Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES A LA TERRA ALTA
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

El 40% de les centrals eòliques projectades a Catalunya durant el 2003 estaven previstes a la comarca de la Terra Alta. Els projectes més controvertits han estat el del massís dels Ports de Besseit i el de les serres de Pàndols i Cavalls. Els alcaldes defensen les centrals com a font d’ingressos i com a eina per al desenvolupament de la comarca, mentre que les entitats ecologistes en denuncien els impactes ambientals i l’excessiva concentració de centrals a la zona.

Articles posteriors 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009

Els orígens del debat
El debat sobre la implantació de centrals eòliques a la comarca de la Terra Alta va començar l’any 1999, quan al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) es van incloure els diversos projectes de centrals eòliques que afectaven les serres de Pàndols-Cavalls i el massís dels Ports de Besseit.

Concretament, i per aquest ordre, van aparèixer al DOGC els projectes de centrals eòliques següents: Coll Ventós (Prat de Comte, DOGC 2.940, 28-07-1999), Pàndols-Fonteta (Pinell de Brai-Gandesa, DOGC 2.944, 3081999); Pàndols-Ermita (Pinell de Brai-Gandesa, DOGC 2.948, 9-8-1999); Tossa del Vent (Prat de Compte, DOGC 2.949, 10-8-1999); Serra de Cavalls (Pinell de Brai, DOGC 2.995, 15-19 19999); Serra de Corrals (Prat de Comte, DOGC 2.995, 15-10-1999), i Foia-Terranyes (Alfara de Carles-Arnes, DOGC, 2.995, 15-10-1999).

L’ any 1995 les empreses promotores havien iniciat els contactes amb els ajuntaments afectats i havien engegat també les proves amb mesuradors eòlics per comprovar la viabilitat de les instal·lacions.

Diferents entitats i grups ecologistes s’hi mostren en contra
Davant els creixents rumors sobre la possibilitat d’instal·lar centrals eòliques en aquests indrets, evidenciats amb l’aparició a informació pública de les primeres quatre centrals eòliques, l’agost del 1999 es va constituir la Plataforma per a la Protecció del Patrimoni Natural, Històric i Paisatgístic de Gandesa i la Terra Alta, que s’oposava a la instal·lació de centrals eòliques a les serres de Pàndols-Cavalls i al massís dels Ports de Besseit.

Els principals arguments de la plataforma eren la necessitat de preservar el paisatge, la contradicció que suposava el fet que el Govern de la Generalitat permetés la instal·lació de centrals eòliques en espais inclosos al Pla d’espais d’interès natural i els impactes negatius que aquestes instal·lacions podrien ocasionar en la promoció dels vins de la comarca.

A aquests posicionaments de la plataforma, s’hi va sumar el grup Workshop on European Battlefields Ebre 1938 (WEBE-38) que estava fent un estudi del patrimoni de la Batalla de l’Ebre a les comarques de l’Ebre. Aquest grup rebutjava la instal·lació de centrals eòliques tant en zones del PEIN, com en els llocs històrics on havia tingut lloc la batalla, i reclamava la protecció efectiva d’aquests espais.

També des del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), es va denunciar l’aparició de nombrosos projectes de centrals eòliques que afectaven el conjunt d’espais naturals més emblemàtics de les comarques de Tarragona.

Les tramitacions iniciades el 1999 van continuar l’any 2001 amb l’inici dels tràmits per a la instal·lació d’un total de cinc centrals eòliques més. Es tractava majoritàriament de projectes que es localitzaven a la dorsal de la Terra Alta, al sector pla de la comarca. Per aquest ordre, al DOGC van aparèixer els projectes de les centrals eòliques següents: Coll del Moro I i II (Batea, Gandesa, Bot, DOGC 3.402, 5-062001); los Aligars (Prat de Comte, Pinell de Brai, DOGC 3.404, 7-06-2001); les Comes (Vilalba dels Arcs, DOGC 3.429, 12-07-2001); la CE Torre Madrina (Batea, Gandesa, Vilalba, DOGC 3.472, 13-09-2001), i la Fatarella (la Fatarella, DOGC 3.541, 27-12-2001).

Aquests projectes no van aixecar tantes crítiques com els anteriors, ja que es considerava que la situació que se'ls havia atribuït no generava un impacte visual i paisatgístic tan important.

Nous projectes de centrals eòliques a la Terra Alta
El 2003 es van presentar sis projectes més per a construir centrals eòliques: Vilalba dels Arcs (Vilalba dels Arcs, DOGC 3.819, 11-02-2003), Vilalba (Vilalba dels Arcs, DOGC 3.865, 15-04-2003), Corbera (Corbera d’Ebre, DOGC 3.869, 23-04-2003), Mudèfer I (Caseres i Batea, DOGC 3.891, 26-05-2003), Mudèfer II (Caseres i Bot, DOGC 3.891, 26-05-2003) i Tossa-Mola de Pascual (Prat de Comte i Pinell de Brai, DOGC 3.997, 9-10-2003). La majoria d’aquests projectes es tornaven a localitzar a la dorsal de la Terra Alta. La proliferació de projectes de centrals eòliques en aquest indret va provocar que des de la plataforma s’alertés de l’excessiva densitat d’aerogeneradors i dels problemes que això podria reportar per al paisatge de la vinya de la comarca, en un moment en què el sector es trobava immers en un important procés de transformació que prenia com a base la producció de vins de qualitat.

Així, doncs, la comarca de la Terra Alta tenia, a la darreria del 2003 i segons la llista de centrals eòliques aparegudes al DOGC, un total de quinze propostes per a instal·lar centrals eòliques, que sumarien 564’25 MW de potència elèctrica instal·lada. Amb aquestes dades, la Terra Alta era la comarca de Catalunya amb més projectes i MW proposats, aproximadament el 40% de les propostes de centrals eòliques de tot el país.

L’estat dels tràmits administratius dels projectes
A partir de l’aprovació del Decret regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya i Mapa eòlic (juny del 2002), convertit més tard en el Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya, es van descartar diversos dels projectes previstos perquè s'havien de construir en una zona incompatible amb la instal·lació de centrals eòliques. Aquest va ser el cas del projecte de la central eòlica de la Foia-Terranyes als municipis d’Arnes (Terra Alta) i Alfara de Carles (Baix Ebre), que proposava instal·lar cinquanta aerogeneradors, amb un total de 50 MW de potència instal·lada, en ple cor del massís dels Ports, a uns 1.100 m d’alçada mitjana. Per aquests mateixos motius també es van paralitzar els projectes de Pàndols-Fonteta (8’25 MW i onze aerogeneradors) i Pàndols-Ermita (9’75 MW i tretze aerogeneradors), tots dos proposats al PEIN de les serres de Pàndols-Cavalls entre els municipis de Gandesa i Pinell de Brai.

D’altra banda, de tots els projectes que havien iniciat els tràmits administratius, n’hi havia nou que es trobaven en una situació de tramitació administrativa més avançada. Aquests projectes eren els que el Departament d’Indústria havia autoritzat a partir de l’any 2001. Així, i segons l’anàlisi de la Coordinadora de Plataformes, a la darreria de l'any 2003 les centrals eòliques autoritzades sumaven un total de 326’75 MW de potència i 227 aerogeneradors.

Aquests projectes autoritzats, segons la localització que se'ls havia atribuït a la comarca, es podrien dividir en dos grups. D'una banda hi havia un total de set projectes autoritzats que s'havien de localitzar a la dorsal de la Terra Alta que avança des de la serra de la Fatarella, al nord de la comarca, fins a la serra de Pesells, al sud, i la serra de Botja, al sud-oest, passant pel coll del Moro. Aquests projectes sumarien un total de 300 MW de potència i cent noranta-dos aerogeneradors. D'aquests projectes, les plataformes territorials i el GEPEC, en demanaven una revisió de les densitats d’aerogeneradors, ja que s’entenia que l’execució de tots alhora suposaria una massificació que creuaria linealment la comarca de nord a sud, alteraria profundament el paisatge i posaria en risc la comercialització dels vins de la comarca, cada cop més associada a la qualitat paisatgística dels territoris productors.

Les altres dues centrals eòliques autoritzades que es trobaven en fase de tramitació administrativa avançada eren les de les serres de Pàndols i Cavalls, als estreps septentrionals del massís dels Ports, concretament als paratges de coll Ventós i Tossa del Vent, al municipi de Prat de Comte. Aquests projectes sumarien un total de 24’75 MW de potència i trenta-tres aerogeneradors. Tant la plataforma comarcal com el GEPEC s'oposaven radicalment a les dues centrals perquè consideraven que la localització en uns indrets d’alt valor natural com els que representaven el corredor natural entre el Parc Natural dels Ports i l’espai d’interès natural de Pàndols i Cavalls era inadequada.

A la comarca de la Terra Alta destacava el macrocomplexe eòlic que l’empresa Eolic Partners projectava al centre de la dorsal de la comarca, format per tres projectes diferents (Torre Madrina, Coll del Moro I i II i Vilalba dels Arcs) que en conjunt sumarien un total de 120 MW de potència elèctrica instal·lada i cinquanta aerogeneradors i constituirien una de les centrals eòliques més grans d’Europa, amb una inversió prevista de 139 milions d’euros.

Els posicionaments dels alcaldes
Des de la majoria d’ajuntaments implicats, la implantació de les centrals eòliques era entesa com un camí cap al desenvolupament de la comarca, com una font d’ingressos per als municipis i com una oportunitat per a crear llocs de treball.

A més afirmaven que es tractava d’una energia neta i no contaminant, compatible amb l’agricultura, i que, amb el temps, els habitants de la comarca acabarien considerant els aerogeneradors com un element més del paisatge.

També asseguraven que la instal·lació de centrals eòliques permetria millorar la xarxa elèctrica de la Terra Alta. Aquest era el posicionament dels alcaldes del Prat de Comte, el Pinell de Brai, Bot i Arnes (tots quatre de Convergència i Unió) i també el parer del de Vilalba dels Arcs (d’Unió per la Terra Alta (UPTA)).

Aquests posicionaments favorables eren rebutjats per la Coordinadora de Plataformes que afirmaven que no es podia plantejar el desplegament de l’energia eòlica en funció dels problemes de finançament dels ens locals i que convenia no barrejar els problemes de subministrament elèctric amb els de producció.

Problemes de les promotores per a desenvolupar els projectes i proposta de creació d’una nova línia elèctrica per evacuar l’energia procedent de les centrals eòliques
Com que un dels principals problemes amb què es trobaven les empreses promotores a l’hora d’instal·lar les centrals eòliques era la dificultat de connectar-se a la xarxa elèctrica, en començar l'any 2003 es va decidir impulsar la creació d’una empresa, participada per la Generalitat de Catalunya i per les promotores mateixes, perquè construís una línia elèctrica que recollís tota l’energia produïda a les diferents centrals eòliques i la transportés cap a la subestació de Xerta (Baix Ebre).

Això va obrir un altre conflicte amb les plataformes i el GEPEC, ja que el traçat inicialment previst, d’uns 60 km, creuava la serra de Pàndols per la zona de la Fontcalda i afectava tant els espais naturals com l’entorn de la zona de l’ermita de la Fontcalda, pròxima als pobles de Gandesa i Prat de Comte. El GEPEC va presentar una bateria d’al·legacions al projecte, destacant l’impacte visual de la línia elèctrica projectada i l’afectació que podria tenir sobre les zones de cria d’espècies d’ocells amenaçades, en perill d’extinció i protegides. La proposta del grup ecologista per a evacuar l’energia elèctrica procedent de les centrals eòliques es basava en l’aprofitament de la xarxa elèctrica existent.

Finalment, al llarg d’una xerrada informativa convocada pel GEPEC i les plataformes comarcals, poc abans de les eleccions municipals del mes de maig, bona part dels alcaldes de la comarca i també el president del Consell Comarcal de la Terra Alta van assumir el compromís de demanar a la Generalitat de Catalunya una moratòria de tres mesos per poder disposar de temps per avaluar el projecte i determinar-ne l’impacte que l'execució podria tenir sobre el patrimoni natural i històric de la comarca.

Més informació
www.gencat.net/mediamb/parcseolics/mapeol.htm
Nel·lo, Oriol (Ed.), 2003, Aquí no! Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada