Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL INTEGRAL DE MERCADERIES (CIM) DEL PENEDÈS
Central Integral de Mercaderies (CIM) del Penedès Mapa: Montse Ferrés
Rosa Carbó
Actualitzat a 31/12/2006

La idea de construir una plataforma logística a la comarca del Baix Penedès es remunta a l’any 2003, però és el 2006 quan el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) finalment presenta als diferents ajuntaments afectats una proposta d’implantació d’una central logística. Les reaccions no es fan esperar i tant els ajuntaments com el veïnat hi prenen posicions a favor o en contra. La Plataforma “no fem el CIM” inicia un període de mobilitzacions a fi d’aconseguir que no s’executi el nou projecte que es coneix amb el nom de LOGIS Penedès.

Articles posteriors 2007, 2009

La comarca del Baix Penedès està situada a la plana del corredor prelitoral, entre les comarques del Garraf, l’Alt Penedès, l’Alt Camp i el Tarragonès. La proximitat de grans infraestructures com ara el PORT DE BARCELONA I TARRAGONA i les bones connexions ferroviàries (línia Barcelona-Tarragona i el FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT i viàries (l’autovia A-7, l’autopista AP-7 o la carretera nacional N-340) fan que aquesta comarca sigui una zona estratègica per al desenvolupament logístic.

Aquest és un dels principals motius pels quals durant el 2003, durant l’últim govern de Convergència i Unió (CiU) a la Generalitat, es va iniciar el projecte de construcció d’una central integral de mercaderies (CIM) al Baix Penedès. Concretament es va seleccionar una zona entre els termes municipals de l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès, molt a prop de la comarca de l’Alt Penedès. Durant aquest any, l’empresa pública Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques SA (CIMALSA) es va encarregar d’anar adquirint terrenys.

Dos esdeveniments marquen el final d’aquest any per al desenvolupament del projecte. D’una banda, la creació de la Plataforma “no fem el CIM” que reivindicava l’anul•lació del projecte i la preservació del Penedès. De l’altra, la constitució d’un nou govern a la Generalitat format per una coalició entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que donava esperances a la Plataforma que s’anulés el projecte.

Les expectatives es van fer realitat a començament de 2004 quan el nou executiu va paralitzar el projecte. El considerava com una agressió al medi i donava la raó a la forta oposició que s’havia generat a la comarca. A més a més, la manca de capacitat econòmica de l’empresa CIMALSA feia pràcticament impossible assumir el projecte en aquell moment.

Però un any més tard, es va engegar un altre cop. El març de 2005, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va licitar un contracte per a elaborar uns estudis previs per a la implantació d’una plataforma logística al Penedès. Al desembre, el DPTOP va presentar el PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC) 2006-2026 dins del qual es feia referència a la plataforma logística del Penedès com una de les infraestructures estratègiques cabdals per al desenvolupament del sistema logístic de Catalunya. S’assenyalava que aquest havia de ser un centre de distribució de les mercaderies procedents dels ports de Barcelona i Tarragona, les quals hi arribrien per mitjà de la via fèrria general i del ferrocarril del CORREDOR DEL MEDITERRANI. S’establien, així, les bases per a crear un centre logístic intermodal que tenia com a principals objectius integrar el sistema de transport, racionalitzar la implantació de l’activitat logística al territori i generar un desenvolupament sostenible.

Les CIM a Catalunya
El projecte de construcció de la CIM Penedès s’emmarcava dins d’una estratègia global d’ordenar i desenvolupar l’activitat logística a Catalunya. Cal remarcar que aquesta activitat engloba diverses funcions vinculades a la gestió de certes mercaderies que produeixen les empreses i que requereixen tasques de manipulació, assemblatge de components, empaquetat, control de qualitat, gestió de cadenes logístiques, d’estocs, serveis comercials, entre altres.

El febrer d’aquest any es van fer públics els resultats d’un estudi realitzat per l’Institut d’Estudis Metropolitans i Regionals de Barcelona (IEMRB) i encarregat pel DPTOP. Aquest analitzava l’impacte econòmic de les plataformes logístiques en funcionament i d’aquelles que estaven en procés de construcció. L’estudi assenyalava que totes aquestes plataformes contribuirien a crear en els propers anys tretze mil llocs de treball i que generarien un impacte econòmic aproximat de 471,8 MEUR.

Pel que fa a les centrals en funcionament, la plataforma més consolidada era la CIM Vallès que es va obrir el 1998 al terme municipal de Santa Perpètua de la Mogoda. L’estudi indicava que els llocs de feina que havia generat suposaven el 15% de l’ocupació total del municipi. D’altra banda, la CIM Lleida (2003) es trobava en fase de consolidació i tenia vint-i-nou empreses implantades.

Respecte a les plataformes logístiques en procés de desenvolupament, l’estudi remarcava que les dues plataformes ubicades a les comarques gironines crearien tres mil cinc-cents lloc de treball. Pel que fa a la central LOGIS Empordà, se situava al municipi del Far de l’Empordà i tenia una superfície de 73 ha, un terç de les quals ja estava reservat a set empreses que havien signat un acord amb CIMALSA.

La CIM Selva de Mar estava ubicada entre els municipis de Vilobí d’Onyar i Riudellots de la Selva, al costat de l’AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA. A començament d’any, l’empresa DHL Express Iberia feia públic que s’instal•laria en una parcel•la d’aquella CIM. Al novembre es va posar en marxa aquesta iniciativa amb la constitució de la supracomunitat de propietaris. Dins del CIM, a la zona terciària, es preveia construir igualment el Parc Aeroportuari i Logístic de Girona que inclouria diversos serveis per a les empreses logístiques.

Altres centrals en construcció eren la CIM el Camp i LOGIS Bages. Respecte a la primera, se situava a la Canonja, terme municipal situat entre Reus i Tarragona. Al juny va finalitzar la primera fase de construcció que aglutinava 42 ha (sector oest) de les 87 ha previstes. Al setembre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) accedia a la modificació del Pla parcial del CIM. Aquesta havia estat una petició dels ajuntaments de Reus i Tarragona per tal de construir un edifici hoteler i d’oficines de set plantes. Segons l’estudi, entre el 2008 i 2010 la central estaria en ple rendiment.

El centre de distribució LOGIS Bages se situava al polígon DELS PLANS DE LA SALA A SALLENT. Aquest centre és el fruit de la col•laboració de CIMALSA amb l’Institut Català del Sòl (Incasol) i es desenvolupa gràcies a un acord entre la iniciativa pública i privada, és a dir, entre l’empresa CIMALSA i Copefil Group. Es preveia que estaria enllestida per al primer semestre de 2007.

La nova proposta de plataforma logística al Baix Penedès
A final de juliol el DPTOP va presentar la proposta de plataforma logística anomenada LOGIS Penedès. Aquesta derivava de l’estudi de viabilitat i redimensionament de la plataforma logística que havia portat a terme CIMALSA. Amb aquesta nova proposta s’intentava buscar el màxim de consens possible amb els ens locals i s’intentava posar en relleu les diferències substancials entre aquesta última proposta i la inicial.

Respecte a la superfície total de la central logística, es passava de 200 ha a 185. Per q emmagatzematge, se n’establien 128, el 56% d’aquesta superfície se situava al terme municipal de l’Arboç, el 41% a Banyeres del Penedès i el 2,4% a Sant Jaume dels Domenys. A més d’aquesta activitat, la nova proposta admetia usos industrials i terciaris (115.000 m² per a hotels, restaurants, vigilància, oficines, entre altres) i reservava 387.000 m² per a usos agraris. A la conservació d’alguns espais agrícoles s’afegia també un corredor verd que respectava el camí històric entre Banyeres del Penedès, Turó del Papiol i la Riera Marmellar. Es calculava que la inversió prèvia aproximada per a desenvolupar el projecte eren 91,3 MEUR.

Igualment es preveia que l’any 2008 ja estaria en funcionament i es calculava que crearia tres mil tres-cents llocs de treball. També es calculava que generaria una circulació diària de 2.189 camions. Entre les solucions viàries previstes a la proposta destacava la creació d’un nou accés a l’autopista que faria que el trànsit no passés per cap nucli urbà. Igualment, es remarcava la importància del paper que tindria el desdoblament previst de l’N-340 (AUTOVIA A-7 ALTAFULLA-VILAFRANCA DEL PENEDÈS).

Les reaccions davant la LOGIS Penedès
Les reaccions no es van fer esperar i a mitjan mes d’agost el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) va fer públic un manifest en el qual denunciava que les zones agrícoles estaven en perill amb projectes com ara LOGIS Penedès i les revisions dels planejaments urbanístics de diversos municipis (l’Arboç, Banyeres, Llorenç o Sant Jaume dels Domenys) de la comarca.

Denunciava els elevats índexos d’urbanització que patia la comarca i reivindicava la paralització del projecte LOGIS Penedès, com a mínim, fins que no estigués aprovat el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i el catàleg del paisatge (CATÀLEGS DE PAISATGE), que estava en elaboració. També remarcava que la nova proposta no solucionava el col•lapse viari que provocaria l’augment de la circulació de camions de gran tonatge.

En la mateixa línia, la Plataforma “no fem el CIM” anunciava un seguit de mobilitzacions per a lluitar en contra de la nova proposta. Assenyalaven que el projecte suposaria crear un parc logístic sense valor afegit i que, a més de l’impacte paisatgístic, el volum de trànsit que generaria no es podria assumir.

Reaccions i accions en contra del projecte
Aquestes mobilitzacions es concretaren durant el mes de setembre amb talls a l’N-340 a l’altura de l’Arboç i manifestacions a Banyeres del Penedès, únic municipi on el consistori, governat pel PSC, no estava en contra de la central logística.

Tot i no estar en contra del projecte LOGIS Penedès, el consistori de Banyeres no en feia cap menció en la revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que va aprovar inicialment a principi de setembre. El nou POUM era criticat pel GEPEC atès que augmentava considerablement el sòl urbà i urbanitzable i plantejava la creació d’un nou polígon industrial.

D’altra banda, la resta d’ajuntaments afectats per la central logística van aprovar mocions en contra del projecte. L’equip de govern de l’Arboç, dirigit per CiU i ERC, va aprovar la moció amb l’abstenció del PSC, i al municipi de Sant Jaume dels Domenys es va aprovar per unanimitat amb els vots de CiU, ERC i PSC.

A final del mes, el Consell Comarcal del Baix Penedès també es pronunciava en contra del projecte manifestant els seus dubtes sobre la generació d’ocupació de qualitat i criticant el secretisme amb el qual s’havia portat a terme. A l’octubre va aprovar una moció de rebuig amb els vots favorables de CiU i ERC, en contra del PSC i amb l’abstenció del Partit Popular (PP). El Consell Comarcal de l’Alt Penedès també va presentar aquell mateix mes una moció en contra del projecte que va ser aprovada per unanimitat, juntament amb els vots del PSC de l’Alt Penedès.

A final d’octubre CIMALSA va fer públic un manifest en el qual defensava la instal•lació de la central de mercaderies LOGIS Penedès i assenyalava que el projecte només era una proposta inicial que s’havia de consensuar. Les reaccions no es van fer esperar i dies després l’Ajuntament de l’Arboç i ERC del Baix Penedès denunciaven CIMALSA pel repartiment de propaganda institucional que feien pocs dies abans de les eleccions al Parlament de Catalunya.

D’altra banda, a Banyeres van aparèixer pintades a les façanes de les cases dels membres de la plataforma opositora a favor de la central de mercaderies. Dies després apareixien noves pintades però de signe contrari. Finalment, al novembre, la Plataforma “no fem el CIM” organitzava un acte lúdic per a netejar les façanes.

Davant d’aquesta situació, el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, va assenyalar al novembre que el centre logístic LOGIS Penedès s’acabaria instal•lant, tot i no descartar-hi possibles modificacions. De fet, es podria executar el projecte sense tenir el recolzament dels municipis afectats. Això seria possible si es tramitava mitjançant un pla especial, és a dir, considerant LOGIS Penedès com un projecte d’actuació d’interès públic. Aquesta estratègia permetria l’execució directa del projecte sense necessitat de tenir l’aprovació dels municipis afectats.

La Plataforma “no fem el CIM” va remarcar la manca de sensibilitat del secretari per a la Mobilitat. Va manifestar que les modificacions del projecte havien de desenvolupar-se sota el marc de la legislació mediambiental i tenint en compte l’opinió de la ciutadania.

A final d’any, diversos ajuntaments havien aprovat mocions en contra de la central logística (l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, de Vilanova i la Geltrú, de Bellvei del Penedès, entre altres). A més, a les diverses crítiques a la central se sumaven les de Terra Vitium Penedès, una organització formada per agents econòmics relacionats amb la producció vinícola i per pagesos del Penedès. Aquesta entitat demanava consens i un debat territorial obert a la ciutadania abans de l’execució del projecte.

Es preveu que per a l’any vinent el DPTOP continuï elaborant estudis previs a la implantació de la plataforma LOGIS Penedès i que, d’altra banda, continuïn les mobilitzacions de la Plataforma “no fem el CIM”. Les eleccions municipals que estan previstes per al mes de març poden ser un element que caldrà analitzar, ja que els resultats podrien fer variar tant les coalicions municipals en contra com les que estan a favor de la construcció de la LOGIS Penedès.

Més informació
www.cimalsa.es
www.nofemelcim.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame