Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS NUCLEARS D'ASCÓ I DE VANDELLÒS
Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2006

L’avaria d’un dels generadors de vapor al març provoca l’aturada de la central de Vandellòs 2 durant un mes. A principi d’abril, es produeix també una aturada per avaria a Ascó 2. Cap de les dues avaries no comporta riscos per als treballadors, la població o el medi. A començament d’agost, el Ministeri d’Indústria imposa a Vandellòs 2 la multa més alta de la història de les centrals nuclears espanyoles per l’incident de 2004. Paral•lelament, els cercles empresarials es pronuncien a favor de tornar a impulsar l’energia nuclear, mentre els ecologistes continuen oposant-s’hi i reclamen als governs espanyol i català un calendari per al tancament de les centrals. El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es compromet a elaborar aquest calendari abans del final de la legislatura.

Antecedents 2005

Articles posteriors 2007, 2008

L’ús civil de l’energia nuclear a Catalunya va començar l’any 1974 amb la posada en marxa de la central Vandellòs 1 (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp). A mitjan dècada dels vuitanta i també els darrers anys de la mateixa dècada es posaren un funcionament la resta de centrals: Ascó 1 i Ascó 2 al municipi homònim de la Ribera d’Ebre van entrar en funcionament els anys 1984 i1986, respectivament, i Vandellòs II ho va fer l’any 1988.

L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), l'agrupació d'empreses formada pel Grupo Endesa i Iberdrola, du a terme l’explotació de les centrals. Segons aquest organisme, en l’actualitat, els reactors existents produeixen anualment més de vint-i-quatre mil milions de kW/h d'electricitat, cosa que suposa aproximadament el 75% de l'energia elèctrica generada a Catalunya.

El març de 2005, unes fuites d’aigua aparegudes al sistema terciari de refrigeració de la central nuclear de Vandellòs 2 van originar una aturada no programada del reactor nuclear. L’aturada, que va durar més de cinc mesos, va ser la més llarga de la història nuclear catalana i va suposar unes pèrdues econòmiques de 100 MEUR. Aquesta incidència va reobrir la polèmica sobre el funcionament de la central i sobre la gestió de l’incident ocorregut el 25 d’agost de 2004, el més important de la seva història segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

En l’àmbit polític, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar a l’octubre el PLA DE L'ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015, on es proposava una estratègia gradual de tancament de les centrals nuclears que començaria l’any 2022 i acabaria l’any 2026.

Per la seva part, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITC) va constituir a final de novembre una mesa de diàleg amb representants de diversos àmbits (polític, social, ambiental, industrial i científic) per debatre el futur de l’energia nuclear a l’Estat espanyol.

El Ministeri d’Indústria sanciona Vandellòs 2 per l’avaria de 2004
Durant l’any 2006, el MITC va obrir a final de febrer un expedient sancionador contra la central de Vandellòs 2 per l’incident del 2004. Uns dies després, l’entitat ecologista Greenpeace va denunciar que la central continuava sent insegura per la mateixa causa que havia ocasionat l’incident: la corrosió que l’aigua de mar havia provocat en vàlvules, cargols, cables i altres elements relacionats amb el funcionament dels sistemes de seguretat. El grup ecologista va criticar que el CSN permetés el funcionament de la central malgrat que, d’acord amb els informes dels seus propis tècnics, no es podia demostrar que la situació fos segura. El CSN va reconèixer aquest punt però va precisar que els informes als quals Greenpeace al•ludia tenien data del mes d’agost de 2005 i que des d’aleshores s’havien implementat mesures de revisió, control i millora dels protocols d’actuació i comunicació que garantien la seguretat de la central.

El 3 d’agost, el MITC va imposar una sanció d’1,6 MEUR a Vandellòs 2 per tres incompliments greus de la llei d'energia nuclear relacionats amb l’incident de 2004: incompliment de les condicions d'explotació, omissió de mesures correctores i falta d'informació al CSN. La sanció imposada era propera als màxims legals establerts per a aquests tres supòsits i va esdevenir la més elevada imposada mai a una central espanyola. Malgrat això, els ecologistes van considerar que la quantitat era insuficient en no ser proporcional als guanys de les centrals, motiu pel qual van demanar la reforma del règim sancionador.

Noves aturades i nou sistema de refrigeració a Vandellòs 2
La central de Vandellòs 2 va efectuar cinc aturades durant el 2006. Les més llargues van ser la de febrer i la de març. La primera va durar prop d’una setmana i la va causar un problema al circuit de control de la velocitat de la turbina. L’aturada de mitjan març es va produir per la presència d’un cargol solt a l’interior d’un dels generadors de vapor. Després d’un mes, el MITC va autoritzar la posada en funcionament del reactor sense la reposició del cargol per considerar que aquesta circumstància no suposava cap risc per al funcionament correcte de la instal•lació. Tanmateix, els grups ecologistes van criticar aquesta decisió i el grup parlamentari d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) va demanar la retirada de l’autorització.

A final de maig, un estudi de Greenpeace sobre les centrals nuclears espanyoles assenyalava que Vandellòs 2 havia registrat, des de 2004 fins a mitjan 2006, un total de catorze incidents i que havia estat la central amb menys seguretat de subministrament en l’esmentat període.

Al setembre va tenir lloc l’única aturada programada de l’any, durant la qual es van substituir tots els cargols dels tubs guia de les barres de control del reactor i es van dur a terme operacions de manteniment. Aquesta aturada es va aprofitar, a més, per fer algunes obres prèvies a la implantació d’un nou sistema de refrigeració amb aire que havia de substituir part del que funcionava amb aigua de mar. Aquesta opció es va escollir pels problemes de corrosió que comportava l’aigua marina. D’altra banda, també es treballava per instal•lar un altre sistema alternatiu de refrigeració, amb aigua dolça, que entraria en funcionament en cas d’errada en el sistema d'aigua marina i que permetria a la central operar fins a trenta dies sense subministrament d’aquesta.

El desmantellament de Vandellòs 1
L’any 1989, l’incendi provocat per una avaria en el turboalternador de Vandellòs 1 va suposar l’accident més greu de la història nuclear de l’Estat espanyol i va motivar el tancament definitiu d’aquesta central l’any següent. Es va establir un termini de trenta anys per al desmantellament definitiu de la central i tots els residus d’aquesta central es van emmagatzemar a França, en dipòsits controlats. El retorn d’aquests residus es preveia per a l’any 2011, cosa que va alimentar el debat entorn de la necessitat i la ubicació del MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS NUCLEARS A VANDELLÒS de l’Estat espanyol, en el qual, Vandellòs apareixia com un dels principals candidats a allotjar aquesta instal•lació.

Al marge d’això, a final de març de 2006 es van conèixer nous detalls relacionats amb els costos econòmics de l’esmentat desmantellament: s’estimava que aquesta operació costaria uns 760 MEUR i s’esperava obtenir aquests fons del Pla integral general de residus radioactius, aprovat pel Govern de l’Estat aquell mateix mes.

A més, segons va assenyalar un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) conegut a principi de maig, la primera fase del desmantellament va tenir un impacte positiu sobre l’economia local i regional, ja que, entre el 1998 i el 2003, va reportar per a l'entorn productiu industrial i social de la planta un moviment econòmic de 360 MEUR, quatre vegades els 90 MEUR que va costar l'operació de desmuntatge.

Avaries i aturades a les centrals nuclears d’Ascó
Entre abril i maig, la central nuclear d’Ascó 1 va estar aturada trenta-dos dies per realitzar el nou carregament d’urani. En total, es van substituir seixanta-vuit dels cent cinquanta-set elements de combustible. La parada es va aprofitar per dur a terme operacions de manteniment com ara la substitució de les fixacions dels tubs guia de les barres de control, que aturen la reacció nuclear en cas d’emergència o parada programada.

A la central nuclear d’Ascó 2, el 30 de març s’hi va produir una avaria d’un alternador, que va causar una fuga d’hidrogen i va comportar l’aturada del reactor durant una setmana. Aquesta incidència, que no va comportar riscos per a la població, es va produir poques hores després de l’aturada de Vandellòs 2, per la qual cosa durant els primers dies d’abril dos dels tres reactors nuclears de Catalunya van restar aturats. El conseller de Treball, Josep Maria Rañé, va assegurar que, malgrat aquesta circumstància, el subministrament elèctric estava garantit perquè el conjunt d'instal•lacions d’altres tipus que hi havia a Catalunya permetia generar l'energia que mancava per l’aturada de les nuclears. Les associacions Greenpeace i Ecologistes en Acció (EA) van utilitzar aquest argument per reclamar que s'accelerés el tancament de les centrals.

Ascó 2 va patir encara tres aturades més al llarg de l’any provocades per fuites d’aigua i una de vapor radioactiu que no va superar els 0,01 microsieverts d’emissió. Segons l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), cap de les fuites no va suposar risc per a la seguretat de la central, dels treballadors, de la població en general ni del medi ambient.

L’informe de Greenpeace presentat al maig assenyalava que Ascó 1 va ser la central amb més incidències de l’Estat espanyol des de començament de 2004, amb un total de disset. Ascó 2 ocupava la tercera posició, amb catorze incidències.

L’energia nuclear, al centre del debat del model energètic
Les cambres de comerç espanyoles van presentar a final de novembre un informe on apostaven per potenciar el paper de l’energia nuclear per tal de reduir la dependència energètica exterior. En el mateix sentit es va pronunciar la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) que, a final d’any, va proposar un gran pacte estatal per afavorir l’impuls de l’energia nuclear. La patronal proposava doblar la potència instal•lada i fer-la arribar fins als 15.000 MW l’any 2015, ja fos incrementant la capacitat de les instal•lacions existents o bé creant-ne de noves. A Catalunya també es van sentir veus com les del Cercle d’Economia que, a principi de maig, va reclamar que el manteniment de les centrals nuclears existents o fins i tot l’obertura de noves es posés en primera línia del debat polític.

En clau política, el president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, es va comprometre al juny a aprovar un calendari de tancament de les centrals nuclears abans d’acabar la legislatura. D’altra banda, a final de mes, les conclusions de la mesa de diàleg promoguda pel MITC per debatre el futur de l’energia nuclear a l’Estat espanyol apostaven per reforçar el paper d’aquesta energia i de l’eòlica com a suport en la transició cap a un model amb més presència de les energies renovables.

Els grups ecologistes, per la seva banda, van presentar a mitjan febrer un manifest per demanar als governs català i espanyol un pla de tancament progressiu i urgent de les centrals nuclears. Els ecologistes apel•laven al compliment dels acords del PACTE DEL TINELL i del programa electoral del Partido Socialista Obrero Español (PSOE). En aquest context, es va crear la coordinadora Tanquem les nuclears, que aplegava prop de cinquanta entitats i que defensava l’aturada definitiva de l’activitat de les centrals catalanes l’any 2015 i la transició cap a un model energètic on només tinguessin cabuda les energies renovables. La plataforma també reclamava que es creés una comissió d'investigació al Parlament de Catalunya per elaborar un dictamen sobre el funcionament de les centrals nuclears catalanes.

Les empreses elèctriques volen ampliar el període d’explotació de les centrals catalanes
A final d’any, es preveia que Vandellòs 2 aprofitaria la parada per carregar nou combustible de la primavera de 2007 amb la finalitat de començar les obres del nou sistema de refrigeració, amb un cost previst d’uns 45 MEUR. Aquest sistema comportaria construir dues noves torres de refrigeració i un gran dipòsit d’aigua dolça.

També es preveia que Ascó II dugués a terme un nou carregament de combustible durant el 2007. En aquest cas, l’aturada s’aprofitaria per canviar els cargols dels tubs guia de les barres de control del reactor.

Tot i que l’any 2001 el MITC va concedir permís d'explotació a les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó fins al 2010 i 2011, respectivament, les elèctriques volien prorrogar al màxim la llicència de funcionament, fins i tot més enllà dels quaranta anys de vida útil previstos en un principi. Amb la perspectiva d'utilitzar les instal•lacions fins als seixanta anys, l’ANAV preveia destinar entre el 2007 i el 2011 103 MEUR per actualitzar i millorar les plantes.

Més informació
www.csn.es
www.amac.es
www.anav.es
www.100x100renovables.net

*Segons dades del sector elèctric, una central nuclear ingressa una mitjana de 700.000 €de benefici net per dia d'explotació.

**Com a referència, una radiografia de tòrax comporta una irradiació de 50 microsieverts.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame