Dijous 12 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES. INTRODUCCIÓ
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2006

El Ministeri d’Indústria anuncia els seus plans per tal que el 2010 hi hagi a Catalunya una potència eòlica instal•lada d’entre 585 MW i 1284 MW, molt per sota dels 3.000 MW previstos al Pla de l’energia aprovat pel Govern català. Malgrat això el Govern de la Generalitat reafirma les seves previsions i autoritza una vintena de parcs eòlics més que se sumen als vint-i-sis que ja ho estaven i que, juntament amb els onze parcs eòlics construïts, han de permetre arribar en poc temps als 1.650 MW.

Antecedents 2003, 2004, 2005

Articles posteriors 2007, 2009, 2010, 2011

L’energia eòlica és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta, ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D’aquesta manera, esdevé una eina per a disminuir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d’una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en més o menys quantitat es troba a tot el món.

A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, tot i que no fou fins a final dels noranta que el Govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força amb la presentació de diversos plans per impulsar-la que van desembocar el 2004 en un mapa de recursos eòlics que identificava les zones que oferien més possibilitats per a l’aprofitament del vent en la generació d’energia. El 2005 es va aprovar el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 que preveia arribar a una potència instal•lada d’energia eòlica de 1.500 MW el 2007 i de 3.500 MW, el 2015. Paral•lelament, en els darrers anys havien començat a aparèixer nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament situats al sud de Catalunya. Diverses entitats ecologistes, malgrat manifestar-se favorables a aquest tipus d’energia, rebutjaven el model d’implantació dels parcs eòlics per l’excessiva concentració que se’n feia al sud del país i perquè, a parer seu, no tenia en compte aspectes com l’impacte sobre el paisatge, el medi ambient i la comunitat local.

Amb tot, a final de 2005 hi havia vuit parcs construïts (144 MW), dos en construcció (78 MW), vint-i-sis d’autoritzats (983 MW) i trenta en tràmits administratius (1150 MW).

La Generalitat autoritza més parcs i les empreses s’uneixen
Durant els primers quatre mesos de 2006, el Govern de la Generalitat va autoritzar nou parcs eòlics més, en comarques com la Conca de Barberà, LES GARRIGUES o l’ALT EMPORDÀ. D’aquesta manera el Govern català s’acostava a l’objectiu d’arribar als 1.500 MW autoritzats, la xifra prevista per al 2007, moment a partir del qual s’iniciaria l’elaboració d’un mapa eòlic per a assolir l’objectiu d’arribar als 3.500 MW el 2015.

Paral•lelament a l’aprovació de nous parcs, a principi del mes de maig, mig centenar d’empreses (fabricants d’aerogeneradors, empreses promotores de l’energia eòlica, entitats financeres...) es van agrupar per crear EolicCat, associació que tenia com a objectiu impulsar l’energia eòlica a Catalunya. Aquest associació es proposava actuar com a representant i lobby davant les administracions responsables de concedir les autoritzacions per a construir parcs eòlics i les empreses elèctriques que gestionen la xarxa elèctrica necessària per a distribuir la producció dels parcs eòlics.

El Govern de l’Estat planteja una retallada eòlica
A final de maig el Ministeri d’Indústria va fer públic que planejava assignar a Catalunya una potència eòlica instal•lada d’entre 585 MW i 1.284 MW per a l’any 2010. Per al conjunt de l’Estat, la xifra proposada era de 20.000 MW. El ministeri havia realitzat aquest càlcul amb l’assessorament de Red Eléctrica Española (REE), que gestiona les línies d’alta tensió. Si bé considerava com a òptima per al sistema elèctric la xifra de 585 MW, reconeixia que es podrien arribar a instal•lar 1.284 MW, una xifra basada en els permisos ja concedits i en els parcs construïts.

El Ministeri d’Indústria justificava aquesta restricció en considerar que l’energia eòlica no era una producció estable, ja que depenia del vent, per la qual cosa calia evitar que la xarxa d’alta tensió en depengués excessivament. A més, al•legaven problemes tècnics per ampliar aquesta xarxa.

Els plans del Govern de l’Estat xocaven frontalment amb les previsions realitzades pel Govern de la Generalitat en el Pla d’energia, que preveien 3.000 MW el 2010, de manera que, com a mínim, els projectes que es trobaven en tramitació però no havien estat autoritzats no podrien tirar endavant.

Reaccions a la retallada
Després de conèixer els plans del Ministeri d’Indústria, l’associació EolicCat va manifestar el rebuig a la retallada i va assegurar que seria “un desastre per al sector i per al futur de les energies renovables a Catalunya”. Així Ramon Carbonell, president d’EolicCat, considerava que provocaria la desinversió d’entre 2.000 i 3.000 MEUR, la pèrdua d’uns mil llocs de treball i perjudicis per a ajuntaments, propietaris dels terrenys i per a la indústria auxiliar que depèn de la instal•lació dels parcs eòlics. També considerava que Catalunya podria assumir una quota més elevada respecte dels 20.000 MW proposats per a tot l’Estat, tenint en compte que suposava el 20% del consum elèctric, i va demanar a la Generalitat que intervingués en defensa del Pla d’energia.

Per la seva banda, les entitats ecologistes van reaccionar de manera diferent davant l’anunci del Ministeri. Així, Ecologistes en Acció de Catalunya (EeAC), el Grup de Tècnics per un Futur No Nuclear i Eurosolar s’hi van oposar i van enviar una carta a REE recordant que les directives europees prioritzen l’energia eòlica i reclamant una adequació de la xarxa de transport. En canvi, altres entitats com la Plataforma en Defensa de la Terra Alta o el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) la van considerar necessària per tal de “salvar l’energia eòlica de l’escalada especulativa en què l’han sumit els promotors i empresaris del sector” i van recordar els impactes paisatgístics que provoquen els parcs eòlics.

El Departament de Treball i Indústria (DTI) va assegurar que mantenia les seves previsions per al 2010 i el 2015 malgrat els plans del Govern de l’Estat. Ferran Relea, gerent de l’Institut Català de l’Energia (Icaen), va assegurar que la implantació proposada era “possible tècnicament, adequada econòmicament, desitjada socialment i beneficiosa des del punt de vista del medi ambient”.

Després d’aquestes reaccions, el Ministeri d’Indústria va matisar els seus plans i va reconèixer que es podrien arribar a complir les previsions de la Generalitat si, a partir de l’any 2008, “quan es faci la revisió de les previsions es comprova que la xarxa elèctrica i la tecnologia dels nous aerogeneradors ho permeten”.

S’autoritzen més parcs eòlics
Durant la segona meitat de 2006 el Govern de la Generalitat va autoritzar una desena més de parcs eòlics, amb la qual cosa a final d’any ja s’arribava a la xifra de quaranta-cinc parcs eòlics autoritzats amb una potència total de 1.421 MW. La comarca amb més parcs autoritzats era la Terra Alta (12), seguida de les Garrigues (9), l’Anoia (7) i la Conca de Barberà (6). En canvi a la comarca del Priorat, on en els darrers anys havien aparegut nombrosos projectes i hi havia hagut un fort debat social sobre els seus avantatge i perjudicis, no n’hi havia cap d’autoritzada (CENTRALS EÒLIQUES DEL PRIORAT).

A més durant el 2006 van entrar en funcionament tres parcs eòlics nous: la CENTRAL EÒLICA DEL COLL DE L’ALBA (48 MW) de Tortosa, l’ampliació del parc Baix Ebre (30 MW) també a Tortosa i el parc eòlic les Comes (3 MW) a Vilalba (Terra Alta). D’aquesta manera ja hi havia onze centrals eòliques construïdes amb una potència de 225 MW, de les quals cinc estaven al Baix Ebre, tres al Baix Camp i una a l’Anoia, una altra a la Terra Alta i una altra a l’Alt Empordà.

D’aquesta manera, un cop construïts tots aquests parcs eòlics, s’arribaria als 1.647 MW, si bé semblava evident que no estarien instal•lats a final de 2007 com s’havia previst inicialment. A part d’aquests parcs, n’hi havia uns trena-set més en tramitació (1.010 MW), que ja havien sortit a informació pública però que no havien rebut l’autorització administrativa.

Més informació
www.ecologistesenaccio.cat
www.eoliccat.net
www.gepec.org
www.icaen.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati