Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES. INTRODUCCIÓ
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2007

Es posen en funcionament quatre noves centrals eòliques i el Govern n’autoritza la construcció de vuit més. Mentre diversos estudis mostren que l’energia eòlica podria proveir un percentatge molt elevat de la demanda elèctrica, el Govern de la Generalitat prepara un nou decret per a rellançar la construcció de parcs amb l’objectiu d’assolir els 3.500 MW de potència instal•lada el 2015. Al desembre un miler de persones es manifesten contra la “massificació eòlica” a les Terres de l’Ebre.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2009, 2010, 2011

L’energia eòlica és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta, ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D’aquesta manera, esdevé una eina per a disminuir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d’una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en més o menys quantitat es troba a tot el món.

A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, tot i que no fou fins a final dels noranta que el Govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força amb la presentació de diversos plans per a impulsar-los que van desembocar el 2004 en un mapa de recursos eòlics que identificava les zones que oferien més possibilitats per a l’aprofitament del vent en la generació d’energia. El 2005 es va aprovar el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 que preveia arribar a una potència instal•lada d’energia eòlica de 1.500 MW el 2007 i de 3.500 MW el 2015. Paral•lelament, al llarg dels darrers anys havien començat a aparèixer nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament situades al sud de Catalunya. Diverses entitats ecologistes, malgrat manifestar-se favorables a aquest tipus d’energia, rebutjaven el model d’implantació dels parcs eòlics per l’excessiva concentració que se’n feia al sud del país i perquè, a parer seu, no tenia en compte aspectes com l’impacte sobre el paisatge, el medi ambient i la comunitat local.

Amb tot, a final de 2006 hi havia 11 parcs construïts (225 MW), 45 d’autoritzats (1.421 MW) i 37 en tràmits administratius (1.010 MW).

Diversos estudis mostren el potencial eòlic
El mes d’abril de 2007 l’organització ecologista Greenpeace va presentar l’informe Renovables 100%, realitzat per l’Institut d’Investigació Tecnològica de la Universitat Pontíficia de Comillas (Madrid), on s’assegurava que el 2050 tota la demanda energètica produïda a l’Estat espanyol podria procedir de fonts renovables, especialment l’eòlica i la termosolar. En el cas de Catalunya l’escenari previst per l’organització ecologista constaria de 20.310 MW de potència instal•lada, dels quals un 35,9% serien de centrals termosolars, un 34,6% d’energia eòlica terrestre, un 9,7% d’energia hidràulica, un 6,2% d’energia eòlica marina i el 13,5% restant d’altres fonts com les ones, les centrals de biomassa o la geotèrmica.

En el cas de l’energia eòlica terrestre això suposaria que caldria instal•lar a Catalunya 7.030 MW: 31 vegades més que la potència instal•lada en aquells moments, quasi cinc vegades més de l’autoritzada i el doble del que preveu el Pla d’energia de Catalunya 2006-2015. Comportaria, a més, ocupar un 7% del territori català, si bé Greenpeace recordava que la utilització del sòl per part de l’èolica no era excloent ni incompatible amb altres usos (com ara els agrícoles o els ramaders) i que la densitat d’ocupació seria de menys de dos aerogeneradors per km2 en terreny pla, i menys de quatre en terreny accidentat.

El mes de juny es va presentar un estudi similar a l’anterior, promogut per la Fundació Terra, amb el títol Catalunya solar. El camí cap a un sistema elèctric 100% renovable a Catalunya. En l’informe, coordinat pel vicepresident d’Eurosolar Josep Puig, s’assegurava que construir les instal•lacions necessàries perquè la demanda elèctrica fos satisfeta íntegrament amb energies renovables costaria 58 € anuals per persona si els equipaments es fessin per al 2050 i 84 € si es fessin fins al 2035. L’estudi coincidia amb el de Greenpeace en considerar que la principal aportació elèctrica es faria amb energia eòlica i solar.

Pla per a rellançar l’energia eòlica
El mes de setembre el Departament d’Economia i Finances –a través de la Direcció General d’Energia– va anunciar que elaboraria un decret regulador de la implantació de l’energia eòlica. L’objectiu era rellançar la construcció de parcs eòlics facilitant les ubicacions més adequades i simplificant els tràmits administratius. D’aquesta manera es pretenia assolir l’objectiu d’instal•lar una potència eòlica de 3.500 MW el 2015, com preveia el Pla d’energia, i arribar als 5.000 MW posteriorment.

El decret, que s’elaboraria en coordinació amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), delimitaria les zones de desenvolupament prioritari de l’energia eòlica, que serien aquells espais on coincidissin un règim de vents òptim, un impacte ambiental i paisatgístic mínim i la proximitat amb línies elèctriques existents. En el cas del règim de vents es partirà del mapa de recursos eòlics que va presentar el Govern de la Generalitat a final de 2004, on s’assenyalaven l’Empordà, el litoral tarragoní i de les Terres de l’Ebre i la zona compresa entre l’interior de Tarragona i el sud de Lleida com a millors espais on col•locar aerogeneradors. Un cop catalogades aquestes zones, el Govern adjudicarà per concurs públic la construcció de parcs eòlics als projectes que s’ajustin més als requeriments tecnològics, ambientals, paisatgístics i de consens social.

El decret, que també impulsava la creació de PARCS SOLARS, preveia una finestreta única per a simplificar els tràmits d’autorització a la Direcció General d’Energia que aglutinaria els informes d’Energia, Medi Ambient i Urbanisme, de tal manera que només hi hauria una exposició pública. D’aquesta manera es pretenia reduir a un any el temps necessari per a aprovar els projectes de noves implantacions.

Manifestació a les Terres de l’Ebre contra la massificació eòlica
El 15 de desembre un miler de persones es van manifestar a Tortosa per rebutjar les agressions de les quals, segons creien, eren objecte les Terres de l’Ebre. Els manifestants protestaven pel risc de transvasament de l’Ebre (SEQUERA), pel MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS NUCLEARS, pel projecte de DIPÒSIT SUBMARÍ DE GAS I LA PLANTA DE TRACTAMENT A ALCANAR I VINARÒS, per la massificació eòlica a la TERRA ALTA i per la possible instal•lació de parcs eòlics davant el delta de l’Ebre. Entre les entitats que convocaven la manifestació n’hi havia de contràries al model d’implantació de l’energia eòlica com la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i Salvem la Mar de l’Ebre. En els parlaments finals s’afirmava que les Terres de l’Ebre no havien de ser “ni l’abocador ni el generador d’energia del país”.

Precisament en relació amb la CENTRAL EÒLICA MARÍTIMA DEL DELTA DE L’EBRE, a començament del 2007 l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita va aprovar una moció unitària de rebuig al projecte, que preveia instal•lar 144 aerogeneradors davant la costa del delta de l’Ebre. No obstant això el consistori va descartar la idea de fer un referèndum, com havien proposat anteriorment, perquè encara no s’havia rebut cap projecte concret ni s’havia sabut res més de l’empresa que el projectava, Capital Energy SL, que únicament havia sol•licitat la concessió d’una zona marítima a la Direcció General de Costes.

Quatre parcs eòlics més construïts

Durant els darrers mesos de 2007 es van posar en funcionament quatre nous parcs eòlics, amb un total de 118 MW: el parc de la Serra del Tallat (33 aerogeneradors i 49,50 MW), ubicat entre Vallbona de les Monges (les Garrigues) i Blancafort (Conca de Barberà); el parc de la serra de Vilobí (27 aerogeneradors i 40,5 MW) entre els termes de Fulleda i Tarrés (les Garrigues); el parc Rubió II (17 aerogeneradors i 25,5 MW), entre Rubió i Òdena (Anoia), i el parc el Motarro (2 aerogeneradors i 2,64 MW) a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). En canvi es van desballestar els 6 aerogeneradors del parc eòlic de Roses, inaugurat el 1990, que havien quedat obsolets (CENTRALS EÒLIQUES DE L’EMPORDÀ). D’aquesta manera ja hi havia 14 centrals eòliques construïdes (5 al Baix Ebre, 4 al Baix Camp, 2 a l’Anoia, 1 a les Garrigues, 1 a la Terra Alta i 1 de compartida entre l’Urgell i les Garrigues). Això representava una potència instal•lada de 342,4 MW, molt lluny dels 1.500 MW previstos al Pla d’energia per al 2007.

D’altra banda, durant el mateix any el Govern de la Generalitat va autoritzar 8 noves centrals eòliques que, un cop construïdes, sumarien 160,8 MW: Coll de la Garganta (la Torre de l’Espanyol, a la Ribera d’Ebre), els Pessells (Horta de Sant Joan, Terra Alta), la Collada (el Perelló, Baix Ebre), les Forques (Forés i Passanant, la Conca de Barberà), Pla de Tossalet (Tarrés i Fulleda, les Garrigues), Serra de Vilobí II (Tarrés i Fulleda, les Garrigues), Serra Comunera (Capmany, Alt Empordà) i Serra de l’Hoste (Capmany, Alt Empordà). D’aquesta manera ja eren 49 les centrals eòliques autoritzades, que sumarien 1.527,75 MW de potència instal•lada. Les comarques amb més parcs eòlics autoritzats eren la Terra Alta (13), les Garrigues (8) i l’Alt Empordà, l’Anoia i la Conca de Barberà (6 cada un).

Finalment 25 parcs més estaven en tramitació, un cop se’n va publicar l’anunci d’informació pública al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), i van restar pendents de l’autorització administrativa. En conjunt, sumaven una potència de 711,65 MW. L’Anoia i la Ribera d’Ebre, amb 4 parcs, eren les comarques amb més parcs en informació pública, seguides de l’Alt Empordà i el Baix Camp (3).

Per al 2008 es preveia que el govern aprovés el Decret d’implantació eòlica, amb l’objectiu d’agilitar l’aprovació de nous parcs i assolir els 3.500 MW de potència instal•lada el 2015.

Més informació
www.eoliccat.net
www.gepec.org
www.greenpeace.org/espana/reports/renovables-100-catalunya
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati