Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DE L'ALTA ANOIA
Alfons Recio

Actualitzat a 31/12/2006

L’any 2006, a l’Alta Anoia hi havia un parc eòlic en funcionament, el de Rubió, i sis parcs més havien aconseguit l’autorització del Departament de Treball i Indústria, que sumaven en conjunt un total de cent quaranta aerogeneradors. Dos parcs més estaven en període d’exposició pública, amb trenta-quatre aerogeneradors més. Alguns d’aquests parcs van provocar un seguit de reaccions contràries, entre les quals destaca la de l’Ajuntament de Montmateu, que demanava la supressió dels aeroeneradors previstos en el projecte del parc del Turó del Magre, i l’oposició de veïns de Rubió i Copons, organitzats en una Coordinadora d’Afectats pel Parc Eòlic de Serra Morena. Entre els principals motius exposats per aquests agents, els més recurrents es referien a l’impacte visual i sonor dels aerogeneradors.

Antecedents 2005

A final de l’any 2004, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va presentar el nou MAPA DE RECURSOS EÒLICS DE CATALUNYA, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya i que havia de servir de base per al nou Pla territorial sectorial d’implantació ambiental de l’energia eòlica. En el mapa quedaven descrites les zones del país amb més potencial eòlic, entre les quals hi havia la zona més septentrional de la comarca de l’Anoia, coneguda com a Alta Anoia. En bona part d’aquest territori es produeixen, de mitjana i a 60 m d’alçada, velocitats de vent que oscil•len entre 5,0 i 7,0 m/s, la qual cosa la converteix en una zona on la producció eòlica pot ser plenament eficient. L’existència d’aquest recurs eòlic ha despertat, des de fa anys, l’interès de diferents empreses per localitzar-hi centrals de producció d’energia eòlica.

El primer parc a iniciar l’activitat extractiva a l’Alta Anoia va ser, l’any 2005, la CENTRAL EÒLICA DE RUBIÓ, de 49,5 MW de potència i trenta-tres aerogeneradors, situada als termes municipals de Rubió i Òdena, a l’Anoia, i Castellfollit del Boix, al Bages. A final del mateix any, el parc eòlic de Veciana, de vint aerogeneradors va aconseguir també l'autorització administrativa i la declaració d'utilitat pública, i també el de l’Era Bella, de catorze aerogeneradors, tots ells a Pujalt.

Quatre projectes més van iniciar els tràmits durant el 2005. Concretament, el Departament de Treball i Indústria (DTI) va treure a informació pública els parcs de Rubió II, Pujalt, el Turó del Magre i el de l’Alta Anoia, que van rebre les al•legacions de la Plataforma Salvem l’Anoia i de diverses cases de turisme rural de la zona, que manifestaven la seva preocupació per la possible incompatibilitat dels parcs amb les seves activitats turístiques, per a les quals el paisatge és un recurs important.

Més projectes de parcs eòlics van superant els tràmits
Al llarg de 2006 els quatre anteriors parcs van aconseguir també l’autorització administrativa del DTI. Tres, el de Pujalt, el del Turó del Magre i el de l’Alta Anoia, eren promoguts per la mateixa empresa, Vestas Eòlica. El quart, el de la Serra de Rubió II, era promogut per Eòlica de Rubió, SL., i afegirà disset aerogeneradors al costat del parc de la Serra de Rubió.

De tots quatre, el més gran és el parc eòlic de Pujalt, amb una potència instal•lada de 48 MW repartits entre vint-i-quatre aerogeneradors que s’han d’estendre pels termes municipals de Pujalt, Veciana, Calonge de Segarra i els Prats de Rei. El pressupost és de 31,5 MEUR. Per la seva banda, el parc del Turó del Magre, de 30,1 MEUR de pressupost i 32 MW, tindrà un total de setze aerogeneradors localitzats als municipis de Pujalt, Veciana, Copons, Argençola i Sant Guim de Freixenet, aquest darrer a la comarca de la Segarra. Finalment, el parc eòlic de l’Alta Anoia, de setze aerogeneradors, s’ha d’estendre pels termes municipals de Pujalt, Calonge de Segarra, els Prats de Rei, Calaf i Veciana. La seva potència ha de ser de 32 MW i disposa d’un pressupost de 29,7 MEUR.

Tots els aerogeneradors dels tres anteriors parcs tenen una potència de 2 MW i 105 m d’alçada, a més d’un rotor de 90 m de diàmetre de pales. Els tres parcs hauran d’evacuar l’energia produïda fins a una nova subestació transformadora.

Pel que fa al de Rubió II, tindrà una potència de 25,5 MW i un pressupost de 24,7 MEUR. Al parc hi ha disset aerogeneradors de 80 m d’alçada i de 1,5 MW de potència i s’estén per part dels municipis de Rubió i Òdena. L’energia que es produeixi serà evacuada a la subestació transformadora construïda pel parc eòlic de Rubió, que haurà de ser ampliada. La construcció d’ aquest parc es va iniciar els darrers dies de 2006.

Discrepàncies entre els municipis de la comarca
Pocs dies després de la concessió de l’autorització administrativa al parc del Turó del Magre, l’Ajuntament de Montmateu va aprovar en ple el seu posicionament contrari a aquesta instal•lació. Segons declaracions fetes a la premsa local, l’alcalde Enric Ametller i Rosich (Convergència i Unió, CiU) considerava que a les nits, sense el soroll de l’autovia A-2, el so dels aerogeneradors seria prou evident per provocar molèsties als veïns. De la mateixa manera, el primer tinent d’alcalde i regidor de Medi Ambient, Joan Requesens i Corbella (CiU), va recordar que "tots aquests embolics, abocadors i parcs eòlics ens els posen aquí, fora de l'Àrea Metropolitana. Allà, a Barcelona, no volen res de tot això”.

Amb tot, l’Ajuntament demanava que onze dels setze aerogeneradors del parc, els localitzats en els municipis veïns d'Argençola i Sant Guim de Freixenet, fossin suprimits del projecte o bé que es valoressin noves ubicacions a l’interior dels anteriors municipis, però allà on no es malmetessin els actius paisatgístics de Montmaneu ni on fossin audibles. El pas va següent ser presentar, a final de 2006, un recurs contenciós administratiu contra el DTI per l’autorització administrativa concedida al parc eòlic, en la qual es demanava la suspensió cautelar de tot el procediment. Segons l’alcalde Ametller, un cop el DTI va donar el seu vistiplau, únicament els quedava el recurs de la justícia per a defensar els seus interessos. Ametller també va manifestar que el seu municipi ja paga una quota de solidaritat amb el país pel fet d’acollir l’A-2, les línies d’alta tensió i un radar meteorològic.

Més parcs a exposició pública a l’Alta Anoia
Dos projectes més van sortir a informació pública durant el 2006, el de Colomer i el de Serra Morena, anteriorment conegut en els mitjans de comunicació locals amb el nom de Rubió III. Ambdós parcs, promoguts per l’empresa Energías Eólicas de Cataluña, S.A., van ser exposats a informació pública a mitjan 2006. Cada un dels aerogeneradors ha de ser d’1,67 MW de potència i ha de fer 70 m d’alçada, a més de tenir un rotor de 80 m de diàmetre. El parc eòlic del Colomer, de 23,38 MW, amb catorze aerogeneradors i un pressupost de 22,6 MEUR, ha d’ocupar part dels municipis d'Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Rajadell, Rubió i Òdena. L’energia produïda s’evacuarà, en part, fins a la subestació transformadora Caselles, i també cap a la subestació de Rubió. Per altra banda, el parc eòlic de Serra Morena, de 33,4 MW i vint aerogeneradors, s’ha de localitzar en els municipis de Rubió i Copons. L’evacuació de l’energia es faria cap a la subestació de Rubió.

Aquest darrer parc és el que ha aixecat més reaccions opositores, especialment entre alguns dels veïns de Copons i de Rubió, que van constituir la Coordinadora d’Afectats i Afectades pel Parc Eòlic de Serra Morena (CAAPESM). La primera acció de la Coordinadora va consistir a redactar una nota informativa tot exposant els principals motius d’oposició al parc, entre els quals destaquen els efectes del soroll dels aerogeneradors, que preveien que serien molt incòmodes i audibles arreu del poble de Copons. El segon motiu es refereix a l’impacte de la central eòlica en l’entorn com a conseqüència de l’obertura d’una nova pista d’accés, i també les molèsties de soroll i la repercussió que tindrien entre la fauna. També denunciaven que no s’havien realitzat les proves de vent prèvies al projecte per comprovar-ne la viabilitat. A més, manifestaven que el Govern de la Generalitat es contradeia quan promovia el turisme rural a l’Alta Anoia i, paral•lelament, pensava la comarca com un “epicentre” de l’energia eòlica a Catalunya. Finalment, mostraven el seu malestar per l’actitud “opaca” que mantenien els ajuntaments al voltant del parc.

Poc després, l’Ajuntament de Copons va emetre una nota de premsa en la qual es criticava la Coordinadora per la seva manca de visió global, centrada únicament en el seu cas particular i al marge del model energètic del país. En la nota, l’Ajuntament també afirmava no tenir previst de concedir cap més permís que fos competència seva per a instal•lar aerogeneradors, tot i manifestar-se favorable a les energies renovables, inclosa l’eòlica. Així, cap a mitjan any 2006, l’Ajuntament de Copons i també el de Rubió,* van aprovar en ple municipal una proposta de moció presentada per la CAAPESM en la qual es demanava la paralització temporal de les llicències i permisos sol•licitats per l’empresa promotora del parc.

Cap a final d’any, la CAAPESM es va reunir amb el director general d’Energia i Mines de la Generalitat, Josep Isern Sitjà, per donar-li a conèixer el seu punt de vista contrari a la proliferació de parcs eòlics a l’Alta Anoia. Segons la Coordinadora, Isern els va anunciar la voluntat de la Generalitat d’incloure la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge en el procés d’aprovació d’un parc, per valorar-hi el factor paisatge. La coordinadora, però, va mostrar la seva desconfiança que aquest fet tingués cap incidència en els processos d’aprovació.

En relació amb el mateix parc de Serra Morena i el del Colomer, la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre a tràmit un recurs de tres particulars contra la no-admissió a tràmit de dos recursos d’alçada interposats per ells mateixos davant de la Direcció General d’Energia i Mines, en els quals es recorria l’admissió a tràmit d’ambdós parcs eòlics.

La votació a Pinós
Cap a final de 2006, la CAAPESM va trobar un referent en la seva lluita contra els parcs eòlics a partir dels esdeveniments que van tenir lloc a Pinós, municipi situat a la comarca del Solsonès i que limita pel sud amb l’Anoia. Es tracta de la votació popular que l’Ajuntament va dur a terme per tal que els veïns es manifestessin a favor o en contra de la construcció d’un parc eòlic de 37,5 MW amb quaranta-dos aerogeneradors, promogut per Endesa Cogeneración y Renovables, que ja disposava de l’autorització administrativa del DTI. Segons l’alcalde Josep iCasas i Clotet (Grup d’Opinió de Pinós-Federació d’Independents de Catalunya, GOP-FIC), el resultat determinaria la política municipal sobre el parc. En la votació van participar dues-centes persones de les quals cent vint van votar-hi en contra. Amb aquest resultat, l’Ajuntament va proposar que els veïns presentessin al•legacions al projecte constructiu abans de l’1 de desembre i que després s’emetria una resolució sobre el permís d’obres.

Es preveu que al llarg del’any 2007 entri en funcionament el parc de Rubió II i que el de Pujalt aconsegueixi els darrers permisos, tant els municipals com els de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. També es preveu que s’iniciïn les obres de construcció dels parcs de Veciana i l’Era Bella. Respecte el parc del Turó del Magre, el de Serra Morena i el de Colomer, estan pendents de la resolució dels diferents òrgans de la justícia.

Més informació

www.centrecat.com/parceolicpinos.htm
www.copons.info
www.salvemanoia.org

*L’ajuntament de Copons està governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), mentre que e del Rubió,ho està per CiU.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Anoia