Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES. INTRODUCCIÓ
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

L’aprovació de diferents regulacions en matèria d’energia eòlica i la proliferació de projectes per a la implantació de centrals eòliques en alguns àmbits del territori català, generen debat i posicionaments enfrontats.


Articles posteriors 2005, 2006, 2007, 2009, 2011

El debat social sobre la implantació de l’energia eòlica a Catalunya s’inicia l’any 1999 i es concentra bàsicament a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, els dos àmbits territorials amb més propostes d’instal·lació de centrals eòliques.

El Pla director de parcs eòlics 1997-2010. Inici de les propostes
L’ any 1998 la Generalitat de Catalunya va elaborar el Pla director de parcs eòlics 1997-2010. Els objectius del Pla eren fer una anàlisi per a implantar l’energia eòlica a Catalunya, definint els criteris de priorització dels projectes de centrals eòliques, i impulsar un increment de la potència instal·lada d'origen eòlic, pràcticament inexistent en aquells moments.

El Pla identificava setanta-cinc emplaçaments tècnicament susceptibles d’aprofitament eòlic, capaços d’hostatjar 1.329 MW de potència elèctrica instal·lada. El 69% d’aquesta potència elèctrica s’hauria de localitzar, segons les estimacions del Pla, en espais naturals inclosos al Pla d’espais d’interès natural (PEIN). El Pla, més que regularitzar la implantació de l’energia eòlica, donava orientacions a les empreses promotores interessades en la construcció de centrals eòliques.

Poc a poc van començar a proliferar propostes per a la producció d’energia eòlica arreu del territori català, especialment a les serralades meridionals.

La majoria d’ajuntaments afectats veien amb bons ulls les propostes d’instal·lació de centrals eòliques al seu territori, que consideraven de gran ajut per contribuir al desenvolupament econòmic dels respectius municipis i per fixar població en el territori atenent a les expectatives laborals que generaven.

Les plataformes i les entitats ecologistes
Diferents grups ecologistes d’àmbit local, sobretot el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), van denunciar públicament moltes d’aquestes propostes de producció d’energia eòlica perquè les consideraven excessives i poc respectuoses amb els espais naturals on s'havien de localitzar (la Serra del Montsant, Pàndols i Cavalls o els ports de Besseit).

Tanmateix també es van constituir diverses plataformes d’àmbit comarcal amb l’objectiu de preservar els valors naturals, culturals i paisatgístics dels espais naturals potencialment afectats per les instal·lacions i d’obrir un debat social que promogués la implantació racional de l’energia eòlica.

Aquestes plataformes d’àmbit comarcal es van unir al voltant de la Coordinadora de Plataformes Meridionals, que entre altres aspectes rebutjaven la instal·lació de centrals tèrmiques de cicle combinat (CTCC) i s’oposaven al transvasament de l’Ebre.

Primera versió del mapa eòlic
La manca de consens sobre les noves propostes per a la instal·lació de centrals eòliques va portar a la Generalitat de Catalunya a elaborar un document de planificació que regulés més detalladament la matèria. El document anomenat Decret regulador de la implantació de l’energia eòlica de Catalunya i mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya es va acabar coneixent popularment amb el nom de mapa eòlic, i feia una previsió del nombre d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica d’origen eòlic que serien necessàries per assolir el 2012 l’objectiu de produir el 12% de l’energia elèctrica amb fonts renovables. Per altra banda, classificava el territori català en tres zones diferents en funció de la capacitat d’assumir la instal·lació de centrals eòliques, segons les estimacions del potencial eòlic i dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics. Les zones incompatibles indicaven aquells territoris on no es podien instal·lar centrals eòliques (però no impedia fer-hi els vials d’accés ni les línies d’evacuació d’electricitat), les zones d’implantació condicionada permetien la instal·lació de centrals eòliques amb avaluació d’impacte ambiental positiva, i, finalment, les zones compatibles permetien la instal·lació de centrals eòliques sense cap mena de restricció.

El document, que cercava el consens entre els diferents agents implicats, va ser però rebutjat per les plataformes, les quals consideraven que el mapa eòlic permetria la instal·lació de centrals eòliques en espais d’alt valor natural, cultural o paisatgístic, o fins i tot dins de zones incloses al PEIN, a banda de no incorporar criteris de densitat ni de distribució territorial de la producció i de basar-se en estimacions d’aprofitament eòlic poc fiables. Aquest document va anar acompanyat de polèmica, en filtrar-se a l’opinió pública un document elaborat per tècnics del Departament de Medi Ambient per encàrrec del Govern de la Generalitat de Catalunya mateix, que era molt més restrictiu amb les possibles localitzacions i preservava la totalitat dels espais inclosos al PEIN, alhora que afirmava que amb les propostes de les empreses situades en espais amb baix interès natural, cultural o paisatgístic, es podia assolir el compromís del 12% d’energies renovables per al 2012.

En aquest context, el mes de març del 2001, el Parlament de Catalunya va rebutjar el mapa eòlic, instant el Govern a elaborar un nou document amb criteris de conservació.

La versió final del mapa: un pla sectorial
El juny del 2002 es va aprovar la segona versió del Decret regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya i mapa eòlic, que més tard es va traduir en el Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya, amb la previsió d’instal·lar per a l’any 2010 entre 1.000 i 1.500 MW. Amb aquesta aprovació es donava caràcter normatiu a la qüestió eòlica i, en principi, s'havia de facilitar la tramitació dels projectes de centrals eòliques i garantir alhora la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics del territori català. Des de les plataformes es va tornar a rebutjar aquest pla, ja que consideraven que, tot i les millores proposades en matèria de protecció de determinats espais, encara quedaven àrees considerades compatibles pel pla que segons les plataformes necessitaven més protecció. A més es denunciava que el nou pla no implica-va retroactivitat pel que feia a les centrals eòliques que ja es trobaven en fase de tramitació i que no s’ajustaven a les no-ves consideracions.

Disparitat de dades
A Catalunya, a la darreria del 2003, només hi havia instal·lades cinc centrals eòliques: Baix Ebre a Tortosa, amb 4,05 MW de potència instal·lada; Trucafort al Pradell la Teixeta (Priorat), amb 29,85 MW; Colladetes I i II i Calobres al Perelló (Baix Ebre), amb 50,13 MW i 12,7 MW, respectivament, i Mas de la Potra (Baix Camp), amb 2’6 MW. Són, però, nombrosos els projectes de centrals eòliques que han iniciat els tràmits administratius, especialment durant l’any 2003. En aquest sentit, segons l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA), a la darreria del 2003 hi havia vint-i-nou centrals eòliques autoritzades que sumaven 933’79 MW de potència eòlica instal·lada (només algunes poques havien iniciat les obres) i vint-i-sis projectes de centrals eòliques en tràmits administratius que sumaven 691’3 MW de potència elèctrica instal·lada. Entre les centrals eòliques autoritzades i en tràmit farien un total de cinquanta-cinc projectes, amb una potència elèctrica instal·lada de 1.625’09 MW.

La Coordinadora de Plataformes Meridionals va denunciar que les dades de l’APPA no coincidien amb les que hi havia al Registre Administratiu d’Instal·lacions de Producció Elèctrica en Règim Especial (REPE) del Ministeri d’Economia. Segons aquesta aproximació feta per les Plataformes, a Catalunya hi havia proposats 2.257 MW de potència elèctrica instal·lada, repartits en uns setanta-cinc projectes, quaranta dels quals se situaven a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que conjuntament sumaven aproximadament uns 1.400 MW.

Aquesta disparitat de dades va provocar nombroses crítiques entre els sectors ecologistes, que acusaven la Generalitat de Catalunya de manca de transparència a l’hora d’informar sobre el nombre i l'estat de les tramitacions de centrals eòliques.

A banda de l’oposició de plataformes i col·lectius ecologistes, els promotors es trobaven amb el problema, principal segons ells, de la connexió a la xarxa de transport i distribució elèctrica. Les pressions que estaven fent les grans companyies elèctriques a Red Elèctrica Española (REE) i Fecsa-Endesa, propietàries de la xarxa de transport i distribució, estaven dificultant als promotors la connexió de les centrals eòliques a la seva xarxa, motiu que en bona mesura explicava el retard en l’execució de la majoria de projectes.

Les aportacions de la comunitat científica
La comunitat científica també va intervenir en el debat sobre la implantació territorial de l’energia eòlica. En aquest sentit cal destacar la celebració d’una jornada i d’un curstaller durant el 2003.

La jornada Parcs eòlics i paisatge va tenir lloc a Reus a l’abril del 2003 i va ser organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (demarcacions de Lleida, de Tarragona i de l’Ebre), l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) i el Màster de Paisatge de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Hi van intervenir diversos tècnics, membres de les plataformes (Plataforma Senan-Coordinadora Defensa de la Terra i Plataforma per l’Ús Racional de l’Energia Eòlica del Baix Ebre-Montsià), representants d’entitats ecologistes (IPCENA i Federació d’Entitats Ecologistes de Catalunya) i representants de l’Institut Català de l’Energia i de l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA).

El curs-taller El paisatge en l’ordenació i la gestió del territori: el mapa eòlic com a exemple va tenir lloc a Tortosa el juliol del 2003, coordinat pel col·lectiu Territori Taller en el marc dels cursos de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre (UETE), amb el suport del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (demarcació de l’Ebre), el Col·legi de Geògrafs, l’APPA, la Coordinadora de Plataformes de les Comarques de Tarragona l’Institut Català de l’Energia i l’ SCOT.

Més informació
www.gencat.net/mediamb/parcseolics/mapeol.htm
www.appa.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada