Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS NUCLEARS D'ASCÓ I DE VANDELLÒS

Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2007

Les tres centrals nuclears catalanes realitzen parades per a carregar combustible. Durant aquest any, Ascó 1 és la central que funciona millor i Ascó 2 la que registra més incidents. Vandellòs 2 aprofita la recàrrega de combustible del mes de maig per començar les obres de construcció dels nous sistemes de refrigeració. L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs comença els tràmits per a ampliar les llicències de funcionament de les centrals fins al 2021, cosa que provoca les queixes dels grups ecologistes. El Govern espanyol no es pronuncia en relació amb el pla de tancament de les centrals anunciat pel president José Luís Rodríguez Zapatero l’any 2006.


Antecedents 2005, 2006

Articles posteriors 2008

L’ús civil de l’energia nuclear a Catalunya va començar l’any 1974 amb la posada en marxa de la central Vandellòs 1 (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp). La resta de centrals del país, és a dir, Ascó 1, Ascó 2 (Ascó, Ribera d’Ebre) i Vandellòs 2 (Vandellòs i l’ de l’Infant, Baix Camp), van entrar en funcionament durant la segona meitat dels vuitanta.

L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), una agrupació d'empreses formada pel Grupo Endesa i Iberdrola, és l’encarregada de l’explotació de les centrals. Segons aquesta entitat, els reactors existents produeixen anualment més de 24 mil milions de kWh d'electricitat, aproximadament el 75% de l'energia elèctrica generada a Catalunya.

El 25 d’agost de 2004 es va trencar el coll de boca d’una canonada del sistema terciari de refrigeració de Vandellòs 2. Aquest incident, qualificat amb el nivell 2 segons l’escala internacional de successos nuclears (INES)*, va ser el més greu ocorregut a Catalunya des del tancament de Vandellòs 1 i va evidenciar la necessitat de renovar el sistema de refrigeració de la central, afectat per la corrosió produïda per la utilització d’aigua de mar.

Al marge d’aquesta última, però, la resta d’incidències registrades a les centrals catalanes han estat sempre menors, tot i ser nombroses, i, segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), cap no ha comportat mai riscos per als treballadors, la població o el medi. Malgrat tot, les centrals catalanes continuaven essent les més problemàtiques de l’Estat, cosa que els ecologistes, amb Greenpeace i Ecologistes en Acció de Catalunya (EeAC) al capdavant, atribuïen a l’envelliment de les instal•lacions. Aquestes entitats demanaven als governs espanyol i català un calendari per al tancament de les centrals i també ho feia Iniciativa per Catalunya-els Verds (ICV).

A principi de juny de 2006, el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, es va comprometre a complir la promesa electoral del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) de dur a terme una progressiva reducció del paper de l’energia nuclear, mentre que els cercles empresarials es pronunciaven repetidament a favor del rellançament d’aquesta energia.

Ascó 1, la més fiable; Ascó 2, la més problemàtica
A final d’agost de 2007, es va haver d’aturar Ascó 1 per la impossibilitat de reparar una avaria al circuit d’oli que, de feia uns dies, havia obligat a reduir a la meitat la potència del reactor. Davant d’aquesta aturada, el portaveu de l’ANAV, Eugeni Vives, va destacar que Ascó 1 havia romàs connectada a la xarxa 476 dies sense interrupció, des que el 10 de maig de 2006 havia sortit de la recàrrega, cosa que, segons Vives, demostrava la fiabilitat de la central.

A final d’octubre Ascó 1 es va aturar de manera programada per dur-hi a terme la recàrrega d’un terç del combustible. Aquesta operació, que té lloc cada divuit mesos, va durar fins a la primeria de desembre, moment en el qual la central es va tornar a connectar a la xarxa elèctrica.

Per la seva banda, Ascó 2 va restar aturada tot el mes d’abril per una recàrrega de combustible que va comportar la substitució de seixanta-vuit de les cent cinquanta-set peces d’urani del reactor. Malgrat que durant l’aturada es va aprofitar per a dur a terme totes les operacions de manteniment i millores tècniques programades, pocs dies després de tornar a funcionar, la central es va haver d’aturar novament per causa d’una errada en el funcionament del sistema de control electrònic: de manera accidental, aquest sistema va produir el tancament d’una vàlvula de regulació del pas de l’aigua a un dels tres generadors de vapor de la central i, en no circular l’aigua, els sistemes de seguretat van aturar el reactor.

La central es va tornar a posar en marxa al cap de poques hores, però l’incident es va repetir fins a dues vegades més els dies següents i, de nou, a final de mes d’abril. Per aquest motiu, el CSN va instar la direcció de la central a elaborar un estudi en profunditat per a determinar l’origen exacte de l’avaria. Paral•lelament, el CSN hi va realitzar inspeccions durant el mes de maig i va detectar que eren dues les vàlvules que no funcionaven correctament. Per això va decidir qualificar com a incident de nivell 1 la darrera de les aturades, no pas pel risc ―que va ser nul en tots els casos― sinó per la reiteració de les incidències i pel fet que fos una inspecció del CSN i no pas la planta mateixa qui detectés l’origen de la darrera avaria.

Un cop detectada i arreglada l’avaria, la central va continuar funcionant sense incidències fins a mitjan octubre, quan es va haver de tornar a aturar, aquest cop, segons l’ANAV, per una pèrdua de pressió del circuit d’aire comprimit a la zona de bombeig d’aigua del riu cap a la central. Tanmateix, en aquesta ocasió la planta només va aturar la seva activitat durant poc més de vint-i-quatre hores.

Al cap de l’any, Ascó 2 va ser la central que va registrar un major nombre de successos notificables, amb un total de divuit, per davant de Vandellòs (quinze) i Ascó 1 (set)**.

Millores al sistema de refrigeració de Vandellòs 2
A mitjan abril, Vandellòs 2 es va haver d’aturar durant un dia a causa d’un escalfament detectat en la connexió d’un dels interruptors que connecta la central amb la xarxa elèctrica. Uns quants dies més tard, a començament de maig, la central va iniciar un període de recàrrega de combustible que es va allargar fins al 10 de setembre perquè es va aprofitar per a instal•lar un nou sistema de refrigeració per als generadors dièsel de la central. També es van començar a preparar les instal•lacions per a la construcció dels dos nous sistemes de refrigeració addicionals per a casos d’emergència***. Segons va explicar el director de la central, César Candás, l’objectiu era disposar de dos sistemes de refrigeració totalment independents del circuit marí i que, en cas d'emergència, permetessin a la central refrigerar-se durant un mes de manera autònoma.

A començament de desembre, durant unes proves de control d’aturada, es va produir una caiguda imprevista d’algunes de les barres de control del reactor, cosa que va obligar a aturar la central. Aquesta incidència va comportar l’activació, per primera vegada en la història de Vandellòs 2, de l’estat de prealerta, que es va mantenir durant 45 minuts. Tanmateix, el CSN va qualificar l’incident de nivell 0, ja que va considerar que no hi havia hagut risc real per a la població ni per als treballadors. A final de mes, el CSN va dictaminar que la causa de l’incident havia estat una errada en una de les targetes electròniques d’activació del banc de parada de la central i, després de canviar la targeta, la central va tornar a entrar en funcionament.

Nuclears fins al 2021?
A principi de gener, la vicepresidenta primera del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va afirmar que el seu executiu no es plantejava la possibilitat d'autoritzar la construcció de nous reactors i va reiterar que mantenia el compromís de reduir progressivament el pes de l’energia nuclear en el conjunt de centrals de producció d’electricitat.

Tanmateix, al llarg de l’any es van produir diverses manifestacions de l’empresariat català a favor de l’energia nuclear. En aquest sentit es van posicionar tant la Cambra de Comerç de Barcelona (CCB) com la de Girona (CCG), que van organitzar jornades per a tractar el paper de l’energia nuclear a Catalunya.

D’altra banda, a final de novembre va tenir lloc a Salamanca la trobada organitzada pel CSN per donar a conèixer els resultats anuals de les centrals de l’Estat espanyol. En el marc d’aquesta trobada, Enrique Bordiu, director general de l'ANAV, va defensar que el creixement de la demanda obligava a posar en marxa sis o set reactors nuclears nous a l’Estat espanyol fins al 2030, amb un total de 10.000 MW de potència. L’encariment del preu del petroli, l'obligació de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la seguretat del subministrament i l’estabilitat del preu del combustible eren, segons Bordiu, els principals arguments a favor de la nuclear. L’ANAV estimava que el període entre la petició de la llicència i l’entrada en funcionament de les centrals nuclears era de nou anys, per la qual cosa urgia el govern a iniciar-ne els estudis previs pertinents.

A les mateixes jornades, l’ANAV va anunciar que havia iniciat els tràmits per a renovar els permisos d'explotació de les seves centrals, que vencien el 2010 en el cas de Vandellòs 2 i el 2011 en el cas d'Ascó 1 i Ascó 2. L'Associació confiava obtenir el vistiplau del CSN perquè els tres reactors continuessin funcionant fins al 2021. També va informar que la inversió a les seves instal•lacions havia incrementat els darrers anys i que el 2008 s’arribaria fins als 54,5 MEUR per als dos reactors d’Ascó i a 51,4 a Vandellòs.

Els ecologistes, en contra de perllongar el seu funcionament
Per la seva banda, a mitjan octubre i coincidint amb la celebració del divuitè aniversari de l’accident de Vandellòs 1 que en va motivar el tancament, membres d’EeAC van lamentar que les forces amb representació parlamentària continuessin sense crear una comissió d’investigació de l’impacte ambiental, social i econòmic de les centrals catalanes. Tanmateix, el portaveu de l’entitat, Eloi Nolla, va fer públic que ICV s’havia ofert per a mirar de fixar una compareixença al Parlament de Catalunya que permetés exposar els seus arguments tant als ecologistes com als responsables de les centrals.

A final de novembre, davant l’anunci de la voluntat de l’ANAV de perllongar la vida de les seves centrals, EeAC va manifestar el seu rebuig tant a la construcció de noves centrals, com a la renovació de les llicències de les existents, i va assenyalar que la manca d’inversions era conseqüència del descrèdit d’aquest sector. Així mateix, l’entitat ecologista va recordar que les reserves d’urani no són il•limitades i que els costos de l’energia nuclear havien d'incloure tant les despeses de gestió dels residus, com els costos per a la salut i la seguretat dels treballadors i de les poblacions properes a les instal•lacions.

Per al 2008, s’esperava la continuació de les obres a Vandellòs 2 i, segons l’ANAV, el final de les obres s’avançaria al calendari previst ja que es preveia que es completarien abans de la recàrrega de combustible següent, programada per al gener de 2009.

Més informació
www.anav.es
www.csn.es
www.100x100renovables.net

* Els incidents que s’esdevenen a les centrals nuclears es classifiquen segons la seva gravetat en una escala del 0 al 7, essent 0 el nivell nul de gravetat i 7 el nivell extrem. Per exemple, l’accident de Vandellòs 1 que va motivar el tancament d’aquesta central va rebre una qualificació de nivell 3 en aquesta escala.

** Com a referència, les centrals d’Almaraz, Garoña i Trillo, sumaven un total de catorze incidències, i la de Cofrents, deu.

*** Un dels nous sistemes funcionaria amb aigua dolça i l’altre amb aire, la qual cosa requeria la construcció d’una bassa d'aigua dolça 30.000 m³ i de dues xemeneies de refrigeració.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp
Fotogaleria relacionada