Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DEL PRIORAT. ACORD COMARCAL
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2010


A la comarca del Priorat continua la pugna entre els qui volen desenvolupar-hi nous projectes eòlics i els qui consideren que un excés de parcs eòlics podria afectar negativament el paisatge vitivínicola que li ha donat projecció internacional. Empreses promotores de parcs eòlics cerquen ajuntaments que els permetin instal•lar els aerogeneradors en els seus territoris, mentre que productors de vi i entitats conservacionistes creuen que s’ha d’arribar a un acord per tal que la ubicació dels parcs eòlics no perjudiqui el paisatge i per tant vetllen per la ubicació que se’n faci. És per això que al Priorat s’impulsa la Carta del paisatge, que haurà de regular el tractament paisatgístic de la comarca, i que prepara la seva candidatura per al reconeixement de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO per raó del seu paisatge vitivinícola.


Antecedents 2004, 2005

La comarca del Priorat es troba situada a l’interior sud de Catalunya, a la zona muntanyosa de la serra del Montsant. Demogràficament és una comarca poc poblada, amb menys de deu mil habitants el 2006 i amb una forta concentració de la població a la seva capital, Falset. Econòmicament les activitats agràries hi han estat sempre presents, tot i que ha canviat el paisatge dels conreus: els fruiters de secà han cedit el pas a la replantació dels ceps que, conjuntament amb les oliveres, formen el paisatge agrari predominant actual. Vinyes i oliveres forneixen la matèria primera per a l’elaboració dels dos productes agraris de més reputació de la comarca: el vi i l’oli.

La millora en la fabricació dels vins amb l’aportació dels cellers antics i dels nous han situat les dues denominacions d’origen de la comarca, la de Priorat i la de Montsant, en llocs de prestigi mundial. La represa de l’activitat vinícola al llarg de la dècada dels noranta del segle passat ha suposat la recuperació d’àrees de conreu abandonades i la proliferació de noves instal•lacions associades al procés d’elaboració del vi, tant en els espais oberts com al voltant dels diferents pobles.

La consolidació d’aquesta activitat agrària que ha projectat el Priorat en cercles vitivinícoles de prestigi ha entrat en competència amb el desplegament dels parcs eòlics. El Priorat, com les seves comarques veïnes de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, té un potencial eòlic significatiu segons el PLA DE L’ENERGIA A CATALUNYA 2006-2015 i aquest recurs natural ha atret diversos inversors que el volen aprofitar. L’any 2005, el Trucafort –entre Duesaigües al Baix Camp i Pradell de la Teixeta al Priorat– i Mas de la Porta, al Coll de la Teixeta, sumaven més de noranta generadors, mentre que els projectes per la Morera del Montsant i Cornudella del Montsant seguien els tràmits administratius per a l‘obertura.

Finalment, el projecte eòlic que hauria d’afectar els municipis de la Bisbal de Falset, Cabacés, la Figuera i el Molar del Priorat i Vinebre i la Palma d’Ebre de la Ribera d’Ebre va generar una nova polèmica sobre l’oportunitat i l’encaix que podia tenir en relació amb la conservació del paisatge agrari. Aquesta proposta que es va presentar el 2005 i que suposaria el desplegament de més de seixanta generadors situats al llarg de vint quilòmetres va suscitar una forta polèmica, ja que alguns alcaldes i la Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural del Priorat consideraven que era contradictori amb l’Acord comarcal per al desenvolupament de l’energia eòlica de l’any 2001 i de l’esperit que impregnava la redacció de la CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT.

Tarraco eòlica té aturats dos dels seus projectes
Tarraco eòlica, empresa controlada per una filial empresarial del Banc de Sabadell i el grup financer NMás1, era la principal impulsora dels dos projectes que més repercussió han tingut en els mitjans de comunicació al llarg de l’any 2006.

En el cas del conjunt de parcs eòlics que s’haurien de construir entre el Priorat i la Ribera d’Ebre, el principal problema a resoldre era l’evacuació de l’energia elèctrica. Els alcaldes dels municipis afectats es van reunir a principi d’any amb el conseller del Departament de Treball i Indústria d’aleshores, Josep M. Rañé i Blasco (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) sense obtenir cap resposta concreta sobre l’agilitació del projecte o sobre la possibilitat de connectar la línia d’evacuació amb una subestació elèctrica ubicada a la comarca de les Garrigues. Aquesta subestació ja recollirà l’energia produïda pels parcs que la mateixa empresa construirà a Bellaguarda i la Granadella.

Per altra banda, Tarraco eòlica va demanar llicència urbanística per establir una central amb una vintena de generadors a la serra de la Figuera, als municipis del Lloar i la Figuera de Falset. El projecte va estar en exposició pública el mes de maig i va rebre al•legacions de les dues denominacions d’origen comarcal, de la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, de l’Agrupació per a la Restauració i el Turisme Rural al Priorat i de l’Associació de Cases de Pagès al Priorat. Carme Bartolomé Jardí, alcaldessa de la Figuera de Falset (Convergència i Unió, CiU), va dir que el projecte “s’hauria de fer ben fet” i que la producció elèctrica era necessària perquè cada dia creixia el consum energètic. En canvi, Jaume Montalbo Roigé, alcalde del Lloar (CiU), va dir que el seu ajuntament no hi tenia massa interès i que els dubtes li sorgien en relació amb el perjudici del paisatge.

Les propostes per a la preservació del paisatge
El febrer de 2006, el ple del Consell Comarcal va aprovar el document informatiu de la futura Carta del paisatge del Priorat, que hauria de ser l’eina per a ordenar el creixement urbanístic i paisatgístic dels municipis prioratins. En el document es feia una diagnosi de la situació, es definien uns catàlegs de paisatge, les bases del marc normatiu i els objectius de qualitat paisatgística.

En opinió de Joan Ganyet i Solé (PSC), director general d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), la tramitació de la Carta del paisatge estava aturada, ja que des del febrer fins a l’octubre no s’havia presentat cap altre nou document més definit. Tanmateix, sempre segons Ganyet, el Consell l’havia informat que pensava presentar una primera proposta en el ple del mes de desembre. Entre els motius que podrien contribuir a no fer avançar la redacció de la Carta, caldria destacar el fet que alguns principis no encaixaven amb el desplegament dels parcs eòlics ja que aquests no tenien el vistiplau dels municipis afectats, i n’hi havia altres que la feien ser massa restrictiva, tal com manifestava Joan Jaume Salvadó Llorens (CiU), vicepresident del Consell Comarcal del Priorat, ja que a parer seu la Carta no podia prohibir la instal•lació de fàbriques en els municipis en els quals l’agricultura o el turisme no estaven arrelats.

Al llarg de 2006 també es va fer públic el projecte de presentar el paisatge vitivinícola del Priorat a la consideració de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Aquesta proposta estava emparada per les dues denominacions d’origen, la de Priorat i la de Montsant, per la Plataforma en Defensa del Priorat i per alguns ajuntaments, com el de Falset, que volien preservar el model productiu tradicional i evitar la rompuda massiva de terrenys per a noves terrasses agràries.

Cal dir que en relació amb els parcs eòlics, el conseller Rañé va dir que se’n podria iniciar l’execució a partir de l’any 2007, un cop acabats els tràmits que se seguien en els diferents departaments de la Generalitat. Quant a la Carta del paisatge, a final d’any no es va aprovar.

Més informació
www.alvent.net/Catala/Marcs.htm
www.gepec.org
www.priorat.org/docs/cp.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Priorat