Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DE LA TERRA ALTA
Centrals eòliques de la Terra Alta Mapa: Montse Ferrés
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2006

L’aprovació del Mapa de recursos eòlics i del Pla d’energia 2005-2016 per part del Govern de la Generalitat, juntament amb l’agilitat administrativa del Departament de Treball i Indústria han facilitat l’autorització de les sol•licituds per a la construcció de centrals eòliques a la Terra Alta. Al llarg de 2006 es van anar coneixent més detalls sobre aquests projectes eòlics, en especial el del grup AERTA, i sobre el traçat de la línia d’alta tensió per a l’evacuació de l’energia produïda a les centrals eòliques. Per la seva banda, els grups contraris a la construcció de parcs, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i el GEPEC, van continuar les seves accions per evitar-ho.


Antecedents 2003, 2004, 2005

Articles posteriors 2007, 2008, 2009

La Terra Alta, comarca del sud de Catalunya amb una important activitat agrària, poca població i un paisatge ben preservat, es debat entre l’acceptació i el rebuig de la implantació de noves centrals eòliques en el seu territori.

L’any 1999 es van iniciar els tràmits administratius per als primers projectes eòlics i des de llavors les manifestacions dels habitants d’aquesta comarca a favor i en contra s’han anat succeint. L’any 2003, la Generalitat no tan sols canviava de partits polítics (de Convergència i Unió, CiU al govern del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC-Esquerra, Republicana de Catalunya, ERC-Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), sinó que també revisava els mapes i els plans associats al futur desplegament energètic de Catalunya. L’any 2004, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i l’Institut Català d’Energia (ICAEN) van aprovar el nou Mapa de recursos eòlics. Aquest mapa va substituir el de l’any 2002 i va reafirmar que la Terra Alta era una de les comarques amb més possibilitats per la implantació de noves centrals de producció elèctrica eòlica.

L’any 2005, el Govern va aprovar el PLA D’ENERGIA 2005-2016 on es fixava com a objectiu augmentar la producció elèctrica procedent de fonts energètiques alternatives fins a l’11%. Aquell mateix any s’havien presentat dotze sol•licituds al Departament de Treball i Indústria per construir nous parcs a la Terra Alta, el conjunt dels quals seria capaç de produir 400 MW. També s’havia començat a planificar el traçat per a la línia d’alta tensió de 132 kV que, des d’Horta de Sant Joan fins a la Fatarella, hauria de permetre l’evacuació de l’energia produïda pels molins fins a la xarxa elèctrica general.

Des de la comarca, la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta havia organitzat campanyes de recollida de signatures i presentació d’al•legacions per millorar la implantació de les instal•lacions eòliques, i a final de 2005 es va presentar públicament la societat per a l’Aprofitament de les Energies Renovables de la Terra Alta (AERTA), grup d’empreses que tenia per objectiu aconseguir la construcció i explotació del “major complex eòlic de Catalunya”.

El desplegament eòlic previst per al 2006
El conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé i Blasco, va declarar a principi de febrer de 2006 que les autoritzacions per a la construcció de parcs eòlics serien positives sempre que s’acomplissin tres criteris: que es construïssin fora dels espais naturals protegits; que existís una línia d’evacuació, i que la zona estigués prevista en el Mapa de recursos eòlics de la Generalitat. També va negar l’impacte negatiu sobre les activitats agràries i turístiques i va afegir que el Govern no tenia cap intenció d’aplicar cap moratòria en el desplegament eòlic. Aquestes declaracions es van interpretar com un canvi d’actitud a favor de les centrals eòliques.
També en aquell moment, el conseller va fer un balanç de les actuacions previstes a les Terres de l’Ebre i va dir que dels quinze parcs autoritzats, onze eren a la Terra Alta i es va referir al macroprojecte del grup AERTA, impulsor de deu parcs eòlics disposats en una línia visual de 39 km de longitud amb 180 aerogeneradors.

El maig de 2006, Ramon Carbonell, president del grup, va dir que vuit de les estacions ja tenien autorització mentre que en quedaven dues de pendents, la d’Horta de Sant Joan i la de Riba-roja. El repartiment de construcció de centrals entre les empreses que formen part d’AERTA seria el següent: Copcisa promouria les centrals de la Fatarella (48 MW i 20 aerogeneradors), Corbera d’Ebre (49,5 MW i 20 aerogeneradors), Vilalba (48 MW i 20 aerogeneradors) i la Fatarella nord (49,5 MW i 33 aerogeneradors). L’empresa Eòlic Partners les de Coll de Moro a Batea, Gandesa i Vilalba (48 MW i 20 aerogeneradors) i Vilalba dels Arcs (24 MW i 20 aerogeneradors). Cater projectaria els dos parcs de Caseres: Mudefer (47 MW) i Mudefer II (9 MW) amb un total de 29 aerogeneradors. Finalment, Generació d’Energia sostenible (GdE) promouria la central dels Pesells a Horta de Sant Joan (49,5 MW i 17 aerogeneradors). Carbonell també va ressaltar que aquest complex eòlic seria la inversió en capital privat, 450 MEUR, més important de Catalunya en els darrers anys.

A banda d’aquests projectes autoritzats, segons informació de la Plataforma de la Terra Alta, encara quedarien entre sis i nou centrals eòliques en procés de tramitació, amb prop de 150 aerogeneradors pendents d’autorització. Si s’arribessin a construir tots els projectes previstos, la Terra Alta seria la comarca que tindria una concentració més alta de megawatts eòlics instal•lats, per sobre dels 400 MW.

Quant a les línies d’evacuació, el Departament de Treball i Indústria va concedir l’autorització administrativa per a la construcció de la línia d’AERTA el juliol de 2006 alhora que el grup empresarial tramitava el pla especial urbanístic davant de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, que el va aprovar inicialment el setembre del mateix any. El projecte en tràmit preveia una línia d’evacuació amb cent vint torres d’alta tensió, amb una subestació a la Fatarella per on s’evacuaria el 50% de la potència energètica produïda en el macrocomplex fins a l’estació hidroelèctrica de Riba-roja. La resta de la producció energètica s’hauria d’evacuar per una segona línia des de la Fatarella fins a Maials que seria promoguda per FECSA-ENDESA i Berta, una altra societat formada per tres empreses promotores de centrals eòliques. La construcció d’aquesta segona línia de 39 km es va anunciar l’agost de 2006 i en aquell moment encara no estaven concretats ni els terminis, ni el finançament, ni el cost de les obres.

Les reaccions territorials
La Plataforma per la Defensa de la Terra Alta va continuar convocant actuacions en el territori, com ara interrompre la circulació dels camions que portaven els primers aerogeneradors per a la central de les Comes, a Vilalba dels Arcs, o bé coordinar-se amb la Plataforma del Mar de l’Ebre, que s’oposava a la construcció de la CENTRAL EÒLICA MARÍTIMA DEL DELTA DE L’EBRE, per tal de pensar accions conjuntes per denunciar el desplegament eòlic previst al sud de Catalunya.

Un grup de propietaris amb terrenys afectats pel traçat de les línies d’evacuació va expressar el seu malestar a la premsa i va denunciar que AERTA els demanava de trobar-se en bars per oferir-los talons de diners a canvi dels seus títols de propietat. A l’octubre, la Plataforma i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), conjuntament amb les denominacions d’origen Priorat i Priorat-Montsant, van presentar recursos d’alçada davant el conseller de Treball i Indústria per oposar-se a la construcció de la línia d’evacuació. En canvi, la Denominació d’Origen Terra Alta no s’hi va afegir perquè segons el seu president, Jaume Descarrega, aquests processos s’havien mostrat poc efectius, ja que “després de veure com funciona l’Administració [....] és clar que desestimaran el recurs”.

A mitjan any 2006, la societat AERTA va fer públics els resultats d’unes enquestes que mostraven que bona part dels habitants de la Terra Alta eren àmpliament favorables a la instal•lació dels projectes eòlics a la comarca. Aquests resultats van ser qüestionats pel GEPEC, que va considerar que la mostra escollida era poc representativa i que per tant no es podia extrapolar a la població comarcal. Per la seva banda, el grup Acció Veïnal per l’Energia Eòlica, del Priorat, va felicitar públicament AERTA per la feina feta i va desafiar el GEPEC de valorar l’acceptació del projecte casa per casa i, en cas que el resultat fos favorable a l’energia eòlica, el va comminar a dissoldre’s.

La tardor del mateix any, el GEPEC es va fer ressò de la mort del primer voltor a causa de l’impacte de les aspes d’un aerogenerador de la central eòlica de Vilalba dels Arcs i va afegir que pensaven demanar responsabilitats civils i penals a Ecotècnia, empresa vinculada a la construcció del parc.

La construcció de les centrals i les obres de la línia d’evacuació es podrien iniciar el primer semestre del 2007 i tindrien un termini de construcció de catorze mesos.

Més informació
www.plataformaterraalta.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame