Diumenge 22 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL EÒLICA DE RUBIÓ
Alfons Recio

Actualitzat a 31/12/2005

El més d'abril de 2005 va entrar en funcionament la central eòlica de Rubió. El Parc, un dels més grans de Catalunya, inclou trenta-tres aerogeneradors amb una potència instal·lada capaç d'atendre les necessitats energètiques de trenta mil famílies. Es tracta del primer parc de la comarca de l'Anoia però no el darrer, atès que hi ha fins a set projectes que podrien fer que la comarca acollís uns cent trenta aerogeneradors. Aquest fet ha provocat les reaccions de veïns i d'agents locals, com la plataforma Salvem l'Anoia, que ha presentat al·legacions a molts dels projectes. Un altre parc, el de l'Era Vella a Pujalt, ha portat a terme totes les tramitacions i s'espera que durant el 2006 es comenci a construir.


El Parc es localitza als termes municipals de Rubió, Òdena a l'Anoia i Castellfollit del Boix al Bages, al llarg de 28 km, per les cotes més elevades de la serra de Rubió (aproximadament 700 m). Es tracta d'una serralada elevada sobre la Depressió Central Catalana pocs quilometres al nord d'Igualada. El territori que queda al nord a partir d'aquesta serra es coneix com l'Alta Anoia.

Es posa en funcionament el Parc Eòlic de Rubió
La tramitació del Parc va començar el maig de 2000. La Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) va autoritzar la instal·lació dels molins en sòl no urbanitzable l’octubre de 2001. El maig de 2003 els ajuntaments van aprovar la llicència municipal d’activitats. A l’abril de 2005, els aerogeneradors del Parc Eòlic de Rubió van començar a produir energia.

L’empresa impulsora va ser Energía Hidroelétrica de Navarra (EHN), que va realitzar una inversió de 55 MEUR a la central eòlica de 49,5 MW de potència total instal·lada, resultant de trenta-tres aerogeneradors d’1,5 MW cada un. S’estima que el Parc, amb una producció de 105 milions de kW/hora i any, resolgui les necessitats energètiques de trenta mil llars, gairebé tota la comarca de l’Anoia, fet que, de la mateixa manera, evitaria l’emissió de 110.000 tones de C02 a l’atmosfera. Amb aquest Parc es va duplicar la potència total instal·lada a Catalunya, que era de 94,4 MW.

Paral·lelament, l’Ajuntament de Rubió en col·laboració amb la Generalitat i l’empresa EHN treballa en el desenvolupament d’un centre temàtic dedicat a les energies renovables que s’ubicaria en un edifici en desús d’un antic restaurant molt proper al Parc. Aquest centre té l’objectiu de donar resposta a les demandes educatives d’escoles, interessades a conèixer el funcionament del Parc i s’espera rebre-hi unes cent cinquanta mil visites anuals.

Les reaccions
En la inauguració del Parc de Rubió van ser presents el Conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), Salvador Milà Solsona (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), i el Conseller del Departament de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé i Blasco (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC). Aquests van remarcar “l’aposta del Govern de Catalunya per les energies renovables, materialitzades en aquest Parc”. A més, van manifestar la necessitat d’agilitar la construcció de nous parcs per acomplir el protocol de Kyoto. L’alcalde de Rubió, Miquel Archela i Gil (Convergència i Unió, CiU) va manifestar que l’energia eòlica era una de les “apostes de futur del municipi”, fet que s’evidencia en el projecte de Parc Eòlic de Rubió II, que afegirà divuit molins més en un segon parc al costat del de Rubió.

Poc desprès de l’entrada en funcionament del Parc de Rubió i de l’anunci del nou projecte a la mateixa serra, la Plataforma Salvem l’Anoia va presentar al·legacions a la majoria dels projectes de parcs de l’Alta Anoia. Partien de la idea que l’energia eòlica en si és neta, renovable i positiva per al medi ambient, però entenien que els parcs en si comporten un impacte elevat en el medi que obliga a obrir nous camins, que transforma el caràcter dels paisatges naturals en industrials i que especialment afecta les aus amb el moviment de les aspes dels molins. D’aquesta manera, mantenien una posició favorable al desenvolupament de l’energia eòlica però no a l’elevada concentració de molins que estava previst que es produís a l’Anoia. Segons la Plataforma, entre l’actual Parc de Rubió i els projectats (Rubió II; Rubió III, Alta Anoia; L’ Era vella, Pujalt, i Turó del Magre) la comarca podria arribar a tenir cent trenta-cinc aerogeneradors. També posaven en relleu l’afecció que els parcs tindrien en el turisme rural, el qual demana un paisatge de qualitat basat en l’agricultura de secà tradicional i que quedaria compromès amb la transformació paisatgística produïda pels parcs.

En les al·legacions es demanava que el MAPA DE RECURSOS EÒLICS, que situava l’Anoia com un dels territoris més adients per a la producció d’aquests reursos, posés un límit al nombre d’aerogeneradors de cada comarca. També van demanar la denegació de la declaració d’utilitat publica del Parc del turó del Magre i que es reelaborés la resta de projectes de l’Anoia pendents d’aprovació tot tenint en compte l’impacte agregat.

A més de les al·legacions, la Plataforma va fer públic un manifest en el qual declaraven que la resposta a la demanda energètica creixent passa per la racionalització del consum i no per l’augment de la generació elèctrica.

D’altra banda, a l’octubre, un grup de veïns de Castellfollit del Boix, entre els quals hi havia el regidor de l’Ajuntament d’Igualada Jordi Llorach i Cullerès (CiU), va presentar al DMAH, l’Institut d’Urbanisme, la Direcció General de l’Energia i la Direcció General d’Urbanisme una carta de queixa contra el Parc de Rubió amb què mostraven el seu malestar pel soroll dels molins i on demanaven que se n’aturés l’activitat durant la nit. També manifestaven el seu malestar amb les diferents administracions publiques involucrades per no haver-los informat de la construcció del Parc.

En aquest mateix mes, el president del Consell Comarcal de l’Anoia (CCA), Joan Vich i Adzet (PSC-PM), i alguns alcaldes més es van reunir amb el director general de Polítiques Ambientals del DMAH, Jordi Cañas i Sala, per tractar l’ordenació de la instal·lació de nous parcs eòlics a la comarca. Cañas va declarar que, segons els estudis de DMAH, l’òptim per a l’Anoia seria acollir entre cent vint i cent cinquanta molins.

Ja al mes de novembre, i tot aprofitant la moratòria de noves centrals, Vich va manifestar la necessitat de consensuar entre tots els ajuntaments un límit d’aerogeneradors i de proposar-lo al Pla sectorial d’implantació de parcs eòlics, per tal d’evitar la saturació de la comarca.

Els parcs eòlics a Pujalt
El Parc de l’Era Vella a Pujalt serà el segon de la comarca, després que l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada del DMAH en concedís l’autorització definitiva el 2005. S’espera que se n’iniciï la construcció a principi de 2006. Constarà de dotze aerogeneradors amb una potència instal·lada total de 20 MW.

Però aquesta no serà l’única instal·lació eòlica de Pujalt, ja que, a més, s’han projectat vint-i-quatre aerogeneradors de 2 MW cada un al futur Parc de Pujalt. Una tercera instal·lació, la del Turó del Magre, que afectaria el municipi de Pujalt juntament amb els de Veciana, Copons, Argençola i Sant Guim de Freixenet, constaria de setze aerogeneradors més. A final de maig es va publicar al DOGC l’anunci d’informació publica d’ambdós.

L’alcalde de Pujalt, Antoni de Solà i Pereta (CiU), s’ha mostrat favorable a aquestes instal ·lacions com a “elements dinamitzadors de l’economia local”.

Pujalt va acollir al mai, les jornades sobre el desenvolupament eòlic a l’Alta Anoia, organitzades per l’Ajuntament de Pujalt, Ecologistes en Acció de Catalunya i l’Associació de Productors d’Energies Renovables, on es va explicar als veïns el sistema de finançament d’un parc, la relació amb Kyoto i els sistemes de reducció de l’impacte ambiental. Els veïns assistents es van mostrar escèptics i majoritàriament en contra dels projectes.

Perspectives de futur
S’espera que els projectes vagin superant els tràmits administratius, a excepció del Parc de Rubió III, ja que l’alcalde Archela va anunciar que l’Ajuntament no concediria la llicència d’activitats, a fi de limitar el nombre de molins totals a l’Alta Anoia. D’altra banda, es preveu que durant el 2006 s’iniciï la construcció dels vint aerogeneradors del Parc Eòlic de Veciana, després d’aconseguir l’autorització administrativa i la declaració d’utilitat pública a final de desembre de 2005.

Més informació
www.salvemanoia.org
www.gencat.net/diari/
blog.solucio.com/arxiu/2005/08/15/238/
www.infoeolica.com/cataluna.html
www.anoia.cat/
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Anoia, Bages
Fotogaleria relacionada