Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DE LES SERRES DEL TALLAT I DE VILOBÍ
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2005

Els cinc projectes de centrals eòliques a les serres del Tallat i Vilobí que van iniciar els tràmits administratius a partir de 2003 continuen endavant. Les iniciatives compten amb el suport de la majoria d'ajuntaments afectats i del Departament Treball i Indústria però susciten l'oposició de l'Ajuntament de Senan i diverses plataformes i entitats ecologistes.


Antecedents 2003, 2004

Les serres del Tallat i Vilobí formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les serres de Queralt i Rubió, al nord, i la serra de Llena i les muntanyes de Prades, al sud, i atenyen alçades superiors als 800 m. S’estenen al límit entre la Conca de Barberà i l’Urgell i constitueixen la divisòria entre el domini climàtic mediterrani i el continental. La seva topografia suau domina un paisatge ondulat constituït per un mosaic agrícola de secà amb taques de pinedes, carrascars i rouredes en les zones més pedregoses o accidentades.

L’any 2003 es van fer públics tres projectes de centrals eòliques en aquest àmbit. El primer va ser el de Coma Bertran, als municipis de Vallbona de les Monges i els Omells de Na Gaia (l’Urgell), amb onze aerogeneradors i una potència total de 16,5 MW. El segon va ser el de les Forques, als municipis de Forés i Passanant (Conca de Barberà), amb quinze aerogeneradors i una potència total de 22,5 MW. El tercer va ser el de Montargull, als municipis de Llorac (Conca de Barberà) i Talavera (Urgell), amb quinze aerogeneradors i una potència total de 30 MW. Els tres eren promoguts per GERRSA.

L’any 2004 es van fer públics dos projectes més. El primer va ser el de la serra de Vilobí, als municipis de Fulleda i Tarrés (les Garrigues), amb trenta-tres aerogeneradors i 49,5 MW de potència total. El segon va ser el de la serra del Tallat, als municipis de Vallbona de les Monges (l’Urgell) i Passanant (Conca de Barberà), també amb trenta-tres aerogeneradors i 49,5 MW de potència total. Ambdós eren promoguts per Corporación Energía Hidroeléctrica de Navarra, S.A. (CEHN), empresa que va ser comprada per Acciona Energía. Un cop iniciats els tràmits administratius, tenien un pressupost de 42,1 i 42,6 MEUR, respectivament, i preveien aerogeneradors de 1,5 MW de potència individual, 80 m d’altura de tija i 77 m de diàmetre de rotor.

La construcció d’un parc eòlic comporta diversos tràmits administratius: el projecte bàsic se sotmet al tràmit d’autorització administrativa i al tràmit de llicència ambiental, que actualment s’integren en un procediment comú impulsat pel Departament de Treball i Indústria i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH); a continuació, el projecte executiu s’ha de sotmetre al tràmit urbanístic, que resol la comissió territorial d’urbanisme corresponent, i en última instància, l’ajuntament afectat decideix l’atorgament de la llicència ambiental (amb l’informe preceptiu emès prèviament pel DMAH) i el de la llicència d’obres municipal.

La concentració de centrals eòliques desperta l'oposició d'algunes plataformes
Les centrals eòliques comptaven amb el suport de la major part dels municipis afectats, excepte el de Senan, on el 2003 els veïns van constituir la Plataforma de Senan amb la finalitat de protestar per la proximitat dels aerogeneradors de la central de Coma Bertran. Igualment, des del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), la plataforma Salvem la Serra del Tallat i la Coordinadora per a la Defensa de la Terra (CDT), s’alertava dels problemes ambientals i paisatgístics que podia comportar la concentració de tantes centrals eòliques en aquest àmbit i els possibles efectes negatius sobre el turisme de la ruta del Císter. La Plataforma per Senan, l’Ajuntament de Senan i la CDT van demanar el maig de 2004 al Govern de la Generalitat una moratòria en relació amb els projectes eòlics previstos a les serres del Tallat i Vilobí que permetés establir una taula de diàleg i debat, i la CDT va organitzar per al juny de 2004 una caminada reivindicativa per demanar la retirada dels projectes.

El Govern de la Generalitat va anunciar l’estiu de 2005 l’establiment d’una moratòria d’un any en l’admissió a tràmit de noves sol·licituds d’autorització administrativa de parcs eòlics, moratòria que encara no ha entrat en vigor. La plataforma Salvem Senan va efectuar una declaració, conjuntament amb altres agrupacions similars, on reiterava la necessitat de paralitzar els projectes en curs i revisar-los conjuntament.

El 18 de juny, en la inauguració del parc eòlic més gran de Catalunya, el de RUBIÓ, a la comarca de l’Anoia (amb trenta-tres aerogeneradors i 49,5 MW de potència total), el conseller Josep Maria Rañé Blasco va declarar que el Govern volia assolir l’objectiu establert pel PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 –aprovat finalment pel Govern de la Generalitat l’11 d’octubre de 2005– d’assolir 1.500 MW de producció eòlica abans de la fi de la legislatura i 3.000 MW en l’horitzó 2010.

L'evolució dels tràmits administratius dels parcs presentats abans del 2005 al llarg de l'any
El setembre de 2005 es va sotmetre a informació pública la modificació del projecte de Montargull, que comportava l’ampliació del parc amb set aerogeneradors més de 78 m d’alçada, 90 m de diàmetre de rotor i 2 MW de potència, amb la qual cosa el parc passava de 30 MW de potència total a 44 MW (DOGC núm. 4.467, de 12 de setembre de 2005).

El mateix mes va sortir a informació pública l’autorització de la subestació elèctrica Montargull i de la línia elèctrica aèria d’alta tensió d’interconnexió entre aquesta i la subestació elèctrica de la central de les Forques (DOGC núm. 4,505, de 8 de novembre de 2005). La subestació Montargull es preveia al terme municipal de Llorac, tenia 139,77 m2 i un pressupost de 541.511 euros. La línia elèctrica travessava els termes de Llorac, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Forés i Passanant i tenia una longitud de 15,9 km.

Per últim, l’octubre de 2005 es va sotmetre a informació pública la modificació del projecte de les Forques, que comportava el canvi dels aerogeneradors previstos (de 67 m d’altura de tija, 80 m de diàmetre de rotor i 1,5 MW de potència) per altres de tecnologia més moderna (de 78 m d’altura, 90 m de diàmetre de rotor i 2 MW de potència), amb la qual cosa el parc passava de tenir 22,5 MW de potència total a 30 MW (DOGC núm. 4.485, de 7 d’octubre de 2005). Després de la informació pública, l’autorització administrativa atorgada en el seu dia (DOGC 4.033, de 18 de desembre de 2003) era vàlida per al projecte modificat.

La presentació de nous projectes a la zona durant l'any 2005
També l’octubre de 2005 va sortir alhora a informació pública l’autorització administrativa dels projectes de tres nous parcs a les mateixes serres, promoguts per GERRSA (DOGC núm. 4.485, de 7 d’octubre de 2005). Un era el de Conesa I, al municipi de Conesa (Conca de Barberà), amb 15 aerogeneradors i 30 MW de potència total. Un altre era el de Conesa II, als municipis de Conesa i Forès (Conca de Barberà), amb setze aerogeneradors i 32 MW de potència total. El tercer era el de Savallà, als municipis de Conesa i Savallà del Comtat (Conca de Barberà), amb deu aerogeneradors i 20 MW de potència total. Els parcs preveien aerogeneradors de 2 MW de potència individual, fins a 67 i 78 m d’altura de tijai i 90 m de diàmetre de rotor i tenien un pressupost de 31,3, 30,6 i 20,4 MEUR, respectivament.

Entre el març i el setembre de 2005, es van presentar també a informació pública els projectes de tres subestacions elèctriques i una línia d’evacuació. Les subestacions eren la del Tallat, la de les Forques i la de les Comes. La línia elèctrica connectava aquestes dues darreres.

La situació administrativa de les centrals eòliques a les serres del Tallat i Vilobí a final del 2005 era la següent. En primer lloc, la central de Coma Bertran no havia estat finalment aprovada. En segon lloc, estaven pendents d’obtenir l’autorització administrativa tres centrals eòliques: Conesa, Conesa II i Savallà, les quals sumaven quaranta- un aerogeneradors i una potència de 82 MW. Per últim, havien obtingut autorització administrativa quatre centrals eòliques: el 2003, la central de les Forques (DOGC núm. 4.033, 18 de desembre de 2003), que seguia pendent de la llicència d’obres municipal des que va ser aprovada per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona el novembre de 2003; el 2004, la central de Montargull (DOGC núm. 4.216, de 10 de setembre de 2004), i el 2005, les centrals de la serra de Vilobí (DOGC núm. 4.485, de 7 d’octubre de 2005) i de la serra del Tallat (DOGC 4.453, 23 d’agost de 2005). El delegat territorial del Govern de la Generalitat a Lleida, Jaume Gilabert Torruella, va anunciar en una visita a Vallbona de les Monges que es preveia que la central de la serra del Tallat entrés en funcionament a final de 2006.

Més informació
www.gencat.net/diari/llistas.htm
www.gencat.net/eadop/imatges/4485/05215108.pdf
www10.gencat.net/gencat/binaris/multimedia/pla_energia_pla.htm
www.icaen.net/index.jsp?type=1&opt=listado&opt2=ver&idnot=226
http://www.icaen.net/index.jsp?idmenu=20&idcat=86&mtipo=A&nomcat=E%F2lica&nombre=Les%20fonts%20energ%E8tiques
www.infoeolica.com/cataluna.html
mediambient.gencat.net/cat/el_medi/sostenibilitat/mapa_eolic/mapa_recursos_eolics.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Urgell, Conca de Barberà
Fotogaleria relacionada