Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL INTEGRADA DE MERCADERIES DE L'ARBOÇ
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2004

El projecte de construcció d'una central integrada de mercaderies (CIM) als municipis de l'Arboç i Banyeres del Penedès topa amb l'oposició de plataformes cíviques que denuncien des de l'any 2002 l'impacte ambiental i el consum de sòl i que demanen una reflexió integral i participativa sobre el model de comarca. Finalment, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques desestima el projecte inicial i n'anuncia un de redimensionat a la baixa.

Articles posteriors 2007, 2009, 2010

La logística i el transport de mercaderies: un sector estratègic en expansió
Les centrals integrades de mercaderies són complexos moderns que concentren les instal·lacions, serveis i funcions que requereixen les activitats pròpies del sector del transport i les operacions logístiques, com ara la consolidació, el fraccionament i l'emmagatzematge de càrregues, l'acolliment de vehicles i tripulacions i l'agrupació d'empreses de serveis logístics en general (tallers, assegurances, informació, etc.). Aquestes infraestructures permeten traslladar les instal·lacions de les empreses de transport a llocs ben connectats i dotats de mitjans i propicien la modernització d'un sector creixentment estratègic, evitant alhora les molèsties i les congestions que provoca en les poblacions.

El 52% del tràfic de mercaderies a Catalunya es mou dins del territori català, el 44% té la destinació o l'origen a fora i el 4% restant és trànsit de pas. Els principals centres logístics de la Regió Metropolitana de Barcelona són la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Barcelona (de 66 ha), el Parc Logístic de la Zona Franca (de 40 ha), la Central Integrada de Mercaderies (CIM) Vallès (44 de ha), inaugurada el 1997 i amb la capacitat exhaurida, i la CIM Lleida (de 42 ha), que funciona des del 2003.

Antecedents i característiques del projecte
L'equip de govern de la Generalitat de Catalunya durant l'etapa presidida per Jordi Pujol preveia, entre els pressupostos d'inversió, una partida destinada a la construcció de la CIM Penedès als municipis de l'Arboç i Banyeres del Penedès, municipis situats a l'est del Baix Penedès, a la depressió formada entre les serralades Litoral i Prelitoral.

El projecte previst inicialment ocupava 220 ha entre l'AP-7 i l'estació de RENFE de l'Arboç, amb accessos des del nord i el sud de l'AP-7 i des de l'N-340 i incloïa una àrea logística on destacaven tres naus d'emmagatzematge i un aparcament per a trens de càrrega. La CIM, que esdevindria la més gran del sud d'Europa, havia de ser construïda i gestionada pel Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA (CIMALSA), empresa pública de la Generalitat creada el 1992 per a la promoció, desenvolupament i gestió de centrals logístiques.

Reaccions inicials
L'any 2002, el Grup Ecologista del Vendrell i el Baix Penedès (GEVEN) va detectar la compra de 80 ha de sòl no urbanitzable, de caràcter agrícola, per part d'agents diversos i va denunciar que aquestes adquisicions s'havien realitzat de sota mà amb total impunitat per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i el silenci dels ajuntament afectats.

El projecte va despertar l'oposició de diversos col·lectius, com el GEVEN i els grups municipals de l'Ajuntament de l'Arboç d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que governaven al consistori conjuntament amb Convergència i Unió (CIU). Excepte ERC, tots es van aplegar en la plataforma ciutadana No fem la CIM de l'Arboç i Banyeres -també anomenada No a la Cim-, presentada el 28 de novembre de 2003 a l'Arboç. La seva portaveu, Carmina Malagarriga, alertava que la comarca ja havia patit l'impacte de grans infraestructures com l'IDIADA -una de les majors instal·lacions europees dedicades al desenvolupament, assaig i homologació de vehicles-, i el FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV) sense un plantejament global dels efectes que podrien tenir sobre el territori i que projectes com la CIM eren incompatibles amb l'aposta de la comarca per un model de territori basat en la protecció del paisatge. Consideraven que el projecte estava relacionat amb la construcció de l'AUTOVIA B-40 QUART CINTURÓ que connectaria el Baix Llobregat amb el Penedès.

Des de la plataforma No a la CIM es denunciava que la comarca corria el risc de convertir-se en el "pati de darrera" de la capital, que hi havia una manca de transparència per part de l'Administració, i es demanava una moratòria i un planejament de conjunt. Aquest col·lectiu també mostrava la seva preocupació pel creixement demogràfic que aquest projecte i altres, lligats a la pressió metropolitana, estava originant en els municipis del Penedès.

La CIM es redimensiona a la baixa
A principi de 2004 el secretari general per a la Mobilitat, Manel Nadal, va declarar que la construcció de la CIM era una operació prioritària per a les necessitats logístiques de Catalunya, i que amb aquesta es garantiria la connexió intermodal de les àrees metropolitanes i els PORTS DE BARCELONA i Tarragona amb les autopistes de València i Madrid i el FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT.

L'alcalde de l'Arboç, Joan Plana (CIU), va manifestar les seves reticències envers una actuació urbanística tan gran, però esperava a disposar d'informació oficial sobre les característiques de la CIM, a saber si s'havia realitzat l'estudi d'impacte ambiental i de desenvolupament econòmic i, després de reunir-se amb Nadal, a pronunciar-se. Entretant, l'alcalde socialista de Banyeres del Penedès, Avelino Menéndez, es va mostrar, en principi, a favor de la iniciativa.

Tanmateix, a final de gener Manel Nadal va declarar que el projecte no estava tancat i que estava disposat a reduir les dimensions de la instal·lació i a negociar amb els moviments cívics perquè "el Govern no imposarà una infraestructura que no sigui desitjada a la zona". A final de març, Nadal va expressar els seus dubtes sobre la necessitat de construir un port sec d'aquestes característiques al Baix Penedès i va considerar-lo desproporcionat. Això, unit a la crisi econòmica que arrossegava CIMALSA el portaven a retardar-ne l'inici almenys un altre any. Durant aquest temps el Govern de la Generalitat havia d'iniciar contactes amb els agents de la comarca per copsar-ne les posicions.

Al maig, Nadal va declarar que el projecte inicial de la CIM havia estat definitivament rebutjat i que s'iniciarien converses per a construir en el mateix emplaçament un centre de dimensions menors, ja que la nova estratègia del Govern era la creació de centres logístics a la Catalunya interior.

L' alcalde de l'Arboç es va mostrar satisfet per aquesta decisió, tot i que continuava expressant els "dubtes de la necessitat d'un complex com el projectat a la comarca". Des de la plataforma No a la CIM l'escepticisme era el sentiment dominant, i Carmina Malagarriga va declarar que "tot continua igual, ja que no especifiquen quantes hectàrees ocuparà la nova CIM, i encara no ens han donat cap explicació del perquè es vol ubicar a l'Arboç".

El 4 de maig la mateixa plataforma va quedar integrada en la plataforma Salvem el Penedès, acabada de constituir. Salvem el Penedès estava formada per El Marge (secció ambiental de l'ADF Clot de Bou), el col·lectiu Salvem els Colls de Santa Oliva, el Col·lectiu dels Joves Arrauxats de la Bisbal de Penedès, el GEVEN, l'Entesa per Bellvei i la plataforma No a la CIM. El document de presentació en societat Salvem el Penedès citava la CIM de l'Arboç com un dels projectes que amenaçaven el "desenvolupament harmònic del territori", i demanava la suspensió cautelar de projectes mentre no fos redactat i aprovat un pla director urbanístic que definís els límits del creixement urbanístic, la relació entre els usos del sòl i les activitats econòmiques, prioritzant la cohesió social i la protecció dels espais oberts, agrícoles i forestals, i el paisatge. El document presentava unes dades de síntesi de la comarca on es destacava que el Baix Penedès és una de les comarques amb una proporció més elevada de sòl urbanitzat, el 15%, amb una forta dinàmica de creixement de la població que podria continuar els propers anys, atès que hi ha més de 2.000 ha de sòl urbanitzable sense edificar.

En la mateixa línia, el Pla estratègic del Baix Penedès, impulsat pel Consell comarcal, ja havia assenyalat com a punts febles de la comarca el model poc adient d'ocupació territorial, amb la destrucció dels espais agroforestals per la pressió urbanitzadora, l'impacte de les infraestructures viàries, responsables del trencament de la cohesió de l'espai i la manca de planejament urbanístic supramunicipal. El Pla citava com a amenaces l'accelerada ocupació del sòl, el creixement demogràfic i la implantació d'activitats molt consumidores de sòl.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati