Dissabte 24 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES AL PRIORAT I EL BAIX CAMP
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

Tot i l’acord eòlic comarcal del Priorat, una sèrie de projectes d’instal·lació de centrals eòliques situats al límit amb el Baix Camp es troben en ple tràmit administratiu i posen en risc el paisatge que l’acord pretenia preservar. L’inici de les obres de la central eòlica del Collet dels Feixos genera malestar entre les plataformes i el GEPEC, que decideixen denunciar l’empresa promotora.

Articles posteriors 2004, 2005, 2006

El 2003, segons la llista del Règim Especial de Productors d’Electricitat (REPE), les comarques del Baix Camp i el Priorat tenien propostes per instal·lar tretze centrals eòliques, amb una suma total de 334’5 MW de potència instal·lada. A aquests projectes se n’hi havien de sumar tres més que no constaven al REPE i que van iniciar la tramitació administrativa durant el 2003: la central eòlica de los Segalassos, entre els termes de Cornudella de Montsant (Priorat), Prades (Baix Camp) i Vilanova de Prades (Conca de Barberà), de 27 MW; i les centrals eòliques de Lo Vedat del Pany i les Forgues (31,2 MW), entre els municipis de Riudecols i Duesaigües (Baix Camp).

En total, doncs, hi havia setze projectes que, amb les dues centrals eòliques ja en funcionament (Trucafort i Mas de la Potra), suposarien més de 400 MW de potència elèctrica instal·lada a la zona.

La central eòlica de Trucafort, situada entre els municipis del Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella, al Priorat, i Colldejou i l’Argentera, al Baix Camp, es va construir en dues fases, entre els anys 1998 i 1999, i va comportar una inversió total de 4.750 milions de pessetes (28’5 milions d’euros). La primera fase constava de seixanta-sis aerogeneradors amb una potència elèctrica instal·lada de 14’85 MW, mentre que la segona la configuraven vint-i-cinc aerogeneradors amb 16 MW.

La central eòlica del Mas de la Potra, en funcionament des del 2002, consta de dos aerogeneradors amb una potència instal·lada de 2’6 MW i està situada al Coll de la Teixeta, entre els municipis del Pradell de la Teixeta, al Priorat, i Duesaigües, al Baix Camp.

L’acord eòlic del Priorat
L’acord eòlic del Priorat A partir de la constatació de l’impacte paisatgístic de la central eòlica de Trucafort i davant l’allau de propostes que entre els anys 1999 i 2000 hi havia hagut per instal·lar més aerogeneradors, diversos agents polítics, econòmics i socials de la comarca del Priorat van signar l’any 2001 l’Acord comarcal per al desenvolupament de l’energia eòlica al Priorat, que comportava l’acceptació de dues centrals eòliques més. Aquest acord fou signat per la totalitat dels grups polítics representats al Consell Comarcal (Partit dels Socialistes de Catalunya, Convergència i Unió i independents-FIC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), alguns alcaldes de municipis de la comarca i per diferents entitats adherides a la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP), com ara les dues denominacions d’origen, DOQ Priorat i DO Montsant.

Tot i l’existència d’aquest acord, que no tenia cap validesa jurídica ni influència sobre el planejament sectorial de l’energia eòlica, la PDPNP van instar durant el 2003 el Consell Comarcal del Priorat perquè sol·licités a la Delegació de Tarragona del Departament d’Indústria una llista completa de totes les propostes d’instal·lació de parcs eòlics que afectessin la comarca. Des de la delegació s’informà només de tres projectes: el de Trucafort (ja en funcionament), el de les Espadelles (a Margalef) i el de la Morera de Montsant. Des de la PDPNP es va acusar el Departament d’Indústria d'ocultació de dades o ineptitud, ja que es tenia constància de, si més no, quatre projectes més, algun dels quals havia tret a exposició pública durant l’estiu del 2003 el Departament d’Indústria mateix, com el de los Segalassos, que ja estava en funcionament, el del Mas de la Potra i dos més que afectaven la zona de Puigcerver (al límits d’Alforja i Riudecols, al Baix Camp, i Porrera, al Priorat).

Més projectes de centrals eòliques a l’entorn del coll de la Teixeta
Des de l’any 1999 els col·lectius socials i ecologistes estaven al corrent de l’interès de diverses empreses per instal·lar di-verses centrals eòliques al voltant del coll de la Teixeta i ja hi havien mostrat el rebuig pels impactes paisatgístics que podien ocasionar. Durant l’any 2002 es va posar en funcionament la central eòlica del Mas de la Potra.

A la darreria de maig, l’Ajuntament de Riudecols va fer públic l’anunci de petició de llicència ambiental per a la construcció de dues centrals eòliques al terme municipal. L’ empresa Tarraco Eòlica SA ho sol·licitava per construir i explotar la central eòlica les Forgues, mentre que Esbrug SL ho feia per a la central eòlica lo Vedat del Pany. Ambdós projectes també afectaven el municipi de Duesaigües, que les va anunciar públicament a mitjan mes de juny.

Immediatament, plataformes ecologistes del Priorat i del Baix Camp, junt amb el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), es van posicionar en contra d’aquests projectes, argumentant que afectaven dos espais amb alt valor natural i paisatgístic. Aquests col·lectius van organitzar una xerrada informativa a Porrera (Priorat) per debatre sobre aquests dos projectes, recordant que el 2000 els alcaldes socialistes de Porrera i Riudecols i el grup socialista a l’Ajuntament d’Alforja havien signat l’Acord per a la preservació de les muntanyes de Puigcerver-Molló. En aquest acord es mostraven contraris a la instal·lació de centrals eòliques als espais naturals situats a la carena que separa els dos termes municipals i que es veien afectats per diversos projectes eòlics, entre els quals hi havia aquests dos que ara sortien a informació pública. Des de l’Ajuntament de Riudecols, governat pel mateix alcalde que havia signat l’acord, el socialista Pere Solanellas, es mostraven partidaris d’ambdós projectes.

D’altra banda, des de la intercomarcal d’ICV i a través del seu coordinador, Salvador Matas, s’anunciava que aquest compareixeria a l’Ajuntament de Riudecols per sol·licitar ser part interessada en la tramitació administrativa dels dos projectes i poder vetllar d'aquesta manera perquè se'n fes una tramitació correcta. Des de la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Natural i Cultural del Baix Camp s’iniciava una recollida de signatures a través d’un document on exposaven les crítiques al projecte. Els principals arguments contraris a aquestes centrals eòliques eren que afectaven uns espais amb alt valor natural i paisatgístic, que representaven corredors biològics importants i a més que afectarien l’entorn de l’ermita de Puigcerver. En darrera instància també es qüestionava la rendibilitat en termes econòmics de les centrals.

D’altra banda, durant el 2003 s’havien iniciat les obres de la central eòlica del Collet dels Feixos, al terme municipal de Duesaigües, just al nord de la central eòlica del Mas de la Potra, on l’empresa Esbrug SL pretenia instal·lar-hi sis aerogeneradors amb una potència de 7’92 MW. Aquesta central havia finalitzat la tramitació administrativa el mes de juliol, tot i que les obres s’havien iniciat unes setmanes abans. Des de la plataforma del Baix Camp i el GEPEC es denunciaven les irregularitats en les obres de construcció d’aquesta central. Segons l’alcalde de Duesaigües, Sebastià Bondia, les obres que s’executaven comptaven amb els permisos corresponents des de feia dos anys, encara que des de la plataforma i el GEPEC denunciaven que no tenien constància de les autoritzacions, tot i ser-ne part interessada, i que les obres estaven causant uns impactes tan considerables a la muntanya que els van obligar a denunciar els fets davant el Departament de Medi Ambient.

Des del Priorat, la PDPNP també mostrava el rebuig a aquest projecte, ja que, tot i que no afectava cap municipi de la comarca, considerava que podia causar un fort impacte paisatgístic, tenint en compte que els aerogeneradors es podrien veure des de bona part de la comarca. S’entenia que la construcció d’aquesta central trencava un dels punts bàsics de l’acord comarcal, que era mantenir un paisatge de qualitat, fet pel qual les centrals eòliques s'havien d'ubicar en llocs poc visibles.

El projecte de central eòlica de los Segalassos
El 30 de juliol de 2003 va aparèixer al DOGC núm. 3.936 l’anunci d'informació pública per a la instal·lació de la central eòlica los Segalassos, al límit dels termes municipals de Cornudella de Montsant (Priorat), Prades (Baix Camp) i Vilanova de Prades (Conca de Barberà). Aquesta central, formada per divuit aerogeneradors i 27 MW de potència elèctrica instal·lada, estava impulsada per l’empresa Catalana d’Energies Renovables SL i es pretenia ubicar en els paratges de los Segalassos, Puig Ventós i la Castellona, entre els espais d’interès natural del Montsant, les muntanyes de Prades i la serra de la Llena. El GEPEC s'hi va posicionar en contra, argumentant que s’estava tramitant una central eòlica en un paratge per al qual el Departament de Medi Ambient estava tramitant la concessió de la declaració de parc natural. Per tot això, des del GEPEC i la PDPNP es va obrir un període de recollida d’al·legacions que es van lliurar a la darreria d’agost. Des del Consell Comarcal del Priorat també es van oposar al projecte, en coherència amb l’acord comarcal al qual s'havia arribat l’any 2001.

Paral·lelament al procés de discussió obert pels col·lectius socials i ecologistes, l’empresa va iniciar un procés de negociació amb els municipis afectats. A l’Ajuntament de Cornudella de Montsant, d’entrada s’hi van oposar, segons va declarar el seu alcalde, Josep Maria Castan (ERC), perquè aquest tipus d’instal·lacions no estaven previstes en les normes municipals, tal com ho va confirmar més tard la Delegació de Tarragona del Departament de Medi Ambient. Malgrat tot, des de l’Ajuntament no es volia prendre cap decisió sense informar els habitants del municipi i escoltar-ne l'opinió. El mes de desembre l’empresa promotora es va reunir finalment amb els tres Ajuntaments implicats per mirar d’arribar a un acord concret, si bé no es va aconseguir. Segons l’alcalde de Cornudella de Montsant, la realització d’aquest projecte incompliria l’acord comarcal, a banda de ser incompatible amb el nou model de desenvolupament que es pretenia impulsar des del nou Ajuntament, basat en el turisme, els serveis i l’aprofitament dels recursos naturals i d'al·legar que l’oferta de l’empresa promotora no era prou atractiva. L’ empresa havia ofert als Ajuntaments uns 55.000 euros anuals i el 0’5% de la facturació, tot a repartir entre els tres municipis.

Més informació
http://www.alvent.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp
Fotogaleria relacionada