Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL INTEGRADA DE MERCADERIES DEL PENEDÈS (L'ARBOÇ I BANYERES)
CIM-Penedes Mapa:Montse Ferrés
Arnau Urgell - Mercè Mauri
Actualitzat a 31/12/2007

La instal•lació d'una plataforma logística impulsada per l'empresa pública CIMALSA entre les poblacions de l'Arboç, Banyeres del Penedès i Sant Jaume dels Domenys (el Baix Penedès) marca les eleccions municipals de maig de 2007. El resultat reforça encara més els detractors d'aquesta iniciativa agrupats al voltant de la Plataforma No Fem el CIM. Aquest fet suposa que el president del Consell Comarcal Jordi Sánchez (PSC), demani obrir un gran debat sobre el futur territorial de la comarca. Així mateix, la Generalitat retira del pressupost per al 2008 una partida de 10 MEUR per a urbanitzar els accessos al polígon, fet que s'interpreta com una victòria dels contraris al CIM.


Antecedents 2004, 2006

Articles posteriors 2009, 2010

A partir de 2003 l'empresa pública Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques (CIMALSA) comença a adquirir terrenys en tres municipis del Baix Penedès: l'Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès. L'objectiu era la instal•lació d'una gran plataforma logística d'unes 200 ha aprofitant el corredor d'infraestructures (AP-7, N-340, ferrocarril convencional i d'alta velocitat) i la situació equidistant dels ports de Barcelona i Tarragona. A final d'aquell any es constitueix la plataforma No Fem el CIM i el canvi en el govern de la Generalitat suposa aparcar de manera temporal el projecte. Tanmateix, l'any 2005 apareix de nou en el marc del PLA D'INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC). L'any següent CIMALSA va presentar un estudi de viabilitat i redimensionament del denominat Logis Penedès que reduïa la superfície de la instal•lació a 185 ha, de les quals 128 per emmagatzematge, mentre que la resta eren per a usos terciaris i, fins i tot, agraris (38,7 ha). A nivell municipal el Logis se situava majoritàriament a l'Arboç (56%) i Banyeres (41%), mentre que Sant Jaume dels Domenys només tenia un 2,4% de la superfície. La inversió prevista era de 91,3 MEUR i podria entrar en funcionament l'any 2008. Les reaccions contràries van ser generalitzades: des de la Plataforma No fem el CIM en dos dels tres ajuntaments implicats (l'Arboç i Sant Jaume) i als consells comarcals de l'Alt i el Baix Penedès. Per als detractors el CIM suposaria saturar la mobilitat de la zona i una pèrdua de la identitat i del paisatge penedesenc, i també un creixement derivat que no es podria sostenir amb els actuals serveis públics. Per la seva banda, l'únic consistori que s'hi mostrava favorable era el de Banyeres, governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Per la seva banda el secretari per a la Mobilitat Manel Nadal (PSC) recordava que el projecte es podia modificar, però que si calgués es tiraria endavant sense l'acord amb els ajuntaments si se’l considerava d'interès públic.

El CIM avança amb els ulls a les municipals
El maig de 2007 se celebraven eleccions municipals i aquest fet condicionava les postures dels diversos agents i alguns tràmits urbanístics relacionats amb el CIM. Era per exemple el cas de l'Ajuntament de Banyeres que l'11 de gener va realitzar l'aprovació provisional del Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). Tanmateix, el text no tenia en compte la possibilitat que el Logis s'instal•lés al municipi. Segons l'alcalde Avelino Menéndez (PSC), “no es volia tenir cap influència externa” i afegia que “si finalment arribava el CIM, ja seria la Generalitat qui faria un pla especial”. La idea de Menéndez és que el POUM pogués entrar en vigor abans de les municipals. Ràpidament CIMALSA va anunciar que presentaria una al•legació ja que el PITC en tant que pla sectorial estava per sobre del POUM i, en conseqüència, aquest havia de preveure un règim urbanístic coherent amb el projecte del Logis.

Per la seva banda, el municipi de l'Arboç va aprovar, en el ple ordinari de gener, presentar més al•legacions contra el nou projecte. Després de fer una primera remesa d'al•legacions el mes de novembre havien encarregat un informe jurídic a la consultora Secotur en la qual es considerava que no existia cap tipus d'anàlisi multicriteri que justifiqués l'emplaçament proposat per part de CIMALSA. En aquest sentit s'assenyalava la incertesa sobre la viabilitat d'establir accessos ferroviaris i varis des de l'AP-7 i des de la futura AUTOVIA A-7 (actual N-340). Així mateix l'informe entenia que s'interrompia l'únic corredor biològic entre les serralades Litoral i Prelitoral a través del Penedès i que l'abastament d'aigua tampoc no estava garantit.

Tanmateix, des de la Generalitat es continuaven els estudis previs per a la construcció del Logis. Així ho va fer saber Manel Nadal a membres de la Plataforma No fem el CIM, en una reunió del 25 de gener. El secretari per a la Mobilitat considerava que no era necessari que els instruments de planejament ―Pla territorial parcial (PTP) i Catàleg del paisatge, per exemple― estiguessin aprovats abans de tirar endavant la infraestructural, tal com defensaven els opositors. Tot i que Nadal insistia en el fet que el projecte no era definitiu, des de la Plataforma s'entenia que “tot estava aprovat i que es tiraria endavant”. Per aquest motiu el mes de febrer van anunciar que reactivaven les protestes per tal d'aconseguir que els partits polítics “es mullessin” de cara a les municipals. Josep Maria Holgado, portaveu de No Fem el CIM, considerava que la zona estava molt saturada ―especialment la línia de tren convencional― i que per tant calia buscar un altre emplaçament.

El mes de març la visita del president José Montilla (PSC) al Vendrell va servir per a visualitzar la mobilització en contra del projecte. Un centenar de membres de la Plataforma van escridassar el president, que no els va voler rebre. Així mateix, els agents de la Guàrdia Civil van intentar impedir que els manifestants s'hi acostessin, però igualment van burlar el cordó de seguretat i es va viure moments de tensió. Segons el portaveu de No Fem el CIM, Jordi Anglada, el Govern “tenia poques ganes de parlar” mentre que “tenia molt clar que vol destruir la comarca”. Però la crítica més ferotge va ser per a Manel Nadal: “vam copsar el menyspreu que té vers el territori perquè ens va dir que el Baix Penedès ja està fet una merda i no passa res per posar-hi això aquí”.

Dies després de la visita de Montilla, la Plataforma va presentar en una sessió extraordinària del Consell d'Alcaldes del Baix Penedès, una proposta de creació d'un front comú entre societat civil i representants polítics per tal “de lluitar contra els projectes que algunes administracions volen imposar”. Per a Josep Maria Holgado es tractava del CIM, de la futura variant de l'A-7 (desdoblament de l’N-340) per la plana agrícola de la Cobertera (Calafell) o d’un creixement urbanístic exagerat. El president del Consell Comarcal, Benet Jané (Convergència i Unió, CiU), es va comprometre a dinamitzar l'oficina del Pla estratègic comarcal 2010 per tal de presentar propostes alternatives al PTP DEL CAMP DE TARRAGONA.

Tot just una setmana després de la visita del president, el conseller de la vicepresidència, Josep Carod-Rovira (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va ser a l'Arboç on també es van concentrar els membres de la Plataforma. En aquest cas sí que els va rebre i va proposar la creació d'una comissió que negociés de manera directa amb els organismes implicats.

El projecte marcava molt la postura de les diverses candidatures. A l'Arboç, ERC i CiU s'hi mostraven en contra, mentre que el Partit Popular (PP) en criticava la manca de transparència. L'únic partit favorable era Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), ja que entenia que podia suposar un impuls per al poble mentre que el PSC no es manifestava. A Banyeres en canvi s'havia creat una llista ecosocialista a l'entorn de la Plataforma No Fem el CIM. També hi eren contraris CiU, mentre que els socialistes demanaven “condicions” per a acceptar-ho. Tanmateix els resultats van ser molt favorables als detractors del projecte: mentre que a l'Arboç es reeditava el pacte entre CiU i ERC, a Banyeres convergents i ecosocialistes feien fora a Avelino Menéndez (PSC), un dels batlles més favorables al Logis.

El rebuig unitari suposa la retirada de la partida pressupostària per al 2008
La posició contrària al projecte del Logis augmentava. Per exemple, l'1 d'agost cinc dels alcaldes més afectats, Martí Ventura (ERC) de Sant Jaume dels Domenys, Joan Plana (CiU) de l'Arboç, Salvador Sonet (CiU) de Llorenç del Penedès, José Maria Abril (ICV) de Banyeres i Josep Maria Puigibet (ERC) de la Bisbal, van firmar un manifest que exigia la “retirada total i definitiva del projecte”, ja que “no havia estat mai ni una necessitat ni una demanda del Penedès”. Així mateix acusaven la Generalitat d'ajudar a “perdre per sempre” una identitat comarcal configurada al llarg dels segles.

A final d'octubre, el nou president del Consell Comarcal, Jordi Sánchez (PSC), va proposar un espai de reflexió sobre la plataforma logística i el futur del territori. Sánchez, que no havia volgut contradir la posició del partit, explicava que “farien el primer gran debat a la comarca en tot el període democràtic, obert a polítics, entitats, sindicats, plataformes...”. En aquest sentit es mostrava favorable a redactar un pla director del Baix Penedès en el qual s'abordessin aquesta i altres qüestions, com el desdoblament de l’N-340. Així mateix afegia que “la Generalitat hauria d'escoltar un president comarcal socialista que té molt clar que si el CIM s'ha de fer no serà a canvi de res”.

Al cap de deu dies el grup parlamentari de CiU va anunciar que presentaria una esmena al pressupost de la Generalitat del 2008 per tal que els 10 MEUR projectats pel Logis Penedès es destinessin a una altra comarca si en el territori no hi havia consens. El diputat Josep Rull va qualificar l'actitud del Govern de “jacobina”, ja que primer es dibuixava el mapa i després s'afirmava que s'escoltaria el territori. “La nostra experiència ens diu que així no s'arriba enlloc”, afegia.

La proposta dels convergents es va dur parcialment a la pràctica. I és que el 23 de novembre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) anunciava que la partida es diluïa en un concepte genèric “d'actuacions a centres logístics”. D'aquesta manera, s'ajornava la decisió de l'inici de les obres i es posaven les bases per a la celebració del debat que reclamava el president comarcal. Tanmateix, tant des del Consell Comarcal com des del DPTOP, negaven que es tractés “d'un pas enrere”. Per la seva banda la Plataforma celebrava la decisió com una “victòria”, mentre que CiU i ICV ho atribuïen a les pressions dels seus grups parlamentaris contra el projecte. Una pressió a la qual també s‘havia sumat ERC, i en menor mesura el PP.

Menys optimista es mostrava l'alcalde de l'Arboç que continuava manifestant la seva oposició total. “No estic segur que això sigui tal com ho expliquen. Potser ho retiren d'aquesta partida però ho inclouen en una altra i, per tant, la podran fer servir igualment”, va afirmar. I afegia: “No podem negociar si es fa més bonic, si es col•loca aquí o allà o si es fa més o menys sostenible. Simplement no el volem”.

Més informació
nofemelcim.org
www.cimalsa.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada