Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DEL PRIORAT. ACORD COMARCAL
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2004

Tot i l'existència de l'Acord comarcal, a la comarca del Priorat es continuaven fent noves propostes per a instal·lar-hi centrals eòliques. El projecte de l'empresa Tarraco Eòlica per muntar una central de 90 aerogeneradors al sud de la comarca posa en crisi l'Acord comarcal, que, tot i així, tenia el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge per incorporar-lo dins el nou mapa eòlic.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2006

Situada al centre de la província de Tarragona, des de la serra del Montsant fins a la de Llaberia i la serra del Pradell -articulada pel riu de Siurana i la riera de Capçanes-, la comarca del Priorat presenta un paisatge singular i alhora una de les principals reserves de fauna de les serralades litorals mediterrànies.

Els antecedents. L'acord comarcal per al desenvolupament de l'energia eòlica al Priorat
A cavall entre la comarca del Priorat i el Baix Camp hi ha en funcionament, des de 1999, la central eòlica de Trucafort, construïda en dues fases i amb un total de 91 aerogeneradors i 29'85 MW de potència instal·lada.

El nombre de propostes per a instal·lar més aerogeneradors a la comarca, entre els anys 1999 i 2000, va portar agents polítics, econòmics i socials del Priorat a signar l'any 2001 l'Acord comarcal per al desenvolupament de l'energia eòlica al Priorat. L' Acord, que enunciava l'objectiu de mantenir un paisatge de qualitat i proposava situar els aerogeneradors en llocs poc visibles, acceptava dues centrals eòliques més, una a Margalef i l'altra a Cabacés, i fou signat pels grups polítics representats al Consell Comarcal del Priorat (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC; Convergència i Unió, CiU i independents-FIC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), sis alcaldes de municipis de la comarca (de vint-i-tres) i per diferents entitats adherides a la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP) i el consells reguladors de les dues denominacions d'origen, DOQ Priorat i DO Montsant.

Tot i l'Acord, que no tenia cap validesa jurídica, durant el 2002 es va construir la central eòlica del Mas de la Potra, situada al Coll de la Teixeta, dos aerogeneradors amb una potència instal·lada de 2'6 MW entre els municipis del Pradell de la Teixeta (Priorat) i Duesaigües (Baix Camp). Durant el 2003 diversos projectes van iniciar les obres o els tràmits administratius: es van iniciar les obres de la central eòlica del Collet dels Feixos, al terme municipal de Duesaigües, just al nord de la central eòlica del Mas de la Potra, amb sis aerogeneradors i una potència instal·lada de 7'92 MW, i es van iniciar els tràmits de la central eòlica dels Segalassos, al límit dels termes municipals de Cornudella de Montsant (Priorat), Prades (Baix Camp) i Vilanova de Prades (Conca de Barberà).

La PDPNP va mostrar el seu rebuig a aquests projectes, per l'impacte paisatgístic que consideraven que trencava un dels punts bàsics de l'Acord.

Un nou projecte a la Morera de Montsant
A principi de 2004 l'Ajuntament de la Morera de Montsant va comunicar la seva intenció d'instal·lar una minicentral eòlica dins el terme municipal. Es tractava d'una proposta per a instal·lar tres aerogeneradors d'uns 60 m d'alçada a 1 km del nucli urbà, just al límit del Parc Natural de Montsant, amb una potència instal·lada de 7'5 MW i una inversió de 1'5 milions d'euros. El projecte era iniciativa de l'Ajuntament mateix i d'Eurosolar (Associació Europea per a les Energies Renovables) amb el suport de l'Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable, i l'havia de finançar l'Ajuntament i els veïns que desitgessin formar part de la cooperativa. El Consell Comarcal del Priorat i la PDPNP van criticar la iniciativa perquè consideraven que tindria un fort impacte visual. La PDPN va sol·licitar la reunió de la comissió de seguiment de l'Acord comarcal per analitzar la situació, alhora que plantejava la instal·lació de plaques solars com a alternativa.

La comissió de seguiment es va reunir a principi de maig per valorar aquesta nova proposta. A la reunió va assistir el director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, Jordi Cañas, tots els partits polítics amb representació municipal (PSC, CiU, ERC i independents), representants del Consell Comarcal del Priorat i membres de la PDPNP. Cañas es va comprometre a reconèixer l'Acord comarcal a l'hora de redactar el nou MAPA DE RECURSOS EÒLICS [Link a l’article] , que es trobava en fase d'elaboració, així com el seu paper d'interlocutor vàlid per a l'aprovació de noves centrals eòliques al Priorat.

L'Ajuntament del Molar es desmarca de l'Acord, que és posat en dubte per alguns ajuntaments
La proposta sorgida a la Morera de Montsant i els rumors de noves possibles centrals eòliques a la comarca van generar debat entorn de la validesa de l'Acord comarcal. Així, mentre que des del Consell Comarcal del Priorat, presidit per ERC-AM amb el suport del PSC, i la PDPNP se'n defensava la plena vigència, l'Acord era posat en dubte pels ajuntaments governats per CiU.

Poc després l'Ajuntament del Molar va decidir desmarcar-se de l'acord per poder decidir lliurement la implantació de centrals eòliques al seu terme municipal. En paral·lel la PDPNP advertia que l'empresa Tàrraco Eòlica tenia voluntat de construir una gran central eòlica al sud de la comarca, on governaven majoritàriament ajuntaments de CiU. L'alcalde del Molar i portaveu comarcal de CiU, Joan Jaume Salvadó, va assenyalar el Govern de la Generalitat com a principal impulsor dels projectes eòlics. Segons Salvadó, només sis dels vint-i-tres pobles de la comarca havien subscrit l'Acord comarcal, i reconeixia que els ajuntaments de la Palma d'Ebre, la Figuera, el Molar, Cabacés, la Bisbal de Falset i Margalef, tots governats per CiU, havien consolidat un front comú per a defensar els seus interessos respecte a la possibilitat d'implantar projectes de centrals eòliques en els respectius municipis. També Josep Anton Robles, alcalde de Cabacés, va afirmar que l'Acord comarcal no tenia cap importància i va defensar l'autonomia municipal.

Els ajuntaments governats per CiU van proposar celebrar referèndums a nivell local per a ratificar la vigència de l'Acord. En el cas del Molar, se'n va fer un a final de juny i va sortir guanyadora l'opció de sortir de l'Acord comarcal i de donar suport a l'impuls d'un projecte de central eòlica. L' Ajuntament de Cabacés també va convocar un referèndum per conèixer la posició dels veïns respecte de la possibilitat d'implantar una central eòlica al municipi, i va guanyar l'opció favorable a la instal·lació. La PDPNP va treure importància als resultats en assegurar que els índex de participació havien estat molt baixos, amb només un 30% en el cas del Molar, i que per tant els resultats no eren prou representatius.

El Consell Comarcal del Priorat lamentava la sortida de l'Ajuntament del Molar de l'Acord i alhora recordava la seva plena vigència. En la mateixa línia es van manifestar els grups municipals d'ERC, PSC i els Independents, que a instància de la PDPNP van elaborar un manifest que van fer arribar al conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, on es demanava que la Generalitat de Catalunya respectés l'Acord comarcal per a elaborar el nou mapa eòlic.

En una reunió a final de setembre amb la PDPNP i alcaldes de la comarca, el conseller Milà va recordar l'autoritat del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'hora de planificar les noves centrals eòliques i va qualificar les iniciatives d'alguns ajuntaments comarcals que apostaven per noves centrals eòliques de moviments condemnats al fracàs. També va ratificar l'Acord comarcal com a punt de partida per a planificar el desplegament de l'energia eòlica a la comarca. Igualment va apuntar la possibilitat de fomentar una distribució comarcal dels recursos econòmics provinents de les centrals eòliques, recursos que haurien d'anar destinats al desenvolupament d'un pla de desenvolupament comarcal.

Aparició d'un moviment comarcal de suport a les centrals eòliques
A principi d'octubre un grup de ciutadans de municipis del sud de la comarca van crear l'associació "Acció veïnal per l'energia eòlica", amb la intenció de promoure la implantació de centrals eòliques. Aquesta associació, que es mostrava molt crítica amb la PDPNP, considerava que calia una revisió de l'Acord comarcal, ja que no era prou representatiu i vulnerava, segons creien, l'autonomia municipal. També rebutjaven la proposta del conseller de Medi Ambient de repartir comarcalment els beneficis generats per les centrals eòliques. L' Associació destacava sobretot la importància dels guanys econòmics que es podrien derivar d'aquestes instal·lacions als respectius municipis.

La PDPNP va criticar la nova Associació afirmant que en el procés d'elaboració de l'Acord comarcal es van convocar tots els alcaldes i que, per tant, era representatiu i que a més comptava amb el suport de sectors estratègics a la comarca com ara el vitivinícola.

Al final d'any apareix un nou projecte eòlic a la comarca
Enmig del debat sobre la validesa de l'Acord comarcal signat l'any 2001, el mes d'octubre va aparèixer un nou projecte per a construir una central eòlica al sud de la comarca. L' empresa Tàrraco Eòlica va anunciar la voluntat de construir una central eòlica de 90 aerogeneradors, d'uns 80 m d'alçada cadascun, al llarg de 30 km, entre els municipis de Cabacés, Margalef, la Bisbal de Falset, la Figuera, el Molar, al Priorat, i Vinebre i la Palma d'Ebre, a la Ribera d'Ebre. Segons l'empresa, es pretenia iniciar les obres a final de 2005. En el moment de fer pública la proposta, l'empresa encara estava elaborant l'estudi d'impacte ambiental i per tant el projecte encara no havia iniciat els tràmits administratius.

Des dels ajuntaments afectats es valorava positivament la proposta per l'aportació econòmica que significaria, uns 7.000 euros anuals per cada aerogenerador segons representants municipals, a repartir entre els ajuntaments (30%) i els propietaris dels terrenys (70%). A banda, també significaria uns ingressos addicionals el primer any, per llicència d'obres i altres permisos.

Davant l'aparició d'aquesta proposta es va reunir de nou la comissió de seguiment de l'Acord comarcal, on es va invitar a participar l'alcalde de Cabacés per tal que expliqués els moviments que l'empresa Tàrraco Eòlica i determinats ajuntaments estaven fent al marge de l'Acord. A la reunió es va constatar l'absència d'un projecte concret i que la proposta plantejada per la promotora se situava fora dels criteris consensuats en l'acord comarcal. La comissió es remetia al futur mapa eòlic com a eina per al desenvolupament de nous projectes eòlics a la comarca.

Els ajuntaments implicats van decidir crear una taula de treball per al desenvolupament de la proposta. A la primera reunió celebrada a principi de novembre van assistir tots els alcaldes implicats, Ecologistes en Acció, l'empresa Tàrraco Eòlica, l'associació Acció Veïnal per l'Energia Eòlica, el president del Consell Comarcal del Priorat i el delegat del Departament d'Indústria i Treball al Camp de Tarragona. Des de l'Ajuntament de Cabacés s'afirmava que la central podria començar a construir-se a final de 2005, un cop superats els tràmits administratius davant el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament d'Indústria i Treball. En aquesta reunió es va plantejar un nou repartiment dels beneficis, pel qual els propietaris rebrien el 40%, els propietaris afectats el 30% i l'ajuntament el 30% restant.

La PDPNP va criticar l'acord a què havien arribat els municipis afectats i l'empresa, al·legant que els consistoris havien promès a l'empresa una rebaixa del 50% de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO). També criticaven que l'acord amb l'empresa s'havia fet al marge de la comissió de seguiment de l'Acord comarcal, i que s'estaven generant falses expectatives econòmiques sense fonament.

A final d'any no es tenia constància de l'inici del tràmit administratiu d'aquest projecte, ni de cap altre. L' Acord comarcal, tot i la crisi, seguia plenament vigent i amb el compromís del Departament de Medi Ambient i Habitatge d'incorporar-lo dins el nou mapa eòlic.

Durant el 2004, coincidint amb l'augment de la preocupació social per la transformació i degradació del paisatge causat per l'impacte de l'activitat antròpica, el Consell Comarcal del Priorat, amb el suport de les dues denominacions d'origen de la comarca, va impulsar la redacció de la CARTA DEL PAISATGE DEL PRIORAT, un document de caire regulador i normatiu per a la protecció integral del paisatge.

Més informació
www.gepec.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati