Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL TÈRMICA A VANDELLÒS-L’HOSPITALET DE L’INFANT
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

La proposta de l’empresa Gas Natural SDG S.A. de crear una central tèrmica de cicle combinat de 800 MW al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant troba l’oposició de diferents col·lectius i entitats de la zona.

Al principi del 2001 va aparèixer a la premsa local la voluntat de l’empresa Gas Natural SDG de construir una central tèrmica de cicle combinat (CTCC) en uns terrenys situats al costat de les centrals nuclears Vandellòs I i II, dins del terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

Al cap de poques setmanes es va constituir la Plataforma per la Defensa del Territori de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, (PDTVH) amb l’objectiu d’exigir un procés d’informació pública sobre el projecte que hauria de culminar amb la realització d’un referèndum sobre la seva idoneïtat.

A l’abril del 2001 Gas Natural SDG va presentar el projecte en públic i un mes més tard l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant va decidir crear una comissió de seguiment amb la participació d’agents polítics, econòmics i socials tant del municipi mateix com dels municipis veïns afectats pel projecte. Abans de l’estiu Gas Natural SDG ja va iniciar els tràmits corresponents davant del Departament d’Indústria de la Generalitat de Catalunya. Mesos més tard aquest departament autoritzava el projecte. Després d’un temps, el projecte va ser tramès per la mateixa empresa al Departament de Medi Ambient, a fi de rebre’n l’autorització ambiental.

Al final del 2002 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va exposar a informació pública el projecte i l’estudi d’impacte ambiental de la CTCC de 800 MW de la Plana del Vent (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant).

Els arguments dels opositors. Les al·legacions
Durant el període d’informació pública el projecte va rebre més de mil cinc-centes al·legacions nominals, la major part procedents de la PDTVH, tot i que també hi van al·legar el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs, Ecologistes en Acció, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el mateix Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Les al·legacions aportades per la PDTVH feien referència sobretot a l’excessiu pes que consideraven que ja tenien les comarques de Tarragona en la producció elèctrica del país, als deficients estudis aportats en relació amb els possibles impactes sobre la salut de les persones i dels ecosistemes propers i a les irregularitats que consideraven que s’havien produit en l’estudi de dispersió dels contaminants. Altres al·legacions presentades van ser les de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), des d'on es mostraven preocupats pels talls elèctrics que podrien provocar a la central nuclear Vandellòs II les emissions de la central tèrmica. També al·legaven que la construcció de la central tèrmica obligaria a modificar l’estudi de seguretat que la Central Nuclear Vandellòs II va presentar el 2000 al Ministeri d’Economia per obtenir l’autorització d’explotació, que s’havia revisat el 2002 per darrera vegada. Aquestes modificacions haurien de ser avaluades i aprovades pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

Al principi del 2003 la PDTVH presentava més arguments en contra d'aquesta construcció, destacant els impactes negatius que podria tenir sobre les altres activitats econòmiques del municipi d'ubicació i dels municipis propers, especialment al sector turístic, la pesca i l’apicultura. La PDTVH també reclamava que el CSN es pronunciés sobre la possible incompatibilitat de la CTCC amb els plans de seguretat de la Central Nuclear Vandellòs II.

Just abans de finalitzar l’any, la PDTVH va presentar un segon estudi mèdic sobre els efectes en la salut de les emissions de la CTCC, que complementava un primer estudi fet públic el mes de març del 2002. Els dos estudis van ser elaborats, a petició de la PDTVH, per un equip mèdic encapçalat pel Dr. Josep Ferrís, oncòleg de l’Hospital Universitari La Fe de València i membre del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Valenciana de Pediatria. Aquest segon estudi incidia en els efectes negatius de les partícules emeses per la CTCC sobre la salut de les persones, que podrien provocar problemes respiratoris i cardiovasculars especialment entre els grups anomenats de risc, com són els infants, les persones grans, les dones embarassades i els afectats per malalties respiratòries i cardiovasculars cròniques.

L’estat de les autoritzacions administratives
Un cop finalitzat el període d’exposició pública al març, el Departament de Medi Ambient va presentar una proposta de resolució d’autorització ambiental positiva que no tenia en compte cap de les al·legacions presentades durant el període d’informació pública. A aquesta proposta de resolució es van presentar novament al·legacions tant des del GEPEC com des de PDTVH, però tampoc van ser tingudes en compte per l’autoritat ambiental.

Al final del mes de maig es va conèixer l’atorgament per part del Departament de Medi Ambient de l’autorització ambiental al projecte de CTCC, una autorització que havia estat concedida un mes abans. Davant d'aquesta autorització ambiental el GEPEC va presentar un recurs potestatiu de reposició, en entendre que el projecte no estava justificat des del punt de vista energètic, econòmic, urbanístic, ambiental ni de salut pública.

En ple mes d’agost el Ministeri de Medi Ambient, que té competències en l’autorització d’aquests tipus de centrals, va donar llum verda al projecte.

A la darreria del 2003 el projecte es trobava damunt la taula del Ministeri d’Economia, que també té competències en la matèria i que s’hauria de pronunciar sobre qüestions relacionades amb el marc competencial del mercat elèctric. Igualment, el projecte encara havia de passar per la Comissió Nacional de l’Energia, que és l’ens regulador del sector energètic espanyol, i també esperar l’aprovació per part de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant de la llicència d’obres i la llicència d’activitat.

Durant el 2003 el projecte va quedar temporalment aturat, ja que part dels terrenys on es pensava construir la CTCC quedaven afectats per la candidatura espanyola a acollir el reactor internacional ITER. A la darreria d’any, però, l’empresa va anunciar la seva voluntat de reactivar el projecte.

L’estudi d’impacte social
El mes de juliol del 2003 van aparèixer a l’opinió pública els resultats d’un estudi d’impacte social encarregat per l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant a l’empresa consultora AUMA. Els principals aspectes que l’estudi ressaltava era que la majoria de les entitats consultades, tant del municipi mateix com dels municipis veïns, es mostraven contràries al projecte. Destacava especialment l’oposició del Patronat Municipal de Turisme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, que al·legava que la construcció de la CTCC era incompatible amb el desenvolupament turístic i que frenaria el desenvolupament d’altres activitats econòmiques. En aquest mateix sentit es va posicionar la Unió de Comerciants de l’Hospitalet de l’Infant. Entre les entitats que es mostraven contràries al projecte també hi havia l’Associació de Veïns l’Alternativa de Miami Platja, la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar, la Cooperativa d’Apicultors del Perelló, el GEPEC, la PDTVH i el CEIP Valdelors. Una altra de les conclusions de l’estudi era que per a la majoria de les entitats consultades, independentment del posicionament respecte al projecte, mancava informació detallada, sobretot referent als nivells de contaminació i als llocs de treball que podria generar la planta.

A favor del projecte es va posicionar l’Associació de Dones «Alamanda» de Vandellòs i l’Associació de Dones «Blanca d’Anjou» de l’Hospitalet de l’Infant, el Viver d’Empreses, l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de l’Hospitalet de l’Infant i l’Associació d’Empresaris de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

Davant els resultats d’aquest estudi, el grup municipal d’ERC va reclamar la convocatòria extraordinària de la Comissió de Seguiment, acusant l’equip de govern (CiU) d’intentar amagar l’esmentat estudi pels resultats contraris a la construcció de la CTCC i per la possibilitat que aquests poguessin interferir en la convocatòria de les eleccions municipals de maig del 2003. Segons consta, l’estudi d’impacte social es va acabar al maig del 2002 i no es va donar a conèixer fins un any més tard. Des del grup municipal d’ERC també van denunciar que aquest estudi s’hauria pogut presentar com una al·legació al procés d’informació pública obert pel Departament de Medi Ambient al desembre del 2002, però que l’equip de govern va preferir no fer-lo públic per evitar la paralització del projecte.

L’Ajuntament tramita l’aprovació inicial del Pla parcial industrial
Amb l’aprovació inicial, a mitjan any 2003, per part de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, del Pla parcial industrial que permetria la ubicació de la CTCC projectada en una part dels terrenys que l’empresa Gas Natural SDG havia adquirit, el grup municipal d’ERC va acusar l’equip de govern de menystenir la seguretat dels veïns, en haver ignorat les al·legacions presentades per l’ANAV, que destacaven l’impacte i el perill que la CTCC podria ocasionar sobre les instal·lacions de la Central Nuclear Vandellòs I i la conveniència d’avaluar la compatibilitat amb els plans de seguretat de la planta. En aquest sentit es destacava la necessitat que el CSN estudiés les possibles incompatibilitats entre les dues centrals, i que, si s’esqueia, modifiqués i adeqüés el Pla d’emergència nuclear. L’ Associació Nuclear havia al·legat que una ordre del 29 de desembre de 1980 limitava una zona protegida de 2.300 m al voltant de la central nuclear dins la qual no es podia instal·lar cap altra mena d’activitat industrial ni assentament urbà i que el projecte de CTCC se situava dins d'aquest perímetre.

Paral·lelament l’empresa Gas Natural SDG tenia problemes per adquirir la totalitat dels terrenys inclosos en el Pla parcial industrial necessaris per poder tirar endavant el projecte, ja que l’ANAV, controlada per Endesa i Iberdrola, n’era propietària d’una part i no estava en disposició de vendre’ls.

A la darreria del 2003 l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant negociava amb l’empresa Gas Natural SDG un conveni econòmic que incloïa la pujada de l’IBI, que des de l'Ajuntament es tenia previst modificar amb l’entrada en vigor de la nova Llei de finançament local.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame