Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DEL PRIORAT. ACORD COMARCAL
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2005

Es presenta la proposta de parc eòlic del Priorat i la Ribera d'Ebre que preveu la instal·lació de seixanta-dos aerogeneradors al llarg de 20 km. Partits polítics i entitats discrepen sobre els beneficis i perjudicis d'aquest parc i sobre la validesa de l'Acord comarcal per al desenvolupament de l'energia eòlica aprovat el 2001.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2006

La comarca del Priorat se situa al centre de la província de Tarragona i es caracteritza per un paisatge àrid i sec envoltat d’oliveres i vinyes juntament amb àrees de bosc mediterrani a les zones més muntanyoses.

El 1999 va entrar en funcionament la central eòlica de Trucafort, situada entre Duesaigües (Baix Camp) i Pradell de la Teixeta (Priorat) amb un total de norantaun aerogeneradors i 29,85 MW de potència instal·lada. El nombre de propostes per instal ·lar més parcs eòlics a la comarca, entre el 1999 i el 2000, va portar a la signatura l’any 2001 de l’Acord comarcal per al desenvolupament de l’energia eòlica al Priorat aprovat per tots els grups polítics del Consell Comarcal (Convergència i Unió –CiU–, el Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC– i Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–), sis dels vint-i-tres alcaldes de la comarca, la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP) i els consells reguladors de les dues denominacions d’origen, DQO Priorat i DO Montsant. L’Acord, que no tenia validesa jurídica, enunciava l’objectiu de mantenir un paisatge de qualitat, proposava situar els aerogeneradors en llocs poc visibles i acceptava únicament dues centrals eòliques més, una a Margalef i l’altra a Cabacés.

Malgrat l’Acord, el 2002 es va construir la central eòlica del Mas de la Potra, situada al Coll de la Teixeta, amb dos aerogeneradors i 2,6 MW entre els municipis del Pradell de la Teixeta (Priorat) i Duesaigües (Baix Camp). A més durant el 2003 i el 2004 es van iniciar els tràmits de tres noves centrals eòliques: la Morera, al municipi de Morera del Montsant; els Segallassos, a Cornudella de Montsant (Priorat), Prades (Baix Camp) i Vilanova de Prades (Conca de Barberà), i una altra entre el Priorat i la Ribera d’Ebre.

Canvi de govern i presentació del parc eòlic del Priorat i la Ribera d'Ebre
El gener de 2005 Maria Secall, de CiU, va ser elegida nova presidenta del Consell Comarcal del Priorat en substitució d’Agustí Masip (ERC) gràcies al vot d’un dels consellers del PSC, Francesc Rubio, alcalde dels Guiamets. ERC i PSC van manifestar el seu temor que el canvi de presidència provoqués un trencament de l’Acord comarcal, ja que els municipis que promovien el parc eòlic del Priorat i la Ribera d’Ebre, que consideraven incompatible amb el document, eren tots plegats de CiU. A més, la portaveu de la PDPNP, Roser Vernet, va relacionar l’acti tud de Francesc Rubio amb la possible instal ·lació d’algun parc eòlic al municipi dels Guiamets.

El 30 de març els sis ajuntaments implicats en el parc eòlic del Priorat i la Ribera d’Ebre i l’empresa promotora Tàrraco Eòlica van presentar el projecte. Consistia en seixantados aerogeneradors, que produirien una potència de 124 MW, situats al llarg d’uns vint quilòmetres en tres parcs diferents (Carabers, Foradades i el Molar). Aquesta actuació afectaria els municipis de la Bisbal de Falset, Cabacés, la Figuera i el Molar (Priorat) i Vinebre i la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre). El parc suposaria una inversió inicial de 110 MEUR i els ajuntaments rebrien un cànon anual de 7.012 euros per cada aerogenerador. A la presentació, hi va assistir un representant del Departament d’Indústria, Jaume Margarit, que va valorar molt positivament el projecte.

El mes de juliol el Departament d’Indústria va enunciar que un cop hagués autoritzat 1.500 MW a tot Catalunya establiria una moratòria per a la tramitació de noves sol·licituds de parcs eòlics fins al 2007. El Departament va assegurar que entre els que s’autoritzarien per arribar als 1.500 MW no n’hi hauria cap del Priorat, de tal manera que els parcs eòlics que estaven en tramitació s’haurien d’esperar fins al 2007 (un cop elaborat el nou mapa eòlic que tindria l’objectiu d’arribar als 3.000 MW el 2010) per poder tirar endavant.

Malgrat aquest anunci, Tàrraco Eòlica va seguir amb la tramitació del parc eòlic del Priorat i la Ribera d’Ebre amb l’objectiu de finalitzar-la durant el 2006 i aconseguir-ne l’autorització definitiva el 2007. Entre el juliol i l’agost el projecte va sortir a exposició pública.

Divisió d'opinions sobre el projecte
La PDPNP, el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (Gepec), la DQO Priorat, la DO Montsant, l’Associació de Cases de Pagès del Priorat, Unió de Pagesos (UP), ERC i el PSC van presentar al·legacions contra al projecte en considerar que incomplia l’Acord comarcal i que tindria un fort impacte en una comarca que havia apostat per la potenciació de la cultura del vi i el paisatge com a principal motor econòmic.

En canvi, recolzaven aquest projecte entitats com Acció Veïnal per l’Energia Eòlica, Ecologistes en Acció de Catalunya i el grup de CiU del Consell Comarcal. El portaveu d’Acció Veïnal per l’Energia Eòlica i regidor de l’Ajuntament de Cabacés, Ricard Masip, va recordar que l’Acord comarcal no era un document normatiu sinó una declaració d’intencions, si bé va assegurar que el projecte complia els objectius bàsics al situar-se en nord de la comarca i deixar lliure d’aerogeneradors el Priorat històric.

D’altra banda durant el 2005 va seguir la redacció, iniciada un any abans, de la CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT, un document de caire regulador i normatiu per a la protecció integral del paisatge. El mes de març el Consell Comarcal va fer l’aprovació inicial del document informatiu de la Carta del paisatge que, a grans trets, coincidia amb el que havia proposat l’anterior govern format per ERC i el PSC, ja que supeditava la implantació de l’energia eòlica a l’Acord comarcal. Els ajuntaments de Cabacés i la Bisbal de Falset, governats per CiU, van presentar-hi al·legacions, en les quals proposaven retirar l’Acord de la Carta del paisatge argumentant que no era cap document normatiu i reclamaven que es tingués en compte el futur mapa eòlic de la Generalitat i la voluntat de molts municipis del Priorat favorables a la implantació de parcs. CiU es va mostrar disposat a realitzar alguns canvis en el document definitiu, mentre que ERC va mostrar la seva oposició a les al·legacions.

D’altra banda, durant el 2005, el Gepec va denunciar la suposada il·legalitat de la CENTRAL EÒLICA DEL COLLET DELS FEIXOS, situada al municipi de Duesaigües, al Baix Camp, just a la frontera del Priorat, ja que malgrat que ja estava construïda no disposava d’autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) ni de la Direcció General d’Urbanisme (DGU). Aquesta central, d’altra banda, no estava encara connectada a la xarxa per la qual cosa l’energia que generava no s’aprofitava.

A final d’any, al Priorat no hi havia cap parc eòlic amb autorització a part dels dos que ja estaven construïts. Per al 2006 es preveia que continuessin les gestions dels parcs en tramitació i que el Consell Comarcal aprovés definitivament el document informatiu de la Carta del paisatge i iniciés l’elaboració del document normatiu, que seria l’eina per intervenir en els planejaments urbanístics municipals.

Més informació
www.alvent.net
www.priorat.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada