Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES A LA SERRA DEL TALLAT
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

Al llarg del 2003 s’han fet públiques diverses propostes d’instal·lació de centrals eòliques a la serra del Tallat. Tots els municipis afectats, llevat del de Senan, es mostren a favor de la presència d'aerogeneradors a la zona. Diferents col·lectius socials i ecologistes alerten dels impactes que pot ocasionar l’excés de molins de vent a la serra.

Articles posteriors 2004, 2005

La serra del Tallat forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les serres de Queralt i de Rubió, al nord, i la serra de la Llena i les muntanyes de Prades, al sud. La serra presenta unes alçades de més de 800 m (Tossal Gros, 804 m; Tossal de Suró, 831 m) i constitueix la divisòria entre el territori català d’influència climàtica mediterrània i el territori d’influència continental.

La serra del Tallat té uns 25 km de longitud, al llarg de la qual hi havia, a començament de l'any 2003 i segons la llista del Registre Administratiu d’Instal·lacions de Producció Elèctrica en Règim Especial (REPE), sis propostes per a instal·lar centrals eòliques, que conjuntament sumaven un total de 218 MW de potència elèctrica instal·lada i aproximadament uns cent quaranta aerogeneradors.

Durant el 2003 es van posar en marxa els tràmits administratius de tres de les sis propostes i van aparèixer al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) els respectius anuncis d’informació pública. La primera central va ser l’anomenada Coma Bertran (DOGC núm. 3.853, 28-03-2003), als municipis de Vallbona de les Monges i el Omells de na Gaia, a la comarca de l’Urgell. Es tractava d’un projecte promogut per l’empresa GERRSA per instal·lar onze aerogeneradors amb una potència elèctrica instal·lada total de 16’5 MW.

A la darreria de maig va aparèixer a informació pública (DOGC núm. 3.892, 27-05-2003) el projecte de la central eòlica les Forques, promogut per la mateixa empresa, que afectava els municipis de Forés i Passanant, a la comarca de la Conca de Barberà. Aquest projecte preveia la instal·lació de quinze aerogeneradors amb una potència total de 22’5 MW.

Finalment, a mitjan mes de juny va sortir a informació pública (DOGC núm. 3.907, 18-06-2003), el projecte de la central eòlica Montargull, als termes de Llorac (Conca de Barberà) i Talavera (Segarra), promoguda per la mateixa empresa i amb la intenció d’instal·lar quinze aerogeneradors amb una potència total de 29’7 MW.

El municipi de Senan rebutja la central eòlica de Coma Bertran
Els projectes de les Forques i Montargull, tot i que la tramitació va agafar per sorpresa els veïns, van ser ben rebuts pels diferents municipis afectats. En canvi, el projecte de Coma Bertran va aixecar una notable oposició al municipi de Senan (Conca de Barberà) que, tot i no estar implicat directament en el projecte, sí que es veia afectat pels aerogeneradors que es preveia d’ubicar al costat del nucli urbà, ja al terme municipal dels Omells de na Gaia. Des de Senan es queixaven que el projecte situava els aerogeneradors massa prop del nucli urbà, a uns 600 m, i que el l'impacte visual i acústic que comportaria seria molt important. Durant el procés d’informació, els veïns, agrupats al voltant de la Plataforma per Senan, i l’Ajuntament de Senan hi van presentar al·legacions amb aquests arguments. Des del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), també s’hi van presentar al·legacions que feien referència a l’impacte sobre el medi natural i el paisatge, a més d’afegir-hi aspectes vinculats amb possibles irregularitats urbanístiques. A la darreria d’abril, el Departament d’Indústria va informar que acceptaria part de les al·legacions presentades i que es plantejaria la conveniència d’obligar l’empresa promotora a re-elaborar el projecte amb la condició que retirés en una altra carena els tres aerogeneradors més propers al nucli de Senan. Paral·lelament, des del mateix departament també s'anunciava el compromís d'estudiar un possible canvi d’emplaçament de la resta d'aerogeneradors.

A començament de setembre, des de la Plataforma per Senan es va denunciar que el Departament d’Indústria encara no havia contestat formalment les al·legacions referents al projecte de Coma Bertran i, davant la imminència de les eleccions municipals previstes per a la darreria de maig, van qualificar de maniobra electoral les promeses fetes per la Generalitat de Catalunya al final del mes d'abril. Paral·lelament també denunciaven que l’Ajuntament de Vallbona de les Monges (Urgell) havia informat públicament de la sol·licitud de l’empresa Energia Hidroelèctrica de Navarra SA per a instal·lar la central eòlica a la serra del Tallat. Aquest projecte, que també afectava el municipi de Passanant (Conca de Barberà), pretenia instal·lar un total de trenta-tres aerogeneradors amb una potència instal·lada total de 50 MW. Des de la plataforma s’alertava del perill de massificació d’aerogeneradors, ja que les dues centrals eòliques estarien pràcticament l'una al costat de l'altra.

Diversos sectors alerten del perill de massificació d’aerogeneradors a la serra del Tallat
Tot i que aquest conjunt de centrals eòliques, a excepció de la de Coma Bertran, tenia majoritàriament el consens dels municipis afectats, des del GEPEC i des de la Plataforma Salvem la Serra del Tallat s’alertava dels possibles problemes ambientals i paisatgístics que podrien ocasionar tantes centrals eòliques localitzades en un espai tan pròxim. S’alertava de l’alta densitat d’aerogeneradors, entre cent vint-i-cinc i cent cinquanta, que es podrien arribar a instal·lar si tots els projectes tiraven endavant.

També des de la Coordinadora per la Defensa de la Terra (CDT), formada sobretot per persones i col·lectius de les comarques veïnes de l’Urgell, les Garrigues, la Segarra, i la Conca de Barberà, es mostrava el rebuig al conjunt de centrals eòliques que afectaven aquest espai. Aquest col·lectiu va organitzar a la darreria d’octubre una taula rodona amb diferents partits polítics (PSC, ERC, ICV) on van posar de manifest els problemes que podria provocar la massificació d’aerogeneradors i els efectes negatius que podria tenir en la promoció i potenciació de la ruta del Císter, tan característica de la zona. Els tres grups polítics es van comprometre a presentar una moció conjunta a les diputacions de Lleida i Tarragona, donant suport al plantejament de la CDT d’aturar els projectes de centrals eòliques que havien iniciat els tràmits administratius i d'obrir una taula de debat amb totes les parts interessades. Amb la realització d’un debat d’aquestes característiques, des de la CDT pretenien obrir un procés de reflexió sobre quin hauria de ser el model de desenvolupament futur que es volia per al conjunt dels municipis de la serra del Tallat i de la vall del Corb.

A la darreria de novembre la Diputació de Lleida va aprovar, per unanimitat, una moció que reclamava a la Generalitat de Catalunya un ajornament de la tramitació dels projectes de centrals eòliques que afectaven la vall del Corb i la serra del Tallat fins que no es produís un debat social sobre la qüestió.

Dels diferents municipis afectats per la instal·lació d’aerogeneradors, només el de Senan s’hi mostrava, a la darreria del 2003, en contra.

Des del Consell Comarcal de la Conca de Barberà es va instar el Consell d’Alcaldes a buscar una posició unitària en el procés d’implantació de centrals eòliques a la comarca, a fi de trobar un punt d’equilibri que, respectant l’autonomia municipal, evités malmetre l’oferta de turisme de qualitat de la zona.

Més informació
www.gencat.net/mediamb/parcseolics/mapeol.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada