Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL TÈRMICA DE RIBA-ROJA D'EBRE
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2006

El Ministeri de Medi Ambient admet a tràmit el projecte d’Iberdrola per a instal•lar la central tèrmica de cicle combinat a Riba-roja d’Ebre, tot i les reticències del Govern de la Generalitat. D’altra banda, l’Ajuntament de Riba-roja autoritza la instal•lació en el seu municipi d’una línia elèctrica d’evacuació d’energia dels parcs eòlics de la Terra Alta. El Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) critica aquesta decisió i, a final d’any, presenta al•legacions a l’autorització ambiental de la central tèrmica davant el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Mentrestant, continuen els tràmits administratius de totes les centrals tèrmiques projectades a la Franja de Ponent, amb el malestar notori d’un sector important de la societat encapçalat pel sector ecologista.

Antecedents 2004, 2005

L’any 2004, l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) va iniciar els tràmits d’un projecte d’Iberdrola per a la instal•lació d’una central tèrmica de cicle combinat de 850 MW entre els embassaments de Riba-roja i Flix, que utilitzaria gas natural com a combustible principal, i gasoil com a secundari.

Durant l’any 2005, el consistori municipal va tramitar l’estudi d’impacte ambiental del projecte als departaments de Treball i Indústria (DTI) i de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat, i també al Ministeri d’Indústria. L’alcalde de Riba-roja d’Ebre, José Luis Aparicio (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va anunciar que el projecte d’Iberdrola s’ajustava a la normativa i que es preveia que la central entrés en funcionament l’any 2008. Durant el temps de tramitació, l’Ajuntament hauria de requalificar els terrenys i la Conferència Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) hauria de dictaminar a favor de la concessió per a aprofitar un cabal d’aigua d’entre 290 i 440 l/s del riu Ebre per a refrigerar la futura planta. Per la seva part, el grup ecologista Ecologistes en Acció de Catalunya (EeAC) va presentar davant la CHE vuit al•legacions en contra d’aquesta sol•licitud, per criteris d’estalvi i eficiència energètica.

La central tèrmica surt a informació pública, mentre que la Generalitat hi manté l’oposició
El mes de juliol de 2006, el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va publicar al Boletín Oficial del Estado (BOE) que admetia a tràmit el projecte d’Iberdrola. Poc després, el portaveu de la llavors dissolta Plataforma de la Ribera d’Ebre, Ramon Roig, va reclamar en carta oberta al president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Josep Solé Arnal, que aquest ens presentés al•legacions per poder aturar el projecte. Per la seva part, Ciriaco Hidalgo, secretari general del DTI, va anunciar que el seu departament també presentaria al•legacions al projecte. En aquest sentit, va recordar en un comunicat que el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 no preveia cap central tèrmica de cicle combinat allunyada dels grans centres de consum, tot i que el paper de la Generalitat es limitava a la tramitació de l’expedient d’un projecte que, en última instància, hauria d’autoritzar definitivament el Govern de l’Estat.

D’altra banda, l’Ajuntament de Riba-roja va autoritzar sense condicions, a principi de juliol, la instal•lació de la línia d’evacuació de l’energia de les CENTRALS EÒLIQUES DE LA TERRA ALTA que, en un principi, condicionava la construcció de la central tèrmica de cicle combinat. En aquest sentit, Aparicio va dirigir una carta als alcaldes de la Terra Alta per instar-los a demanar compensacions per la instal•lació d’aquesta línia i a pressionar per tal que la tramitació es fes de manera paral•lela a la de la central tèrmica. El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) va criticar que la tramitació de la central es pogués convertir en un intercanvi com a compensació a la instal•lació de la línia d’evacuació.

A final d’any, el GEPEC va presentar al•legacions a l’autorització ambiental de la central tèrmica de Riba-roja davant el DMAH. Les al•legacions se sostenien amb els arguments principals següents: la manca de justificació dels beneficis econòmics i socials; l’efecte nociu sobre la salut de les persones i el medi ambient, i l’incompliment de les directrius europees sobre eficiència i estalvi energètic.

Centrals tèrmiques a la Franja de Ponent
El mes de febrer va saltar a la palestra el debat sobre la instal•lació de centrals tèrmiques a la Franja de Ponent, a la Comunitat Autònoma d’Aragó, concretament, a causa del projecte, promogut per l’empresa Endesa Generación S.A., de construcció d’una central tèrmica de cicle combinat de 860 MW al municipi de Faió (Saragossa), al costat de Riba-roja. Els alcaldes de la Terra Alta van anunciar els seus temors sobre els efectes que la planta podia comportar sobre els seus municipis. En aquest sentit, l’Ajuntament de la Pobla de Massaluca, municipi que encapçalava l’oposició a la instal•lació de la planta, va encarregar uns estudis a un equip de biòlegs i al catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joan Martínez Alier, on s’argumentava que la tèrmica produiria contaminació atmosfèrica per la presència d’hidrocarburs i compostos de sofre i hidrogen, cosa que podria afectar l’agricultura i el turisme de qualitat present a la zona. D’altra banda, l’impacte ambiental de la tèrmica preocupava els ajuntaments i els ecologistes de la Terra Alta perquè els terrenys on s’ubicaria formaven part d’una zona d’especial protecció d’aus (ZEPA). A més, la central podria afectar, segons els opositors, els sistemes de captació d’aigua de la Pobla, Vilalba i Batea. L’alcalde de la Pobla de Massaluca, Josep Domènech (Convergència i Unió, CiU) va manifestar al MMA la seva oposició absoluta al projecte. Per la seva banda, l’alcalde de la Fatarella, l’independent Josep Suñé, considerava que l’Administració catalana hauria de dir alguna cosa sobre el projecte, malgrat que es localitzés a Aragó. El GEPEC-EdC va presentar al•legacions al projecte del qual destacava el negatiu impacte ambiental, econòmic i social que, a parer seu, provocaria la construcció de la tèrmica.

Poc després, es va reprendre el debat sobre la CENTRAL TÈRMICA DE MEQUINENSA (BAIX CINCA), també a la Franja de Ponent, entre col•lectius a favor i en contra de la instal•lació de la planta de carbó de 37 MW. Veïns, Ecologistes en Acció, Izquierda Unida (IU), Partido Aragonés (PAR) i la Chunta Aragonesista (CHA) van reunir el 25 de març més de dues-centes persones en una assemblea en què van decidir constituir una plataforma comarcal contra la construcció de la central. Paral•lelament, un centenar d’empleats de companyies mineres es manifestaven al carrer en suport a la central. Malgrat que es van viure moments de tensió, no es van registrar enfrontaments.

A principi d’abril, organitzacions ecologistes i plataformes ambientals de les Terres de l’Ebre van celebrar una altra trobada a Mequinensa. També hi van participar polítics de l’àmbit del medi ambient d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que demanaven que els diferents projectes de centrals energètiques i incineradores a la zona de l’Aiguabarreig del Segre, l’Ebre i el Cinca s’analitzessin conjuntament. Uns mesos després, el GEPEC va emetre un comunicat en què feia una crida a la mobilització social per a aturar aquests projectes de la Franja de Ponent. En el comunicat es recordava que a la demarcació de Tarragona ja se n’havien construït tres grups de cicle combinat, i que n’hi havia projectades de noves a Faió, Mequinensa, Ballobar (Osca) i Escatron (Saragossa), en un radi de menys de 150 km de la central que Iberdrola havia projectat a Riba-roja. Per la seva part, les federacions d’Aragó i Catalunya d’Ecologistes en Acció van enviar una carta a la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, denunciant el projecte de central tèrmica de Mequinensa i el procediment de tramitació de les declaracions d’impacte ambiental, i van presentar al•legacions davant l’Instituto Aragonés de Gestión Ambiental, encarregat de tramitar l’autorització ambiental.

A final d’any, continuaven els tràmits administratius de la totes les centrals tèrmiques de la Franja de Ponent, inclosa la de Riba-roja, amb el malestar notori d’un sector important de la societat encapçalat pel sector ecologista.

Més informació
www.gepec.org/
www.ecologistasenaccion.org/
www.riba-roja.com/
www.mequinensa.com/
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Ribera d'Ebre