Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL TÈRMICA DE MEQUINENSA
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

S'inicien els tràmits per instal·lar una central tèrmica de carbó de 37 MW a Mequinensa, al Baix Cinca. Dues entitats ecologistes hi presenten al·legacions davant el temor que la nova infraestructura malmeti l'agricultura i els valors naturals de l'Aiguabarreig Segre-Cinca-Ebre, i que empitjori la qualitat de l'aire a la zona. El projecte suscita un debat sobre el model econòmic que ha de seguir aquesta zona, tradicionalment fonamentat en l'agricultura i la mineria i, darrerament, en el turisme esportiu i de natura.


Articles posteriors 2009

A final d’abril, l’empresa Carbonífera Energía, SLU, filial de l’empresa catalana Carbonífera del Ebro, SA, va presentar a l’Instituto Aragonés de Gestión Ambiental (INAGA) un projecte de central tèrmica de carbó de 37 MW elèctrics al municipi de Mequinensa (Baix Cinca), a la Franja de Ponent. Mequinensa té un dels termes municipals més extensos d’Aragó, amb prop de 30.000 ha, i la central s’instal·laria lluny de la població, a la riba dreta del riu Ebre, en uns terrenys de l’empresa uns vuit quilòmetres al sud de l’aiguabarreig d’aquest riu amb els rius Segre i Cinca.

El projecte preveia una inversió de més de 50 MEUR i la central utilitzaria com a combustible 420.000 tones anuals d’escòria de carbó i 60.000 tones de lignit procedents de la mateixa conca minera del Baix Cinca. Segons l’empresa, hi hauria prou combustible a la zona per permetre una producció continuada de la planta durant un mínim de cinquanta anys.

El projecte, que es va sotmetre a informació pública, només va rebre al·legacions de dos col·lectius, l’associació Ecologistas en Acción i la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de la Natura (IPCENA). Els ecologistes van advertir que els productes de la combustió que s’emetrien podrien danyar la salut dels habitants de les localitats veïnes i els cultius de la zona. També van advertir que el projecte afectaria greument l’espai natural de l’Aiguabarreig Segre-Cinca-Ebre, una de les zones humides interiors més importants de la península Ibèrica. Precisament, el turisme a l’Aiguabarreig era considerat un dels puntals de l’economia de la zona en el futur. Guillem Chacón, director de l’Estació Biològica de l’Aiguabarreig, coincidia amb els ecologistes i opinava que la central tèrmica tindria efectes negatius sobre el medi natural i sobre el model econòmic de la zona.

Un altre argument que van esgrimir els ecologistes va ser el de les EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE HIVERNACLE vinculades al funcionament de la central. En aquest sentit, Xavier Caballer, delegat dels treballadors a l’empresa, va argüir que les emissions de CO2 de la planta serien molt baixes en relació amb els paràmetres de les normatives europees.

Els municipis veïns situats a Catalunya (Seròs, Massalcoreig, Almatret i la Granja d’Escarp, tots al Segrià), eren susceptibles de rebre les emissions atmosfèriques de la central. El municipi més afectat, pel règim de vents, seria Almatret, situat aigües avall de Mequinensa. L’alcalde d’Almatret, Ramon Pallàs (Convergència i Unió, CiU), i el de Seròs, Gabriel Pena (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), van mostrar la seva preocupació als mitjans, especialment davant la possibilitat que la planta tèrmica incinerés residus diferents dels de la mineria de carbó.

A la polèmica socioambiental es va afegir la política, ja que el ple de l’Ajuntament de Mequinensa va declarar el projecte d’interès públic per un sol vot de diferència. El fet que l’alcaldessa de Mequinensa, Magdalena Godia (Partido Socialista Obrero Español, PSOE), fos germana de Miguel Godia, el gerent de l’empresa promotora i exalcalde de la localitat, i que no s’absentés en la votació al ple, va provocar la indignació de l’oposició. En aquest sentit, l’alcaldessa va refermar que la indústria seria positiva per al municipi, ja que crearia vint-i-cinc llocs de treball directes i trenta-cinc d’indirectes i garantiria la continuïtat de la conca minera. Des de la perspectiva ambiental, l’alcaldessa va destacar que la central tractaria l’escòria del carbó, considerada com un residu per la Comissió Nacional de l’Energia (CNE), i que s’havia acumulat a la zona fruit de l’activitat minera.

La central va comptar amb l’informe favorable de la CNE, i a final d’any el projecte estava en fase de tramitació, pendent de l’estudi d’impacte ambiental que havia d’emetre l’INAGA i de l’informe vinculant de la Conselleria de Medi Ambient del Govern aragonès. En aquest sentit, l’INAGA va sol·licitar a mitjan novembre informació complementària sobre els possibles efectes contaminants de la instal·lació. Amb tot, segons els plans de l’empresa, la central tèrmica s’hauria d’aprovar al llarg de 2006, i posar-se en marxa l’any 2007.

Més informació
www.aiguabarreig.cat
www.ecologistasenaccion.org
www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf/alegaciones_mequinenza.pdf
www.cne.es
portal.aragob.es
Boletín Oficial de Aragón – 09/05/2005
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati