Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL HIDROELÈCTRICA DEL PONT DE BAR
Marta Pallarès

Actualitzat a 31/12/2004

Després de dos anys d'obres, la Generalitat ordena la paralització dels treballs de construcció de la central hidroelèctrica del Pont de Bar (Alt Urgell), en considerar que no s'ajusten a la legalitat urbanística i afecten negativament al medi ambient i al paisatge.


El projecte de construcció d'una central hidroelèctrica a la zona del Salt del Palancar, al municipi del Pont de Bar, vora la N-260, a 15 km de la Seu d'Urgell en direcció Puigcerdà, va ser autoritzat per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida (CTUL) el 21 de febrer de 2001 a dues comunitats de regants; la de Salvador Serra SA i la de la Comunitat de Regants del Rec del Solà. Les comunitats de regants estaven formades per quarantaquatre membres dels municipis del Pont de Bar, Arsèguel, Bar i Aristot. El 22 de maig del mateix any, l'Ajuntament del Pont de Bar va atorgar la llicència corresponent per les obres que van començar el març de 2001.

Aturada de les obres
El 30 de juliol de 2004 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va informar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de diferents irregularitats detectades en el desenvolupament del projecte. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va enviar un requeriment de paralització el 26 de juliol de 2004 i en va iniciar l'expedient sancionador el 2 d'agost de 2004 contra la comunitat de regants en què ordenava la retirada de pedres, runes i material de la llera i els marges del canal. El 26 d'agost un informe tècnic del DPTOP manifestava que les obres de la central hidroelèctrica no s'ajustaven al contingut de l'autorització que havia atorgat la CTUL l'any 2001. La paralització total es va fer efectiva el 24 de setembre de 2004.

Les principals irregularitats detectades pel DMAH i confirmades posteriorment per la Direcció General d'Urbanisme (DGU) eren la perforació excessiva del vessant de la muntanya, deficiències de qualitat en l'execució del projecte, que comportaven un augment del risc d'esllavissaments, així com el fort impacte visual del projecte, que agredia el paisatge sense preveure'n mesures correctores. També anunciava l'informe que la construcció del canal constituiria una barrera per a la fauna i els habitants de la zona i que dificultaria l'accessibilitat a la zona de conreus situada a sobre del canal.

Diferents tècnics especialistes en patrimoni cultural de la zona opinaven, tal com recollia Sol Gasch a la publicació local Viure als Pirineus del mes de setembre de 2004, que era sorprenent que el Departament de Cultura de la Generalitat no s'hagués manifestat en relació amb l'obra, ja que consideraven que la construcció de la central comportava la destrucció del paisatge i la destrossa d'una de les valls pirinenques on les terrasses per al conreu, en particular de la vinya de muntanya, s'havien conservat millor.

L'Ajuntament sol·licita a la DGU que assumeixi la competència urbanística i critica l'aturada de les obres
L' 1 de setembre de 2004 el director general d'Urbanisme, Joan Llort, va demanar a l'Ajuntament del Pont de Bar que vetllés pel compliment de la legalitat urbanística. El consistori va respondre sol·licitant a la DGU que n'assumís la competència urbanística, que va ser acceptada per la DGU.

El 15 de setembre de 2004, a proposta del DMAH, es va celebrar la primera reunió de la Comissió de Seguiment de la Central Hidroelèctrica de Pont de Bar, creada expressament arran de l'expedient sancionador i formada per l'Ajuntament, la Comunitat de Regants, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), l'ACA i el DMAH. A la reunió, l'empresa adjudicatària de les obres, Hidropalancar, va manifestar que ja disposava dels permisos de l'autoritat competent, la CHE.

Tant el responsable d'Hidropalancar com el president de la Comunitat de Regants, Antoni Casanoves, es van mostrar indignats davant la resolució de la Generalitat de paralitzar les obres després de dos anys de silenci i afirmaven que no havien rebut cap tipus de queixa per les obres ni tan sols d'ecologistes o de pescadors. Per la seva part, l'alcalde Miquel Mas, de Convergència i Unió, considerava que un ajuntament tan petit no podia assumir el control urbanístic d'una obra d'aquest nivell, que tanmateix els permisos havien estat concedits, que ell havia procurat donar sortida a les demandes dels seus veïns i que tothom podia veure que aquella obra ocasionaria un inevitable impacte al paisatge de les terrasses del Pont de Bar.

El 13 de desembre de 2004 es va celebrar la segona reunió de la Comissió de Seguiment integrada per representants de la Comunitat de Regants, l'empresa promotora, l'Ajuntament del Pont de Bar, el DMAH, la Comissió d'Urbanisme, l'ACA i el Departament de Treball i Indústria, en la qual l'ACA i la Comissió d'Urbanisme sol·licitaven un conjunt de documents que acreditessin que en el futur les obres s'ajustarien a la normativa.

A final d'any la Comunitat de Regants i la Promotora continuaven intentant desbloquejar per la via administrativa l'aturada de les obres decretada pel Govern de la Generalitat.

Més informació
www.gencat.net/diari/3726/02249023.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Urgell