Dilluns 26 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES. INTRODUCCIÓ
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2005

El Departament de Treball i Indústria desbloqueja la construcció d'una trentena de parcs eòlics en garantir-ne la connexió a la xarxa elèctrica i presenta el Pla de l'energia de Catalunya, que preveu arribar a una potència instal·lada d'energia eòlica de 1.500 MW el 2007 i 3.300 MW el 2010. Mentrestant, continua el debat social sobre els beneficis i impactes d'aquest tipus d'energia.


Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2006, 2007, 2009, 2011

L' energia eòlica és una font d'obtenció d'energia elèctrica, neta ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D'aquesta manera esdevé una eina per a disminuir l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d'una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en menor o major quantitat es troba a tot el món.

A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, tot i que no fou fins a final dels noranta que el Govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força i va presentar diversos plans que van desembocar, el juny de 2002, en el Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l'energia eòlica i en el mapa eòlic. En aquests documents es definien les zones compatibles i incompatibles per a la instal·lació de centrals eòliques i es preveia la instal·lació d'entre 1.000 i 1.500 MW de potència per al 2010. Durant el 2003 van aparèixer nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament al sud de Catalunya, bona part dels quals foren autoritzats però que no tenien garantida la connexió a la xarxa de transport i distribució elèctrica.

Diverses entitats ecologistes, malgrat manifestar-se favorables a aquest tipus d'energia, van rebutjar el model d'implantació de l'energia eòlica proposat pel Govern per l'excessiva concentració de projectes al sud de Catalunya i perquè, a parer seu, no tenia en compte aspectes com l'impacte sobre el paisatge i sobre la comunitat local.

El 2004 el nou Govern de la Generalitat va enunciar la voluntat d'ampliar l'energia eòlica prevista per arribar als 1.500 MW el 2007 i a 3.000 MW el 2010. Així mateix, va iniciar l'elaboració d'un nou mapa eòlic més restrictiu que l'aprovat per l'anterior govern; el primer pas va ser la presentació d'un mapa de recursos eòlics de Catalunya que identificava les zones que oferien més possibilitats per a l'aprofitament del vent per a la generació d'energia. La presentació del mapa eòlic es preveia per al 2006.

Amb tot, a final de 2004 a Catalunya únicament hi havia set parcs eòlics amb una potència instal·lada de 94 MW (el 0,3% de la producció elèctrica catalana) situats al Baix Ebre, el Priorat, el Baix Camp i l'Alt Empordà. Vint-i-nou més disposaven d'autorització administrativa (915 MW), dels quals només dos s'estaven construint (98 MW).

Es desbloquegen vint-i-nou parcs eòlics
El febrer de 2005 el conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, va presentar el Pla d’implantació de parcs eòlics de Catalunya, que havia de permetre solucionar els problemes de connexió a la xarxa de transport i distribució elèctrica que mantenien paralitzats els vint-i-nou parcs eòlics que ja estaven autoritzats. Per aconseguirho, el Departament de Treball i Indústria (DTI) havia arribat a un acord amb empreses promotores i elèctriques i els diferents municipis que consistia en el fet que els parcs eòlics compartissin infraestructures i en el qual s’establien deu punts de connexió a la xarxa elèctrica i les quotes que haurien de pagar les empreses promotores. Aquests vint-i-nou parcs es localitzaven majoritàriament a la Terra Alta (dotze) i al Baix Ebre (quatre) però també a altres comarques com les Garrigues, l’Anoia, la Conca de Barberà i l’Alt Empordà. La construcció d’aquests parcs i dels que s’autoritzessin posteriorment havia de permetre que s’arribés a l’objectiu fixat pel Govern de la Generalitat de 1.500 MW el 2007. El DTI va aprofitar la presentació d’aquest pla per confirmar que estava estudiant la construcció d’una CENTRAL EÒLICA MARÍTIMA AL DELTA DE L’EBRE.

El mes d’abril el Govern de la Generalitat va donar a conèixer l’esborrany del Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, elaborat pel DTI, que preveia arribar a un percentatge del 7,9% d’energia produïda mitjançant fonts renovables i es ratificava l’aposta per assolir una potència eòlica de 1.500 MW l’any 2007 i de 3.000 MW l’any 2010.

D’altra banda el juny va entrar en funcionament la CENTRAL EÒLICA DE RUBIÓ (Anoia) amb una potència instal·lada de 49 MW.

Divergències en el món ecologista
El desbloqueig en la construcció de nous parcs eòlics i l’aprovació del Pla de l’energia va fer aflorar de nou la contradicció entre les entitats ecologistes que mantenien l’oposició a molts dels projectes per l’impacte ambiental i paisatgístic i les que defensaven la urgència de la implantació de l’energia eòlica.

La Coordinadora de Plataformes per a la Defensa del Patrimoni Natural i Cultural, que aplegava diverses entitats de la demarcació de Tarragona i el sud de Lleida, i Ecologistes de Catalunya (EdC) van presentar al·legacions al Pla de l’energia de Catalunya per l’excessiva concentració de projectes eòlics al sud de Catalunya, especialment a les Terres de l’Ebre. Asseguraven que el model proposat es basava en la generació d’energia lluny dels principals centres consumidors, fet que comportava forts impactes sobre el paisatge i l’entorn natural per massificació i importants pèrdues d’energia durant el transport. També subratllaven que diversos projectes com els del coll de l’Alba, coll de Som i els Aligars (Baix Ebre) o el del Prat de Compte (Terra Alta) podien tenir un fort impacte sobre l’avifauna.

En canvi, altres entitats ecologistes com Ecologistes en Acció de Catalunya (EeAC) o Greenpeace es mostraven més favorables a la implantació de centrals eòliques, argumentant que es tractava d’una energia no contaminant i renovable i que disposava d’una tecnologia prou avançada per generar electricitat en massa i esdevenir una alternativa real a altres fonts d’energia. EeAC va presentar el mes d’octubre la publicació Els factors relacionats amb el desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya: una visió ecologista, en la qual s’assegurava que els impactes locals que provocava l’energia eòlica eren “insignificants” en comparació amb els impactes globals que provocava el model energètic basat en els combustibles fòssils i l’energia nuclear.

Pel que fa als partits polítics, hi havia un consens molt elevat sobre el model d’implantació de l’energia eòlica. Únicament la federació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de les Terres de l’Ebre va manifestar el seu desacord amb la política eòlica del DTI perquè “condemnava” aquest territori a ser l’indret on es produïa la major part d’energia de Catalunya.

S'aprova el Pla de l'energia
El mes d’octubre es va aprovar el Pla de l’energia de Catalunya. Finalment es va augmentar el percentatge previst d’energies renovables per a l’any 2010 fins a l’11% a base d’incrementar la producció eòlica des de 3.000 MW fins al 3.300 MW, i també la solar, els biocombustibles i la termoelèctrica, anteriorment no prevista.

A final de 2005, la potència eòlica instal·lada a Catalunya era de 144 MW distribuïts en vuit parcs. Dos més estaven en construcció a Tortosa: la CENTRAL EÒLICA DEL COLL DE L’ALBA  (48 MW) que s’havia iniciat el 2004 i l’ampliació del parc Baix Ebre (30 MW) que s’havia iniciat el 2005. Vint-i-sis més ja disposaven d’autorització i sumaven 983 MW i una trentena més havien iniciat els tràmits sense haver rebut autorització (1.150 MW).

Quan s’arribés als 1.500 MW autoritzats, la xifra prevista per al 2007, el Govern de la Generalitat va anunciar que establiria una moratòria d’un any per a la tramitació de noves sol·licituds per a la instal·lació de parcs eòlics. L’objectiu de la moratòria seria planificar millor la implantació d’aquest tipus d’energia mitjançant la creació d’un mapa eòlic que tindria com a base el mapa de recursos eòlics presentat l’any 2004 però que tindria en compte també les infraestructures elèctriques existents i la reducció de l’impacte ambiental i paisatgístic. Greenpeace va criticar la moratòria i va demanar que es destinessin tots els esforços a planificar i executar els projectes.

Amb el nou mapa eòlic, previst per al 2006, s’obriria el procés de concurrència de les propostes de les empreses i s’intentaria assolir l’objectiu d’arribar als 3.000 MW l’any 2010.

Més informació
www.alvent.net
www.appa.es
www.ecologistesenaccio.cat
Morron, Jaume; Tello, Enric; Muñiz, Miguel, 2005, Els factors relacionats amb el desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya: una visió ecologista, Barcelona, Ecologistes en Acció de Catalunya.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati