Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES A L'ALT EMPORDÀ
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

Al llarg del 2003 es comptabilitzen nou projectes per a la instal·lació de centrals eòliques a l’Alt Empordà. Aquesta comarca havia estat pionera, anys enrere, en la instal·lació de centrals eòliques a l’Estat.


Articles posteriors 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2010

A la comarca de l’Alt Empordà hi havia al principi del 2003 un total de nou projectes de centrals eòliques inscrites al Registre Administratiu d’Instal·lacions de Producció Elèctrica en Règim Especial (REPE), amb una suma total d’uns 79’2 MW (el 3’6% de Catalunya).

Aquesta comarca havia estat entre el 1984 i el 1995 l’única de Catalunya que tenia centrals eòliques. L’ any 1984 la companyia ENHER (més tard integrada en el grup ENDESA), després d’arribar a un acord amb la Generalitat de Catalunya, va instal·lar a Garriguella la primera central eòlica d’Espanya. Es tractava d’un complex eòlic experimental de 0’12 MW constituït per cinc aerogeneradors de 0’024 MW de potència cadascun, que va quedar fora de servei l’any 1992.

La central eòlica de Roses
L’ any 1990 va entrar en funcionament a Roses una segona central eòlica promoguda per la mateixa empresa com a continuació de l’experimentació realitzada amb l’anterior central. Aquesta segona central també va comptar amb suport financer de la Generalitat de Catalunya. En aquest cas es tractava d’una instal·lació de sis aerogeneradors (dos de 0’075 MW i quatre de 0’11 MW) de 0’59 MW de potència i amb una producció estimada de 1.200 MWh/any.

El 2003 dos dels sis aerogeneradors de la instal·lació estaven fora de servei. L’aprovació, a començament del 2003, del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS va fer pensar que només es podria substituir part de la instal·lació de la central eòlica o incrementar-ne la potència o l’altura dels aerogeneradors si es reduïa la superfície total ocupada per la instal·lació. Endesa va declarar que estava estudiant la possibilitat d’instal·lar només dos aerogeneradors més potents que els actuals. Aquesta proposta va generar tot un seguit de reaccions, ja que, per una banda, el director general de Boscos i Biodiversitat, Pere Maluquer, es mostrava satisfet amb el plantejament de l’empresa, però, per l'altra, l’alcalde de Roses, Carles Pàramo, defensava el desmantellament total de les instal·lacions. L’ Associació Amics del Cap de Creus-Parc d’Europa (ACPE) va presentar, durant el procés d’elaboració del Pla especial, una proposta sol·licitant la substitució de la central eòlica existent per una altra de més petita i moderna (d’entre quatre i cinc aerogeneradors) que s’hauria de situar al mas de can Causa, propietat del president d’ACPE, Rinaldo Muscolino. Els beneficis obtinguts, proposaven d’invertir-los en la gestió del parc.

Projecte de central eòlica de serra Tramuntana, al municipi de Portbou
D’altra banda, a l’Alt Empordà hi havia durant el 2003 altres propostes d’instal·lació de centrals eòliques en diferents estats de tramitació. La que es trobava en un estat més avançat era la central eòlica Tramuntana, situada al municipi de Portbou, que a la darreria de juliol tenia gairebé tots els permisos a punt. La proposta plantejava un total de disset aerogeneradors amb una potència de 22 MW. Aquesta iniciativa va topar amb dues situacions que van dificultar-ne l’inici de les obres. Per una banda, fruit d’una manca d’acord amb RENFE i FECSA-ENDESA, es plantejava la dificultat de connectar correctament amb la xarxa elèctrica que havia de fer possible l’evacuació de l’energia elèctrica produïda; de l’altra, la Institució Alt-Empordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN), entitat integrada a la plataforma Salvem l’Empordà, va presentar un recurs d’alçada en què al·legava l’afectació d’una zona PEIN que va deixar impugnada l’aprovació definitiva del projecte. La plataforma Salvem l’Empordà va declarar que l’objectiu final era demanar una moratòria urbanística que inclogués la implantació de centrals eòliques i esperar la redacció d’un PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ abans d'emprendre aquest tipus de projectes. Es declaraven favorables a la implantació de centrals d’energies netes però reclamaven la necessitat d'un pla director que definís el model territorial i el model energètic.

Projecte de central eòlica a la Jonquera
El 2003 també s’havia iniciat la tramitació de la central eòlica de la Jonquera amb una proposta de trenta-tres aerogeneradors i 49’5 MW de potència que serien instal·lats als colls de Portell, Teixò, Priorat i Panissars. L’Ajuntament, de Convergència i Unió (CiU), s’hi mostrava partidari i en va tramitar l’aprovació inicial tot i que preveia la realització d’una consulta popular (consulta telefònica, recollida de signatures a favor i en contra i referèndum) per decidir-ho definitivament. L’Ajuntament va explicar que la construcció de la central eòlica suposaria uns ingressos d’1,2 milions d’euros el primer any i de 180.000 els anys següents, i que es tractava d’una energia neta que compensaria el possible impacte visual de la instal·lació. La plataforma Salvem l’Empordà va presentar al·legacions tot i declarar que calia impulsar les energies renovables, però s'inclinava a esperar que el Pla director territorial de l’Empordà definís la futura localització dels parc eòlics i el model energètic comarcal.

Central eòlica de Molinàs al municipi de Colera
A Colera es va presentar el parc eòlic de Molinàs, situat a la carena de les muntanyes entre Colera i Llançà. El projecte preveia la instal·lació de trenta-un aerogeneradors formats per torres tubulars de 55 m d’alçada i un rotor de tres pales de 52 m de diàmetre, de 850 kW de potència unitària, que suposaria una potència total de la central de 26,35 MW. Aquest projecte també va rebre l’aprovació inicial de l’Ajuntament de Colera, però la plataforma Salvem l’Empordà va presentar-hi al·legacions amb arguments com els descrits anteriorment.

Central eòlica de la serra de Tramonts
A la darreria d’any, l'empresa Iberdrola va fer una proposta de central eòlica per instal·lar vint-i-cinc aerogeneradors a la serra de Tramonts, entre els municipis de Biure, Boadella d’Empordà, Darnius i Terrades, a només 450 m del nuclis habitats. L’Ajuntament de Boadella d’Empordà va emetre un informe desfavorable per l'elevat impacte visual i ambiental. Els altres tres municipis consideraven que calia estudiar a fons la proposta abans d’emetre cap opinió. Encara no s’havien iniciat els tràmits administratius i el mes de desembre veïns de Darnius, Boadella, Biure i les Escaules es van reunir en assemblea de veïns en defensa del paisatge i la qualitat de vida dels seus pobles. Els veïns van distribuir un comunicat conjunt de l’assemblea on explicaven que la central eòlica provocaria impactes visuals i acústics i que a més afectaria el paisatge i el patrimoni cultural de l’entorn. En el comunicat es mostraven partidaris de les energies renovables, però consideraven que l’emplaçament no era adequat.

Més informació
www.gencat.net/mediamb/parcseolics/mapeol.htm
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati