Dilluns 21 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DE LA TERRA ALTA
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2005

Els diferents estudis efectuats indiquen que la comarca de la Terra Alta és un lloc idoni per a la instal·lació de parcs eòlics. L'any 2005 es comencen a concretar el nombre d'aerogeneradors que s'han d'autoritzar a la comarca i el traçat de la línia elèctrica que ha de portar l'energia produïda a la Terra Alta fins a la xarxa elèctrica general. Aquests projectes són debatuts a la comarca per partits polítics i ajuntaments i per la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que intenta que el seu desplegament perjudiqui mínimament el paisatge i les activitats agràries comarcals. A final del mateix any es presenta públicament la societat AERTA, formada per les empreses implicades en el desplegament eòlic de la Terra Alta, que anuncia que el 2007 haurà materialitzat tots els projectes.

Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2009

La Terra Alta és una comarca situada al sud de Catalunya l’economia de la qual és bàsicament agrària. Els darrers anys han sorgit un conjunt d’iniciatives encaminades a dinamitzar l’economia local a partir dels recursos propis. D’entre aquestes iniciatives cal destacar l’aposta per millorar la producció vinícola, la transformació de cases per a turisme rural o la revaloració del patrimoni històric, artístic i natural amb finalitats turístiques.

Els diferents partits polítics que han gestionat el Departament del Govern amb competències energètiques han treballat per aconseguir electricitat a partir de la força del vent, tot i que els resultats no han estat massa remarcables com ho mostra que, l’any 2005, Catalunya se situava a la cua dels productors eòlics de l’Estat espanyol segons l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA).

D’ençà dels primers estudis per implantar centrals eòliques a Catalunya, la Terra Alta sempre s’ha destacat com un dels llocs més favorables per a la instal·lació d’aerogeneradors i quinze eren els projectes en diferent estat de tramitació fins a l’any 2003, quan Convergència i Unió (CiU) governava la Generalitat. El canvi polític d’aquell any, quan el Govern va quedar sota la direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), també va afectar el desplegament del sector eòlic, la continuïtat del qual va quedar a l’espera del Pla de l’energia 2005-2016 i del nou MAPA DE RECURSOS EÒLICS.

El futur desplegament dels parcs eòlics a la Terra Alta segons el govern tripartit
El novembre del 2004, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i l’Institut Català d’Energia van presentar el nou Mapa de recursos eòlics on es va reafirmar que la Terra Alta era una de les comarques amb més possibilitats per a la implantació de l’energia eòlica. El maig del 2005, el Govern va aprovar el Pla de l’energia fins al 2016, un dels objectius del qual era augmentar la producció elèctrica procedent de fonts renovables fins a l’11% del total energètic i aconseguir produir 3.500 megawatts (MW) a partir de les centrals eòliques, la qual cosa equivaldria al consum domèstic anual d’1,7 milions de llars.

El Departament de Treball i Indústria va informar al llarg del primer semestre de 2005 que, a la Terra Alta, hi havia dotze sol·licituds de parcs eòlics pendents d’autorització que, conjuntament, comptabilitzarien la instal·lació de dos-cents tres aerogeneradors capaços de produir prop de 400 MW i que haurien d’estar construïts el 2007. A més, el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Josep Isern Sitjà, va explicar en una entrevista el juliol de 2005 al diari Ebre Econòmic que a la Terra Alta hi haurà una línia elèctrica d’alta tensió (132 kV) des d’Horta de Sant Joan fins a la Fatarella, que arribarà a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), on evacuarà l’energia produïda pels parcs eòlics de la comarca veïna a la línia de transport de la Red Eléctrica Española. El traçat de la línia d’alta tensió afectarà uns quatre-cents propietaris.

Reaccions sobre la proposta de desplegament
Davant d’aquesta situació feta pública des del Govern, els partits polítics locals, els particulars i els agents econòmics van manifestar les seves posicions sobre ambdós projectes.

En el cas dels aerogeneradors, tant ICV de les Terres de l’Ebre com el director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del DMAH, Jordi Cañas i Sala, estaven d’acord a reduir el nombre d’aerogeneradors fins a cent cinquanta. Des del punt de vista de la formació política, aquesta quantitat seria la idònia per tal que l’aprofitament del vent fos compatible amb altres activitats econòmiques com ara l’ecoturisme i l’agricultura. Cañas va dir que el seu departament estava disposat a negociar amb les promotores eòliques per tal que instal·lessin aerogeneradors d’última generació i així poder obtenir la mateixa potència amb menys màquines. Aquesta proposta va ser ben acollida per la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta, tot i que estava allunyada dels seus plantejaments inicials, el quals fixaven un màxim de deu molins per garantir l’autosuficiència energètica comarcal.

La polèmica en relació amb la línia elèctrica d’evacuació va quedar focalitzada per les declaracions de l’alcalde de Riba-roja d’Ebre, José Luis Aparicio i Escorza (PSC). L’alcalde va dir que boicotejaria el traçat d’aquesta línia pel seu municipi si el Govern no era favorable a la instal·lació de la central tèrmica de cicle combinat que Iberdrola volia construir-hi i que serviria per alimentar les empreses del futur polígon industrial de la Ribera Nord i per compensar les baixades de producció eòlica de la Terra Alta. El juliol del 2005, el Govern va anunciar que informaria desfavorablement sobre el projecte d’aquesta central, i Aparicio va dir que confiava que el projecte s’executaria igualment, ja que, a parer seu, com que el sector de producció energètica està liberalitzat, el Govern només podia tramitar el projecte.

Per la seva banda, la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta, entitat no política que voldria aconseguir un desplegament, des del seu punt de vista, més racional, dels parcs eòlics a la comarca, va organitzar diferents actes de protesta i denúncia. Entre els més significatius cal destacar que el juny de 2005 van lliurar a la Delegació del Govern a Tortosa un plec de mil cinc-centes signatures en contra de la massificació eòlica i al desembre, mig miler d’al·legacions d’entitats i veïns per millorar la instal·lació dels projectes eòlics i la línia elèctrica d’alta tensió. Les al·legacions demanaven bàsicament que es respectessin els 500 m de separació entre central eòlica i nucli de població i que es fes una declaració d’impacte ambiental conjunta per a tots els projectes comarcals.

Aquest model d’implantació eòlica també va ser rebutjat pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta. El rebuig no va ser unànime ja que dels onze membres que en formaven part, només quatre van votar en contra; la resta o es van abstenir o no van ser presents a la reunió.

A final d’any es va presentar públicament l’agrupació AERTA, societat per a l’Aprofitament de les Energies Renovables de la Terra Alta. Aquesta societat estava formada per Copcisa, Eòlic Partners, Catalana d’Energies Renovables (Cater) i Generació d’Energies Sostenibles (GdE), i tenia com a objectiu desenvolupar els diferents parcs eòlics de la Terra Alta, inclosa la línia elèctrica. Ramon Carbonell Santacana, president d’AERTA, va concretar que s’instal·laran com a màxim cent vuitanta aerogeneradors que produiran uns 426 MW, que la línia d’evacuació tindrà 39 km i cent vint torres i que la inversió global serà d’uns 450 MEUR. Un cop construïts els parcs i la línia, quedaran uns cinquanta llocs de treball fixos a la comarca i deixaran uns 2 MEUR anuals en concepte de cànons i lloguers.

A la presentació d’aquesta societat, hi van ser presents els quatre alcaldes de la comarca amb projectes eòlics: el de Caseres, Corbera d’Ebre, Bot i Vilalba dels Arcs. Per la seva banda, Manolo Sanmartín, portaveu de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, va expressar el seu escepticisme davant les dades aportades per AERTA i va lamentar que es continuï ignorant l’opinió dels sectors socioeconòmics de la comarca.

Més informació
www.mediambient.gencat.net
www.gepec.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada