Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL NUCLEAR DE VANDELLÒS 2 I MAGATZEM DE RESIDUS RADIOACTIUS
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

Unes fuites d'aigua aparegudes en el sistema terciari de refrigeració fan avançar una aturada programada del reactor nuclear de Vandellòs 2. Aquest fet reobre la polèmica sobre la gestió de l'incident de la central ocorregut el 25 d'agost de 2004, el més important en la seva història. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) resol elevar la categoria de l'avaria a incident de nivell 2 en l'Escala Internacional de Successos Nuclears. El Congrés dels Diputats estudia el cas i, finalment, el Ministeri d'Indústria sanciona la central amb 1,6 MEUR per la mala gestió de l'incident i l'omissió d'informació al CSN. Per la seva part, la Plataforma per la Defensa del Territori de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant alerta sobre la possibilitat que s'instal·li un magatzem estatal de residus nuclears d'alta activitat. D'altra banda, una avaria en un transformador d'Ascó 1 deixa inoperatives aquesta central i la de Vandellòs 2.


El 25 d’agost de 2004 es va trencar el coll de boca d’una canonada del sistema terciari de refrigeració de la central nuclear de Vandellòs 2 (Baix Camp). L’incident es convertia en el més important en la història de la central. El trencament del coll de boca de la canonada es va produir per causa de la corrosió externa, tenint en compte que es trobava a la intempèrie. Durant el mes de setembre, una vegada solucionada l’avaria, la central es va posar, de nou, en funcionament.

Apareixen noves fuites en les boques d'entrada de l'aigua de refrigeració i s'eleva la categoria de l'incident
El 15 de març, l’Associació Nuclear Ascó- Vandellòs (ANAV), constituïda per les elèctriques Endesa i Iberdrola per gestionar les centrals nuclears catalanes, va decidir avançar una parada programada del reactor de Vandellòs 2 per començar la recàrrega del combustible. La decisió es va prendre després de detectar una fuita d’aigua en el sistema terciari de refrigeració, el mateix que havia estat afectat per l’incident de l’estiu anterior. L’objectiu de la parada era reparar de forma definitiva l’avaria del sistema terciari que, segons les inspeccions, no s’havia solucionat adequadament l’any anterior.

El 13 d’abril, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va anunciar que qualificaria l’incident ocorregut l’agost de 2004 com a nivell 2 en l’Escala Internacional de Successos Nuclears (INES). Tot i que en una primera instància s’havia qualificat com a nivell 1, arran de les investigacions i els informes elaborats, el CSN va resoldre elevar l’avaria a incident de nivell 2. D’aquesta manera, es convertia en l’incident nuclear més greu ocorregut a l’Estat espanyol des de 1992. L’Organització Internacional de l’Energia Atòmica va donar per bona la classificació.

Greenpeace i Ecologistes en Acció van reclamar que el succés es qualifiqués com a incident de nivell 3, només assolit per Vandellòs 1 en l’incendi registrat el 19 d’octubre de 1989. D’altra banda, van demanar responsabilitats al CSN per deixar que Vandellòs 2 funcionés set mesos en aquelles condicions.

Com a condició prèvia perquè Vandellòs 2 tornés a funcionar, el CSN va enviar una sèrie de requeriments a la central, entre d’altres: la completa remodelació de les entrades d’accés (o “boques home”, en l’argot tècnic) del circuit terciari de refrigeració, la millora de la gestió organitzativa, el manteniment i la seguretat de la central. D’altra banda, el CSN va demanar un canvi d’actitud a l’ANAV i va llançar un fort advertiment als seus gestors, ja que segons un dels seus informes la central havia prioritzat els interessos econòmics davant dels criteris de seguretat, i també havia amagat informació als inspectors del CSN.

Preocupació per les centrals nuclears per part dels municipis afectats i els partits polítics
En l’assemblea extraordinària celebrada a principi d’abril, l’Agrupació de Municipis Afectats per Centrals Nuclears (AMAC) va fer públic un comunicat amb catorze requeriments pendents de resolució a les àrees nuclears de l’Estat espanyol, entre els quals: la cobertura de carències dels plans d’emergència; la realització de simulacres d’emergència anuals; la inclusió urgent de les zones nuclears a l’espai de cobertura de telefonia mòbil, o el dret a la participació dels municipis i els actors locals en la presa de decisió en matèria nuclear i en l’elaboració i gestió del Pla de residus radioactius.

Per la seva part, el grup d’Izquierda Unida (IU) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) al Congrés dels Diputats va presentar una proposició no de llei perquè es reformés l’organització del CSN. D’altra banda, Salvador Milà (ICV), conseller de Medi Ambient i Habitatge, va anunciar que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) no es quedaria al marge d’un assumpte que podia afectar el medi ambient català i, per això, estava revisant les llicències secundàries atorgades a l’ANAV i havia demanat informació sobre el cas al CSN.

Greenpeace tanca simbòlicament Vandellòs 2
Coincidint amb la crisi de la central i el 19è aniversari de Txernòbil, el 26 d’abril Greenpeace va tancar simbòlicament durant cinc hores Vandellòs 2. Uns vint-icinc ecologistes van col·locar en la porta principal d’accés un cadenat amb l’escrit: “Zapatero: cumple tu palabra, ciérralas”. Vint-i-dos dels activistes van ser detinguts i acusats de presumptes delictes de desobediència contra els agents de l’autoritat i de desordres públics. Els acusats van ser alliberats després de declarar. Segons Carlos Bravo, portaveu de Greenpeace, l’acció s’havia desenvolupat de manera totalment pacífica.

L'avaria de Vandellòs 2 arriba al Congrés dels Diputats i obre el debat de la reforma del CSN
El mes d’abril, l’avaria de Vandellòs 2 va arribar al Congrés dels Diputats i va obrir el debat de fons sobre la necessitat d’una reforma del CSN. La primera a comparèixer davant la ponència de Seguretat Nuclear de la Comissió d’Indústria del Congrés va ser la presidenta del CSN, María Teresa Estevan Bolea. Un mes després, ho van fer els tècnics del CSN i els de la central. L’objectiu principal de les compareixences era investigar si la central havia prioritzat la producció per sobre de la seguretat, tal com concloïa un informe del CSN. Els tècnics de la central ho van negar.

Les compareixences van posar en relleu les contradiccions entre la versió dels fets que sostenien els tècnics del CSN i la de la seva presidenta, María Teresa Estevan Bolea, que va afirmar que el CSN s’havia assabentat cinc anys després que el 1999 no s’havia efectuat una prova hidrostàtica que hauria pogut detectar la corrosió de les canonades que després van rebentar; en canvi, la directora de seguretat nuclear del CSN, Isabel Mellado, va declarar que l’ens públic ho coneixia i havia acceptat que no s’efectués aquesta prova l’any 2000 i va ratificar que la direcció de la central havia donat prioritat a la producció elèctrica i no a la seguretat, afirmació que Bolea no va compartir perquè la considerava un judici de valor. La majoria dels partits polítics (Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Convergència i Unió (CiU) i ICV) van ratificar la necessitat de reformar aquest organisme públic.

Finalment, la ponència del Congrés va aprovar el 28 de juny un informe en el qual es concloïa que el CSN havia fallat a l’hora de controlar els responsables de la central i de detectar i fer un seguiment de l’avaria. L’informe, elaborat per la socialista Rosario Velasco, també considerava que el titular de la central havia fallat en la comunicació del problema al CSN i que havia ocultat informació de vital importància. Per la seva part, la Junta d’Administradors de l’ANAV, a proposta del CSN, va aprovar el 24 de juny un relleu en l’organització: César Candás va substituir Ángel Fernández en la direcció de Vandellòs 2; Juan Bros va ser nomenat director de serveis tècnics; mentre que Enrique Bordiu passava a ser el nou director general de l’ANAV.

El Consell de Seguretat Nuclear inspecciona Vandellòs 2 mentre la central ultima l'arrencada
A principi de maig, el CSN va endegar la inspecció de la central nuclear. Els inspectors van passar tres dies a la central i van interrogar trenta-cinc persones, entre treballadors i directius. Mentrestant, els tècnics de Vandellòs 2 van comprovar la fiabilitat del sistema de refrigeració, que el CSN havia imposat a la central una llista exhaustiva de reformes com a requisit indispensable perquè la planta pogués tornar a funcionar.

A final de juliol, el CSN va inspeccionar la central per verificar la correcta finalització dels treballs de reparació i l’execució de les reformes imposades. Després de verificar l’operabilitat dels sistemes, el ple del 15 d’agost del CSN va autoritzar l’arrencada de la central amb una sèrie de condicionants que obligarien a treballar diversos aspectes de la central durant els següents dos anys. L’aturada, de més de cinc mesos, havia resultat la més llarga de la història nuclear espanyola i havia suposat una pèrdua de 100 MEUR. L’organització ecologista Greenpeace i ICV van criticar l’autorització per considerar que s’havia basat més en criteris econòmics que de seguretat.

Vandellòs 2 es connecta de nou a la xarxa i es detecten noves fuites en les bombes de refrigeració
La central es va connectar de nou a la xarxa elèctrica el 3 de setembre. Pocs dies després, es va detectar que les soldadures de les bombes dels dos sistemes de refrigeració gotejaven, fet pel qual es va haver de fer servir la de reserva per reparar les fugues. El succés no va obligar a parar el reactor i no va comportar risc per la població o les instal·lacions, segons el CSN.

Greenpeace va presentar a principi d’octubre un recurs administratiu contra l’autorització del CSN a la posada en marxa de Vandellòs 2. L’organització ecologista considerava que el CSN havia pres la decisió vulnerant els seus propis criteris i havia cedit a la pressió de les companyies propietàries, Iberdrola i Endesa.

A final d’any, el Ministeri d’Indústria va sancionar amb 1,6 MEUR Vandellòs 2, atesa la gravetat de l’incident que va patir la central l’agost de 2004. En concret, la sanció imposada a la central de Vandellòs 2 responia a l’incompliment de les condicions d’explotació, a l’omissió de les mesures correctores per complir els requisits de l’autorització i també al fet de no haver comunicat l’incident al CSN. La sanció es basava amb els informes i l’acord del ple del CSN i es convertia en la més elevada imposada mai a una central espanyola.

Magatzem de residus nuclears
La Plataforma per la Defensa del Territori de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant va denunciar en una assemblea veïnal celebrada el mes d’octubre que l’Ajuntament pretenia ubicar al municipi el magatzem estatal de residus nuclears d’alta activitat que l’Empresa Nacional de Residus (ENRESA) volia construir abans del 2008. L’alcalde de Vandellòs, Josep Castellnou, va negar aquesta possibilitat.

La plataforma va enviar als regidors i grups polítics dels ajuntaments veïns (Ametlla de Mar, Tivissa, Pratdip i Mont-roig del Camp) una instància perquè expressessin la seva opinió sobre la possibilitat d’instal·lar el magatzem a Vandellòs. Els primers grups municipals que van respondre les cartes van assegurar que els seus consistoris votarien contra un hipotètic projecte de construcció d’un cementiri de residus nuclears a Vandellòs.

A final d’any, l’Agència de l’Energia Nuclear, organisme dependent de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), va reunir a l’Hospitalet de l’Infant una seixantena d’experts internacionals per debatre el procés de selecció de l’emplaçament del magatzem de residus radioactius. En les sessions es van debatre mecanismes per identificar emplaçaments possibles i el paper de les diferents autoritats locals, autonòmiques i estatals. D’altra banda, el Ministeri d’Indústria va constituir la Taula del Diàleg sobre l’Energia Nuclear, amb la tasca prioritària de cercar l’emplaçament per al magatzem de residus d’alta radioactivitat que s’havia de construir a l’Estat espanyol.

Central nuclear d'Ascó
El 16 de març es va espatllar un transformador de l’ANAV a la central d’Ascó 1. Es tractava del tercer transformador, de la mateixa remesa de fabricació, que s’espatllava en mig any. A final de l’any 2004 ja se n’havien avariat dos a la central d’Ascó 2, i no quedaven recanvis. Això va provocar que l’ANAV hagués d’aturar durant quatre setmanes Ascó 1 per tal de traslladar un transformador de recanvi des de Vandellòs 2 en un transport especial. La parada d’Ascó suposava que dos dels tres reactors existents a Catalunya fossin inoperatius. Tot i això, les companyies elèctriques van assegurar que no hi va haver problemes de desproveïment elèctric.

D’altra banda, Joan Herrera, diputat d’ICV, va demanar explicacions al Congrés sobre un episodi de contaminació radioactiva a què es van veure exposats més de cent operaris de la central d’Ascó 1, quan treballaven en la recàrrega de combustible del reactor el setembre de 2004. Durant l’incident, els treballadors van inhalar partícules radioactives de iode 131, tot i que les dosis rebudes no van superar els 0,3 milisievert (unitat de mesura d’exposició a la radiació). La normativa no obligava les nuclears a notificar casos de contaminació de treballadors si no se superava 1 milisievert perquè els considerava de gravetat nul·la. La direcció de la central i el CSN van assegurar que les dosis que havien rebut els treballadors eren mínimes i que no havien comportat efectes nocius per a la salut dels afectats.

El context de l'energia nuclear
El mes d’abril, el Ministeri d’Indústria va decidir que les centrals nuclears havien de pagar la gestió dels residus nuclears, per la qual cosa les elèctriques havien de pagar el 75% dels 120 MEUR anuals que ENRESA rebia per emmagatzemar els residus.

D’altra banda, els grups parlamentaris Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), ICV i Esquerra Republicana Catalunya (ERC) van aprovar el 5 de maig una moció on es demanava que el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 inclogués l’aplicació de mesures per avançar en el tancament de les tres centrals nuclears catalanes. Tot i això, uns dies després, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va declarar en una entrevista que plantejar-se el tancament de les centrals abans del 2015 era impossible perquè no hi havia prou temps per establir els horitzons d’estalvi i eficiència necessaris per tancar-les. Aquestes declaracions van provocar un fort rebuig entre el sector ecologista. Així, Ecologistes en Acció de Catalunya va aprofitar per recordar al conseller que el programa electoral d’ICV apostava pel tancament en un termini de vuit anys (2011).

L’esborrany del Pla de l’energia va incloure, finalment, l’avaluació de les possibilitats de tancar les centrals nuclears, tot i que les competències eren del Govern central. El Pla estimava que el tancament immediat de les centrals catalanes i la seva substitució costaria 1.803 MEUR en inversions, més uns altres 656 MEUR per altres conceptes. Suposaria, a més, emissions de diòxid de carboni (CO2) extra de 9.080,7 kilotones l’any. Segons l’esborrany de Pla, la clausura de les tres centrals nuclears catalanes significaria construir deu centrals més de cicle combinat, que generen electricitat cremant gas natural.

A principi d’agost, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) va demanar la construcció de noves centrals nuclears en el futur per cobrir la demanda d’energia per part de la població i les empreses. La CEPTA considerava que el Pla de l’energia de Catalunya era irreal perquè no preveia l’augment del consum d’energia que hi hauria durant els anys vinents. Per la seva part, el ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, José Montilla (PSOE), va admetre que Espanya no podia prescindir de l’energia nuclear en aquell moment, si es volia garantir el subministrament elèctric, i va anunciar que era partidari d’endegar a la tardor el debat sobre el futur de les nuclears a Espanya, en el qual participarien partits, empreses del sector i agents socials.

A principi d’octubre, es va presentar l’avantprojecte del Pla de l’energia de Catalunya que introduïa un impost per a les centrals nuclears. L’impost l’haurien de pagar directament les centrals de Catalunya i serviria per crear un fons que es destinés a estudiar i fomentar les energies renovables. Segons un estudi encarregat pel DMAH, un impost d’aquestes característiques suposaria uns ingressos de 30 MEUR l’any.

Més informació
www.csn.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada