Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DE L'ALT EMPORDÀ
CE-Alt-Emporda Mapa: Montse Ferrés
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2007

Diversos ajuntaments i entitats de l’Alt Empordà mantenen l’oposició a tres centrals eòliques que ja disposen d’autorització administrativa i que se situarien a la Jonquera, Portbou i Colera. L’Ajuntament de la Jonquera aprova inicialment un pla especial urbanístic per limitar els parcs eòlics en un sol sector del municipi, al costat d’un polígon industrial, per evitar la instal•lació d’aquestes infraestructures a les carenes. Durant el 2007 s’autoritzen dos nous parcs eòlics que s’afegeixen als quatre que ja estaven autoritzats, mentre la Generalitat elabora un mapa eòlic de l’Empordà que serviria per a delimitar les àrees més idònies per a la seva implantació.


Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2010

Per causa del fort vent que s’hi registra, l’Alt Empordà fou la comarca pionera en la implantació de l’energia eòlica a l’Estat espanyol, amb la instal•lació d’una central a Garriguella el 1984, per bé que a partir de 1992 va quedar fora de servei. El 1990 va entrar en funcionament una nova central eòlica a Roses, amb sis molins i una potència instal•lada de 0,59 MW. Després de la presentació del mapa eòlic de Catalunya que el 2002 va fer el Govern de la Generalitat, van aparèixer projectes de parcs eòlics en diversos municipis de la comarca. A final de 2006 quatre d’aquests nous havien rebut autorització administrativa, si bé no se n’havia iniciat cap: el parc Tramuntana situat a Portbou (disset aerogeneradors i 21,25 MW), el parc Banys de la Mercè de Capmany (tres aerogeneradors i 4,60 MW), el parc Molinars de Colera (tretze aerogeneradors i 26 MW) i el parc eòlic de la Jonquera (disset aerogeneradors i 49,50 MW). La presentació d’aquests projectes va generar divisió d’opinió entre els alcaldes i l’oposició per part de diversos col•lectius, entre els quals Salvem l’Empordà, que alertaven dels impactes ambientals i paisatgístics que podien ocasionar.

Reclamen la paralització del parc Tramuntana
El gener de 2007 la Plataforma Cívica Antimolins de Portbou va iniciar una campanya contra el parc eòlic Tramuntana, que havia estat autoritzat per la Generalitat el 2002. Així l’entitat va emetre un informe jurídic al Ministeri d’Afers Estrangers en el qual reclamava aturar el parc, va presentar un recurs d’alçada al Departament de Treball contra l’autorització administrativa i va informar sobre el projecte a diversos ministeris del Govern francès i a ajuntaments de la Catalunya Nord. La plataforma considerava que la central eòlica posava en perill la candidatura del vessant mediterrani dels Pirineus (a l’Alt Empordà i al Rosselló) a ser considerada patrimoni comú de la humanitat, informava que no tenia en compte la XARXA NATURA 2000 i denunciava que tenia defectes de tramitació.

A final del mateix mes l’alcalde del municipi veí de Cervera de la Merenda (el Rosselló), Jean Claude Portella, va manifestar la seva oposició al projecte en considerar que tindria un impacte paisatgístic important. Portella recordava que el parc se situaria just al costat de la frontera i que part dels molins serien visibles des del nucli urbà de Cervera.

Pel que fa a l’Ajuntament de Portbou, l’equip de govern, format per Convergència i Unió (CiU), es mostrava favorable al parc eòlic Tramuntana pels beneficis econòmics que comportaria per al municipi. En canvi els dos grups de l’oposició –el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)– s’hi oposaven en considerar que malmetria un ”espai d’un gran valor ecològic i humà”.

L’Ajuntament de la Jonquera vol regular els parcs eòlics
A final de març l’Ajuntament de la Jonquera va aprovar inicialment, per unanimitat, un pla especial urbanístic per regular la construcció de parcs eòlics dins el terme municipal. El pla només permetia ubicar els parcs al sector de mas Morató i Cumanera, a l’entrada sud del municipi, descartant-ne així la instal•lació en carenes. Segons l’alcalde de la Jonquera i president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Jordi Cabezas (CiU), aquesta zona “ja està degradada perquè hi ha molt a prop els polígons industrials i la zona comercial”. Mentre no s’aprovés de manera definitiva el pla especial, l’Ajuntament havia aplicat, des del maig de 2006, una moratòria a la instal•lació de qualsevol parc dins el terme municipal.

En cas que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) aprovés definitivament el pla es rebutjarien els diversos projectes de centrals eòliques que s’havien presentat al municipi. No quedava clar, però, si aquesta situació també afectaria el parc eòlic de la Jonquera –17 aerogeneradors i 21,25 MW–, ja que, malgrat que també se situava fora de l’àrea delimitada i tenia el rebuig de l’Ajuntament, ja havia estat autoritzat per la Generalitat. Pel gerent de l’Institut Català de l’Energia, Ferran Relea, l’empresa havia iniciat els tràmits abans de l’aprovació de la moratòria i per tant difícilment li seria aplicable el pla. Per contra, l’alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, recordava que encara no havien sol•licitat el permís d’obres a l’Ajuntament. Uns mesos més tard la promotora del parc, Windmaster Spain S.L., va interposar un recurs contenciós administratiu contra el pla especial.

El mes de juliol Salvem l’Empordà i l’Associació Respectem l’Albera (ARA) van interposar també un recurs contenciós administratiu, en aquest cas contra l’aprovació definitiva del parc eòlic de la Jonquera, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el juny de 2006. Les dues entitats argumentaven que el parc eòlic, que se situaria a la serra del Portell, s’ubicava en una ruta migratòria d’ocells i tindria un fort impacte territorial, i recordaven també que l’Ajuntament de la Jonquera estava tramitant una planificació per a regular la implantació de l’energia eòlica al seu municipi.

Front comú de tres ajuntaments contra dos parcs
Les eleccions municipals del mes de maig van portar canvis importants a l’Ajuntament de Portbou. CiU, malgrat que continuava sent la força més votada, perdia la majoria absoluta i l’alcaldia anava a parar a mans d’Antoni Vega (PSC), amb el suport d’ERC. El nou alcalde es va manifestar contrari al parc eòlic Tramuntana i va enunciar que estudiaria jurídicament la possibilitat de no atorgar la llicència, si bé reconeixia que seria complicat atès que ja disposava d’autorització per part de la Generalitat.

El 24 d’agost els alcaldes dels ajuntaments de Portbou, Colera, Llançà i Port de la Selva van signar un manifest de rebuig contra dos centrals eòliques ja autoritzades, el parc Tramuntana de Portbou i al parc Molinars de Colera. Els batlles advertien que no s’oposaven a l’energia eòlica sinó a aquests projectes en concret que, en la seva opinió, afectarien negativament el paisatge i, de retruc, el turisme.

També durant el mes d’agost es van desballestar els sis aerogeneradors de la central eòlica de Roses, propietat de la companyia elèctrica Endesa. Un cop retirats, els molins van passar a ser utilitzats per a la divulgació i pedagogia de l’energia eòlica, i es van anar repartint entre museus i escoles gràcies a un conveni signat entre Endesa i l’Associació Eòlica de Catalunya (Eoliccat), que agrupa les empreses del sector. Construït el 1990, el parc eòlic de Roses havia quedat completament obsolet, ja que cada aerogenerador produïa 0,10 MW, un volum molt allunyat dels 3 MW que pot produir-ne un de nova generació. Tot i que Endesa havia proposat a la Generalitat renovar les instal•lacions amb nous aerogeneradors, aquesta opció no va prosperar ja que el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS, aprovat el juny de 2006, no admetia aquest tipus d’ús.

Dos nous parcs eòlics
Durant la primera meitat de 2007 es van aprovar dos nous projectes de centrals eòliques, ambdues al municipi de Capmany: el parc Serra de l’Hoste (tres aerogeneradors, 5 MW) i el parc Serra Comunera (tres aerogeneradors, 5 MW). D’aquesta manera a final d’any ja eren sis els parcs eòlics autoritzats, que sumarien un total de 111,35 MW. No obstant això, només tres –els projectats a Capmany– tenien el recolzament de l’Ajuntament, fet que podria dificultar l’obtenció de la llicència urbanística necessària per a acabar els tràmits administratius.

Una vintena més de projectes –alguns dels quals al nord del Baix Empordà– estaven en tràmits administratius, la major part dels quals, amés, tenien el rebuig dels ajuntaments. Únicament els ajuntaments d’Espolla i Biure acceptaven els parcs eòlics projectats, mentre que a Sant Climent Sescebes i Vilopriu es mostraven disposats a estudiar-los.

Mentrestant els departaments de Medi Ambient i Habitatge, Indústria i Política Territorial treballaven en l’elaboració d’un mapa eòlic de l’Empordà que delimités les zones més idònies per a la implantació de centrals eòliques, i confiaven enllestir-lo el 2008. El delegat de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, considerava que s’havien de cercar llocs energèticament eficients, que aprofitessin les infraestructures energètiques existents i que respectessin el paisatge i la biodiversitat. El principal debat se centrava en la possibilitat d’ubicar els parcs eòlics a les carenes o no. Per a Salvem l’Empordà i per a diversos alcaldes el fort impacte territorial que ocasionaven no compensava el major marge de beneficis i recordaven que a molts països els parcs eòlics s’instal•laven al voltant de les autopistes. En canvi, Eoliccat assegurava que a les carenes la producció era tres vegades superior i l’impacte ambiental variava poc.

Més informació
www.iaeden.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame