Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES. MAPA DE RECURSOS EÒLICS
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

El Departament de Medi Ambient i Habitatge presenta a final d'any el mapa eòlic de Catalunya que determina les zones més adequades, des d'un punt de vista tècnic, per a aprofitar la força del vent i generar energia elèctrica. Aquest mapa hauria de servir de base per a la realització del Pla territorial sectorial de l'energia eòlica que ha de permetre planificar les futures implantacions d'aquestes instal·lacions.


Antecedents 2003

L' energia eòlica és una font d'obtenció d'energia elèctrica neta, ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D'aquesta manera esdevé una eina per a disminuir l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d'una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en més o menys quantitat es troba a tot el món. No obstant això, a Catalunya, la implantació de parcs eòlics ha generat un fort debat social, ja que determinats sectors, tot i ser favorables a aquest tipus d'energia, s'han oposat a alguns projectes pel seu impacte ambiental i paisatgístic.

A Catalunya, a partir dels anys vuitanta van aparèixer els primers projectes per a impulsar parcs eòlics, si bé van tenir un abast reduït. Fou a final dels noranta que el govern va decidir apostar amb més força per l'energia eòlica i va presentar diversos plans que, després de diverses modificacions, van desembocar el juny de 2002 en el Decret regulador de la implantació de l'energia eòlica, conegut com a mapa eòlic, i en el Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l'energia eòlica.

En aquells moments, a part d'un parc de petites dimensions a l'Alt Empordà, només hi havia tres parcs eòlics a Catalunya, al Baix Ebre i el Priorat, amb una potència de 84 megawatts (MW) i la previsió del Pla era instal·lar cap al 2010 entre 1.000 i 1.500 MW. Això suposaria passar del 0,4% de la producció neta d'electricitat a un 3 o 4,5%. Les propostes del Govern van rebre crítiques per part d'alguns grups ecologistes que denunciaven que es permetia la instal·lació de parcs eòlics en àrees protegides al Pla d'espais d'interès natural (PEIN). Així, l'Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC), que agrupa la major part de les entitats ecologistes, reclamaven que més enllà dels efectes ambientals dels parcs calia valorar també altres aspectes com la concentració dels projectes o l'impacte sobre el paisatge i sobre la comunitat local. En canvi, altres grups ecologistes, com Ecologistes en Acció o Greenpeace, es mostraven més favorables a la implantació de centrals eòliques, argumentant que es tractava d'una energia no contaminant i renovable.

Durant el 2003 nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament al sud de Catalunya, van iniciar els tràmits administratius, la major part dels quals van ser autoritzats. No obstant això, els promotors es trobaven amb el problema de la connexió a la xarxa de transport i distribució elèctrica, a causa de les desavinences amb les companyies elèctriques Fecsa-Endesa i Red Eléctrica Española. Els promotors acusaven les companyies elèctriques d'obstaculitzar les connexions, mentre que aquestes demanaven que es racionalitzessin les peticions de connexió per tal de poder planificar les subestacions i evitar possibles sobrecàrregues de la xarxa.

El nou Govern refà el mapa eòlic
A principi de febrer de 2004 el nou Govern de la Generalitat va decidir revisar el mapa eòlic del 2002, que hauria de servir de base per a aprovar el nou Pla territorial sectorial de l'energia eòlica. El conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), apuntava que un dels motius per a la modificació era l'elevada concentració de parcs eòlics al sud de Catalunya prevista per l'anterior mapa. A més, el portaveu d'ICV al Parlament, Joan Boada, va assegurar que el nou mapa no permetria realitzar parcs en espais protegits o enmig de corredors biològics, ni macroparcs de més de trenta aerogeneradors. Així mateix, Boada va anunciar que el Govern pressionaria les empreses elèctriques per a facilitar als promotors la connexió a la xarxa de distribució.

El secretari general de l'Associació de Productors d'Energies Renovables (APPA), Manuel Delàs, temia que la revisió del mapa eòlic pogués paralitzar la construcció de centrals i va recordar que el vent aprofitable es localitza únicament al sud i el nord del país. D'altra banda diferents entitats ecologistes incloses a l'AEEC, com el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) i la Coordinadora de Plataformes del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, es van mostrar satisfetes per l'anunci del Govern però van demanar que mentre no es realitzés el nou mapa es paralitzés la construcció de noves centrals. El Govern de la Generalitat es va mostrar contrari a la moratòria i va afirmar que els projectes existents s'estudiarien cas a cas i només s'aprovarien els que no afectessin espais protegits.

Medi Ambient i Treball es comprometen a impulsar nous parcs eòlics
A final d'abril el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, i el de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé (Partir dels Socialistes de Catalunya, PSC), van enunciar la voluntat del Govern d'arribar a 1.500 MW de potència instal·lada a través de l'energia eòlica l'any 2007 i a 3.000 MW, el 2010. Això suposaria doblar el volum d'energia eòlica prevista per l'anterior govern de la Generalitat. Per tal d'evitar el seu impacte sobre el territori, van afirmar que s'estava treballant en una distribució territorial més equitativa i en la creació d'aerogeneradors més potents (per tal de reduir el nombre d'aparells) i que també es preveia la possibilitat de crear parcs eòlics al mar. En aquest sentit es va fer públic que l'empresa Capital Energy S.L. havia presentat un projecte per a construir UNA CENTRAL EÒLICA MARÍTIMA AL SUD-EST DEL DELTA DE L'EBRE d'un centenar d'aerogeneradors situada entre 5 i 8 km de la costa, que s'estava estudiant.

El GEPEC va criticar l'anunci realitzat pel Govern afirmant que l'energia prevista per al 2010 corresponia a tres vegades la potència d'una central nuclear. A més van mostrar la seva desconfiança amb l'anunci d'un repartiment territorial dels parcs més equitatiu, ja que preveien que prop del 90% de les centrals eòliques s'executarien al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. En resposta a aquestes inquietuds, el director general de Planificació Ambiental, Jordi Cañas i Sala, va enunciar que el GEPEC i altres entitats ecologistes formarien part del consell assessor que estava elaborant el nou mapa eòlic català.

Es presenta el mapa de recursos eòlics
El mes de novembre el Departament de Medi Ambient va presentar el mapa de recursos eòlics de Catalunya que tenia com a objectiu identificar les zones que oferien més possibilitats per a l'aprofitament del vent per a la generació d'energia. El mapa tenia una resolució espacial de 200 metres i oferia la possibilitat d'obtenir el valor del vector a l'altura que es desitgés, en funció de les característiques de cada aerogenerador. Segons el mapa, les zones òptimes per a la instal·lació de l'energia eòlica se situaven al nord i el sud del litoral català, on es mesuraven vents superiors als 6 m/s. També es constatava que els vents augmentaven notablement mar endins, a uns 20 km de la costa, tot i que en aquest cas la construcció de centrals eòliques era més costosa.

El conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va enunciar que aquestes dades servirien de base per a redactar el Pla territorial sectorial de l'energia eòlica, que establiria l'emplaçament dels futurs parcs eòlics juntament amb altres criteris com els econòmics, els socials o els ambientals. Diverses entitats ecologistes es continuaven mostrant reticents a causa de l'alta concentració de les zones òptimes per a la instal·lació d'energia eòlica en determinats indrets.

Amb tot, a final de 2004 la potència eòlica instal·lada continuava essent de 94 MW, si bé disposaven d'autorització administrativa un total de vint-i-vuit parcs eòlics que sumaven un total de 819 MW. La TERRA ALTA i el Baix Ebre eren les comarques que sumaven un nombre major de projectes, seguides per les Garrigues, l'ALT EMPORDÀ, la Conca de Barberà i l'Anoia. Alguns d'aquests ja estaven en construcció, si bé, segons l'Associació de Productors d'Energies Renovables, continuaven els problemes per a garantir-ne la connexió amb les línies elèctriques. A més, estaven en tramitació vint-i-vuit projectes més de parcs eòlics que sumarien un total de 1.150 MW. Mentre no s'aprovés el Pla territorial sectorial de l'energia eòlica el conseller de Medi Ambient va assegurar que únicament tirarien endavant els que fossin menys polèmics. Si es desencallessin alguns d'aquests abans del 2007 es compliria l'objectiu de la Generalitat de superar els 1.500 MW abans d'acabar la legislatura.

Més informació
www.alvent.net
www.appa.es
www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/sostenibilitat/mapa_eolic/inici.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada