tots dos sentits de la via.

La manca de resposta per part de les autoritats competents va comportar una no va manifestació el dimecres següent, dia 30 de juny, amb unes característiques similars. Aleshores, els veïns van declarar que continuarien endavant amb les mesures de força fins que l'Ajuntament els garantís la paralització del projecte. Fins a la inauguració de la sala, van tenir lloc ininterrompudament cada dimecres manifestacions i talls de circulació a la ronda de Dalt a les hores de màxim volum de trànsit, és a dir, quan els usuaris tornaven a casa seva després de la jornada laboral. Algunes vegades, els talls de carretera van anar acompanyats d'accions vandàliques contra les instal·lacions del centre sanitari en construcció fins al punt de trencar les tanques de protecció i de destrossar els vidres i el mobiliari de la futura sala.

Malgrat totes les protestes, Imma Mayol (Iniciativa de Catalunya - els Verds, ICV), tercera tinent d'alcalde de la ciutat i responsable de l'àrea de salut, donava suport al projecte i anunciava que el pla d'obertura continuaria endavant com s'havia previst i que, a més, la Generalitat tenia en ment l'obertura de tres centres més d'aquestes característiques en altres punts de Catalunya. Barcelona disposava en aquells moments d'una altra sala similar a les Drassanes, a més de l'autobús que operava a la Zona Franca. També hi havia la sala de Sant Adrià de Besòs per atendre uns catorze mil usuaris potencials.

Els arguments de l'Ajuntament al plantejament veïnal, que justificava per mitjà de l'Agència de Salut Pública (ASP), era que la sala estava destinada a atendre majoritàriament toxicòmans residents als barris més pròxims, que no disposaven d'un centre d'aquestes característiques, i que, per altra banda, segons les experiències d'altres centres, no atrauria persones d'altres barris i tampoc no atrauria traficants en cerca de clients.

A les protestes veïnals, es van sumar les crítiques dels partits polítics d'oposició. El Partit Popular (PP) i Convergència i Unió (CiU), per mitjà dels seus grups municipals, van reclamar el 19 de juliol, una setmana abans que s'obrís el centre, que s'aturés el projecte i van acusar el municipi d'actuar precipitadament, amb manca de previsió i sense haver mantingut un diàleg amb els veïns.

L'obertura del centre
Tot i les múltiples oposicions, el 28 de juliol de 2005 es van obrir les portes del centre d’atenció i seguiment del drogoaddicte CAS, conegut com la narcosala de la Vall d’Hebron, localitzat a les immediacions de la ciutat sanitària del mateix nom, a Barcelona, després d’haver-se complert els terminis pactats.

El dia de la inauguració la tensió es palpava en la pell dels veïns i treballadors del centre, que van ser increpats i fins agredits físicament tot i el cordó de seguretat que s’havia muntat amb efectius de la guàrdia urbana i de la policia nacional. Els pocs toxicòmans que es van acostar al centre van haver de patir una sort similar, fet pel qual el moviment registrat va ser més aviat escàs. Els veïns, a més, van decidir de posar piquets a les portes d’entrada al centre i van interposar un recurs contenciós administratiu contra el CAS amb què demanaven com a mesura cautelar la suspensió de les activitats. El recurs, però, va ser denegat dies després per la justícia.

Els veïns acusaven, en una carta adreçada a l’alcalde Joan Clos, que l’Administració havia actuat amb prepotència i autoritat excessiva en no permetre que s’hagués establert un diàleg sobre el problema de la droga i la distribució de les narcosales.

Les vacances d’agost van suposar una suspensió de les manifestacions, les quals es van tornar a engegar amb força al setembre, amb nous talls de la ronda de Dalt. Davant d’aquestes manifestacions, els serveis jurídics de l’Ajuntament van decidir estudiar sancions exemplars contra els organitzadors per la il·legalitat que suposaven aquestes accions. Les crítiques de dues entitats importants de la ciutat, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i la Junta de l’Associació de Veïns d’Horta, a l’agressivitat de les actituds dels veïns del districte contra el CAS no van impedir que les manifestacions continuessin tenint lloc cada dimecres fins a final de l’any 2005.

Les últimes manifestacions que van tenir lloc pels volts de fi d’any, concretament la del 23 de novembre, van suposar un punt d’inflexió en l’actitud de les associacions de veïns, les quals van respectar els pactes a què havien arribat amb la consellera d’Interior Montserrat Tura (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), que havia advertit que no permetria més talls a la ronda. La reunió que van fer va permetre, en certa mesura, calmar els ànims dels veïns davant les promeses que va fer l’Administració d’estudiar a fons el cas i de buscar solucions que afavorissin totes dues bandes. La conseqüència més immediata va ser el fet que per primera vegada, tot i ser dimecres, la ronda de Dalt no es va tallar i la circulació de vehicles va ser fluida. De tota manera, la policia va haver de muntar un important dispositiu de control en previsió de nous talls de la Ronda.

Els contactes entre veïns i Administració que van tenir lloc a final del mes de novembre no van dur, però, a cap acord concret. Les autoritats havien proposat de traslladar el CAS en un edifici de dins la ciutat sanitària, però l’oferta no va convèncer els veïns i per això es van continuar manifestant i van anunciar per a començament de desembre que tallaven el procés de diàleg amb el Govern perquè se sentien utilitzats amb l’única finalitat de fer veure que hi havia diàleg quan, en realitat, no n’hi havia.

A fi d’any, tot i el diàleg tallat i els veïns convençuts de tirar endavant les seves mesures de protesta, l’Ajuntament havia aconseguit mantenir en funcionament el CAS, per bé que en preveia el trasllat a l’interior d’un dels edificis de la ciutat sanitària i projectava la instal·lació de dues noves narcosales, una a Nou Barris i l’altra a Sant Medir i a l’Eixample.

Més informació
www.plataformavecinal.com/situacion.htm
www.websalud.com
www.bcn.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada