Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL EÒLICA MARÍTIMA DEL DELTA DE L'EBRE
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2004

La proposta d'instal·lar un conjunt de centrals eòliques a la costa sud del delta de l'Ebre, davant els municipis de Sant Jaume d'Enveja, Amposta i Sant Carles de la Ràpita topa amb l'oposició d'alguns ajuntaments i entitats de la zona, que adverteixen que el delta de l'Ebre és l'àrea humida més gran del litoral català i un dels hàbitats i una de les zones de pas d'aus més importants del Mediterrani.

Articles posteriors 2005, 2006

L'empresa Capital Energy SL, filial del Grupo Actividades de Construcción y Servicios (ACS), va presentar a primer de març al Ministeri de Medi Ambient la proposta de construir un conjunt de centrals eòliques davant la costa sud del delta de l'Ebre, davant la barra del Trabucador, l'Alfacada i la Punta de la Banya. El projecte, anomenat Tarragona, sumaria un total de 144 aerogeneradors d'uns 100 m d'alçada i 3 MW cadascun, amb una potència instal·lada total de 432 MW. Els aerogeneradors tindrien entre 12 i 17 m de profunditat i estarien a una distància aproximada de 5 i 7'2 km de la línia de costa, separats per una distància de 800 m l'un de l'altre i ocupant una franja lineal de 15 km. A més, la promotora plantejaria a les empreses i confraries de pescadors de la zona la possibilitat d'instal·lar piscifactories a la base dels aerogeneradors. La inversió prevista era de 530 milions d'euros i l'empresa en preveia iniciar la construcció l'any 2007.

Les primeres reaccions
L' organització ecologista SEO/Birdlife va declarar que aquest era el pitjor indret de tot el litoral català per a instal·lar centrals eòliques, i va proposar la realització d'un estudi d'alternatives. SEO/Birdlife advertia dels impactes negatius que la central podria tenir sobre unes 80.000 aus marines de més de 15 espècies diferents i sobre els recursos pesquers de la zona. Segons el director executiu de l'entitat, Alejandro Sanchez, no s'haurien de plantejar aquesta mena de projectes mentre no es definissin les zones marines de la Xarxa Natura 2000, ja que podrien tenir un impacte irreversible sobre l'ecosistema.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge impulsa la creació d'un grup d'experts
El mes de juny el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va impulsar la constitució d'un grup d'experts per a fer el seguiment de la implantació de centrals eòliques marines. El grup estava constituït per representants d'empreses fabricants d'aerogeneradors, empreses promotores d'instal·lacions eòliques, representants de la Universitat de Barcelona i representants de SEO/Birdlife, així com experts en arquitectura del paisatge i en dret ambiental. Les dues conclusions principals del grup d'experts, després d'una visita a les centrals eòliques marines daneses, foren la constatació que era necessari realitzar estudis específics per a evitar els impactes sobre l'avifauna i que les centrals eòliques marines necessitaven una profunditat màxima de 20 m, la qual cosa limita els indrets disponibles, ja que sovint aquests espais coincideixen amb àrees importants per a l'avifauna.

Un dels objectius d'aquest grup de treball era determinar els aspectes que s'haurien de tenir en compte per a l'autorització d'aquest tipus de centrals eòliques, en un moment en què el DMAH estava estudiant la possibilitat d'incorporar aquests tipus de projectes dins el nou MAPA DE RECURSOS EÒLICS que s'estava elaborant durant el 2004.

Entretant, el DMAH va estudiar la proposta de construcció de centrals eòliques marines al delta de l'Ebre i va elaborar un estudi d'impacte ambiental per remetre'l al Ministeri de Medi Ambient, que es qui tenia les competències en aquesta mena de projectes.

Surt a informació pública la sol·licitud de concessió de la franja marina
A mitjan mes de juliol va sortir a informació pública l'expedient de sol·licitud de la concessió per part de l'empresa Capital Energy SL al Ministeri de Medi Ambient per poder disposar d'una franja marítima d'uns 15 km de llargada.

Les reaccions
Els serveis tècnics del Parc Natural del Delta de l'Ebre van informar negativament sobre el projecte, tant per l'impacte visual com per l'afectació que tindria sobre les aus des del punt de vista de les rutes migratòries i l'alimentació.

SEO/Birdlife va lamentar que la tramitació continués endavant i va presentar al·legacions que recollien els advertiments que havien fet quan es va a anunciar el projecte a principi d'any. En canvi, el grup Ecologistes en Acció (EeA) es mostrava a favor del projecte, tot i que demanava la realització d'un estudi per a avaluar quin impacte ambiental tindrien aquestes instal·lacions.

Aquest grup ecologista considerava que es tractava d'un bon emplaçament per a una central d'aquestes característiques. Tot i aquest suport, EeA va presentar al·legacions a la sol·licitud de concessió on sol·licitava la suspensió de la tramitació fins que l'empresa no presentés l'estudi d'impacte ambiental, així com un estudi del règim de vents de la zona i un de seguretat i salut.

Des de diversos col·lectius ecologistes i proteccionistes es va criticar la posició favorable del grup EeA. La Plataforma per a l'ús racional de l'energia eòlica del Baix Ebre-Montsià, que també va presentar al·legacions a la sol·licitud de concessió, va acusar EeA de manca de coneixement del territori.

Les confraries de pescadors es van decantar cap a un posicionament contrari a la instal·lació quan es va donar a conèixer l'interès de l'empresa per a sol·licitar la concessió d'ús de la franja litoral. Segons va afirmar el president de la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita, Josep Tomàs Fèlix, aquests projectes afectarien de manera gairebé total el principal calador de llagostins on treballaven habitualment, a més d'afectar també les àrees de pesca del pop, la galera i el llenguado. Van anunciar la presentació d'al·legacions a la sol·licitud de concessió que havia fet l'empresa. La Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona també s'oposava a la instal·lació d'aquestes centrals eòliques, amb els mateixos arguments que la confraria de pescadors rapitenca.

L'alcalde d'Amposta, Joan Maria Roig (Convergència i Unió, CiU), es va manifestar en contra de la proposta al·legant que les centrals eòliques tindrien un impacte negatiu sobre el turisme. L'alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Castor Gonell (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), es va mostrar preocupat i reclamava més informació sobre els possibles impactes. Entretant, l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Miquel Alonso (PSC-Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), es manifestava a favor del projecte considerant que l'impacte visual i ambiental d'aquesta central eòlica seria mínim, tot i assenyalar que caldria tenir en compte l'afectació sobre les rutes migratòries d'aus i la incidència sobre el sector pesquer.

Per altra banda, la Federació de l'Ebre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es va manifestar en contra d'aquestes centrals eòliques al·legant que es tractava d'un projecte sobredimensionat que afectaria la principal zona humida de Catalunya i que tindria un impacte sobre l'activitat turística i pesquera. ERC va anunciar que havien presentat al·legacions a la sol·licitud de concessió i que les farien arribar també als ajuntaments afectats perquè les subscrivissin.

A banda de la sol·licitud de concessió de la franja marina, a final d'any no es tenia constància que s'hagués iniciat cap tràmit administratiu en relació amb el projecte.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/el_medi/sostenibilitat/mapa_eolic/inici.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada